ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.189e6f8e · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A197/19·27 February 2020·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 74/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA197/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:74A) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 74/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 27 février 2020 (n° A197/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 74/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:74A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2020
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ROJ et ECLI ont été relevés dans le texte de la décision. La décision est un aute (ordonnance) rendu en appel.
Faits et procédure
Les époux Montenegro et Castilla ont introduit, le 9 novembre 2018, une action au fond selon la procédure ordinaire contre la société Mena. Ils demandaient la reconnaissance de leur droit de propriété et de leur plein domaine sur des finques identifiées, la condamnation de la défenderesse à réparer le préjudice subi du fait de l'appropriation alléguée de ces biens (valeur des biens, lucrum cessans et damnum emergens), et, à titre subsidiaire, la restitution des finques dans leur état actuel, avec mise à la charge de la défenderesse des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Le 26 novembre 2018, la société Mena a formé une crida en garantia (appel en garantie) à l'encontre des sociétés Canales et Nogués. Par aute du 4 avril 2019, le tribunal de première instance a rejeté cette demande, sans condamnation aux dépens, et a ordonné la poursuite de la procédure par la mise en demeure des parties de répondre à la demande.
La société Mena a interjeté appel le 19 juillet 2019. Elle sollicitait la déclaration de bien-fondé de la crida, le renvoi des actes aux sociétés appelées, et la suspension de l'instance jusqu'à leur réponse ou l'expiration du délai pour répondre. Les demandeurs originaires concluaient au rejet de l'appel, les dépens de l'instance restant à la charge de la défenderesse. Les parties ont renoncé à l'audience orale.
Selon le texte de la décision, la société appelante soutenait que les finques litigieuses avaient été initialement vendues par la société Canales, puis cédées à la société Nogués, avant d'être données à la société Mena. Elle précisait qu'elle n'entendait pas étendre la demande aux appelées, mais seulement obtenir leur mise en cause. Le texte ne précise pas si l'intimée s'était opposée à la crida en première instance.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était de savoir si une crida en garantia peut être accueillie alors que le demandeur principal n'a pas dirigé ses prétentions contre le tiers appelé, et, corrélativement, quels en sont les effets sur la situation procédurale de ce dernier.
La difficulté tenait à ce que la crida en garantia n'est pas expressément prévue par la législation andorrane, ainsi que le relève la juridiction elle-même. Elle a été admise par la jurisprudence de la Sala en raison de l'économie procédurale, lorsqu'existent des éléments de connexité résultant de la concurrence d'intérêts juridiques ou patrimoniaux justifiant l'intervention d'un tiers (TSJC 123/14 ; TSJC 453/14 ; TSJC 320/13 ; TSJC 55/13 ; TSJC 153/13).
Solution et dispositif
Le tribunal distingue deux plans. D'une part, l'admission de la crida ne saurait conduire à une condamnation du tiers appel
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A197/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA197/19
Judgment Date27 February 2020
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000197/2019 ORIGEN: 7000400/2018 - 00
NIG: 5300542120180002386
PARTS:
Apel·lant : Mena
Procurador : Sra. Vara
Advocat : Sr. Sancho
Apel·lat : Srs. Montenegro i Castilla
Procurador : Sra. Escudero
Advocat : Sra. Nuñez
AUTE 037-2020
Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A197/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 9-11-2018, la representació processal dels Srs. Montenegro i Castilla, formulava demanda pel procediment ordinari contra la societat Mena sol·licitant es dictés Sentència declarant el dret de propietat i ple i exclusiu domini dels seus representats de les finques que identificava, condemnant la demandada a indemnitzar-los pel perjudici que en període probatori es determinés per raó de l'apropiació de les seves finques, incloent el seu valor, més tots els perjudicis ocasionats, "lucre cessants" i "damnum emergens" atenent que no semblava possible la restitució de les finques. Amb caire subsidiari demanava la condemna de l'adversa a retornar les finques als seus representats en l'estat en que es trobaven segons fotografia que incorporava, al seu càrrec íntegre, tot i condemnant- la en qualsevol supòsit a satisfer les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- Per escrit de data 26-11-2018, la representació processal de la societat Mena formulava crida en garantia de les societats Canales i Nogués.
Tercer.- Prèvia audiència de la part demandant, per Aute de data 4-4- 2019 es decidia:
"Primer.- Desestimar la petició de crida en judici plantejada per la societat mercantil andorrana Mena, part defenent, sense fer especial condemna en costes.
Segon.- Donar trasllat a la part defenent de l'escrit presentat en data 22-1-2019 per la part agent, als efectes escaients.
Tercer.- Una volta esdevingui ferma la present Resolució, emplaçar els litigants per a evacuar el corresponent tràmit de contesta a la demanda".
