ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.8c94e1ca · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A334/19·27 février 2020·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 68/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA334/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:68A) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 68/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 février 2020 (n° A334/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD, Civil, 27 février 2020, n° 68/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:68A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 27 février 2020, ROJ ATSJAD 68/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:68A, recours n° A334/19 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur un contrat de bail commercial conclu entre M^me^ Gutierrez, bailleresse, et la société Alfaro, preneuse. La bailleresse a introduit une action en déclaration de fin du bail à l'échéance du terme, assortie d'une demande d'expulsion. Le tribunal de première instance a donné raison à la bailleresse par jugement du 18 septembre 2019 (dans la décision, la date figure sous la forme « 18-09-2019 »).
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a rejeté l'appel de la société Alfaro par arrêt du 17 décembre 2019, qui confirme intégralement le dispositif de première instance. La société Alfaro a alors formé, le 7 janvier 2020, un incident de nullité contre cet arrêt, sur le fondement de l'article 18 quater de la loi qualifiée sur le pouvoir judiciaire (LTPJ), tel qu'introduit par la loi n° 24/2018 du 18 octobre portant Code de procédure civile.
Les moyens invoqués sont de deux ordres :
une arbitrarité logique et juridique de l'arrêt, qui aurait porté atteinte au droit à une décision fondée en droit ;
une incongruence infra petita, la cour n'ayant pas statué sur la demande de restitution de la caution et de la garantie bancaire, en cas de rejet de la demande de renouvellement du bail.
La décision est rendue par trois magistrats, dont le président Albert Andrés Pereira et le magistrat rapporteur Vincent Aniére. La décision n'indique pas de désignation du type de procédure ayant conduit à la décision de non-admission autrement que par la mention de l'incident de nullité.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil est double.
En premier lieu, il s'agit de savoir si l'incident de nullité ouvert par l'article 18 quater LTPJ peut être écarté in limine lorsque son fondement n'est pas établi, notamment lorsque la motivation de l'incident ne fait que reprendre l'argumentation déjà développée devant les instances précédentes.
En second lieu, la juridiction doit apprécier si les griefs de « arbitrarité » et d'incongruence sont de nature à caractériser une violation d'un droit fondamental par « infractions procédurales ou défauts de forme ayant causé une indéfense », ou une incongruence de la décision, au sens du texte.
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte l'incident. Elle retient, d'une part, que la motivation de l'incident « n'est qu'une répétition de l'argumentation » développée aux deux degrés de juridiction, et, d'autre part, que l'incongruence alléguée « n'existe pas ». Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de la societ
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A334/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En el procediment instat per la Sra. Gutierrez contra la societat Alfaro, aquesta Sala va dictar Sentència, en data 17 de desembre del 2019, amb la següent part dispositiva:
"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Alfaro, contra la sentència de data 18-09-2019 i confirmant íntegrament la seva part dispositiva.
IMPOSAR a la part recurrent les costes processals d'aquesta segona instància.".
Segon.- Contra la referida resolució, la representació processal de la societat Alfaro formula incident de nul·litat, en data 07 de gener del 2020.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- De conformitat amb la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018 del 18 d'octubre del Codi de procediment civil, els apartats 1 a 6 de la disposició final cinquena que modifica, entre altres, l'article 18bis de la LTPJ i hi afegeix els articles 18ter i quarter, van entrar en vigor el dia 15- 11-2018.
Dit article 18quater relatiu a la nul·litat de les resolucions fermes afegit per la Llei de 14-11-2018, disposa que :
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
(...)
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament.
(...)
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.
(...)
La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."
Segon.- En el present cas, es sosté que la nostra sentència hauria incurregut en una arbitrarietat lògica i jurídica i, alhora, també en una incongruència infra petita, tot plegat comportant una vulneració dels seus drets fonamentals en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret així com en el seu vessant del dret a la jurisdicció i a un procés degut.
Demana es vulgui dictar una sentència anulant la resolució, retrotraient les actuacions fins al moment anterior a la mateixa, i es dictés una nova :
desestimant la demanda de declaració de venciment del contracte per acabament de termini i de desnonament presentada per la Sra. Gutierrez,
estimant la demanda reconvencional presentada per la societat Alfaro,
condemnant a la Sra. Gutierrez a atorgar un nou contracte d'arrendament,
condemnant a la Sra. Gutierrez al pagament de les costes processals.
Tercer.- Però, tota la motivació del present incident només constitueix una repetició de l'argumentació que ha desenvolupat al llarg de les dues instàncies segons la qual no es podia considerar que no havia existit cap incompliment contractual per part seva.
Ara bé, ja hem contestat de manera complerta, raonada i detallada a tot aquest aparell argumental motivant, de forma esquemàtica que :
El que pretén la part que presenta l'incident de nul·litat és que canviem el nostre criteri que ens va portar a exposar que sí que existia un incompliment contractual
Però no demostra en que podria patir una vulneració d'un dret fonamental, i en particular, en cap moment queda demostrat en què existiria « una arbitrarietat lògica i jurídica ».
