ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a4b90e67 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A053/20·12 juin 2020·Irrecevabilité
ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2020 - ROJ: ATSJAD 116/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA053/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:116A) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par irrecevabilite et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2020 - ROJ: ATSJAD 116/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — irrecevabilite
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 juin 2020 (n° A053/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (irrecevabilite).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (irrecevabilite), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 116/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:116A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 12 juin 2020
Par une sentence du 2 juillet 2019 (n° 75/2019), rendue par un tribunal unipersonnel dans une procédure de minime quantia (mínima quantia), le juge a fait droit à la demande formée le 11 mai 2019 par la société Salcedo contre Mme Bonet. La condamnation portait sur une somme de 900,23 euros, assortie des intérêts légaux à compter du 26 avril 2019 et des dépens, y compris les frais d'avocat et de procureur.
Le 15 juillet 2019, Mme Bonet a formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat d'actuacions) contre cette sentence. Par un premier aute du 27 décembre 2019, le juge a rejeté l'incident. Cet aute a ensuite été annulé et remplacé, par un aute du 27 janvier 2020, qui rejette à nouveau l'incident et met à la charge de la partie demanderesse les frais de l'incident.
Mme Bonet a interjeté appel le 18 février 2020 contre les deux autes. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Vincent Aniére (président et ponent), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta, a statué par un aute du 12 juin 2020. La décision ne fait pas état de la date d'introduction de l'instance de première instance au-delà de ce qui précède, ni de la nature précise de la créance (non précisé dans la décision).
Question de droit
La question posée à la Sala était de savoir si un incident de nullité fondé sur l'article 18 quater de la loi de procédure judiciaire (LTPJ, telle que modifiée par la loi 24/2018 portant Code de procédure civile) peut être accueilli à l'encontre d'une décision qui n'est pas encore ferme.
Mme Bonet soutenait que l'article 18 quater, apartat 4, de la loi transitoire de procédures judiciaires lui était applicable. Elle invoquait la violation du principe de légalité, du droit à la défense et du procès équitable, au motif que le juge de première instance avait rejeté l'incident sans se prononcer sur le fond, après avoir constaté une erreur dans le choix de la procédure. Selon elle, l'affaire aurait dû être jugée selon la procédure abrégée (procediment abreujat) et non selon la procédure de minime quantia.
Deux points de droit se trouvaient ainsi liés. Le premier concernait la notion de « résolution ferme » au sens de l'article 18 quater. Le second portait sur l'exigence d'épuisement préalable des voies de recours ordinaires.
Solution et dispositif
La Sala rappelle, en premier lieu, le régime de l'article 18 ter de la LTPJ, qui prévoit la nullité des résolutions non fermes. Elle relève qu'aux termes de cette disposition, l'aute qui n'admet pas l'incident ou le résout « ne peut faire l'objet d'aucun recours », sans préjudice de la possibilité de soulever la question à l'occasion des recours ouverts contre la sentence ou la résolution définitive.
En second lieu, la Sala se fonde sur l'article 18 de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993, qui distingue les providències, les autes et les sentències, et qui précise que sont fermes « les sentences contre lesquelles il n'existe aucun recours, sauf
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A053/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 12 de juny del 2020
El President de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, el Sr. Vincent Anière, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenci- ades i ha adoptat la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
I.- En el marc dels autes civils amb número seqüencial 5000208/2019, trami- tat pel procediment de mínima quantia, iniciat per Salcedo contra la Sra. Bonet va recaure sentència en data 2-07-2019 dictada pel Tribunal Unipersonal, quina part dispositiva diu:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A053/20 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
"PRIMER.- Estimar la demanda presentada en data 11 de maig del 2019 per part de l'entitat Salcedo envers la Sra. Bonet.
SEGON.- Condemnar a la Sra. Bonet a satisfer a la part agent 900,23 EUR (prin- cipal + despeses de retorn + despeses de correus) quantitat a incrementar amb els interessos legals meritats a comptar del dia 26 d'abril del 2019, juntament amb les costes processals generades, incloses les derivades d'advocat i procurador."
II.- Posteriorment, per escrit de data 15-07-2019, la Sra. Bonet presentà un incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència.
III.- Per Aute de data 27 de desembre de 2019, posteriorment corregit per Aute de data 27 de gener de 2020 es decidí com segueix:
"1r Deixar nul i sense efecte l'aute de data 27 de desembre de 2019 que de- cideix següent:
"Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per escrit de data 15 de juliol del 2019 per la Sra. Bonet contra la sentència número 75/2019 dictada en data 2 de juliol del 2019".
