ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2a79028c · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 53/16·16 juin 2016·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 16 de juny del 2016 - ROJ: ATSJAD 43/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle53/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:43A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 16 de juny del 2016 - ROJ: ATSJAD 43/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 juin 2016 (n° 53/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 43/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:43A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 juin 2016
Note de référencement : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie avec la décision n'étant pas exploitable, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 43/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:43A). Le numéro de rouleau est TSJA-0000053/2016 et le numéro de protocole 1000031/2015. L'acte est intitulé « Aute » (ordonnance) dans le texte, bien que la base le référence comme « ATSJAD ».
Faits et procédure
Par une sentence n° 29-2016 du 17 mars 2016, la juridiction de première instance a statué sur un litige en matière d'immigration opposant Mme Esparza au Gouvern d'Andorre. La requérante, qui conteste cette sentence, a formé un recours d'appel le 8 avril 2016. Elle sollicitait la révocation de la décision attaquée, la tenue d'une audience orale et la pratique, en appel, de trois preuves (nos III, IV et VIII) qu'elle avait proposées en première instance.
La preuve n° III consistait en un réquisitoire adressé au registre des véhicules du Gouvern afin d'identifier les titulaires de plusieurs véhicules photographiés. La preuve n° VIII visait l'audition testimoniale des personnes identifiées au moyen de la preuve III. La preuve n° IV tendait à obtenir la production intégrale du dossier administratif de la requérante. Le Gouvern a répondu le 25 avril 2016 en s'opposant à la pratique des preuves et à l'audience orale.
Par une providence du 3 juin 2015, le juge rapporteur de première instance avait déclaré inutiles les preuves III, VII (partiellement, s'agissant du point 1) et VIII, tout en ordonnant la pratique des autres preuves. Selon la juridiction d'appel, la preuve IV avait été admise et régulièrement pratiquée en première instance (folios 44, 57, 59 et suivants).
Question de droit
La question posée au juge d'appel tenait à l'étendue de son pouvoir d'admission des preuves en seconde instance dans une affaire d'immigration, et plus précisément à deux points :
Le juge rapporteur peut-il refuser la pratique de preuves proposées en première instance, au regard du cadre légal applicable à l'appel en matière d'immigration ?
Une audience orale peut-elle être accordée dans une telle procédure, compte tenu du délai imparti pour statuer ?
Le tribunal rappelle d'abord que l'article 160, paragraphe 4, de la loi 9/2012 du 31 mai 2012 de modification de la loi qualifiée sur l'immigration renvoie à la procédure administrative de droit commun, régie par l'article 64 de la loi de la juridiction administrative et fiscale. Ce dernier réserve au rapporteur la décision, « inapel·lable », sur la pratique de preuves en seconde instance, et limite les hypothèses d'admission (preuve refusée en première instance, preuve non pratiquée sans faute de la partie, fait nouveau, ou preuve jugée nécessaire par le rapporteur lui-même).
Solution et dispositif
La juridiction retient une solution double, qui repose sur deux raisonnements distincts.
a) Sur la preuve IV. Le tribunal écarte la demande au motif que cette preuve n'avait pas été déclarée inutile en première instance. Elle avait au contraire été admise et pratiquée. La demande ne relève donc pas de l'hypothèse de l'article 64 visant une preuve refusée.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (53/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000031/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000053/2016
AUTE 13-2016
PARTS:
Apel·lant: Sra. Esparza
Representant: Sr. Calatayud
Advocada: Sra. Bernat
Apel·lat : GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Esparza
Advocada : Sra. Téllez
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, setze de juny de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000031/2015, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 53/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 8 d'abril de 2016, la representació processal de la Sra. Esparza va formular recurs d'apel·lació contra la sentència núm. 29-2016 de data 17 de març de 2016, pel qual sol·licitava la revocació de la resolució recorreguda pels motius continguts en el seu escrit, alhora que demanava la celebració de vista oral i la pràctica en aquesta alçada de les proves "números III, IV i VIII sol·licitades (...) mitjançant escrit de 16 de juny de l'any 2015" (foli 212).
2.- Les proves quina pràctica sol·licita la part recurrent consisteixen en (folis 41 i 42):
"III.- REQUERIMENT.- Consistent en que s'oficiï al registre de vehicles adscrit al Govern d'Andorra per tal que certifiquin quines persones físiques i/o jurídiques son les titulars del vehicles quines fotografies de la 9 al 12 s'acompanyen en la prova anterior, a excepció del vehicle que obra en la fotografia numero 13 quin correspon al vehicle conduit per la meva principal.
IV.- REQUERIMENT.- Que es requereixi al Molt Il·luste Govern d'Andorra per tal que aporti en la seva totalitat l'expedient administratiu de la Sra. Esparza, tramitat sota el número de sol·licitud xxxxx.
(...)
