ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.55e07564 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A059/19·16 January 2020·
Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: ATSJAD 7/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA059/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:7A) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: ATSJAD 7/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 16 janvier 2020 (n° A059/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 16 janvier 2020, ROJ : ATSJAD 7/2020 – ECLI:AD:TSJADAD:2020:7A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 27 septembre 2019, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a statué dans un litige opposant M. Rius, appelant, à la société Sevillano, SA, appelée. Le 22 octobre 2019, le représentant processuel de M. Rius a formé un recours d'éclaircissement (recurs d'aclariment) contre cette sentence.
Par un aute du 17 décembre 2019, rendu après audition de la société Sevillano, la Sala a rejeté ce recours « pour défaut de fondement ». Le texte ne précise pas les termes exacts de la motivation de cet aute, sinon par les références qu'y fait la décision commentée.
M. Rius a ensuite formé un incident de nullité d'actuations contre l'aute du 17 décembre 2019, en invoquant une violation de droits fondamentaux (droit à un procès équitable, à une décision motivée en droit et à la tutelle judiciaire effective). La date de dépôt figure dans le texte comme « 8-1-2019 », date manifestement erronée puisqu'elle est antérieure à l'aute attaqué ; il s'agit vraisemblablement du 8 janvier 2020, ce que le texte ne confirme pas.
Les moyens soulevés par le requérant sont de deux ordres :
le recours d'éclaircissement aurait été tardif en raison d'une erreur induite par les fonctionnaires du tribunal, qui auraient indiqué qu'aucun délai n'était applicable ;
les sentences rendues dans les deux instances comporteraient des erreurs, qui auraient pu être corrigées par la voie de l'éclaircissement.
La décision est rendue par le magistrat ponent M. Jaume Tor Porta, la formation comprenant également MM. Albert Andrés Pereira (président) et Vincent Anière. Les parties sont représentées par des procureurs et avocats nommément désignés dans la décision.
Question de droit
La décision pose deux questions principales :
Question 1 : un incident de nullité d'actuations, fondé sur l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials (introduit par la disposition finale cinquième de la Llei 24/2018 du Code de procédure civile), peut-il être admis lorsque le recours qui précède n'a pas été introduit dans un délai dont l'existence était, selon le requérant, incertaine ?
Question 2 : le recours d'éclaircissement peut-il servir à corriger les erreurs de fond alléguées dans une sentence devenue ferme ?
Plus précisément, la Sala doit examiner si le grief fondé sur une erreur des services du tribunal peut être accueilli, et si les motifs invoqués relèvent du champ de l'éclaircissement.
Solution et dispositif
Le tribunal rappelle le texte de l'article 18 quater de la Llei transitòria, dont le paragraphe
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A059/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA059/19
Judgment Date16 January 2020
Holding / DispositionRejet du pourvoi
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TSJC.- 0000059/2019 ORIGEN: 3000134/2017 - 00
NIG: 5300542120170000752
PARTS:
Apel·lant : Sr. Rius
Procurador : Sra. Vélez
Advocat : Sr. Alvarado
Apel·lat : Sevillano
Procurador : Sra. Daza
Advocat : Sr. Campillo
AUTE 011-2020
Andorra la Vella, el 16 de gener del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist la demanda d'incident de nul·litat d'actuacions.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A059/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 22-10-2019, la representació processal del Sr. Rius formulava recurs d'aclariment contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 27-9-2019.
Segon.- Per Aute de data 17-12-2019 i prèvia audiència de Sevillano, SA, es decidia:
"No donar lloc al recurs d'aclariment promogut per la representació processal del Sr. Rius contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 27-9-2019 (TSJC-59/2019). No procedeix efectuar imposició de les costes processals".
Tercer.- Mitjançant escrit presentat el dia 8-1-2019, el Sr. Rius articula incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute de 17-12-2019 i demana que se li reconegui el dret a un procés degut, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a la tutela judicial efectiva.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta.
La Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentencia o una resolucio fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la peticio en la vulneracio de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensio, o en la incongruencia de la sentencia o la resolucio, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneracio anteriorment.
L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies habils des de la notificacio de la sentencia o la resolucio, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneracio del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut mes de dos anys des del moment de la notificacio de la sentencia o la resolucio definitiva.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instancia es pot interposar un recurs d'apel·lacio en el termini de tretze dies habils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justicia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instancia. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, la sala competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lacio no es pot interposar cap recurs.
