ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.629364db · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 37/2015·1 February 2016·
Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 01 de febrer del 2016 - ROJ: ATSJAD 16/2016
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket37/2015
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:16A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 01 de febrer del 2016 - ROJ: ATSJAD 16/2016).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 01 février 2016 (n° 37/2015) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 16/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 1er février 2016)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 16/2016, 1er février 2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:16A) (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Par une sentence du 22 décembre 2015 (rouleau TSJP-0000037/2015, affaire n° 37-2015), la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia a partiellement fait droit à l'appel formé par le Ministère public (Ministeri Fiscal) à l'encontre de M. Villalba. Elle a fixé l'assignation à domicile comme modalité d'exécution de la peine d'emprisonnement de six mois prononcée à son encontre et l'a condamné à la peine complémentaire d'expulsion définitive de la Principauté.
Le condamné se trouvait en situation de rebellion processuelle (rebel·lia processal). Sa défense a formé un incident de nullité d'actuations (incident de nul·litat d'actuacions) contre cette sentence. Elle invoquait la violation du droit à un procès équitable (dret a un procés degut), du droit à la juridiction, du droit à l'égalité des recours et du principe d'égalité des armes. Selon elle, le Ministère public ne pouvait pas interjeter appel d'une décision rendue en rebellion, l'article 196.2 du Code de procédure pénale excluant de l'appel les sentences rendues en rebellion du condamné. Elle jugeait en outre « injuste » que le Ministère public puisse faire appel alors que la défense ne le pouvait pas.
Le Ministère public a conclu au rejet de l'incident. Il soutenait que la légitimation à interjeter appel contre une sentence rendue en rebellion lui était reconnue par la jurisprudence antérieure de la Sala Penal, et que l'exclusion ne visait que le condamné.
La formation de jugement était composée de MM. Yves Picod (président et rapporteur) et de Mmes Marie Conte et Fátima Ramírez Souto. Il s'agit d'un aute, c'est-à-dire d'une décision incidente, et non d'une sentence au fond.
Question de droit
La question posée était la suivante : le Ministère public peut-il, en vertu du Code de procédure pénale, interjeter appel d'une sentence rendue à l'encontre d'un condamné en rebellion, sans que cette faculté ne porte atteinte aux droits fondamentaux garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane (procès équitable, juridiction, égalité des recours) ?
Cette question se décline en deux volets :
Un volet d'interprétation législative : l'exclusion de l'appel prévue à l'article 196 du CPP (« Les sentences qui n'ont pas été rendues en rebellion de la personne condamnée ») s'applique-t-elle au seul condamné, ou également au Ministère public ?
Un volet constitutionnel : l'admission de l'appel du Ministère public porte-t-elle atteinte aux garanties constitutionnelles invoquées par la défense ?
Solution et dispositif
La Sala Penal rejette l'incident. Elle retient, sur le plan de l'interprétation, que l'article 196 CPP doit être lu à la lumière de l'article 197 du même code. Ce dernier autorise le recours du Ministère public et des parties au procès sans restriction tenant à la nature de la sentence. Il en découle que « le droit d'interjeter appel est prohibé uniquement au condamné en rebellion ». L'article 247 CPP n'ouvre le recours d'audience
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (37/2015) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket37/2015
Judgment Date1 February 2016
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
Núm. de Causa: 3400013/2013 (TC-013-3/13)
Núm. de Rotlle: TSJP-0000037/2015
AUTE 10-2016
PARTS:
Recorrent: Sr. Villalba
Advocat: Sr. Barberá
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, ú de febrer del dos mil setze.
En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat per la representació processal del Sr. Villalba, contra la sentència de data 22 de desembre del 2015 (37-2015) dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en la causa i rotlle de referència.
És ponent el M. I. Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència de data 22 de desembre del 2015, estimant parcialment el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte al processat Villalba, establint l'arrest domiciliari com a modalitat d'execució de l'arrest de 6 mesos imposat al condemnat i condemnant-lo a la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat.
II.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la defensa de Villalba interposà un incident de nul·litat d'actuacions fonamentat en la vulneració del dret a un procés degut, a la jurisdicció, a la igualtat de recursos i al principi d'igualtat d'armes en admetre el Tribunal el recurs d'apel·lació presentat pel Mgfc. Ministeri Fiscal en contra de Villalba, qui està en situació de rebel·lia processal.
Troba injust que en l'apel·lació d'una sentència d'un condemnat en rebel·lia el Ministeri Fiscal pugui fer l'apel·lació i la defensa no.
