ATSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 226/2019

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 28 de maig de 2019 la Batlle instructora va decidir:

"Primer Fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat Plaza a favor del perjudicat, Izquierdo, en la quantitat de set-cents vuitanta-tres euros amb setanta-quatre cèntims (783,74 EUR) en concepte dels perjudicis ocasionats arran de les lesions patides com a conseqüència de l'agressió de la què va ser víctima, la indemnització fixada pel pretium doloris i la desestimació del reintegrament de la despesa per la confecció de dos informes pericial.

Segon Deixar la determinació dels honoraris d'advocat fins la fermesa de la present Resolució".

II.-RESULTANT: que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada de Izquierdo, considerant que d'una banda, no comparteix el raonament del tribunal a quo en no concedir cap indemnització per les ulleres que se li van trencar al seu client a raó de les lesions, i per una altra banda, tampoc es mostra conforme amb alguns quantum indemnitzatoris, sol·licitant que es revoqui parcialment l'aute objecte de recurs i es fixi en concepte de responsabilitat civil les quantitats; 390 euros per les ulleres trencades, 1.000 euros en concepte de perjudici dolors d'un 0,5-1/7, i 320 euros dels informes pericials realitzats per la Dra. Villalba, així com les costs judicials inclosos els honoraris d'advocat.

III.-RESULTANT: que la defensa d'Plaza s'oposa al recurs, considerant no consta en autes que les ulleres hagin estat trencades pel seu defensat, així com que tampoc consta en autes el valor de les ulleres. Respecte als informes pericials, argumenta que l'únic peritatge vàlid i necessari és el peritatge judicial emès per la Dra. Capellà, sol·licitant la desestimació del recurs interposat i la condemna en costes a la part recurrent inclosos els honoraris d'advocat.

IV.- RESULTANT: que per informe de data 28 de març de 2019, el Ministeri Fiscal manifesta que compte tingut l'objecte del recurs és únicament relatiu a qüestions inherents a la responsabilitat civil, i que totes les parts es troben representades per lletrat, deixa la resolució de la present a millor criteri del tribunal.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Izquierdo interposa recurs d'apel·lació conta l'aute dictat en execució de l'ordenança penal de data 19 de març del 2019 impugnant que no se li hagi concedit cap indemnització per les ulleres trencades com a conseqüència de l'agressió de la què va ser víctima, la indemnització fixada pel pretium doloris i la desestimació del reintegrament de la despesa per la confecció de dos informes pericial.

L'aute recorregut desestima la pretensió de la part recurrent en relació al rescabalament de l'import d'adquisició d'unes ulleres noves perquè en l'ordenança penal s'exclou que Plaza hagués propinat a Izquierdo un cop de puny del què es derivés el trencament de les ulleres que duia.

Considera el recurrent que l'ordenança penal no exclou que el trencament s'hagués produït a conseqüència del fregament que es diu li ocasionà Plaza a Izquierdo al intentar fer baixar el telèfon mòbil que aquest portava, i que el fet que en l'ordenança penal no consti el trencament de les ulleres no pot impedir que en la fase d'execució es pugui establir la seva producció com a conseqüència de l'actuació del condemnat.

L'article 163.2 del Codi de Procediment Penal permet determinar en la fase d'execució de l'ordenança penal els responsables civils, el seu grau de participació i la quantia de les indemnitzacions quan aquests pronunciaments no es poden fer quan es dicta la resolució. Lògicament aquesta determinació no pot fer-se contradient els fets que consten en la resolució. Es tracta, per tant, de que les conseqüències civils del delicte es puguin determinar en un moment posterior quan en el moment de dictar l'ordenança penal no es pugui fer, però el fet generador d'aquestes conseqüències han de constar en la resolució.

En el cas enjudiciat és cert que el què es descarta en l'ordenança penal és que les ulleres s'haguessin trencat per un cop de puny, quina existència es nega expressament, però també ho és que no es fa esment a que el trencament s'hagués produït ni que fos conseqüència de l'actuació del Sr. U., quan és un fet sobre el què es podria haver pronunciat la resolució, donat que la part recurrent amb la querella va presentar la factura del cost d'adquisició d'unes ulleres noves i es va efectuar l'oportuna reclamació.

