ATSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2015 - ROJ: ATSJAD 102/2015

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute amb la següent part decisòria: "ACORDA: Primer.- Declarar en estat de cessació de pagaments i fallida a les societats Galván i Olmo, SL, així com als Srs. Palomo i Sanç, fixant com a data de la cessació de pagaments el 27-4- 2013.

Segon.- Nomenar administrador de la cessació de pagaments i fallida al Sr. Sancho i controladora a la Sra. Zapata, actuant en nom i representació del Sr.Criado.

Tercer.- Publicar Edictes al Butlletí Oficial per a què els creditors puguin entregar a l'Administrador els justificants de llurs crèdits, per a la seva verificació i per a què pugui fer-se la relació corresponent".

III.- Els Srs. Sanç i Palomo han interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 26-02- 2015, han presentat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanen la revocació parcial de la resolució d'instància.

Per escrit, de data 9-04-2015, l'administrador judicial va deixar a criteri del tribunal la revocació de l'extensió de la fallida als recurrents i a la mercantil Olmo.

En escrit de la mateixa data, la representació processal de la part agent va articular contesta a les conclusions, segons el qual sol·licitava la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el present recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que no és cert que els recurrents hagin canviat o dissimulat cap partida de l'actiu de la mercantil Galván per passar-ho a la societat Olmo, atès que els seus objectes socials són diferents i així ho va declarar el Sr. Sanç en la diligència de 10-01-2014. La contradicció d'aquesta declaració amb altres posteriors es fruit d'una mala interpretació per la confusió de negocis i societats que intervenien. Així es confon el negoci DCC. amb el negoci Olmo. Per això quan la Sra. Palomo diu , a la diligència de 10-01-2014, que va traspassar els actius a la societat Olmo, en realitat es vol referir al negoci Olmo. A més, tampoc els podien cedir a la societat perquè es van cedir a EM. per a vendre’ls, però aquest negoci fou embargat i no van poder recuperar res. En segon terme, sustenta que no disposa de cap comptabilitat de la mercantil Galván que acrediti l'actiu i el passiu ja que fa més de 5 anys que no té activitat. Manifesta que l'extensió de la fallida es realitza en un únic paràgraf gens fonamentat del que no és cert que dissimulessin una part de l'actiu, que exercissin una activitat comercial baix persona interposada i resultant paradoxal intentar salvar el negoci i que es consideri un acte d'imprudència inexcusable. Afegeix que és sorprenent que s'estengui la fallida a la mercantil Olmo perquè s'assenyala que s'encobreixen maniobres del Sr. Sanç, sense que es recolzi en cap prova.

Segons el que disposen els articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 l'extensió de la fallida es produeix quan els dirigents de la societat porten a terme actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o infringeixen greument les regles i usos del comerç. I, en aquest ordre d'idees, l'article 70 presumeix com a tals actes l'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió, en relació a la importància del negoci. En aquest sentit, no pot argumentar-se amb èxit, com pretén la recurrent, que el fet de no portar la comptabilitat es pugui justificar en l'absència d'activitat des de fa més de quatre anys, atès que la mercantil Galván fou constituïda l'any 2005, de manera que el més mínim deure de diligència d'un comerciant ordenat exigeix el reflex en els llibres de les activitats de l'empresa (com així ho exigeixen els articles 3 a 6 del Decret de 4-10-1969), a la vegada que, en la compareixença del dia 10-01-2014, el propi administrador de dret de la mercantil, Sr. Sanç, manifesta que el negoci fou deficitari (foli 82) des del primer dia en que es va obrir el local, i es va continuar explotant el negoci, sense que s'adoptessin mesures adreçades a corregir aquesta situació que han donat lloc a la inevitable situació concursal, de manera que s'incideix també en la presumpció d'actes de mala fe, imprudència inexcusable o infraccions greus de les regles i usos del comerç, contemplada a l'article 70 del Decret de 4-10-1969, al continuar de forma abusiva l'explotació deficitària quan no es podrà evitar la cessació de pagaments.

Per tant, l'acreditació de les conductes indicades, incardinables en els supòsits esmentats de l'article 70 del Decret de 4-10-1969 fa innecessari l'examen dels altres motius relatius a l'extensió de la fallida als Srs. Sanç i Palomo i permet, en atenció a la concurrència de les causes indicades, confirmar aquest extrem de la resolució d'instància.

II.- Quant a la declaració de fallida de la societat Olmo, aquesta declaració no fou sol·licitada pel creditor que va instar la cessació de pagaments i fallida de la mercantil Galván i els Srs. Sanç i Palomo. El Decret de 4-10-1969 contempla, en el seu article 7, que el procediment de fallida pot iniciar-se per declaració del comerciant que es trobi en la situació de cessació de pagaments o a instància d'un creditor. A més, en la sentència recorreguda no consta que la mercantil Olmo es trobi en una situació de cessament generalitzat dels seus pagaments. En canvi, sembla que l'argument que s'empra pel jutjador d'instància rau en que aquesta societat seria la que encobreix les maniobres del Sr. Sanç, per a continuar la seva explotació amb obres menors i de pintura, quan aquest argument es podria encabir en l'apartat segon de l'article 69 del Decret -exercir una activitat comercial baix la cobertura d'una persona jurídica-. Però aquest argument seria apte per a declarar l'extensió de la fallida al dirigent, de fet o de dret, ocult o aparent, que efectua aquesta activitat, però no a la mercantil persona jurídica, atès, a més, que el Decret de 4-10-1969 preveu l'extensió de la fallida als dirigents de la societat.

Consegüentment, amb les anteriors consideracions el recurs ha de ser estimat en part i deixar sense efecte la declaració de cessació de pagaments i fallida de la mercantil Olmo.

III.- L'èxit parcial del recurs es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Sanç, Palomo i la mercantil Olmo contra l'Aute, de data 27-10-2014, i revoquem en part la seva part decisòria, tot deixant sense efecte únicament la declaració de cessació de pagaments i fallida de la mercantil Olmo i mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Srs./Sres.

per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.

Subir

Diccionario RAE