Observa que l'article 196.2 del Codi de Procediment Penal que exclou del recurs d'apel·lació les sentències dictades en rebel·lia del condemnat també s'aplica al Ministeri Fiscal, essent aquesta interpretació reforçada per l'article 248 del Codi de Procediment Penal.
III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal interessa la desestimació de l'incident de nul·litat.
Considera que la resolució impugnada no vulnera l'article 10 de la Constitució, no solament pel fet que el Ministeri Fiscal té legitimació per formular apel·lació contra una sentència declarada en rebel·lia sinó també pel fet que la sentència raona i motiva aquesta legitimació, ja reconeguda en sentències anteriors de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
Observa que, entendre al contrari, és a dir, que cap de les parts en el procés, ni el Ministeri Fiscal ni les acusacions particulars, poguessin interposar recurs d'apel·lació contra una sentència dictada en rebel·lia del condemnat, provocaria una vulneració del dret al recurs i del dret a la jurisdicció, el condemnat podria renunciar a exercir un recurs d'audiència i prohibint, per tant, a les altres parts, si aquestes no poden exercir el recurs d'apel·lació, d'oposar-se a la decisió de primera instància.
Posa de relleu que l'article 248 del Codi de Procediment Penal només obra la legitimació activa per interposar recurs d'audiència al Ministeri Fiscal en cas de l'òbit del condemnat.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'article 196 del Codi de Procediment Penal, el qual disposa que "són susceptibles de recurs d'apel·lació: a) Les sentències que no hagin estat dictades en rebel·lia de la persona condemnada (...)", ha de ser interpretat d'acord amb l'article 197 del mateix codi, que autoritza el recurs del Ministeri Fiscal i de les parts en el procés sense preveure cap restricció en quant a la naturalesa de la sentència.
Se n'ha de deduir de les disposicions combinades d'aquests textos que el dret d'interposar recurs d'apel·lació està prohibit únicament al condemnat en rebel·lia que, al seu torn, té la possibilitat d'impugnar la sentència de primera instància i, posteriorment, si ho decideix, fer el recurs d'apel·lació.
L'article 247 del Codi de Procediment Penal, en efecte, autoritza el recurs d'audiència únicament al condemnat en rebel·lia, a exclusió del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular. Contràriament a el que estableix la defensa de Villalba, l'article 248 del Codi de Procediment Penal enforteix el principi d'aquesta exclusió, doncs precisa que la legitimació per interposar recurs d'audiència contra la sentència dictada en rebel·lia es fa extensiva als parents i al Ministeri Fiscal només en el cas de l'òbit del condemnat.
La conseqüència és que el recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal d'una sentència dictada en rebel·lia ha de ser admissible, a pena de privar les altres parts del procés del seu dret al recurs i de fer dependre la seva possibilitat d'impugnar la sentència de la decisió del condemnat d'imposar o no un recurs d'audiència.
II.- CONSIDERANT: que l'admissió del recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal contra la sentència dictada en rebel·lia no vulnera en cap cas el dret constitucional a un procés degut, a la jurisdicció i a la igualtat de recursos.
En efecte, com ja van ser precisats els motius en la sentència impugnada, el recurs del Ministeri Fiscal és admès, sense perjudici del dret del condemnat d'interposar un recurs d'audiència.
La facultat d'interposar un recurs d'audiència -que fins ara el condemnat no ha utilitzat- només depèn de la voluntat del condemnat en rebel·lia.
La sentència de segona instància és ferma a condició que no s'interposi recurs d'audiència. En la hipòtesi contrària, la sentència que recaigui com a conseqüència d'un recurs d'audiència és susceptible de recurs d'apel·lació en les condicions dels articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal i la sentència de la jurisdicció de segona instància se substitueix a la sentència dictada en el marc del primer recurs contra la sentència dictada en rebel·lia del condemnat. Se'n dedueix que els drets a un procés degut, a la jurisdicció i a la igualtat de recursos s'han garantit, mentre que la solució pretesa pel promotor de l'incident de nul·litat conduiria a fer dependre el dret a recurs del Ministeri Fiscal i de les altres parts eventuals de la sola voluntat de condemnat en rebel·lia.
III.- CONSIDERANT: que en aquestes condicions convé desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat.
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la defensa del Sr. Villalba.
2.- Condemnar-lo al pagament de les despeses processals causades per l'incident.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.
