ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6c04a482 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A006/18·29 May 2018·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 29 de maig del 2018 - ROJ: ATSJAD 96/2018
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA006/18
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:96A) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 29 de maig del 2018 - ROJ: ATSJAD 96/2018).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 29 mai 2018 (n° A006/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 29 mai 2018, ROJ : ATSJAD 96/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:96A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige s'inscrit dans l'exécution d'une décision antérieure. Le requérant à l'incident d'exécution, M. Sevillano, avait fait opposition à la providence d'exécution du 5 mai 2011, ce qui a donné lieu à un incident d'exécution. Les consorts Valverde i Badia i Vélez s'y sont opposés le 5 septembre 2011.
Par un aute du 29 septembre 2017, le Tribunal de Batlles a fixé les honoraires d'avocat afférents à l'incident à 4 197,27 euros, a ordonné la rectification de la providence d'exécution en ce sens et a mis à la charge des consorts Valverde les dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de M. Sevillano.
Les consorts Valverde ont formé un recours. Ils demandaient la fixation des honoraires à 19 125,60 euros, subsidiairement à 6 295,91 euros, avec mise des dépens à la charge de la partie adverse, et, à titre subsidiaire, une répartition des dépens par moitié pour les communs et à la charge de chaque partie pour les siens. Le recours s'appuyait sur un rapport du Collège des avocats. La partie défenderesse concluait au rejet du recours et à la condamnation de la partie appelante aux dépens.
Trois griefs étaient invoqués : (i) l'impossibilité de calculer les honoraires en fonction de la quantité du litige ; (ii) la non-application du critère de complexité, qui, selon l'appelant, n'avait pas été soulevé par l'adversaire et méconnaissait le principe de congruence ; (iii) l'imposition des dépens, sans demande en ce sens de la partie adverse (incongruence extra petita).
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (magistrat rapporteur : M. Joan Manel Abril Campoy) a statué le 29 mai 2018.
Question de droit
La décision soulève quatre questions.
Premièrement, la quantité du litige peut-elle servir de base au calcul des honoraires d'avocat lorsque le montant de la prétention n'a été déterminé que tardivement, à l'occasion de la demande d'exécution ?
Deuxièmement, le juge est-il tenu de limiter son examen aux motifs d'opposition expressément formulés par la partie adverse, en particulier s'agissant du facteur correcteur de complexité, ou une opposition globale suffit-elle à lui ouvrir l'ensemble du calcul ?
Troisièmement, dans quelles conditions le facteur de complexité peut-il être retenu ?
Quatrièmement, le juge peut-il statuer sur les dépens d'un incident sans que la partie adverse en ait fait la demande, et, dans l'affirmative, selon quels critères ?
Solution et dispositif
La Sala rejette les deux premiers griefs. Sur le premier, elle juge que la quantité du procès, bien que tramitée comme indéterminée, « no es pot entendre determinada fins a l'Aute que posa fi a l'incident d'execució » (fonds, II). La prétention chiffrée n'a été formulée qu'au stade de l'exécution, de sorte que la quantité ne pouvait être regardée comme déterminée avant la décision mettant fin à l'incident.
Sur le deuxième, la Sala retient que le devoir de congruence s'impose aux tribunaux et non au Collège des avocats dont le rapport n'est qu'un élément d'information. Elle considère qu'une contestation des honoraires f
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A006/18) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA006/18
Judgment Date29 May 2018
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TSJC.- 0000006/2018 ORIGEN: 1100089/2003 - 02
IG: 5300531120140000024
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de maig del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Sevillano va formular oposició a la providència d'execució de 05-05-2011, de manera que es va incoar l'oportú incident d'execució.
En data 05-09-2011 la representació processal dels Srs. Valverde i Badía i Vélez va oposar-se a l'incident d'execució formulat de contrari.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar aute, de data 29-09-2017, amb la següent part decisòria:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A006/18 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
"Estimar l'incident d'execució plantejat pel Sr. Sevillano al respecte de la Providència d'execució de Sentència de data 5-5-2011 establint que els honoraris d'advocat corresponents a l'incident interposat ascendeixen a 4.197,27.- EUR havent la mateixa de ser rectificada en aquest sentit tot i imposant als Srs. Valverde i Badía i Vélez el pagament de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i procurador del Sr. Sevillano."
III.- La representació processal dels Srs. Valverde i Badía i Vélez va interposar recurs contra l'aute dictat a la instància i, en data de registre 05-02- 2018, va articular l'escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la revocació de l'aute en el sentit de es declari que els honoraris d'advocats, relatius al procediment incidental que va cloure amb l'aute de la Batllia de data 27-10-2003, siguin fixats en l'import de 19.125,60 euros i subsidiàriament en 6.295,91 euros, amb imposició de les costes al promotor tant de primera com de segona instància, havent-se de declarar subsidiàriament que cada part assumeixi les costes pròpies i per meitats les comunes (informe del Col·legi d'Advocats).
La representació processal de la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions de data 27-02-2018, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal dels Srs. Valverde i Badía i Vélez fonamenta el seu recurs contra l'Aute d'instància en tres motius o greuges.
El primer motiu consisteix en impugnar el criteri de la instància i de l'executat segons el qual els honoraris d'advocat no es poden calcular en funció de la quantia, ja que el criteri del Col·legi d'Advocats i de la jurisprudència és un altra i esmenta, en aquest sentit, l'Aute de 29-06-2017.
El segon motiu combat la no aplicació del criteri de la complexitat, ja que incorre en incongruència ultra petita perquè l'adversa no s'havia oposat. L'oposició a la totalitat no és suficient, tota vegada que segons el principi de rogació es requereix determinar els motius d'oposició. Afirma que el Col·legi d'advocats s'extralimita en el seu informe ja que esdevé una qüestió no discutida per l'executat.
