ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7ec8cde1 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A118/18·21 February 2019·
Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 38/2019
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA118/18
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:38A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 38/2019).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 21 février 2019 (n° A118/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : ATSJAD, Administrativa, 21 février 2019, recours n° A118/18, ROJ : ATSJAD 38/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:38A (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Le Tribunal de Batlles a rendu, le 19 novembre 2009, un jugement rejetant la demande formée par le Gouvernement d'Andorre contre une résolution du juge de l'expropriation du 20 juillet 2008. Ce jugement a mis à la charge du Gouvernement les dépens de première instance. La Sala administrative du Tribunal supérieur de justice a confirmé cette décision par un arrêt du 22 juillet 2010, notifié aux parties le lendemain. La décision retient que la condamnation est devenue définitive le 23 juillet 2010.
Le 7 octobre 2015, les époux Pérez et Villegas ont formé une demande d'exécution de la condamnation aux dépens de première instance. L'Administration s'y est opposée, en soutenant que la réclamation était tardive au regard du délai de trois ans prévu à l'article 11 de la Loi générale des finances publiques (date de la loi non précisée dans la décision).
Par un aute du 3 septembre 2018, le juge de la Batllia a rejeté l'incident d'exécution soulevé par le Gouvernement. Il a estimé que l'action en exécution d'une décision de justice se prescrit par trente ans, par application de l'Usatge Omnes causae. Le Gouvernement a interjeté appel. Il soutenait l'application du délai triennal des articles 8 et 11 de la Loi générale des finances publiques, et contestait en outre la condamnation aux dépens de l'incident. Les intimés concluaient à la confirmation, en faisant valoir que le délai triennal ne court qu'à compter de la liquidation de la créance et que, à défaut de disposition légale spéciale, le délai trentenaire de l'Usatge s'appliquait.
Question de droit
La question posée était de savoir si le droit des créanciers à obtenir l'exécution d'une condamnation aux dépens prononcée contre l'État était prescrit, et, plus précisément, quel délai de prescription trouvait à s'appliquer : le délai général trentenaire de l'Usatge Omnes causae, ou le délai triennal fixé par la législation financière publique. Il fallait également déterminer le point de départ de ce délai.
Solution et dispositif
Le Tribunal a estimé le recours du Gouvernement. Son raisonnement repose sur trois étapes.
1. Distinction des obligations. Le Tribunal distingue l'obligation de dépense, qui naît en principe à la fermeté de la décision imposant la charge (fondement n° 3), et l'obligation de paiement, qui naît lorsque la créance est liquidée, c'est-à-dire lorsque son montant est fixé (fondement n° 3 et 6). S'agissant des dépens, dont le montant est « évidemment illiquide », la partie bénéficiaire doit demander la taxation avant
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A118/18) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA118/18
Judgment Date21 February 2019
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
Núm. de Protocol: 2000267/2008 Núm. de Rotlle: TSJA-0000118/2018
AUTE 6-2019
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Villalba Advocada: Sra. Zurita
Apel·lats: Sra. Pérez
Sr. Villegas
Representant: Sra. Capellà Advocada: Sra. Coll
Andorra la Vella, vint-i-ú de febrer de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000267/2008, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència del Tribunal de Batlles, dictada en aquesta causa el 19 de novembre de 2009, va desestimar la demanda formulada pel Govern contra la resolució del Jutge de l'expropiació de data 20 de juliol de 2008 i va imposar-li el pagament de les costes del procés.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A118/18 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Aquesta resolució va ser confirmada per la sentència d'aquesta Sala de 22 de juliol de 2010, notificada a les parts el dia següent.
2.- En data 7 d'octubre de 2015, la representació dels Srs. Pérez i Villegas van formular demanda d'execució de la sentència, pel que feia a la imposició de les costes processals de la primera instància al Govern.
L'Administració es va oposar a l'execució, al·legant, entre d'altres motius, que la reclamació era extemporània, ja que havia transcorregut el termini de tres anys previst a l'article 11 de la Llei general de les finances públiques.
L'aute dictat pel Batlle ponent el 3 de setembre de 2018 ha desestimat l'incident d'execució formulat pel Govern, en considerar que l'acció per reclamar l'execució d'una sentència prescriu als trenta anys que l'Usatge Omnes causae disposa com a termini general.
3.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Resulta aplicable el termini de prescripció de tres anys, segons els articles 8 i 11 de la Llei general de les finances públiques, i en aquest cas han transcorregut més de cinc anys des de la fermesa de la sentència fins que es va sol·licitar l'execució de la mateixa.
No és aplicable en aquesta matèria el dret comú, ja que existeix una previsió legal expressa, i l'aplicació del costum contra legem està exclosa en l'àmbit del dret administratiu andorrà, com es desprèn de la jurisprudència d'aquesta Sala i del Tribunal Constitucional.