Quart.- Contra aquesta Resolució s'alça la representació processal de la societat Mena i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada en data 19-7-2019 interessa la revocació de la decisió d'instància i en el seu lloc es declari que la crida en judici de les societats Canales i Nogués era ajustada a dret i que en conseqüència era procedent donar- los trasllat dels autes perquè tinguin l'oportunitat d'intervenir en el procés i acordar la suspensió dels procediments fins que contestin o fins que hagi vençut el termini per a fer-ho.
La representació processal dels Srs. Montenegro i Castilla interessa que el recurs articulat per la part contrària sigui estimat, amb el benentès que les costes judicials que generi tot el procés corrin a càrrec de la part demandada.
Cinquè.- Les parts han renunciat a la celebració de la vista oral.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Els motius de greuge en que la part recurrent sustenta el seu recurs són els següents. Defensa que la part demandant articula una acció reivindicatòria per raó de l'inquietament de la possessió que haurien patit per raó dels actes realitzats per la societat recurrent en la finca "L.V." (procediment de delimitació de finca, substanciació d'un pla parcial corresponent a la POUPE UA-SUBLE-06, construcció d'edificis). No obstant destacava que la finca de referència havia estat cedida mitjançant donació a la seva representada per la societat Nogués, que prèviament l'havia adquirida de Canales i que els haurien inquietat els drets dominicals en la finca. Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta. Considera en aquesta eventualitat que es reunien tots els requisits per a que la crida en garantia que articulava fos estimada, insistint en que en cap cas volia ampliar la demanda a aquesta societat sinó que el que es pretenia era exclusivament la notificació del procediment a les societats assenyalades per tal de donar-los-hi l'oportunitat d'intervenir en el litigi, especialment quan la seva representada tenia acció contra aquestes. D'altra part destacava que ni tant sols la contrapart s'havia oposat a la crida en garantia plantejada.
Segon.- Hem pogut repetir de manera reiterada i constant (TSJC.-123/14 de data 17-07-2014 o TSJC 453/14 del 23-07-2014) "que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part". En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).
Dit això, aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s'incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l'acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d'aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total enlloc del demandat que l'ha fet cridar. (Sentència de 27-10-2015 (TSJC-124/15).
Quant als objectius de la crida en garantia, destacàvem en la mateixa resolució que aquesta institució pretenia "1) que el tercer (que) pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior -si s'arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d'aquesta manera es reforça la seguretat jurídica.
A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments jurídics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o coresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior". I en sentit anàleg quan als efectes de la crida en garantia ens pronunciàvem en la Sentència de 27-2-2018 (TSJC-407/2017).
La crida en garantia no exhaureix els seus efectes a aquells supòsits en que la part demandant ampliï subjectivament la seva pretensió al tercer cridat com sembla sostenir-ho l'òrgan judicial d'instància. En realitat, la característica primigènia d'aquesta institució processal consistia en permetre a qui era part, en un procediment pendent respecte d'un objecte en relació al qual un tercer li devia garantia, cridar-lo per tal de permetre-li defensar-se espontàniament de les pretensions articulades sobre el bé en qüestió i alhora estendre-li els efectes de la cosa jutjada de la decisió que pugui recaure en aquell posterior que eventualment entre ells pugui intervenir. El supòsit de la compravenda amb la conseqüent garantia que els venedors han d'oferir als compradors esdevé l'exemple paradigmàtic de la utilitat de la crida en garantia. En efecte, front a una reclamació de tercers, l'adquirent de bona fe podrà interessar la participació en el judici dels venedors del bé per tal de que coadjuvin en la seva defensa, i alhora poder-los oposar el pronunciament que pugui adoptar-se, al posterior que entre ells pugui existir.
Tercer.- En el concret supòsit examinat els demandants sostenen que la societat demandada havia envaït, usurpat, les finques de llur titularitat respectiva, i en canvi s'infereix de l'escrit pel qual s'articula la crida en garantia que les operacions que els actors li atribueixen, haurien intervingut exclusivament en la finca venuda inicialment per Canales.
En aquesta eventualitat la pertinència de la crida en garantia resulta palmària, havent d'estimar-se el recurs d'apel·lació articulat tot i revocant- se l'Aute de data 4-4-2019, i en el seu lloc estimar la crida en garantia formulada en relació a les societats Nogués i Canales.
Quart.- Atès l'èxit del recurs no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent,
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la societat Mena contra l'Aute de 4-4-2019 que revoquem parcialment, i en el seu lloc disposem l'estimació de la crida en garantia que es plantejava al respecte de les societats Nogués i Canales, confirmant per la resta la seva part dispositiva.
Segon.- No escau fer especial pronunciament al respecte de les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la societat Mena contra l'Aute de 4-4-2019 que revoquem parcialment, i en el seu lloc disposem l'estimació de la crida en garantia que es plantejava al respecte de les societats Nogués i Canales, confirmant per la resta la seva part dispositiva.
Segon.- No escau fer especial pronunciament al respecte de les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