I el darrer motiu es refereix a la imposició de les costes processals, tota vegada que el tribunal d'instància incorre en incongruència extra petita i infringeix el principi de rogació perquè imposa les costes processals sense petició de l'adversa.
II.- Pel que fa referència al primer dels motius del recurs, el que ha assenyalat aquesta Sala en l'Aute de 29-06-2017 és quelcom divers a l'extrem que aquí es discuteix. En aquella ocasió, la quantia s'havia determinat en la demanda per un import de 1.080.000 euros com a pretensió principal de la indemnització i fou més tard, en l'escrit de conclusions, que la part va augmentar la quantia de la pretensió a l'import de 2.506.553,88 euros, de manera que la Sala va mantenir el criteri de l'informe del Col·legi d'Advocats, segons el qual la quantia del procediment s'havia de determinar a la fase d'al·legacions.
En el procediment declaratiu no es va efectuar cap petició d'indemnització, sinó l'enderroc de la construcció que envaïa el terreny. No fou fins a la demanda d'execució que es concreta l'import de la indemnització que pretenia, de manera que la quantia del procés, malgrat es va tramitar com a indeterminat, no es pot entendre determinada fins a l'Aute que posa fi a l'incident d'execució.
Per tant, el motiu es desestima.
III.- El segon dels greuges considera que contravé el principi de congruència que el Col·legi d'Advocats i el tribunal d'instància s'hagin pronunciat respecte de la inaplicació del criteri de la complexitat quan aquest no havia estat al·legat per la part demandada com a motiu d'oposició, de manera que no n'hi havia prou amb una oposició total o genèrica.
Al respecte, hem de posar de manifest que el deure de congruència abasta als tribunals -no, per tant, al Col·legi d'Advocats en els seus informes-, els quals han de tenir una clara correlació entre les al·legacions realitzades i la part decisòria de les seves resolucions.
Des d'aquesta òptica. La part executada va presentar un escrit, de data 2-06-2011, en el que es remetia a un altre del 27-05-2011, en el que afirmava que els honoraris no estaven calculats degudament, ja que s'indicaven les normes del Col·legi però no la base de càlcul.
Resulta adequat entendre que si una de les parts litigants impugna els honoraris perquè la base de càlcul no està determinada adequadament, això no solament inclou la quantia del procés sobre la qual, en els judicis de quantia determinada o determinable, s'han d'aplicar les normes orientadores, sinó també aquelles altres partides que s'han d'aplicar per a arribar al càlcul concret dels honoraris, com ho és el factor de correcció per complexitat. Entendre-ho d'altra forma significaria una reducció de la impugnació dels honoraris de la part contrària que no s'ajusta a la impugnació total que s'efectua dels honoraris de Lletrat.
Per altra part, aquesta oposició no ha generat cap limitació al dret de defensa de la part executant, tota vegada que després de l'informe del Col·legi d'Advocats ha tingut ocasió d'efectuar les seves al·legacions en relació a l'aplicació o no del criteri de la complexitat.
Per tant, des d'aquesta òrbita d'idees la resolució d'instància ha de ser confirmada.
Quant a l'existència de complexitat, aquesta Sala ha afirmat recentment que "La complexitat ha de ser objecte d'una interpretació estricta i solament podrà ser apreciada quan existeixin dades objectives que recolzin l'especial tecnicitat o la superior dedicació del lletrat" (rotlle 227/15).
En el present cas, la dificultat del procés no es derivava de extrems tècnics jurídics sinó de la determinació física dels llindars de les finques i dels concrets metres envaïts, de manera que, en tot cas, la complexitat podria recaure en la tasca dels perits però no en la dels lletrats.
Així, la contesta al plantejament d'una excepció de litisconsorci passiu necessari o l'articulació de tres accions diverses (reivindicatòria, delimitació i ad exhibendum) contra diferents persones en el cas present no revesteix una dedicació extraordinària del lletrat ni concorren dades objectives que acreditin l'especial exigència tècnica del litigi, de manera que també des d'aquesta òptica el motiu ha de decaure.
IV.- Finalment, sosté la recurrent que el tribunal d'instància esdevé de nou incongruent perquè imposa les costes processals de l'incident quan l'executada no havia efectuat cap pronunciament en aquest sentit.
També aquest motiu ha de fracassar ja que la norma que regula la imposició o no de les costes processals constitueix un extrem regulador de la pròpia decisió judicial. Així, el tribunal ha de resoldre sobre la imposició de les costes a una de les parts o sobre la seva improcedència amb independència de les pretensions de les parts, atès que el pronunciament sobre les costes processals integra un dels apartats de la resolució judicial que ha de contenir-se forçosament i que resta exclòs del principi dispositiu i de rogació.
Subsidiàriament sol·licita la no imposició de les costes processals i que cada part hagi de sufragar les causades a instància pròpia i essent les comunes per meitat. La resolució d'instància argumenta que s'imposen les costes perquè, malgrat l'estimació parcial de l'incident, la disparitat entre el que es va demanar i el que corresponia ho justifica. Aquest motiu subsidiari ha de ser acollit i correspon a la Sala aplicar les normes sobre les costes processals que no permeten, fora de casos d'estimació íntegra o substancial, imposar les costes processals. Per tant, s'ha d'estimar i declarar la no imposició de les costes processals d'instància atesa la seva estimació parcial.
V.- La estimació parcial es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Valverde i Badía i Vélez contra l'Aute, de data 29-09-2017, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar la seva part decisòria, excepte quant a les costes processals d'instància, tot declarant que no procedeix efectuar imposició de les costes de l'incident, devent cada part abonar les costes causades a la seva instància i essent les comunes per meitat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
