ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2009 - ROJ: ATSJAD 179/2009

III.- Per sentència de data 26 de febrer del 2009, l'Honorable Tribunal de Batlles, Secció civil, va: desestimar les excepcions peremptòries da inadequació de procediment, de manca de legitimació activa i de manca de legitimació passiva; estimar parcialment l'excepció de caducitat únicament pel que respecta a les reclamacions en concepte de lucre cessant derivada de la vulneració dels drets d'autor de la part demandant fins al dia 25 de juliol del 2002; estimar parcialment la demanda interposada contra la societat Pina, condemnant aquesta darrera al pagament de la suma principal de 400 EUR millorada amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució; desestimar integrament la demanda de la part agent contra el Sr. ENTITY_6; imposar la totalitat de les costes judicials suportades pel Sr. Seco al demandant, sense fer especial condemna en costes en relació al demandant i la societat Pina, havent de suportar cadascun les seves pròpies.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Pina i el Sr. Seco sol·liciten que es revoqui parcialment la sentència apel·lada en el sentit d'establir: 1) que les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i de manca de legitimació passiva interposades per aquesta part, no s'extralimiten de l'àmbit propi de les excepcions peremptòries, 2) procedint a estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva del Sr. Seco formulada per aquesta part demandada.

II. El Sr. Mena manifesta que el termini de 5 anys establert a l'article 39.4 de la Llei reguladora dels drets d'autors, es un termini de prescripció i no de caducitat; que en matèria de prescripció el període d'instrucció penal interromp la prescripció; que per tant, es a comptar de l'Aute del Tribunal de Corts de data 12 d'octubre del 2006 decretant l'arxiu de les diligències prèvies, que s'ha de començar a comptabilitzar de nou, el termini de 5 anys; que el Sr. Seco ha reconegut haver tingut coneixement que les fotografies s'estaven utilitzant per altres fins i sense mencionar el nom de l'autor de les mateixes; que no es va tenir en compte les diverses declaracions dels testimonis aportats per aquesta part, els quals certifiquen que la societat Pina mai no va informar correctament a les terceres persones i/o entitats de les reals i verdaderes condicions d'ús de les fotografies; que posa en dubte la validesa com mitjà de prova dels CD'S, doncs resulta estrany que gairebé la totalitat de les terceres persones i/o entitats que van rebre les fotografies mitjançant format CD, neguin l'existència de les clàusules d'ús de les fotografies; que la societat Pina i el Sr. Seco son els únics i sols responsables que les publicacions de les fotografies no acomplissin les condicions i clàusules estipulades a la factura; que de les 8 factures presentades, les factures número 415,463,498 i 499 estableixen que en el cas que s'utilitzin dites fotografies, l'empresa o particular que utilitzi les fotografies haurà de pagar al Sr. Mena la quantitat de 500 o de 5.000 EUR depenent de que no consti el nom de l'autor o que no siguin per publicitat de Z-Z i de la societat Pina, que les referides tarifes s'haurien d'aplicar-se a la part demandada, doncs ha quedat demostrat que la societat Pina mai no va comunicar a les terceres persones i/o entitats les clàusules establertes a les factures així com tampoc les quantitats a pagar en cas d'incompliment; que els imports de 500 i 5.000 EUR han estat fixats per voluntat de les parts i acceptats, i per tant no haurien de ser reduïts.

III.- Es pacífic que per contracte de data 8 de gener de 1996, el propietari de l'empresa Talavera i el Sr. Mena, han convingut que el Sr. Mena es reservarà l'autoria i drets d'autor de totes les obres fotogràfiques que el mateix realitzi en qualitat d'empleat de l'empresa ENTITY_7; que Talavera va lliurar a la societat Pina reportatges i treballs fotogràfics realitzats pel Sr. ENTITY_4; que en les factures número 415 del dia 1 de maig del 2002, 463 del dia 26 de setembre del 2003, 498 del dia 4 de juny del 2004, 499 del dia 3 de juny del 2004, està especificat el següent: " Les fotografies son d'ús exclusiu per a catàlegs hivern-estiu i per a publicitat de l'estació d'esquí Z-Z (excloent qualsevol altre ús no expressat i també, excloent un ús amb fins econòmics). Sempre fent constar el nom de l'autor. Les fotografies lliurades per altres publicacions mai seran fotos d'acció i únicament seran fotos de vistes representatives de l'estació de Z-Z, figurant sempre el nom de l'autor, Sr. Mena. En el cas que dit nom no consti, l'empresa o el particular que utilitzi les fotografies pagarà al Sr. Mena la quantitat de 500 EUR/u. La reproducció i/o utilització de les imatges per altres mitjans i publicacions que no siguin per a publicitat de Z-Z i de la societat Pina resta rigorosament prohibida. En el cas que s'utilitzin dites fotografies incomplint aquest contracte, l'empresa o el particular que utilitzi les fotografies haurà de pagar al Sr. Mena la quantitat de 5.000 EUR/u "; que en les factures número 433 del dia 21 de febrer del 2003, 435 del dia 25 de febrer del 2003, 437 del dia 3 de març del 2003 consta la menció: "Les fotografies son d'ús exclusiu per a publicitat i premsa de l'estació d'esquí Z-Z (excloent altre ús no expressat i també fins econòmics. Sempre fent constar el nom de l'autor "; que en la factura número 401 del dia 12 d'octubre del 2001, figura la clàusula següent: "Les fotografies son d'ús exclusiu per a catàlegs hivern-estiu i per publicitat de les estacions d'esquí Z-Z (excloent qualsevol altre ús no expressat i també, excloent un ús amb fins econòmics). Les fotografies entregades per altres publicacions mai seran fotos d'acció i únicament seran fotos de vistes representatives de l'estació d'esquí de Z-Z, figurant sempre el nom de Talavera." El Sr. Mena reprotxa a la societat Pina haver incomplit les clàusules pactades per quan sosté que s'ha lliurat a terceres persones i/o entitats part del material fotogràfic entregat a la societat Pina, el qual ha estat emprat en diversos mitjans i publicacions sense ser publicitat de Z-Z ni de la societat Pina, així com sense indicar el nom de l'autor.

