ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.11ce92b2 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A100/14·9 octobre 2014·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: ATSJAD 179/2014
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA100/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:179A) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: ATSJAD 179/2014).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 09 octobre 2014 (n° A100/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 179/2014, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 9 octobre 2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:179A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 9 octobre 2014, ROJ ATSJAD 179/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:179A, recours A100/14 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir des mentions figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Une action fondée sur la protection d'une servitude de passage oppose deux voisins. Mme Águila, propriétaire d'un fonds accessible par celui de M. Castilla, reprochait à ce dernier l'édification d'un muret et l'installation de piquets ou pilliers de fer empiétant sur sa propriété et réduisant l'usage de son droit de passage. Elle a introduit une demande selon la procédure ordinaire (procédure n° 0030-4/2010).
Par sentence du 25 février 2014, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande. Le défendeur a été condamné à retirer les piquets et le mur, à rétablir l'accès, et à s'abstenir de troubler à l'avenir l'exercice du passage sans l'accord du titulaire du fonds dominant.
M. Castilla a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que l'action n'était pas identifiée, qu'il avait été placé en situation d'indéfense, que la largeur de la servitude n'était pas établie (il invoquait 2,51 mètres selon l'expert de la demanderesse) et que le premier juge avait fixé une largeur que nul n'avait demandée. Il avait en outre soulevé, en défense, une exception de « erreur dans la procédure employée ».
Le Tribunal supérieur a entendu les parties sur une éventuelle atteinte au droit fondamental à la juridiction. Le magistrat rapporteur était M. Pere Pastor Vilanova.
Question de droit
La question posée est double.
D'une part, le juge peut-il qualifier librement l'action exercée, en l'espèce une action « confessoire de servitude » retenue par le Tribunal de Batlles alors que la demande visait la restitution d'un espace et la cessation d'une atteinte ? Le texte rappelle que la jurisprudence de la Sala admet que l'action doit pouvoir se déduire de la demande, sous réserve du contrôle que l'article 2 du décret du 1er mai 1922 attribue au tribunal, qui lui permet de qualifier l'action à partir de la causa petendi et du petitum. Ce pouvoir de qualification est revisable en appel, notamment lorsqu'il place la partie défenderesse en situation d'indéfense effective.
D'autre part, le juge peut-il, en statuant, modifier l'objet du litige et fixer des prescriptions que les parties n'ont pas sollicitées sans méconnaître le principe de rogation et le droit de défense ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur ne tranche pas la qualification de l'action au fond. Il retient l'argument tiré de la violation du principe de rogation et de la situation d'indéfense.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A100/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0030-4/2010, instades per la Sra. Águila contra el Sr. Castilla, en data 25 de febrer de 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar íntegrament la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Águila contra el Sr. Castilla i, condemnar aquest darrer a retirar els piquets o pilars de ferro col·locats en el dret de pas a la finca de Cal D., i a retirar el mur artificial construït, deixant lliure l'accés, així com a condemnar-lo a abstenir-se de pertorbar l'exercici del dret de pas en el futur, sense que pugui fer cap modificació de l'estat natural del mateix sense previ acord amb el titular del predi dominant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A100/14 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- El Sr. Castilla ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Els seus greuges són els següents: no es podia deduir que la part adversa havia articulat una acció confessòria de servitud; se'l havia situat en total indefensió en no indicar quina acció s'exercitava; el procediment emprat per la Sra. Águila no permetia determinar l'amplada real de la servitud de pas; la interessada havia admès en el seu escrit de rèplica que el dret de pas era de 2,50 metres en la part més estreta;
la demanda havia de ser desestimada en motiu de la indefinició de l'acció interposada; la decisió de la Batllia implicava una inseguretat jurídica extrema; el dret de pas havia de ser d'una amplada màxima de 2,51 metres com indicava el perit de la Sra. Águila en el judici interdictal anterior; els 2,51 metres permetien l'accés de qualsevol camió; un dret de pas no es podia ampliar segons l'ús desitjat per titular del predi dominant; les seves obres no havien afectat l'amplada del pas existent.
III.- S'ha donat audiència a les parts en relació amb una possible infracció al dret fonamental a la jurisdicció.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Águila va formular demanda, pel procediment ordinari, contra el Sr. Castilla per raó de la realització d'unes obres que envaïen la seva propietat i que, a més, disminuïen una servitud de pas establerta en favor del seu predi. El demandat es va oposar a la demanda, tot interposant excepció peremptòria "d'error en el procediment emprat" per l'adversa.
El Tribunal a quo ha desestimat l'excepció i donat lloc a la demanda, és a dir que ha condemnat el Sr. Castilla a enderrocar un muret de formigó, a retirar unes biguetes i a abstenir-se de pertorbar l'exercici del dret de pas de la Sra. Águila.
L'interessat ha apel·lat la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles.
II.- El recurrent argumenta, prèviament, que la instància s'ha enganyat en la qualificació jurídica de l'acció i que se'l ha situat en estat d'indefensió.
És cert que hi ha certa vaguetat en l'escrit de demanda. En ella s'explica que els litigants eren veïns i que l'accés a la finca de la Sra. Águila es feia pel predi del Sr. Castilla. I que el defenent havia instal·lat "violentament" uns obstacles que envaïen part de la propietat de la Sra. Águila i part del camí d'accés, limitant el seu ús. El "suplico" es reprodueix a continuació:
"Es digni rebre el present escrit, junt amb els onze documents que l'acompanyen, i en els seus mèrits dictar SENTENCIA condemnant al Sr. Castilla a abstenir-se d'invair la part de terreny destinat a dret de pas de la meva principal, condemnant-lo, així mateix a que mai més pertorbi la legitima possessió de la meva mandant a qui restitueixi, mitjançant els treballs escaients, l'estat natural del terreny de CASA D. i l'accés als mateixos, efectuant a les seves costes totes les obres necessàries fins la restitució del terreny al seu aspecte natural, és a dir a l'aspecte que presentada abans de les obres i instal·lacions il·legalment efectuades pel Sr. Castilla, tant en relació als terrenys, com al pas corresponent a CAL D.. Imposant al demandat la totalitat de les costes Judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i procurador d'aquesta part actora" (foli 18).
L'acció exercitada per la Sra. Águila no quedava denominada. En el seu escrit de contesta, el Sr. Castilla aixecava l'"excepció peremptòria d'error en el procediment emprat" per l'agent, doncs el procediment ordinari no era idoni, al seu criteri, per vehicular una demanda interdictal i que la pretensió no corresponia a una demanda declarativa.
Tot i així, el Tribunal a quo l'ha qualificat de confessòria de servitud -i ha resolt favorablement la demanda en el fons- perquè l'objecte del litigi consisteix "en determinar si el dret de pas d'accés a la finca de Cal D. té unes determinades limitacions d'amplada o la mateixa s'ha de limitar a l'amplada de 2,5 metres" i ho fa per deducció compte tingut que: "No pot tractar-se d'una acció reivindicatòria perquè no hi ha despossessió de l'objecte del dret de propietat, tampoc pot parlar-se d'una acció de delimitació en el sentit que les propietats i els seus límits no es discuteixen, sinó que la discussió rau en l'amplada que té el dret de servitud de pas (constituït per títol -no consta- o per usucapió, però que ambdues parts admeten) entre els dos predis propietat de les parts del present procediment".
La jurisprudència d'aquesta Sala ha establert que: "l'acció interposada s'ha de poder deduir de la demanda, sense perjudici del control que l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922 atribueix al Tribunal i que l'autoritza a qualificar l'acció d'acord amb la causa petendi i el petitum" (Aute TSJC-304/12 del 28 de juny de 2013). Aquesta funció qualificadora és revisable en seu d'apel·lació, en particular quan situa la part defenent en situació d'indefensió efectiva.
En els escassos fonaments de dret que sustenten l'escrit de demanda, trobem la següent remissió: "Que torni la cosa al seu primitiu estat (Digest 43, 24, 1 i 2)". Aquest fragment correspon a l'interdicte "Quod vi aut clam" ("Del que es feu violentament o clandestinament"). Aquest interdicte "permet ordenar l'enderrocament de l'obra mal feta" (TSJC-177/06 del 30 de març de 2007) o que "es desfaci allò fet amb oposició i clandestinitat" (TSJC-19/06 del 17 de juliol de 2006), quin objecte persegueix precisament la demanda entaulada per l'agent. A més, la demandant fa valer, en l'escrit de constant referència, que la part adversa "ha envaït" la seva propietat i privat l'ús del seu dret de pas. Per tant, la causa petendi, la pretensió i els fonaments jurídics permeten deduir que l'acció interposada és l'interdicte quod vi aut clam, tractant-se d'un judici sumari i provisional.
La solució adoptada per l'Hble. Batlle no pot ser compartida per via de conseqüència, doncs desconeix el principi de rogació i sobretot perquè converteix un judici essencialment restitutori en un de declaratiu, efectuant fins i tot, en el cos de la sentència, consideracions sobre la seva extensió que ni tan sols es sol·licitaven en l'escrit de demanda: "és natural i raonable que la utilitat de dit dret de pas comporti que s'hagi d'entendre ampliat si és necessari fer-hi passar tractors, cotxes o fins i tot camions per tal de poder accedir a la propietat". Aquest canvi judicial de l'objecte del litigi és motiu de nul·litat absoluta en produir una clara situació d'indefensió en detriment de la part apel·lant, el qual no ha pogut articular degudament el seu dret a la defensa.
III.- La declaració d'ofici de la nul·litat d'actuacions aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Declarar d'ofici la nul·litat de la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de febrer de 2014; retrotreure el procediment al moment anterior de dictar sentència i no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
