ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6e96ff56 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A305/19·30 novembre 2020·Cassation partielle
ATSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 230/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA305/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:230A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 230/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2020 (n° A305/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 230/2020 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala civil, 30 novembre 2020)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 230/2020, ROJ : ATSJAD 230/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:230A (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie étant incomplète (« Juridiction andorrane, — »), la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
La décision porte sur la situation de deux mineurs placés en centre résidentiel, dans le cadre d'une procédure de « menors en risc » (enfants en danger) devant la Batllia (juridiction de première instance spécialisée en matière de mineurs). Par un aute (ordonnance) du 31 juillet 2019, la Batllia a prononcé la suspension de l'autorité parentale des deux parents à l'égard de leurs enfants. Elle a par ailleurs limité les relations personnelles entre la mineure, âgée de seize ans à la date de la décision, et ses parents à des visites tutelées dans un Punt de Trobada Familiar, et a écarté la nomination d'un défenseur judiciaire (defensor judicial) sollicitée par le père.
Le père a interjeté appel, ainsi que la mère, dont les recours ont été déclarés déserts. Les recours ont été joints au recours initial. Par un aute du 23 octobre 2020, la Sala civil a refusé les moyens de preuve sollicités par la mère et ordonné, à titre de mesure d'instruction (prova per a millor proveir), l'audition de la mineure en présence du ministère public, réalisée le 30 octobre 2020. Par un aute du 5 novembre 2020, la juridiction a parti
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 230/2020 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 30 novembre 2020 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A305/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A305/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Primer.- L'expedient de jurisdicció de menors registrat amb el número 2600011/2011, que es segueix en relació als menors Almansa i Bernat.
Segon.- El progenitor Sr. Villalba va interposar recurs d'apel·lació contra els Autes dictats en dates 1.8.19 i 12.9.19 per la Batlle de menors de la secció civil, la Sra. Alcalá també ho va fer però els seus recursos van ser declarats deserts.
Tercer.- Aquests recursos d'apel·lació als quals van correspondre els números 306/2019 i 307/2019 es varen acumular al recurs d'apel·lació contra l'Aute de 31.7.19 interposat també pel Sr. Villalba que li va correspondre el número 305/2019, atesa la seva estreta vinculació.
Quart.- Per Aute de data 23.10.20 es decidí com segueix:
"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Alcalá en aquesta alçada.
Segon.- Efectuar en tant que prova per a millor proveir la exploració de la menor Almansa, amb la presència del Ministeri Fiscal, que es durà a terme el proper dijous 29 d'octubre a les 13'00 hores a la Seu de la Justícia."
Cinquè.- En data 30.10.20 es duu a terme la exploració de la menor Almansa amb presència del Ministeri Fiscal.
Sisè.- Per Aute de data 5.11.20, aquest Tribunal dictà la següent decisió : "Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de Villalba contra els Autes acumulats de l'Hble. Sra. Batlle de data 1 d'agost i 12 de setembre de 2019 que revoquem íntegrament.
Segon.- Acordem donar trasllat a la part recurrent del contingut dels documents dels folis 1282 a 1288 (amb l'excepció indicada) i dels folis 1309 a 1312, així com de l'acta d'exploració de la menor que va tenir lloc en el dia 29.10.20 i dels darrers informes tramesos pel Centre Residencial incorporats a les actuacions per millor proveir.
Tercer.- Donem un termini de 5 dies hàbils a la part recurrent i al Ministeri Fiscal perquè puguin fer les al·legacions que estimin oportunes abans de resoldre aquest Tribunal sobre el contingut impugnat de l'Aute de la Batllia de 31 de juliol de 2019."
Setè.- En data 12.11.20 el Ministeri fiscal presentà el corresponent escrit manifestant que no s'oposa a la petició efectuada pel Sr. Villalba en el punt 7.- i més subsidiàriament que no s'oposa al seu escrit de recurs.
Seguidament, per escrit de 18.11.20 el Sr. Villalba presentà el seu escrit de manifestacions.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com hem dit en els antecedents, en el procediment principal de Menors en Risc es va resoldre suspendre la pàtria potestat dels progenitors de la Almansa i el seu germà Bernat i en dues resolucions diferents de dates 1 d'agost i 12 de setembre de 2019 es va acordar que en el procediment principal indicat no es lliuressin a les altres parts (els progenitors) els documents dels folis 1282 a 1288 i els documents dels folis 1309 a 1312, respectivament. La qüestió relativa als documents no lliurats a les parts ja l'hem resolt en resolució a part i també la innecessarietat de nomenar a Almansa un Defensor Judicial. Ara cal entrar en la qüestió de fons un cop s'ha facilitat la documentació esmentada i d'altra posterior a totes les parts i han pogut fer al·legacions amb plenitud de coneixement de tot el ventall probatori.