IV.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de caducitat plantejada per la societat Pina i el Sr. Seco. L'incompliment contractual imputat pel Sr. Mena a les parts defenents, correspon a una vulneració de la protecció dels drets d'autor de les obres fotogràfiques amb les seves conseqüències econòmiques; per tant es d'aplicació la Llei de data 10 de juny de 1999 sobre drets d'autor i drets veïns que preveu en el seu article 39.4 que les accions civils derivades de la lesió dels drets d'autor s'han d'instar dins el període de 5 anys a comptar de la data en que l'autor hagi tingut coneixement de la violació i de la identitat del suposat infractor. El termini establert per la Llei esmentada constitueix un manament legal d'obligatori compliment, que el jutge pot apreciar d'ofici a la diferencia d'un termini de prescripció que sempre ha de ser al·legat per una de les parts. Per tant, el termini de l'article 39.4 de la llei dels drets d'autor correspon a un termini de caducitat de l'acció i com tots els terminis de caducitats, no pot esser interromput. S'ha doncs de desestimar aquest motiu de recurs.

V.- S'ha també de resoldre prèviament la problemàtica derivada de l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Seco, objecte del recurs de la societat Pina i del mateix Sr. Seco. La sentència impugnada ha desestimat integrament la demanda interposada per l'agent contra el Sr. Seco, absolent aquest darrer de la totalitat de les pretensions del demandant. Per tant el Sr. Seco ha guanyat, i no te cap interès a formular un recurs d'apel·lació. Per tant no es pot admetre el recurs de les parts defenents, atès que en virtut del principi de congruència, només les parts a un judici, que considerin que la sentència dictada per una jurisdicció lesiona els seus drets, estan legitimades a formular recurs contra la dita resolució. Ara bé, respecte a la responsabilitat del Sr. Seco s'ha de confirmar la sentència apel·lada pels mateixos motius, molt ben desenvolupats, del primer jutge. En efecte, la responsabilitat contractual només pot derivar d'una convenció convinguda entre les parts. En el present cas, la relació contractual s'ha format entre l'empresa Talavera,(i el seu empleat Sr. Mena a favor del qual ha pactat la mateixa), i la societat ENTITY_5; per tant, el Sr. Seco no fou part personal a la convenció i no es pot atribuir-li cap responsabilitat contractual. La responsabilitat extra-contractual exigeix una culpa directament i exclusiva imputable al demandat, i per conseqüent una culpa que pugui ser deslligada de l'exercici de les seves funcions en el sí de la societat que ha contractat i per la qual actuava, ja que el Sr. Mena ha fonamentat tota la seva demanda en l'incompliment del contracte format amb la societat Pina de la qual el Sr. Seco n'és el Director General.