VIII.- TESTIFICAL.- consistent en que les persones que en resultin de la practica de la prova numero III, compareixin en al present causa i juramentats de forma legal, contestin els preguntes a ells proposades".
3.- En data 25 d'abril de 2016, la representació processal de Govern va presentar la seva contesta al recurs d'apel·lació, oposant-se a la pràctica de les proves sol·licitades per la part recurrent, i a la petició de celebració de la vista oral.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Respecte la pràctica de proves en segona instància en matèria d'immigració, l'apartat 4 de l'article 160 de la Llei 9/2012 del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració remet al procediment administratiu de dret comú, que es troba regulat concretament a l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el qual disposa:
"Correspondrà al ponent decidir inapel·lablement sobre la pràctica de proves en segona instància.
El ponent podrà acordar solament la pràctica de prova:
quan, proposada en primera instància, hagi estat refusada la seva pràctica;
quan per causa no imputable a qui la sol·liciti no s'hagi pogut practicar tota o part de la prova proposada en a primera instància;
quan, després del període de pràctica de proves en primera instància, hagi arribat a coneixement de qui la proposi algun fet d'influència notòria en el judici ignorat per la mateixa o posterior al dit període de pràctica de prova;
quan el mateix ponent la consideri necessària per a resoldre amb millor coneixement de causa."
En el cas que ara ens ocupa, la part recurrent sol·licita la pràctica de les proves que va proposar en primera instància i que enumera de III, IV i VIII.
Segon.- De forma preliminar convé ressaltar que per Providència de data 3 de juny de 2015 (foli 156) l'Hble. Batlle ponent va declarar innecessàries per la resolució del judici les proves III Requeriment; VII Requeriment (parcialment i pel que fa al punt 1) i VIII Testifical, alhora que va ordenar la pràctica de la resta de proves proposades per les parts. És de veure doncs que les proves declarades innecessàries en primera instància van ser la III, la VII i la VIII i no la IV.- REQUERIMENT com avança la part agent, la qual va ser admesa pel Tribunal a quo i es va practicar degudament segons ressurt dels folis 44, 57, 59 i següents. Per aquest motiu doncs no s'escau procedir a la pràctica de la prova IV sol·licitada per la part agent.
Tot i així es desprèn dels escrits de la recurrent de dates 16 de juny de 2015 i 4 de març de 2016, que el protest per la manca de pràctica de la prova tenia per objecte la número VII quina es va declarar innecessària de forma parcial respecte el primer apartat:
"1.- si en l'XXXX, quans apartaments/pisos gestiona en aquell edifici i si algun d'ells és de la seva propietat, així com certifiqui si existeix constant rotació, canvi de llogateres d'aquells pisos/apartaments radicats en aquell edifici. En concret interessa aquesta part si durant l'any 2014 ha existit rotacions, canvis de llogaters en aquell edifici especifiqui en quines unitats immobiliàries."
En el supòsit que el protest s'hagués adreçat contra la citada prova, la mateixa hauria de ser també refusada en aquesta alçada perquè no versa directament sobre el objecte directe del procés quin és determinar la residència efectiva al Principat de la part recurrent. Així el fet d'acreditar un flux determinat d'ocupants de l'edifici en el què residiria la part agent, no aportaria cap dada rellevant per determinar la residència efectiva de l'actora, la qual podria donar-se independentment d'aquest flux.
Tercer.- D'altra banda, s'ha de denegar la pràctica de les proves proposades de números III i VIII, perquè les mateixes tampoc guarden una relació directa amb allò que es discuteix en els presents autes.
En efecte, si s'analitza el contingut de les proves proposades és pot observar que la número III té per objecte un requeriment prop del Registre de vehicles de Govern a efectes de determinar la identitat dels propietaris d'uns vehicles que es trobarien estacionats en el edifici on residiria la part agent. I la número VIII consisteix en practicar les testificals a les persones identificades mitjançant la prova III, en el sentit que contestin si el vehicle de l'agent consta estacionat de forma habitual on es troba el seu vehicle.
Al marge d'entrar a valorar la proporcionalitat de la prova respecte el dret a la intimitat dels titulars dels vehicles objecte de la prova i el dret a la defensa de la part agent, i que podria portar al seu refús, la prova ha de ser denegada com s'ha dit perquè el fet de determinar que un vehicle es troba estacionat de forma habitual en territori andorrà, no aporta cap element directe que permeti valorar la residència efectiva de la part agent.
Quart.- Pel que fa la petició expressa de la part recurrent de celebrar vista oral de la present causa (foli 217), ha de ser rebutjada en mèrits de l'article 160 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la llei qualificada d'immigració (text refós) que disposa: "En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n'hi ha, de la recepció dels autes."
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Primer.- No donar lloc a la pràctica de les proves sol·licitades par la part recurrent, per no considerar-les necessàries per a la resolució del recurs plantejat.
Segon.- No donar lloc a la petició de celebració de vista oral sol·licitada per la recurrent.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució ho acordem, manem i signem.