ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b4f29ccd · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 210/17·5 oktober 2017·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 05 d'octubre del 2017 - ROJ: ATSJAD 211/2017
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI210/17
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:211A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 05 d'octubre del 2017 - ROJ: ATSJAD 211/2017).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 05 octobre 2017 (n° 210/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 211/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 5 octobre 2017)
La Sra. Ruiz a introduit, le 15 septembre 2016, une demande de modification de mesures paterno-filiales à l'encontre du Sr. Benitez. Elle sollicitait la suspension du droit de visite à l'égard de leur fils mineur et l'attribution exclusive de l'autorité parentale à la mère.
Le défendeur a été déclaré en situation de rebelle par ordonnance du 23 septembre 2016. Par jugement du 12 avril 2017, le Batlle a relevé d'office l'incompétence territoriale des tribunaux andorrans pour connaître de la demande, sans condamnation aux dépens.
La demanderesse a interjeté appel. Le ministère public, dans un rapport du 6 juillet 2017, a conclu au rejet du recours. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a statué le 5 octobre 2017 (recours n° 210/17, ponent : M. Joan Manel Abril Campoy).
Plusieurs éléments de fait sont relevés par la Cour :
une commission rogatoire adressée à l'Espagne le 13 mars 2014 a permis de notifier diverses résolutions judiciaires avec résultat positif ;
la mère et la sœur de l'appelante ont indiqué qu'une procédure de modification de mesures paterno-filiales était en cours devant le tribunal de la Seu d'Urgell, à l'initiative du défendeur ;
une décision du Tribunal supérieur andorran du 25 février 2013 avait accordé l'exequatur en Andorre à un jugement espagnol relatif aux mesures paterno-filiales.
L'appelante alléguait en outre que les articles 49.2 et 49.3 de la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat (LQM) visaient la séparation et le divorce et non la situation d'un mineur. Elle soutenait également que la refus espagnol de lui attribuer une autorité parentale complète, au motif que l'enfant était andorran et résidait en Andorre, privait désormais les juridictions andorranes de compétence.
Question de droit
La question posée à la Cour était de savoir si les juridictions andorranes sont compétentes pour connaître d'une demande de modification de mesures paterno-filiales, lorsque le défendeur n'a ni domicile ni résidence au Principat, et lorsque la demande tend en substance à la privation de l'autorité parentale d'un des parents.
Cette question appelle deux sous-questions :
Le critère de compétence applicable. Quel critère régit la compétence internationale en matière de mesures paterno-filiales en l'absence de règle expresse ? La Cour recourt à une analogie avec les règles de compétence prévues aux paragraphes 2 et 3 de l'article 49 LQM, qui exigent que le défendeur ait, au moment de l'introduction de la demande, son domicile et sa résidence au Principat.
La qualification de la demande. La demande, qui vise à suspendre les visites et à retirer l'autorité parentale à l'un des parents, relève-t-elle de la simple modification de mesures ou d'une procédure spécifique ? La Cour retient cette seconde qualification.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme la décision de première instance. Ses motifs peuvent être ordonnés comme suit :
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (210/17) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 d'octubre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Ruiz va interposar demanda, de data 15-09-2016, envers el Sr. Benitez, segons la qual interessava una modificació de mesures paterno- filials, consistents en la suspensió del règim de visites del fill menor i l'atribució exclusiva de la pàtria potestat a la mare del menor.
La part defenent ha estat declarada en situació de rebel·lia processal per Aute de 23-09-2016.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 210/17 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- L'Hble. Batlle ha dictat sentència, de data 12-04-2017, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: apreciar d'ofici la incompetència territorial dels Tribunals andorrans per conèixer de la demanda promoguda en data 15 de setembre de 2016 per la Sra. Ruiz a l'atenció del Sr. Benitez. No efectuar especial condemna en costes".
III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 30-06-2017, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, demana la revocació de la resolució d'instància.
El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 6-07-2017, en el que exposava el seu aparell argumental per a fonamentar la desestimació del recurs interposat per la part agent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que la part agent justifica el seu recurs són els que segueixen.
En primer terme, al·lega que els articles 49.2 i 49.3 LQM fan referència a la separació i divorci mentre que en aquest cas el protagonista és el menor. A més, considera que el pare pot ésser localitzat mitjançant el domicili de la seva mare, però com es va exposar s'ignora el domicili del pare i l'àvia materna li diu al menor que es pot localitzar al pare per a tranquil·litzar-lo.
En segon terme, sustenta que va demanar la pàtria potestat complerta a Espanya i se li va denegar perquè el menor era andorrà i vivia a Andorra, i ara els tribunals andorrans tampoc tenen competència.
II.- En relació al domicili del pare, s'ha d'indicar que mentre la recurrent manifesta que el desconeix i que l'àvia paterna solament li diu al net que sap on viu el seu pare per a la seva tranquil·litat, el cert és que consta a les actuacions, com refereix el Ministeri Fiscal i la resolució recorreguda, que es va cursar una comissió rogatòria a Espanya, en data 13-03-2014, als efectes de notificació de diverses resolucions judicials amb resultat positiu i que la mare i germana de la part agent indiquen que, a instància del defenent, s'està tramitant a la Seu d'Urgell un procediment de modificació de mesures paterno- filials.
Pel que es refereix al tipus de demanda exercitada i a les pretensions que es sol·liciten, als efectes de determinar la competència dels tribunals andorrans, s'han de tenir en compte les següents consideracions.
En primer terme, la demanda que s'interposa és una demanda de modificació de mesures paterno-filials i en aquesta es sol·licita la suspensió del règim de visites i que la pàtria potestat li sigui atribuïda únicament a la mare. I com es pot veure la demanda s'adreça envers el pare del menor en relació a aquestes pretensions i per a modificar els pronunciaments obtinguts per part de la jurisdicció espanyola, una vegada fou obtingut l'exequàtur a Andorra per sentència d'aquest Tribunal Superior de 25-02-2013.
Pel que fa a aquest tipus de pretensions, els criteris per atribuir la competència als òrgans judicials andorrans provenen, segons aplicació analògica, d'allò que es disposa als apartats 2 i 3 de l'article 49 LQM, que exigeix que la part demandada tingui, en el moment de la interposició de la demanda, el domicili i la residència al Principat. Extrem que no es compleix en el present cas.
Malgrat això, encara que es prescindís del criteri d'atribució competencial que es recull per a les demandes relatives a les crises matrimonials i a les modificacions de les seves mesures, resulta també que el criteri general, en defecte d'altre, d'atribució de competència és el domicili del demandat (cfr. Codi 3,12,3 i SSTSJA de 12-10-1995, 20-12-2005, 30-05-2017)
i tampoc, des d'aquesta òptica, es compleix la present exigència.
Finalment, s'argumenta ara en aquesta alçada que el protagonista del procediment és el menor, atès que es sol·licita la privació de la potestat, encara que es demani d'una altra forma, com és l'atribució plena de la potestat a la mare. Doncs bé, en aquest supòsit, la demanda a interposar no podia ésser una demanda de modificació de mesures de resolucions judicials relatives a l'adopció de mesures paterno-filials, sinó que, de conformitat amb el que es preveu a la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat (arts. 39 i ss), calia seguir el procediment i els tràmits que, per a assolir aquesta conseqüència tan rellevant, disciplina la referida llei qualificada.
En conseqüència, pels arguments exposats, s'ha de procedir a la confirmació de la resolució dictada a la instància.
III.- L'especial natura dels interessos en conflicte justifica, malgrat la desestimació del recurs, la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ruiz contra la sentència, de data 12-04-2017, dictada per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