L'incident de nul·litat no suspen l'execucio de la sentencia o la resolucio a la qual s'imputi la vulneracio de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de dificil reparacio a la part que formula l'incident.
La formulacio previa de l'incident de nul·litat no es un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolucio judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justicia."
Segon.- Els motius en que la representació processal de la part recurrent fonamenta la nul·litat d'actuacions que planteja són els següents.
En primer lloc refereix que davant del buit legal existent quant a la figura del recurs d'aclariment, la procuradora havia comparegut personalment davant del Tribunal Superior, contestant les oficials fins a dues ocasions, que no existia termini per a presentar aquest recurs, el que havia condicionat la part a formular-lo 15 dies més tard, amb el convenciment que ho podia fer. Sostenia que la resposta facilitada pels oficials havia ocasionat greus perjudicis al seu representat, especialment quan, al seu criteri, les Sentències dictades en ambdues instàncies presentaven errors. En definitiva considerava que els Tribunals havien de preservar i garantir els drets de les persones i l'aplicació justa del dret, el que no havia succeït en el supòsit examinat.
En segon lloc insistia en les irregularitats que al seu criteri esmenades concorrien en la Sentència dictada per aquesta Sala que podien ser esmenat a través de la figura del recurs d'aclariment.
Tercer.- Pel que es refereix al primer motiu que la part articula, en l'Aute impugnat ja destacàvem que el recurs d'aclariment no es trobava regulat de manera expressa, però que havia estat habitualment admès per aquest Tribunal amb la finalitat d'aclarir conceptes obscurs, suplir omissions respecte de punts discutits en el litigi o esmenar errors materials que poguessin haver- ser produït.
També destacàvem que en no existir un termini legalment fixat per a la seva articulació, esdevenia doctrina d'aquesta Sala contemplada en les resolucions de 14-7-2005 i 26-4-2007 (afegirem també en la de 23-10-2008) que l'aclariment, quan intervenia a instància de part, havia d'interposar-se en el termini que la normativa preveu per als recursos d'apel·lació, a saber 13 dies hàbils (el mateix també correspon al termini per interposar incident de nul·litat d'actuacions segons la regulació vigent).
Sosté ara la part que promou l'incident, que la interposició extemporània del recurs era exclusivament atribuïble a l'error provocat pels funcionaris del Tribunal Superior de Justícia que li haurien indicat que no existia termini per a la interposició d'un recurs d'aclariment. Aquest argument però no el podem compartir doncs si el lletrat que promou l'incident va incórrer en error aquest era clarament superable atesa la seva qualificació professional i el coneixement de l'estat del dret que com a tal ha de tenir. I és que deixant de banda la vigent doctrina de la Sala en aquest àmbit continguda en les resolucions a les que ens hem pogut referir, el termini del recurs es troba també precisat en publicacions acadèmiques (vegi's en aquest sentit l'obra "Dret Civil Processal del Principat d'Andorra" sota la coordinació de la Sra. Sarabia, foli 227 ), que podia perfectament conèixer. En conseqüència la invocació del error en la modalitat que descriu, ha de ser rebutjat en atenció a l'apotegma "nemo auditur propriam turpitudinem allegans" (no es pot escoltar a qui invoca la seva pròpia imperícia).
Quart.- L'anàlisi del segon motiu de l'incident que planteja hauria de ser descartat "a limine" a partir del moment en que aquest no deixa de ser una reproducció dels errors en que segons considera la Sentència dictada incorreria.
La inadmissió del recurs d'aclariment impedeix d'entrar a valorar-los. Amb l'ànim no obstant de donar una resposta el més complerta possible indicarem que tampoc els motius que avançava podien trobar tutela a través del recurs d'aclariment. En efecte, el que pretenia el recurrent no era que es rectifiqui un error material en el què pogués haver incorregut aquesta Sala, o que s'aclareixi un concepte que hagués pogut resultar fosc en l'Aute objecte del present recurs, sinó la modificació d'una resolució judicial ferma, amb fonament a una nova valoració fàctica i jurídica de la Sentència recaiguda, que resulta estranya a la pròpia naturalesa del recurs d'aclariment (cfr. Aute de 26- 4-2017, TSJC-386/2016).
Cinquè.- En no concórrer fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, l'incident de nul·litat plantejat no es pot admetre a tràmit.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal del Sr. Rius contra l'Aute de data 17-12-2019.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