No procedeix la imposició de les costes causades en l'incident, en base al simple criteri del venciment, ja que no ha existit temeritat ni mala fe, que és el criteri emprat en la Jurisdicció administrativa.
4.- La representació dels Srs. Pérez i Villegas s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute impugnat, en base a les següents consideracions:
El termini de prescripció de tres anys només comença a comptar des del moment en què l'obligació adquireix la condició de líquida, com resulta de l'article 11 de la Llei general de les finances públiques, i la Llei no preveu cap termini per presentar la demanda d'execució.
En absència de previsió legal, seria aplicable el termini trentenari de l'Usatge Omnes causae, com declara l'aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal de 16 de febrer de 2006.
5.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La qüestió essencial que es planteja en aquest recurs d'apel·lació consisteix en determinar si ha prescrit el dret dels Srs. Pérez i Villegas a demanar l'execució de la condemna en costes que es va imposar al Govern en la sentència del Tribunal de Batlles de 19 de novembre de 2009, confirmada per aquesta Sala el 22 de juliol de 2010.
Per tal de resoldre el litigi, cal tenir en compte que la referida sentència va guanyar fermesa el 23 de juliol de 2010, data en què va ser notificada a les parts la sentència d'apel·lació, mentre que la demanda d'execució de la condemna en costes no es va presentar fins el 7 d'octubre de 2015, més de cinc anys després.
Segon.- La qüestió litigiosa ha de ser resolta d'acord amb el que disposen els articles 8 i 11 de la Llei general de les finances públiques. El primer d'aquests preceptes regula el naixement de les obligacions econòmiques de les finances públiques, i distingeix entre les obligacions de despesa i les de pagament. Per la seva part, l'article 11 disposa que prescriuen als tres anys, llevat de disposició legal expressa, tant les obligacions de despesa com les de pagament. Com segueix dient el precepte:
"... Els terminis de prescripció comencen, en el primer cas, des de la data de presentació dels documents justificatius de l'efectivitat de la despesa, i, en el segon cas, des de la data de notificació de la liquidació de la despesa o de l'ordre de pagament".
Tercer.- Una recta interpretació de l'article 8 de l'esmentada Llei general de les finances públiques obliga a precisar que la despesa es produeix quan es contrau l'obligació de satisfer una determinada quantitat, mentre que el pagament suposa l'abonament efectiu al creditor de l'import degut.
En el cas que ara s'examina, l'obligació de despesa va néixer en el moment en què va guanyar fermesa la sentència que imposava al Govern el pagament de les costes processals. Com que es tractava òbviament d'una quantitat il·líquida, la part beneficiada per la condemna podia demanar la taxació de les costes i, un cop determinat aquest import, naixia l'obligació de pagament per part de l'Administració.
Ara bé, l'article 11 de la Llei general de les finances públiques determina que prescriuen als tres anys tant les obligacions de despesa com les de pagament. Això suposa que la part beneficiada per la condemna en costes podia sol·licitar la liquidació dins dels tres anys següents a la fermesa de la sentència que va fer néixer l'obligació de despesa i, una vegada fixat l'import corresponent, podia sol·licitar-ne el pagament dins d'un segon període de tres anys.
En realitat, la Llei general de les finances públiques estableix un sistema totalment equiparable quan es tracta dels drets econòmics de la hisenda pública, en què l'article 7 aplica igualment sengles períodes de prescripció de tres anys a la facultat de l'Administració de liquidar els deutes tributaris i d'altres ingressos de dret públic, i successivament al dret d'exigir el pagament dels deutes ja liquidats.
Aquest conjunt de preceptes permet concloure que, tant en l'àmbit dels drets econòmics com de les obligacions de les finances públiques, s'aplica en termes generals el termini de prescripció de tres anys i, en aquest darrer cas, això és així tant pel que fa a les obligacions de despesa com a les de pagament. Això suposa que no resulta aplicable en aquest supòsit el termini de trenta anys de l'Usatge Omnes causae, que invoca l'aute impugnat, ja que existeix una previsió legal expressa en sentit contrari pel que fa a les finances públiques.
Quart.- Com abans s'ha exposat, la sentència que va imposar la condemna en costes al Govern va guanyar fermesa el 23 de juliol de 2010, moment en què nasqué l'obligació de despesa a càrrec de l'Administració. Per la seva part, la sol·licitud de liquidació corresponent no es va presentar fins el 7 d'octubre de 2015, quan ja havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys que preveu l'article 11 de la Llei general de les finances públiques.
En conseqüència, s'ha de concloure que l'obligació de satisfer la condemna en costes havia ja prescrit, per la qual cosa s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra l'aute dictat el 3 de setembre de 2018 per la Secció Administrativa de la Batllia, el qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda d'execució formulada pels Srs. Pérez i Villegas.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