2n.- Confirmar l'aute de data 27 de desembre de 2019 que decideix el se- güent:
Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per escrit de data 15 de juliol del 2019 per la Sra. Bonet contra la sentència número 75/2019 dictada en data 2 de juliol del 2019.
Segon.- Imposar a la part vençuda les costes processals derivades de la tramitació de l'incident d'execució."
IV.- Per escrit de data 18-02-2020, la Sra. Bonet, formulà recurs d'apel·lació contra l'Aute de data 27 de gener de 2020 alhora que contra l'Aute de data 27 de desembre de 2019.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- De conformitat amb la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018 del 18 d'octubre del Codi de procediment civil, els apartats 1 a 6 de la disposició final cinquena que modifica, entre altres, l'article 18bis de la LTPJ i hi afegeix els articles 18ter i quarter, que van entrar en vigor el dia 15-11-2018.
Els articles 18 ter i quater resen com segueix:
Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes
La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les nor- mes següents:
A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. La nul·litat també es pot demanar fent ús dels in- cidents o els altres mitjans que estableixin les lleis, o demanant al batlle o el tribunal competent que l'acordi d'ofici tal com preveu la lletra b següent.
D'ofici pel batlle o el tribunal, en qualsevol moment abans de dictar la sen- tència o la resolució que finalitzi el procés en la primera instància. El batlle o el tribunal ha de donar audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de tretze dies hàbils es pronunciïn sobre l'existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels tretze dies hàbils següents.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal com- petent resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
L'aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.
Article 18 quater. Nul·litat de les resolucions fermes
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fer- mes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fo- namentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anterior- ment.
L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s'hagi tingut conei- xement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sen- tència o la resolució definitiva.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les al- tres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, tras- llada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i propo- sin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.
L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident.
La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."
II.- En el present cas, la Sra. Bonet considera que és d'aplicació el contingut de l'article 18 quater apartat 4 de la llei transitòria de procediments judicials. Al·lega que s'ha vulnerat el principi de legalitat, el dret a la defensa i al pro- cés degut en igualtat d'armes, en haver estat desestimat pel batlle sense que aquest s'hagi pronunciat sobre la qüestió de fons principal en constatar un error en el procediment judicial emprat, considerant que havia de ser subs- tanciat pel procediment de ABREUJAT enlloc de MINIMA QUANTIA.
III.- Prèviament, ja hem tingut la ocasió de precisar en quin supòsits ens tro- bem davant d'una resolució ferma (TSJC 361-2019)
"Abans d'entrar en el fons de la qüestió, hagut compte que la representació processal al·lega l'aplicació de les disposicions de l'article 18 quater de la LTPJ en considerar que l'Aute dictat en data 16-01-2020 és una resolució ferma, s'escau efectuar un anàlisi acurat envers en quin moment es conside- ra que una resolució ha obtingut fermesa.
La legislació vigent però únicament contempla les Sentències que són fer- mes, sense que sigui extensiva als Autes. En efecte, l'article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia de data 3-9-1993 disposa com segueix:
"1. Les resolucions dels Batlles i Tribunals que tinguin caràcter juris- diccional es denominen:
Providències, quan tinguin per objecte l'ordenació material del plet o causa.
Autes, quan decideixin recursos contra providències, qüestions incidentals, pressupòsits processals, nul·litat del procediment o quan, d'acord amb les lleis, hagin de tenir aquesta forma.
Sentències, quan decideixin definitivament el plet o causa en qualsevol instància o recurs.
Les Sentències podran dictar-se de viva veu quan la llei ho autorit- zi però hauran de ser posteriorment documentades amb la fonamen- tació que procedeixi.
Són sentències fermes aquelles contra les que no hi cap re- curs, salvat el de revisió o altres extraordinaris previstos per la llei."
(la negreta és nostra)."
En el cas que ens ocupa, la Sentència dictada en data 2-07-2019 era sus- ceptible de recurs d'apel·lació en mèrits de les disposicions de l'article 8 del Decret, del 4 de febrer de 1986, no havent per tant esgotat la Sra. Bonet els recursos ordinaris, prèviament a instar l'incident de nul·litat d'actuacions.
Per l'anteriorment esmentat, no és d'aplicació les disposicions de l'article 18 quater apartat quart de la llei transitòria de procediments judicials i s'escau inadmetre el present incident.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la Sra. Bonet contra l'Aute dictat en data 27-01-2020.
Contra aquesta resolució no hi cap recurs de cap classe.
Així per ho decideix, mana i signa el President de la Sala Civil Tribunal Supe- rior de Justícia d'Andorra, de tot el què jo la infrascrita Secretària en dono fe.-
