ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.399a9ee0 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A327/13·25 November 2014·
Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2014 - ROJ: ATSJAD 162/2014
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA327/13
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:162A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2014 - ROJ: ATSJAD 162/2014).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 25 novembre 2014 (n° A327/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD, Civil, 25 novembre 2014 (ROJ ATSJAD 162/2014)
Le litige trouve son origine dans une action en justice engagée par M. Sarabia contre la société andorrane Gaya devant la juridiction du Batlle, dans le cadre d'un procédure laborale (n° B-0914-4/2011, devenue 4000914/2011). Le jugement de première instance du 3 octobre 2013 rejette la demande et absout la société défenderesse, sans condamnation aux dépens.
Sur appel de M. Sarabia, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, par arrêt du 27 mai 2014, réforme partiellement cette décision. Elle condamne la société Gaya à verser 109 390,50 EUR, assortis des intérêts légaux à compter du 14 juillet 2011, et à acquitter les cotisations correspondantes auprès de la CASS (sécurité sociale andorrane). Elle ne prononce pas de condamnation aux dépens en première instance comme en appel.
La société Gaya forme alors un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat d'actuacions) contre l'arrêt du 27 mai 2014, en demandant sa révocation. Elle invoque la violation de son droit à obtenir une décision motivée en droit et à un tribunal impartial. Le magistrat rapporteur, M. Pere Pastor Vilanova, fait l'objet d'une demande de récusation, déjà rejetée par un arrêt de la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia du 23 juillet 2014 (non précisé dans la décision : le détail de cette décision antérieure n'est pas reproduit).
L'arrêt commenté statue donc sur le seul incident de nullité, sans rouvrir le fond du litige.
Question de droit
La Sala doit déterminer si les griefs de la société Gaya, tirés de la violation du droit à la juridiction, peuvent fonder l'annulation de l'arrêt du 27 mai 2014. Plus précisément, quatre points sont soulevés :
Le caractère arbitraire de l'interprétation du droit du travail, la société soutenant que M. Sarabia n'a jamais été candidat à la fonction de délégué du personnel, de sorte que la protection accordée aux représentants ne lui était pas applicable.
L'extension de la protection aux simples candidats, au regard de la Recommandation n° 143 de l'OIT et de l'article L2411-7 du Code du travail français. La société soutient également que le legislateur andorran aurait tacitement exclu cette protection.
L'incohérence alléguée entre la qualification de « licenciement non fondé » (improcedent) retenue par le juge et celle de licenciement « illégal » (il·legal), la demande initiale visant un licenciement « improcedent i il·legal ».
La partialité du magistrat rapporteur.
Au plan normatif, la Sala rappelle que l'incident de nullité d'actuacions est régi par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident en toutes ses branches. Elle juge que l'incident « no constitueix una nova instància processal » mais « un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció » (fonds de droit, I). Elle précise que le droit à la juridiction, « d
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A327/13) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA327/13
Judgment Date25 November 2014
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000327/2013 ORIGEN: 4000914/2011
AUTE NÚMERO: 00010 /2014
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de novembre del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Carranza, i els magistrats M.I. Sr. Nogués i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova , ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0914-4/2011 (ara 4000914/2011), instades pel Sr. Sarabia contra la societat Gaya, en data 3 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada en data 8 de juny de 2011 pel Sr. Sarabia contra la societat mercantil andorrana ENTITY_5; havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen, tot el qual sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A327/13 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La societat "Gaya" va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 27 de maig del 2014, pronunciant: "ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Sarabia REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 d'octubre del 2013 en el sentit de condemnar la societat "Gaya" a satisfer l'import de 109.390,50 EUR, més interessos legals a comptar del 14 de juliol del 2011 i a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS; sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància".
III.- La representació processal de la societat "Gaya" formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 27 de maig del 2014, tot reclamant la seva revocació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.
En el cas present, la representació processal de la societat "Gaya" entén que aquesta Sala ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un Tribunal imparcial.
II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, cadascun d'aquests arguments.
En primer lloc, la societat "Gaya" es queixa de la interpretació, que qualifica d'arbitrària, de la normativa laboral en què hauria incurregut aquesta Sala, tota vegada que el Sr. F. no havia arribat mai a ser candidat a delegat de personal. Més concretament, afegeix que la recomanació núm. 143 de l'OIT i l'article L2411-7 del "Code du travail" francès no eren traslladables al cas i que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol 38/1981 era contrària al què sostenia aquest Tribunal. I que, a més, els ordenaments jurídics francesos i espanyols desconeixien la figura andorrana del comiat no causal.
Pel que fa la recomanació de l'OIT, aquesta sala no va reproduir íntegrament el contingut de l'article III, 7.1, qual cosa s'esmena ara en dues llengües: "La protection accordée en vertu du paragraphe 5 de la présente recommandation devrait également s'appliquer aux travailleurs qui ont fait acte de candidature ou qui ont été présentés comme candidats, par les procédures appropriées existantes, pour être élus ou nommés représentants des travailleurs" (versió francesa) i "La protección prevista en virtud de lo dispuesto en el párrafo 5 de la presente Recomendación debería asimismo aplicarse a los trabajadores que son candidatos, o que han sido presentados como candidatos, mediante los procedimientos apropiados existentes, a la elección o al nombramiento de representantes de los trabajadores" (versió castellana). Es pot constatar que la protecció és molt àmplia i no queda subjectada a formalismes excessius, no efectuant la Recomanació cap distinció entre candidats oficials o no, com propugna interessadament la part recurrent.
En relació amb l'article L2411-7 del "Code du travail", "Gaya" oblida de mencionar que, a França, la protecció dels candidats existeix, fins i tot, quan la candidatura és "imminent" ("Cette autorisation est également requise lorsque la lettre du syndicat notifiant à l'employeur la candidature aux fonctions de délégué du personnel a été reçue par l'employeur ou lorsque le salarié a fait la preuve que l'employeur a eu connaissance de l'imminence de sa candidature avant que le candidat ait été convoqué à l'entretien préalable au licenciement"). "Gaya" refereix, a més, una sentència antiga de la Cour de Cassation. Consultada la base de dades oficial de "Legifrance", la sentència 86-60476 del 3 de desembre de 1987 no es correspon amb la seva citació.
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol 38/1981, de data 23 de novembre de 1981, va declarar la nul·litat d'uns acomiadaments discriminatoris, inicialment motivats per causes econòmiques i, després, disciplinàries. Aquesta Sala la va portar a col·lació perquè guardava relació amb el cas enjudiciat, tractant-se d'uns comiats motivats, en realitat, per impedir l'elecció d'uns assalariats com a representants dels treballadors. Poc importa determinar si el comiat no causal existeix o no a Espanya i quines són les conseqüències de la seva nul·litat, perquè la referència es feia exclusivament en termes de dret comparat.
En segon lloc, la societat promotora d'aquest incident considera que el legislador andorrà havia exclòs, tàcitament, l'extensió de la protecció dels representants dels treballadors als mers aspirants. Aquesta Sala no comparteix aquest plantejament, remetent-se al contingut de la sentència ara combatuda. En qualsevol cas, la llei no retira cap dret constitucional als candidats a les eleccions de delegat de personal i encara menys el seu dret constitucional i convencional a no ser discriminat o sancionat en motiu de les seves opinions o d'altres situacions similars.
En tercer lloc, la societat "Gaya" argumenta que el treballador només sostenia la producció d'un comiat improcedent, mentre que la Sala el declarava "il·legal", produint-se així un supòsit d'incongruència. Tampoc pot prosperar aquest greuge, tota vegada que una simple lectura de la pretensió que conté l'escrit de demanda condueix a una conclusió contrària: "Que tingui per presentat el present escrit, juntament amb la documentació que l'acompanya, l'admeti; i en els seus mèrits, es tingui per formulada DEMANDA judicial a tramitar pel procediment laboral contra la societat mercantil andorrana "Gaya" que, un cop seguit el judici pels seus tràmits, es dicti Sentència condemnant a la demandada, 1. a satisfer-me la quantitat de 109.390,50 EUR pel concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i il·legal" (foli 13).
Per tot l'exposat, aquesta Sala no considera arbitrària la seva resolució i menys segons els cànons de constitucionalitat que exigeixen que la situació es produeix quan la interpretació de la norma apareix "lògicament irraonable" (Sentència del 25 de maig del 2007, recaiguda en la causa 2006- 24-RE).
Per acabar, es denunciava la parcialitat del magistrat Ponent de la present causa. Per Aute ferm del 23 de juliol de 2014, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar la petició de recusació. Per conseqüent, no hi ha lloc a un segon pronunciament.
III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna de la societat "Gaya" a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la societat "Gaya" contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 27 de maig de 2014. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