VI.- Respecte al fons del litigi, ha quedat acreditat en autes que la societat Pina va lliurar la majoria de les fotografies del Sr. Mena a tercers, mitjançant CD'S, que incloïen una nota d'advertiment fent constar les condicions d'ús de les fotografies que corresponen quasi be a les condicions pactades en les factures llevat de la condició de fer figurar sempre el nom de Talavera o de l'autor. Es cert que no existeix cap tipus d'acceptació de les clàusules d'ús de les fotografies per part dels tercers, i que en algúns casos no cal llegir les clàusules per tal de poder accedir al material fotogràfic; nogensmenys, el contingut del CD constitueix, en la seva integritat, una proposta contractual, que s'ha de considerar com acceptada, del moment que el destinatari decideix d'utilitzar-lo. En canvi algunes fotografies han estat lliurades mitjançant diapositives, i no consta la prova que Pina hagi advertit als tercers de les condicions d'ús de les mateixes, sinó que al contrari, els Srs. Aguilar, Castilla, Nogués, Aguilar han declarat que van rebre fotografies o diapositives del Sr. Mena per part de Pina, sense que en cap moment Pina va advertir-los de les condicions d'ús de les fotografies. En conseqüència resulta dels elements de proves que consten en autes, que si en la majoria dels casos Pina va advertir els tercers de les condicions d'ús de les fotografies, ha existit casos on va lliurar fotografies del Sr. Mena sense avisar de les condicions d'ús convingudes. Ara bé, s'ha de determinar si aquests incompliments contractuals justifiquen l'aplicació de les clàusules penals pactades en les factures, i doncs d'examinar cadascunes de les publicacions atribuïbles a tercers, de la mateixa manera que ho ha fet el primer jutge.

VII.- Si es fa una anàlisis acurat de les fotografies corresponent a les factures d'autes i de les fotografies publicades per tercers, s'ha de constatar que a les fotografies publicades sense indicar el nom de l'autor, ja retingudes pel primer jutge, s'ha d'afegir la fotografia VE052 JPG corresponent a la factura número 415 publicada 2 vegades per R. de CATALUNYA; les fotografies VE052 i VE052 corresponent a la factura número 415, publicades per A.R.; les fotografies VE003 JPG, VE063 JPG corresponent a la factura número 415, i la fotografia GENT010 JPG corresponent a la factura número 463, publicades en el Catàleg V. 04-05; les fotografies VE005 JPG, VE144 JPG i VE073 JPG corresponent a la factura número 415, publicades pel Club de les "Actividades exclusivas" dels H.P.. Algunes de les fotografies publicades sense indicar el nom de l'autor, que és l'incompliment contractual de la societat Pina el més freqüent constatat, corresponen a les factures número 401 i 433 que no preveuen cap clàusula penal; en canvi si que les factures número 415, 463, 498 i 499 estableixen una penalitat de 500 EUR/u en cas de publicació de les fotografies sense fer figurar el nom de l'autor i de 5.000 EUR/u per una utilització de les fotografies que no sigui per a publicitat de Z-Z i de la societat Pina. Nogensmenys, si s'aplica rigorosament la clàusula penal pactada, en resulta una sanció totalment desproporcionada amb el perjudici sofert pel Sr. Mena. Sempre la jurisprudència ha considerat que la interpretació d'una clàusula penal ha d'esser restrictiva i que quan la mateixa implica un pacte amb un grau de nocivitat no compensada, el jutge, considerant-la com desorbitada, pot moderar-la, d'acord amb el principi que estableix que les jurisdiccions han de ponderar i d'aplicar el dret en conformitat amb criteris d'equitat, el que exigeix una particular atenció a les circumstàncies del cas concret i a la projecció sobre les afers del dret estricte, de tal forma que la resposta del Tribunal a una qüestió que es troba sotmesa a la seva apreciació no es derivi només de l'aplicació mecànica del dret, sinó que ponderi i valori les reals condicions en que es troben immerses les parts litigants. Per aquestes raons, aplicar de manera estricta i rigorosa la clàusula penal pactada correspondria a penalitzar la societat Pina de manera abusiva, en consideració de la importància dels incompliments, del valor venal de cada fotografia i del perjudici realment sofert pel Sr. Mena. En conseqüència, la raó i l'equitat determinen de convertir la pena convencional pactada en una indemnització forfetaria tenint compte de tots els criteris concrets del litigi, i per tant, de condemnar a la societat Pina per la integritat dels seus incompliments contractuals, a satisfer, en concepte de penalitat civil, al Sr. Mena, l'import de 8.000 EUR, corresponent aproximadament a unes 120 fotografies publicades sense complir les condicions d'ús pactades, i a una sanció de 50 EUR/u per manca d'indicació del nom de l'autor i de 100 EUR per els altres incompliments.

VIII.- Respecte a les reclamacions en concepte de lucre cessant, no afectades per la caducitat, no hi ha res a afegir al raonament perfectament motivat i encertat del primer jutge contingut en el X.- Considerant de la sentència impugnada, raonament que no es objecte de cap crítica seriosa i fonamentada en les conclusions d'apel·lació del Sr. Mena.

IX.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Mena i la desestimació del recurs de la societat Pina i del Sr. Seco determina la imposició de les costes de segona instància a aquests darrers.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;

Desestimar el recurs de la societat Pina i del Sr. ENTITY_6;

Reformar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 26 de febrer del 2009, en el sentit de condemnar la societat Pina a satisfer al Sr. Mena la quantitat de 8.000 EUR en concepte d'incompliments contractuals, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda:

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions, fent imposició de les costes processals de segona instància a la societat Pina i al Sr. Seco.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE