ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b5ade861 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° IN-04/13·23 May 2013·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 57/2013
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketIN-04/13
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:57A) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 57/2013).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 mai 2013 (n° IN-04/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 23 mai 2013, ATSJAD 57/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:57A) (Lire sur source officielle)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
ATSJAD 57/2013 (23 mai 2013), Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 23 mai 2013, ATSJAD 57/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:57A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Yuste, avait été fonctionnaire de la commune d'Ordino (Comú d'Ordino). Selon la décision, il se trouvait en situation d'excedència (disponibilité sans réserve de poste) depuis le 13 janvier 2003. Il a ensuite travaillé pour la société « S, s.a. », à laquelle l'exploitation du domaine skiable avait été confiée. Il n'a pas sollicité sa réintégration dans le corps des fonctionnaires communaux avant le 18 octobre 2005, date butoir fixée par l'ordonnance de la fonction publique communale. Le texte ne précise pas la date d'entrée en vigueur de cette ordonnance, ni le contenu exact de la relation contractuelle avec la société.
Par la sentence n° 31-2013 du 22 mars 2013, la même Sala avait rejeté l'appel formé par M. Yuste contre le jugement du Tribunal des batlles du 26 septembre 2012. Le requérant a alors formé un incident de nullité d'actuations (incident de nul·litat d'actuacions) sur le fondement de l'article 18 bis de la loi transitoire de procédures judiciaires (Llei transitòria de procediments judicials). Il invoquait la violation des principes de légalité, de non-rétroactivité des normes et de hiérarchie des normes, ainsi que du droit à la juridiction.
Les deux intimés, la paroisse-commune d'Ordino (HBLE. Comú d'Ordino) et le Gouvernement (M. I. Govern), ont conclu au rejet de l'incident et à la condamnation aux dépens de la partie qui l'avait introduit.
Question de droit
La décision pose deux questions. La première porte sur la nature de l'incident de nullité d'actuations : s'agit-il d'un recours permettant un nouvel examen du fond, ou d'un remède exceptionnel limité à la réparation de violations du droit fondamental à la juridiction ? La seconde concerne la recevabilité des moyens tirés de la légalité, de la non-rétroactivité et de la hiérarchie des normes. Le tribunal doit déterminer si ces principes relèvent des droits protégés par l'article 10 de la Constitution andorrane.
Solution et dispositif
Le tribunal rappelle d'abord que l'incident « n'constitueix pas una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció » (fdt. 1). Il ajoute qu'il ne saurait « convertir-se en una tercera instància » (fdt. 10).
Sur le fond, la Sala définit le droit à la juridiction comme un droit « matriu » dont dérivent les garanties énumérées aux alinéas 1 et 2 de l'article 10 : tribunal impartial, égalité des parties, bilatéralité, contradiction, délai raisonnable, présomption d'innocence en matière répressive, assistance d'un avocat, décision motivée en droit, juge prédéterminé par la loi, droit de ne pas
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (IN-04/13) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketIN-04/13
Judgment Date23 May 2013
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0033-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-04/13
AUTE 21-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Yuste
Representant: ídem
Advocat: Sr. Vilar
Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ORDINO
Representant: Sra. Serra
Advocat: Sr. Gibert
Apel·lat: M. I. GOVERN
Representant: Sra. Recio
Advocat: Sra. Querol
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° IN-04/13 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat a les actuacions número AD-0033-1/2011, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 31-2013, de data 22 de març de 2013, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Yuste contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 26 de setembre de 2012.
2n.- La representació processal del Sr. Yuste ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que ha tingut lloc, en particular, una vulneració dels principis de legalitat, d'aplicació no retroactiva de les normes i de jerarquia.
3r.- Les representacions processals de l'HBLE. COMÚ D'ORDINO i del M.I. GOVERN s'han oposat a les pretensions del recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes de la part promotora de l'incident.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.
Segon.- En el supòsit que ara s'examina, el Sr. Yuste s'alça contra la sentència d'aquesta Sala per diferents motius. En primer lloc, el recurrent invoca vulneració dels principis de legalitat, d'aplicació no retroactiva de les normes i de jerarquia. Força és de constatar que aquests principis no integren formalment els drets enumerats a l'article 10 de la Constitució. En efecte, els principis al·legats pel Sr. Yuste es troben ubicats a l'article 3.2 de la Carta Magna. Endemés, l'article 3.2 veda la "no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables" i no qualsevol aplicació retroactiva, quin cas tampoc es dóna en la resolució impugnada.
Més concretament, la part apel·lant afirma que aquesta Sala establia que la pèrdua de la condició de funcionari es podia perdre per passivitat. Aquesta lectura no correspon al raonament emprat, doncs la pèrdua de l'estatut es va produir perquè el Sr. Yuste no va formular cap sol·licitud de reingrés al cos de funcionaris comunal dins el termini establert en l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino.
Un altre greuge consisteix en mantenir que no es podia exigir al Sr. Yuste de sol·licitar una excedència quan cap norma ho establia. Això és cert, però novament el recurrent efectua una lectura esbiaixada de la sentència. En efecte, la decisió diu que el Sr. Yuste es va trobar en situació d'excedència al moment de l'entrada en vigor de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino i no quan va iniciar la seva relació laboral amb "S, s.a.". En cap cas, hi ha aplicació retroactiva d'una norma i encara menys en un sentit "desfavorable" als interessos del recurrent.
Tanmateix, no es pot sostenir que el Sr. Yuste va perdre la condició de funcionari sense renúncia expressa. En efecte, per una banda, l'excedència del 13 de gener de 2003 no es pot assimilar a una renúncia a la condició de funcionari, sinó a un canvi de situació administrativa, passant aleshores l'apel·lant a una situació d'excedència sense reserva de plaça. Per altra banda, la pèrdua de l'estatut no davalla de cap renúncia, sinó del seu oblit a formular una sol·licitud de reingrés abans del dia 18 d'octubre de 2005.
Es convé amb el recurrent que el Comú d'Ordino no va executar mai cap pla de reestructuració. Ara bé, el propi recurrent admet que l'Ordinació comunal no estava en vigor quan el Sr. Yuste va començar a treballar pel compte de la societat "S, s.a.". Malament podia el Comú dur-lo a terme a comptar del dia 18 de gener de 2003 quan ja s'havia confiat anteriorment l'explotació del camp de neu a la societat "S, s.a.". A més, el principi de l'aplicació de les noves normes jurídiques a les situacions estatutàries en curs no té res a veure amb la delegació d'un servei públic industrial o comercial.
Escau afegir que la manca de coneixements jurídics del Sr. Yuste no és motiu d'excusa i més quan es va acomodar a la situació creada durant anys.
En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat tots els arguments desenvolupats en l'escrit de recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Yuste, tractant de motivar al màxim la solució adoptada i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.
Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Desestimar l'incident de nul·litat interposat pel Sr. Yuste contra la sentència núm. 31-2013, dictada per aquesta Sala el dia 22 de març de 2013, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
