ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a32d0760 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 53/2015·22 February 2016·
Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2016 - ROJ: ATSJAD 18/2016
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket53/2015
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:18A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2016 - ROJ: ATSJAD 18/2016).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 février 2016 (n° 53/2015) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 18/2016, Penal, 22 février 2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:18A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 18/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 22 février 2016 (ROJ : ATSJAD 18/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:18A) (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête et des identifiants figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Un agent de police andorran, désigné dans la décision sous le nom d'Espada (le texte mentionne également un « Sr. P. » pour le même condamné, ce qui relève d'une incohérence d'anonymisation), a été condamné par la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia à une peine de deux ans de prison conditionnelle, assortie d'un délai de suspension de quatre ans, et à une inhabilitation de quatre ans à l'exercice de fonctions de policier. L'infraction retenue est la révélation de secrets par autorité ou fonctionnaire. La sentence du 22 janvier 2016 a rejeté le recours formé par la défense, mais a réduit de 3 000 à 2 000 euros l'indemnisation du préjudice moral due à la victime.
La défense a introduit un incident de nullité d'actuacions contre cette sentence. Elle soutenait en substance :
que le prévenu avait été poursuivi pour l'infraction moins grave de l'article 377.1 du Code pénal et non pour celle de l'article 377.3 ;
que l'ordonnance d'interception téléphonique du 26 mars 2010, ainsi que ses prorogations et extensions, étaient entachées de nullité ;
que le rapport du chef du service informatique de la police portait atteinte au droit à l'intimité et au secret des communications (articles 14 et 15 de la Constitution), en raison de la consultation de fiches personnelles ;
que l'unique preuve directe ayant été valablement retenue devait conduire à l'acquittement ;
qu'il y avait violation du droit à la juridiction, la valorisation des preuves étant erronée, ainsi que du droit à un délai raisonnable ;
que les peines avaient été mal évaluées et que la peine accessoire avait été appliquée de manière illicite.
Le ministère public a conclu au rejet intégral de l'incident, au motif que l'examen des actes ne révélait aucune violation des droits fondamentaux invoqués.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
L'incident de nullité d'actuacions peut-il servir à remettre en cause l'appréciation des preuves régulièrement introduites au procès ?
La qualification retenue (article 377.1 ou 377.3 du Code pénal) a-t-elle été correctement établie, et une erreur de rédaction affecte-t-elle la régularité de la procédure ?
La consultation, par un agent de police, de fiches personnelles relatives à des tiers constitue-t-elle une atteinte au droit à l'intimité ou au secret des communications ?
L'ordonnance d'interception téléphonique est-elle suffisamment motivée et proportionnée, et sa nullité éventuelle se communique-t-elle aux prorogations successives ?
La notification tardive au ministère public entraîne-t-elle nullité ?
L'inhabilitation prononcée relève-t-elle de la peine complémentaire de l'article 38 du Code pénal ou de la peine principale de l'article 377.3 ?
Le droit à un délai raisonnable a-t-il été méconnu ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident de nullité sur chacun de ces points. Il énonce d'abord, de manière générale, que l'incident de nullité « n'est pas un remède juridictionnel permettant de réapprécier les preuves
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (53/2015) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket53/2015
Judgment Date22 February 2016
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
Núm. de Causa: 4400026/2010 Núm. de Rotlle: TSJP-0000053/2015
AUTE 13-2016
PARTS:
Recorrent: Sr. Espada
Advocat: Sra. Salamanca
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-dos de febrer del dos mil setze.
En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat per la representació processal del Sr. Espada, contra la sentència de data 22 de gener del 2016 (2- 2016) dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en la causa i rotlle de referència.
És ponent el M. I. Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència de data 22 de gener del 2016, per quina decideix:
"1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de Espada.
2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 28 de juliol del 2015 en la causa de referència, modificant la indemnització en concepte de responsabilitat civil imposada al Sr. Espada de 3.000 euros a 2.000 euros en reparació del perjudici moral sofert per Galan.
3.- Confirmar tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.
4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs."
II.- RESULTANT: que contra la dita sentencia la representació lletrada del condemnat Espada formula un incident de nul*litat d'actuacions. En particular:
Sosté que es va processar a Espada per un delicte menor de l'article 377.1 del Codi Penal, i no pas per un delicte de l'article 377.3, considerant que les escoltes han estat nul*les.
Afegeix que els informes del Cap d'Informàtica vulneren el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions ja que, malgrat les fitxes personals malgrat són relatives a terceres persones, estan consultant la fitxa del Sr. P. de les consultes que ha mirat. Per tant, s'ha produït una vulneració del dret al secret de les comunicacions, previst a l'article 15 de la Constitució. i del a la intimitat, previst a l'article 14 de la mateixa.
Essent nul l'aute de data 26 de març del 2010 dictat per l'Hble. Batlle instructor, per infracció de l'article 15 de la Constitució en la seva vessant de dret al secret de les comunicacions, la conseqüència és la nul*litat dels successius autes de pròrroga i ampliació de les escoltes telefòniques acordades.
Considera també que s'ha de declarar no ajustada a les exigències constitucionals i legals la ingerència telefònica, i sent l'única prova directa valorada, s'ha d'absoldre al Sr. P. del delicte del que venia sent acusat.
Estima per altra part que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció ja que el M.I. Tribunal de Corts i posteriorment M.I. Tribunal Superior de Justícia ha fet una errònia valoració de les proves.
Sosté una mala valoració de les penes i una aplicació il*lícita de la pena accessòria.
Finalment, invoca en fi una vulneració del dret a un judici de durada raonable.
III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació total de l'incident de nul*litat d'actuacions formulat per la representació lletrada del condemnat Espada en no derivar-se de l'examen de les actuacions cap de les vulneracions dels drets fonamentals denunciades. Contesta punt per punt tots els arguments de la defensa.
