ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fa3eaa5b · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A117/18·26 septembre 2019·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 150/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA117/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:150A) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 150/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2019 (n° A117/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane, — (ATSJAD 150/2019, ROJ ATSJAD 150/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:150A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 150/2019, ROJ ATSJAD 150/2019) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente décision est un aute (ordonnance) rendu le 26 septembre 2019 par le Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, dans le recours n° A117/18 (numéro de protocole 2000075/2016, numéro de rouleau TSJA-0000117/2018). Le magistrat rapporteur est M. Albert Andrés Pereira, la formation comprenant également MM. Bernard Plagnet et Mme Elsa Puig Muñoz. Il s'agit de l'aute n° 20-2019.
Les faits à l'origine du litige sont les suivants. Une résolution de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) du 10 octobre 2018 a notamment arrêté le transfert séquentiel de différents actifs et passifs de la société X. SAU vers l'entité Y. SAU. Le requérant, M. Hoyos, a contesté cette décision. Le Tribunal de batlles a partiellement fait droit à sa demande le 2 juillet 2018, en ordonnant la reprise de la procédure aux fins de notifier individuellement à l'intéressé le résultat de l'analyse de ses comptes, et de l'informer de sa qualité de client transférable ou non transférable.
Par la sentence n° 43-2019 du 12 avril 2019, la Sala administrativa a accueilli l'appel formé contre ce jugement. Elle a relevé qu'aucune notification individuelle au sens du Code de l'administration n'avait été effectuée, mais que ce défaut de forme ne pouvait entraîner l'annulation de l'acte que s'il avait causé une indéfense (article 49.1 du Code de l'administration).
M. Hoyos a alors formé un incident de nullité d'actuacions (article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials), en soutenant qu'il n'avait pas été répondu aux questions soulevées, notamment à celle de la nécessité de notifier les motifs de la non-migration de ses positions bancaires, ce qui portait atteinte au droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution. L'AREB s'est opposée à l'incident, en faisant valoir que les arguments reproduisaient ceux déjà examinés.
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
La première porte sur la nature de l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. Il s'agit de savoir si cet incident peut servir à faire réexaminer une question déjà tranchée par une décision passée en force de chose jugée, ou s'il constitue un recours extraordinaire circonscrit.
La seconde concerne la portée du droit à la juridiction. Il faut déterminer si le fait qu'une partie reçoive une décision défavorable, fût-elle contestée sur le fond, suffit à caractériser une violation de ce droit.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il retient que l'article 18 quater, apartat 1, ne vise que les hypothè
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A117/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000075/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000117/2018
AUTE 20-2019
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Hoyos
Representant: Sra. Almansa
Advocat: Sr. Toll
Demandat incidental: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)
Representant: Sr. Bermudez
Advocat: Arnau
Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000075/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A117/18 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 43-2019, de 12 d'abril de 2019, va estimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 2 de juliol de 2018, que, al seu torn, havia estimat parcialment la demanda promoguda per l'agent contra la resolució de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (en endavant AREB) de 10 d'octubre de 2018, per la qual es va adoptar, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de la X. SAU (X) a l'entitat Y. SAU.
2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, no s'ha resolt sobre les qüestions plantejades en la instància i, especialment, sobre la necessitat de notificació de les raons de la no migració de les posicions bancàries de l'interessat.
3.- La representació de l'AREB s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a si s'ha produït o no una notificació formal de la decisió de no migrar els comptes de l'interessat a l'entitat Y. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet que l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts pel recurrent.
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que:
La sentència de la Batllia havia estimat parcialment la demanda presentada per l'agent i havia disposat la retroacció del procediment a fi de notificar individualment a l'agent el resultat de l'anàlisi dels seus comptes, informant-lo de la seva condició de client transferible o no transferible, i acompanyant la documentació que justifiqui l'anàlisi dels seus comptes i la decisió adoptada.
La sentència d'aquesta Sala admet expressament (fonament jurídic 5è) que no es va produir una notificació individual en la forma prevista en el Codi de l'Administració, de manera que les queixes de l'agent sobre aquesta qüestió no estan en absolut justificades.
El motiu que va donar lloc a l'estimació del recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia consisteix en que, tractant-se d'un defecte de forma, el mateix només pot donar lloc a l'anul·lació de l'acte impugnat quan ha donat lloc a la indefensió de l'interessat, segons ho disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració. I en aquest cas es va considerar que no havia existit indefensió ja que, segons la documentació bancària incorporada a les actuacions, l'interessat havia establert que el canal habitual de comunicació fos mitjançant el servei de banca electrònica, cosa que excloïa la tramesa de comunicacions a través del servei postal, presumiblement per raons de confidencialitat.
Tampoc es podia considerar que hagués existit indefensió real i material, quan l'interessat admetia que "havia estat col·laborant des de fa més d'un any i mig en l'aportació continuada de documentació i informació", cosa que evidencia el seu coneixement dels obstacles que impedien el traspàs dels comptes a Y.
D'altra banda, el recurrent no té en compte un dels arguments principals de la sentència, que consisteix en que els defectes en la notificació d'un acte administratiu no afecten a la seva validesa, sinó merament a la seva eficàcia, cosa que impedeix l'anul·lació de la resolució impugnada de l'AREB pels motius invocats per l'agent. Com es va dir en la sentència, els defectes en les notificacions només produeixen els efectes que preveu l'article 47 del Codi de l'Administració, és a dir, la suspensió dels terminis de recurs.
En darrer terme, la sentència dictada en aquestes actuacions segueix la línia jurisprudencial establerta en reiterades ocasions anteriors, en aplicació del principi de seguretat jurídica, que ja va ser tingut en compte pel Tribunal Constitucional en un supòsit similar, en el seu Aute de 14 de maig de 2019.
En definitiva, les conclusions a què ha arribat la sentència no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Hoyos contra la sentència núm. 43-2019, dictada per aquesta Sala el 12 d'abril de 2019. Sense costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