Segon.- Suspensió de la pàtria potestat envers la menor Almansa
Com ja hem tingut ocasió de dir en la nostra precedent resolució, el fill Bernat, germà de Almansa, ja ha acomplert els 18 anys en el passat dia 11.10.20 i per aquest motiu ja resta exclòs de la qüestió de la pàtria potestat doncs ja ha quedat extingida per aquest esdeveniment i atesa la seva específica personalitat ja està sent objecte d'un altre procés relatiu a la seva eventual incapacitació i nomenament en el seu cas de la persona o institució que ha de seguir tenint cura de la seva persona. En dit procediment també els progenitors han de poder ser escoltats com a part interessada en el futur del seu fill Bernat.
Pel que fa Almansa compartim amb la Sra. Batlle d'instància que efectivament a la vista dels nombrosos informes periòdics sobre la seva situació personal i escolar (tant del Centre residencial d'acció educativa -CRAE- G com de l'escola de segona ensenyança d'U) la seva progressió personal i madurativa ha estat positiva i respon a l'ajuda que els professionals dels dos àmbits li presten i que ella valora (el darrer informe de 10.8.20 és molt precís i detallat en la seva descripció de la situació de ENTITY_8).
Aleshores, com proposa el M. Fiscal, cal que segueixi amb la mateixa situació per arribar a assolir una vertadera maduresa per decidir sobre la seva vida i interessos. Entenem que encara els progenitors no poden oferir-li aquell entorn de tranquil·litat, acompanyament i suport que se li proporciona en el CRAE i que resulta que ha de venir completat per la col·laboració inestimable tant del pare com de la mare, els quals han d'evitar la interferència en la tasca encomiable que duen a terme el personal especialitzat que s'ocupa i preocupa per ella. La nena necessita estabilitat en la seva vida i els pares poden col·laborar-hi de manera important, assumint que entre tots li poden proporcionar un creixement harmònic en tots els terrenys que li faciliti més endavant decidir allò que més li convé. Per tant, creiem que en aquests moments a Almansa li convé mantenir l'actual estabilitat i que està justificada la suspensió de la pàtria potestat, decidida a l'empara de l'article 89.4 de la Llei Qualificada dels drets dels infants i adolescents. Afegirem que en l'exploració duta a terme per aquest Tribunal vàrem constatar que Almansa coneix perfectament l'objecte d'aquest procediment en relació a la seva situació personal i familiar.
Tercer.- Dret de visites dels progenitors (art. 89.4 de la Llei 14/2019) Però en coherència amb el que acabem de dir sobre l'important paper que els progenitors han de jugar en col·laborar en proporcionar el benestar i la serenor necessària a la seva filla en aquesta etapa de la seva filla, també entenem que la decisió de que es visites entre ells sigui de manera tutelada i en el Punt de Trobada Familiar, ni està justificada ni resulta factible. En el darrer informe del CRAE de data 10.8.20 no veiem cap referència contrària a un règim de visites lliure ni cap recomanació de que les visites hagin de ser tutelades.
Hem sabut el règim horari, tant en festius com en dies lectius, que té Almansa i es constata que disposa d'hores lliures per anar on tingui per convenient amb els amics. Aleshores, imposar-li amb 16 anys que les visites no poden establir-se de manera lliure entre ella i els seus pares, resulta quimèric i injustificat. Almansa ha expressat el seu desig de poder veure i restar en companyia dels seus pares en el temps lliure, i resulta lògic i convenient que ho pugui fer, doncs l'impediment només ens podria conduir a la manca absoluta de contacte per evitar que hi hagi un control extern als seus contactes familiars o bé a que aquests siguin clandestins i que generin a Almansa un sentiment de culpa que només la pot perjudicar en el seu desenvolupament afectiu i emocional i a més només serveixi per judicialitzar més la seva situació. La nena ha demostrat una maduresa pròpia de la seva edat i que sap administrar el seu temps lliure, doncs això la fa mereixedora de l'oportunitat de poder veure i estar en companyia dels seus pares a la seva conveniència dintre dels horaris que té establerts.
I en el benentès que en resultar que aquests contactes lliures li causin algun perjudici o desestabilització, el CRAE haurà de comunicar-ho de manera immediata a la Sra. Batlle, la qual serà qui prendrà la decisió que correspongui (sense delegar-ho en els serveis especialitzats), després de fer els tràmits o d'escoltar a qui cregui convenient. Cal fer confiança en totes les parts en que totes actuaran fent el millor per Almansa i pensant només en el seu interès. Si no fos així, serà quan els tribunals hauran de prendre les decisions que pertoquin per protegir-la.