Afegeix que l'objecte d'aquest incident de nul*litat d'actuacions del condemnat P. consisteix a valorar novament les proves introduïdes legalment al procés.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: de manera general que l'incident de nullitat d'actuacions no és un remei jurisdiccional a fi de valorar novament les proves introduïdes legalment al procés, a mode de tercera instància jurisdiccional o de cassació. Aquesta confusió es manifesta quan es parla de la valoració de les proves (setena allegació) o de les penes pronunciades (vuitena al*legació) a través del dret a la jurisdicció.
II.- CONSIDERANT: que la causa seguida contra el condemnat P. ho ha estat sempre per un delicte major de revelació de secrets per autoritat o funcionari, malgrat es produís un error de taquigrafia i s'escrivís el paràgraf 1 enlloc del paràgraf 3 de l'article 377 del Codi Penal, invocat amb mala fe pel recorrent.
En aquest sentit, la comunicació de la incoació del 10 de març de 2010 fou adreçada al M.I. Tribunal de Corts i no a l'Hble. Tribunal de Batlles i la mateixa resta registrada sota un núm. de registre de sumari per delicte major com és el TC-026-4/2010. Cal afegir que el propi text de la incoació menciona expressament "el presumpte delicte major de revelació de secrets per autoritat o funcionari"; en conseqüència, el greuge relatiu a la impossibilitat de procedir a les intervencions telefòniques i la demanda de nul*litat subseqüent no estan fonamentades.
III.- CONSIDERANT: que no hi ha cap vulneració del dret a la intimitat com a treballador i al secret de les comunicacions; en efecte, l'informe del Cap d'Informàtica del Servei de Policia no vulnera el dret a la intimitat com a treballador i al secret de les comunicacions del condemnat P., tota vegada que les fitxes personals examinades són relatives a terceres persones diferents del Sr. P., les quals són precisament víctimes de la seva actuació delictuosa. D'altra banda, com ho manifesta la sentència objecte d'incident de nullitat, les referides fitxes personals i la seva consulta o accés illegal per part del processat no són comunicacions i, per tant, no venen subjectes o emparades pel dret del secret de les comunicacions.
IV.- CONSIDERANT: que la mesura d'intervenció telefònica acordada per l'Hble. Batlle instructor per aute de 26 de març del 2010 té una motivació suficient, basada en constatacions anteriors i indicis; és d'una evident proporcionalitat, donada la posició d'Agent de Policia del processat, la qual no permetia altres modalitats d'investigació: el seu coneixement de la identitat dels seus companys de treball com de les tècniques d'intervenció en la investigació operativa del Servei no deixaven altres alternatives d'investigació.
Per altra part, la intervenció global de les comunicacions, així com la identificació i el control de l'IMEI de l'aparell en que fos inclosa la targeta de la línia telefònica del condemnat, es basa en l'aute de data 26 de març de 2010, motiu pel quin l'autorització del 6 d'abril de 2010 complementa l'anterior una vegada identificat.
Igualment, no essent nul l'aute de data 26 de març de 2010 dictat per l'Hble. Batlle instructor, no es pot projectar envers les posteriors pròrrogues la seva il*licitud o vici d'inconstitucionalitat inexistent, motius pels quins han de decaure en quant a aquests extrems les pretensions de P.
Per altra part, si tenim en compte que l'aute de 21 de maig del 2010 pel qual l'Hble. Batlle instructor autoritzà la prorroga de la intercepció global de les comunicacions de la línia 3***** i 8***** així com del número d'IMEI 3569430******** associat a la línia està suficientment motivat i és proporcional a l'afectació dels drets fonamentals del processat -com es desprèn de la seva lectura- aquesta motivació pot ser també aplicable a l'aute de data 27 de juliol del 2010.
V.- CONSIDERANT: que la notificació tardana al Ministeri Públic no suposa una indefensió que comporti la nul*litat de la resolució, donat que el termini total previst a l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal no ha estat superat.
VI.- CONSIDERANT: que s'ha pronunciat una pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, amb INHABILITACIÓ per a l'exercici del CÀRREC de POLICIA per un període de QUATRE ANYS. Cal observar que la pena d'inhabilitació imposada al condemnat P. no ho és com a pena complementària en base a l'article 38 del Codi Penal, sinó com a pena principal, específicament prevista a l'article 377.3 del Codi Penal segons el qual si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat d'una persona, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a cinc anys, motius pels quins en cap cas és d'aplicació la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans al*legada en l'escrit de la defensa.
VII.- CONSIDERANT: que la pretesa distinció entre dades personals i dret a la intimitat és subtil però inadaptada a les circumstàncies de fet. Per exemple, quan el condemnat avisà a Bueno de l'entrada al País de Recio quan efectuava tasques de Policia a la frontera hispano-andorrana, tanmateix li facilità dades personals de l'Agent de Policia Galan, com la matrícula del seu vehicle, el seu número de telèfon, la seva adreça i els horaris de treball, els quals afecten directament la intimitat de la vida privada i sabent que la utilització d'aquestes dades no és d'interès general sinó d'interès personal d'un amic.
VIII.- CONSIDERANT: en fi que no s'ha produït cap vulneració al dret a un judici de durada raonable, tota vegada que les eventuals dilacions en la tramitació del procés ho han estat per raó de les qüestions prèvies interessades pel condemnat, les quals han estat objecte d'examen per part del M.I. Tribunal de Corts amb una resolució intermitja entre les qualificacions provisionals de la causa i l'obertura del judici oral.
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar l'incident de nul*litat d'actuacions interposat per la defensa del Sr. Espada.
2.- Condemnar-lo al pagament de les despeses processals causades per l'incident.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il*ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.