L'ordenança penal es va notificar a la lletrada del recurrent i no va mostrar la seva oposició quan podia haver-ho fet. Consta en la diligència que la notificació de la resolució es fa per lectura íntegra i, per tant, no es pot atendre l'al·legació de la part recurrent sobre el desconeixement dels fets.

D'altra banda, com exposa l'aute recorregut, les ulleres trencades no es van aportar ni en el moment de formular la querella ni en un moment posterior i l'aportació amb motiu del recurs resulta extemporània, perquè no concorre cap dels supòsits que permeten proposar prova en la segona instància- article 201 del Codi de Procediment Penal-. A la part recurrent era a qui corresponia acreditar el trencament de les ulleres i no ho va fer.

En el vídeo enregistrat sí que se sent el soroll de caure unes ulleres però d'aquest fet no es pot concloure que es trenqués la seva patilla dreta i tampoc es pot deduir el trencament de l'informe mèdic-forense, quan diu que les lesions es van produir amb una contusió amb un objecte o superfície de vores no tallants, perquè tenint en compte que el recurrent li va dir al metge haver rebut un cop de puny, aquest es refereix al objecte o element en què es va donar el cop. Si la patilla se li hagués clavat al recurrent en la cara y s'hagués trencat, és lògic pensar que li hauria quedat alguna marca allargada o inclús alguna erosió que no va constatar el metge.

La impugnació, pel que s'ha exposat es desestima en no haver quedat degudament acreditat el trencament de les ulleres ni tampoc que, d'haver-se produït, el cost de reparació sigui el reclamat pel recurrent.

II.- CONSIDERANT: que el "pretium doloris" es valora en l'informe mèdic forense en 0,5-1 /7 i la quantitat de 750 euros fixada per indemnitzar- ho es troba d'acord amb les quantitats establertes pels òrgans judicials andorrans en supòsits similars. Així, un "pretium doloris" de 0,5-1 / 7 ha estat valorat en 750 euros pel Tribunal de Corts en les causes TC-6000013/18 i TC- 6000222/18, en 700 euros en les causa TC-6000088/2015 i en 650 euros en la causa 6000045/17.

La resolució recorreguda no incorre en cap error en la determinació de les indemnitzacions per apartar-se dels criteris ordinàriament seguits pels òrgans judicials andorrans. A més, els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. És en cada cas a l'òrgan judicial a qui li correspon la seva valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat i la part recurrent no ofereix arguments per justificar la correcció de la quantia que sol·licita i que determini la procedència de la modificació que pretén.

III.- CONSIDERANT: que els cost dels informes mèdics de dates 11 de juliol i 13 de setembre del 2018 ha estat correctament exclòs de la indemnització a favor del recurrent, perquè efectivament aquests informes no han estat necessaris per determinar l'abast de les seves lesions i la indemnització corresponent en existir suficient documentació mèdica per fer- ho, haver-se sol·licitat el dictamen mèdic forense sobre aquest extrem i no tractar-se de lesions greus ni amb un dilatat període de curació.

Consta en la causa l'informe d'urgències de data 30 de juny del 2018 en què s'objectiven signes inflamatoris en la zona palpebral i malar dreta e inflamació local del pavelló auditiu. La prova radiològica efectuada el 4 de juliol del 2018 va descartar lesions òssies i l'informe oftalmològic de la mateixa dada no va constatar cap alteració als ulls, atribuint les tremolors d'ulls referides pel pacient a l'estrès.

Amb aquests informes i diagnòstics, havent sol·licitat per la part recurrent l'informe mèdic forense sobre les lesions patides, els dictàmens pericials privats no eren necessaris pel correcte enjudiciament dels fets perquè res de nou aporten i, per tant, la part condemnada no s'ha de fe càrrec del seu cost.

IV.- CONSIDERANT: que la desestimació del recurs determina la imposició del pagament de les costes a la part recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Izquierdo contra el aute de data 28 de maig del 2019 dictat pel Batlle en l'executòria nº 5080072/2019.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE