ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b115078f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 99/14·27 février 2015·Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2015 - ROJ: ATSJAD 33/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle99/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:33A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2015 - ROJ: ATSJAD 33/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 février 2015 (n° 99/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 33/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:33A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 33/2015, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 février 2015, recours n° 99/14 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un administré, M. Tamarit, avait saisi la juridiction administrative d'un recours tendant à contester une résolution de la Comisión Técnica d'Urbanisme du 10 juillet 2012, dirigé contre le Gouvernement d'Andorre et le Comú d'Andorra la Vella. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 5 mars 2014, a rejeté la demande pour défaut de légitimation active et pour caducité de l'action. La Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel par sentence n° 57-2014 du 21 novembre 2014.
Le requérant a alors formé un incident de nullité d'actuations contre cette sentence, fondé sur la violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution. Il reprenait trois séries de griefs : le refus de certaines preuves proposées en première instance, sa légitimation à agir (ad causam), et la caducité de l'action publique en matière d'urbanisme. Le Gouvernement, le Comú et l'adhérent à l'instance, M. Marti, ont conclu au rejet, estimant que l'incident ne faisait que reproduire des moyens déjà examinés.
Le tribunal est composé de MM. Albert Andrés Pereira (ponent) et Bernard Plagnet, ainsi que de Mme Marie Conte. Le texte ne précise pas le détail des infractions d'urbanisme dénoncées, ni l'identité des bâtiments concernés au-delà de la mention de limites d'édification et d'un étage additionnel.
Question de droit
La décision soulève une double question.
En premier lieu, il s'agit de déterminer la nature et l'office de l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Le tribunal rappelle qu'il ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer les pronunciaments de la décision attaquée, mais un remède extraordinaire destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision passée en force de chose jugée.
En second lieu, la question est de savoir si le requérant a démontré une atteinte à ce droit. Le tribunal examine en outre, à titre subsidiaire, le fond des moyens tirés du refus de preuves, de l'intérêt à agir au regard de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, et de la caducité de l'action fixée par l'article 143.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'incident. Il retient que le requérant « no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes » dans la sentence attaquée, sans justifier la violation alléguée. Il précise que la Constitution ne garantit pas l'obtention d'un pronunciament favorable, mais l'examen et la résolution
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (99/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Advocat: Sra. Esteban
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-set de febrer de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número AD-0047-3/2013, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 57-2014, de 21 de novembre, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 5 de març de 2014, que, al seu torn, havia desestimat la demanda formulada pel Sr. Tamarit contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 10 de juliol de 2012, per manca de legitimació activa del demandant i per caducitat de l'acció.
2n.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de 21 de novembre de 2014, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En aquest sentit, insisteix en les seves al·legacions formulades en el procés sobre la denegació d'algunes de les proves que havia proposat en la primera instància, sobre la legitimació de l'interessat i sobre la caducitat de l'acció.
3r.- Les respectives representacions del Govern, del Comú d'Andorra la Vella i de l'adherent Sr. Marti s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la denegació de proves en la primera instància, a la seva legitimació ad causam i a la caducitat de l'acció pública en matèria urbanística. Que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, ja que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense justificar la possible vulneració del dret fonamental que denuncia.
Tercer.- Com a conseqüència de tot el que s'ha exposat, es obvi que procedeix desestimar íntegrament l'incident promogut per la part agent.
En tot cas, convé reproduir les següents consideracions, que ja resulten de la sentència impugnada:
Les proves que van denegades per la Batllia i per aquesta Sala resultaven innecessàries per resoldre el procés, especialment quan s'ha apreciat la caducitat de l'acció per denunciar la possible existència de determinades infraccions urbanístiques.
Des de la perspectiva general de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, l'agent no acredita cap interès en el litigi, ja que no consta en quina mesura l'afecten les infraccions molt greus que denuncia, úniques que no haurien prescrit. D'altra banda, una hipotètica sentència estimatòria per causa d'aquestes concretes infraccions (relatives als límits d'edificació i a un pis addicional) només podria tenir un efecte perjudicial sobre el propietari d'una de les unitats immobiliàries de l'edifici.
L'article 143.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme disposa de forma taxativa que, quan es tracti d'obres considerades contràries a la normativa urbanística, l'acció es pot exercir durant tot el temps d'execució de les obres i fins a un any després del seu acabament. Atès que el certificat final d'obres és, en aquest cas, de data 22 d'agost de 2009, i que la denúncia la va formular l'agent el 7 de novembre de 2011, no hi ha cap dubte que ja havia transcorregut amb escreix el termini legal.
En darrer terme, ja es va raonar en la sentència impugnada el fet de que la caducitat de l'acció no quedava desvirtuada, encara que una petita part de les infraccions denunciades -les molt greus- no haguessin prescrit, cosa que hauria permès una actuació d'ofici per part de l'Administració.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Desestimar l'incident de nul·litat que interposa el Sr. Tamarit contra la sentència núm. 57-2014, dictada per aquesta Sala el 21 de novembre de 2014, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