En conclusió, revoquem la decisió de que les visites siguin tutelades i en un lloc determinat, i les deixem a la lliure decisió de Almansa i els seus progenitors perquè puguin establir els contactes que tinguin per convenient, de manera conjunta o separada amb els progenitors, sempre que no interfereixin en l'horari del CRAE.
Quart.- El Defensor Judicial
Atès que en l'Aute de 31.7.19 es fa una referència a la innecessarietat de nomenar a Almansa un Defensor Judicial a petició del pare, hem de reiterar que no es precís acudir analògicament a aquesta figura prevista en els casos d'incapacitació (arts. 62 a 64 de la llei 15/2004 pels supòsits de conflicte d'interessos entre tutor i tutelat) perquè no hem detectat cap conflicte d'interessos entre els progenitors i Almansa. L'article 21.2 in fine de la Llei 14/2019 a contrario ens permetria acudir a aquella figura de la Llei 15/2004 per analogia, quan hi ha contraposició d'interessos entre el menor i els seus progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda, atès que no està desenvolupada de manera expressa en la Llei 14/19.
Però cal fer unes consideracions entre aquesta figura i el paper atribuït al Ministeri Fiscal atès que són diferents, i a la referència que s'inclou en el IV Considerant de l'Aute de 31.7.19.
El Defensor Judicial és una figura de caràcter transitori i provisional a la qual se li encomana la defensa dels interessos privats d'una persona sotmesa a un procediment d'incapacitació -si no es pot defensar per si mateixa-; o d'un menor que té una contraposició d'interessos envers els titulars de la pàtria potestat o de la tutela o de la curatela. Aquest Defensor és nomena de manera directa pel propi jutjador d'ofici; a instàncies del Ministeri Fiscal (cas de l'article 63 de la Llei 15/2004 d'incapacitació) o de qualsevol altre que tingui coneixement del desvaliment d'una persona. Es pot nomenar en un procediment de jurisdicció voluntària (quan no hi ha procés iniciat) o en el curs del procediment. Quan finalitza la seva funció ha de rendir compte a l'autoritat judicial.
Per contra, el Ministeri Fiscal és una institució pública que coadjuva amb els tribunals en les funcions que li atribueix la seva Llei del Ministeri Fiscal de 12.12.96 i que té per finalitat -entre d'altres- vetllar perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents (art.1.1 de la LMF). A la vegada, en l'ordre civil, intervé en tots els procediments en els quals tinguin interès persones absents, menors, incapaços o desvalguts i des de la imparcialitat, com a part, exercita el dret al recurs. Si és el cas, en l'interès de la persona concreta, promou la constitució de l'òrgan de tutela (art. 3.10 de la LMF).
Per tant, la figura del Defensor Judicial (que ha de recaure en una persona que estigui legitimada per comparèixer en judici i que el tribunal consideri més escaient per a l'exercici del càrrec -sigui lletrat en exercici o no-) no és equiparable a la institució pública del Ministeri Fiscal sinó que aquell té encomanada una funció específica i precisa en interès privat o particular de la persona defensada i no la defensa de la legalitat i de les llibertats individuals en general i de l'interès públic, com té atribuïts la institució pública. Aquesta vetlla pels desvalguts (menors, absents i incapaços) instant en el procés allò que creu que els hi resulta més beneficiós, però no ha d'assumir la defensa de les pretensions particulars del protegit si no creu que sigui el que més li convé. D'alguna manera es pot dir que el DF és un col·laborador de l'Administració de Justícia en la protecció d'una determinada persona i que dona veu pròpia al protegit.
Aquesta distinció entre ambdós figures, explica que el propi MF pugui instar el nomenament d'un Defensor Judicial en un cas concret.
Ja hem dit que en aquest cas no hem vist cap contraposició d'interessos entre Almansa i els seus pares i per aquest motiu hem descartat la necessitat del seu nomenament.
Cinquè.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de Villalba contra l'Aute de 31 de juliol de 2019 que revoquem parcialment en el sentit d'establir que el règim de visites i contactes entre Almansa i el seus progenitors podran fer-se de manera lliure i sense supervisió dins de les franges horàries de lliure disponibilitat que té la menor en el CRAE. En el supòsit de detectar-se qualsevol incidència negativa en l'evolució de la menor, els responsables de la seva tutela hauran de comunicar-ho de manera immediata a l'Hble. Sra. Batlle, especialitzada en menors, a fi que aquesta, previs els tràmits que estimi oportuns, pugui adoptar la decisió que s'escaigui per protegir a Almansa.
Segon.- Mantenim la resta de l'Aute. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-