La Sentència recaiguda ja aporta una resposta motivada en dret i en fet a tots els arguments exposats en l'escrit de greuges, exposant de manera esquemàtica que :
no ens trobàvem tractant de la resolució d'un contracte d'arrendament per incompliment del mateix sinó de l'aplicació d'una clàusula reconeixent un dret de renovació, i els arguments de l'apel·lant sobre la impossibilitat de resoldre un contracte d'arrendament quan l'incompliment no tenien prou entitat eren fora de lloc,
es tractava d'interpretar i aplicar dita clàusula relativa al dret de renovació (pacte quinzè) i en particular de l'obligació de complir puntualment amb totes les obligacions del contracte d'arrendament durant la vigència del mateix,
la clàusula rebus sic stantibus no es podia invocar en el present cas per afirmar que no hauria existit cap incompliment,
el redactat del pacte quinze era clar i no necessitava cap interpretació,
era impossible afirmar que l'arrendatari havia complert puntualment amb totes les obligacions del contracte d'arrendament durant la vigència del mateix.
També vam motivar que l'argument que la propietat tenia garantit el pagament de la renda gràcies a la fiança i al dipòsit bancari, lluny de relativitzar l'incompliment, constituïa un reconeixement indirecte del mateix puix és només en cas d'incompliment que aquestes garanties poden entrar en joc.
No pot la part incidental treure d'aquesta motivació i del fet que l'arrendadora no ha executat aquestes garanties la prova de l'absència d'incompliment.
En efecte, l'execució de les garanties no és automàtica en cas d'incompliment i, com ho hem exposat en la sentència criticada, una cosa és que l'arrendadora hagi acceptat suportar certs esforços per mantenir la relació contractual fins al seu termini i una altra la qüestió de dir si l'arrendatària va o no complir les seves obligacions de manera puntual en el sentit del pacte quinzè.
Així les coses, la Sala, en la seva tasca d'aplicar l'ordenament jurídic, no ha incorregut en una aplicació arbitrària, o absurda, o mancant de manera manifesta de raonament, i no es pot considerar que la Sentència no estaria fonamentada en dret. La part defenent ha tingut la possibilitat de defensar de manera adequada les seves pretensions i d'aportar les proves adients i en relació al thema probandi, i la resposta feta al recurrent per a explicitar la desestimació del seu recurs ha estat raonada i motivada.
Quart.- Pel que fa al segon aspecte, la part recurrent denuncia que existiria una incongruència que qualifica de infra petita (pàgina 1) i després de ultra petita (pàgina 7), pel fet que havia sol·licitat, en el cas que es consideres que no tenia dret a disposar d'un nou contracte d'arrendament del local arrendat, es vulgues condemnar a la Sra. RIBAS a retornar la fiança i la garantia bancaria, i que no ens vam pronunciar al respecte.
Per tant es tractaria d'una incongruència infra petita.
És cert que és un principi rector del procés civil que el jutge ha de respectar al principi contradictori i al principi de congruència. Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva que formen part del dret al procés degut afirmat per l'article 10 de la Constitució i el dret al procés equitable reconegut per l'article 6.1 del CEDH.
Igual de certa és la natura del recurs d'apel·lació en el nostre ordenament jurídic que és concebut com «revisio prioris», el mateix té com a objecte la revisió de tot allò actuat per el tribunal d'instància per tal de comprovar, en els límits dels extrems recorreguts (tantum appelatum quantum devolutum) la correcció de la resolució dictada en el seu dia.
Justament, el que constatem és, d'una banda, que en el seu escrit de contesta, la part defenent havia formulat una demanda reconvencional per tal d'atorgar-li un nou contracte, però és per Altressí II que va formular la seva petició de retorn.
La sentència va rebutjar la integritat de la demanda reconvencional sense motivar res però en relació a la qüestió específica del retorn de la fiança i de la garantia.
D'altra banda, en el seu escrit de greuges en aquesta alçada, la part defenent i recurrent es va limitar a exposar els greuges en contra de la motivació del jutge a quo que va portar aquest darrer a considerar que no existia cap incompliment contractual, sense formular però cap greuge sobre la manca de pronunciament específic sobre la qüestió del retorn.
En el petitum del mateix escrit va demanar la revocació de la sentència d'instància, la desestimació de la demanda, l'estimació de la seva demanda reconvencional i la condemna de la Sra. REIG a atorgar-li un nou contracte (i a pagar les costes), i per Altressí en cas de declarar l'extinció del contracte es va oposar a la condemna als interessos moratoris. Però res va dir sobre la qüestió del retorn.
Així les coses, i donat que hem contestat a tots els greuges i a totes les peticions, la incongruència denunciada no existeix.
Cinquè.- Per consegüent, no existeix cap fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, i el mateix no s'admet a tràmit.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de la societat Alfaro, contra la Sentència d'aquesta Sala de data 17 de desembre del 2019.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
