ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d9335500 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A193/20·29 de gener del 2021·
Cassation partielle
ATSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2021 - ROJ: ATSJAD 14/2021
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / RolA193/20
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:14A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2021 - ROJ: ATSJAD 14/2021).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2021 (n° A193/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 14/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 29 janvier 2021)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 14/2021, 29 janvier 2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:14A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un jugement du 5 décembre 2016, le Batlle (juge de première instance) andorran a fixé une pension alimentaire de 400 euros par mois, actualisable annuellement, à la charge du père non gardien pour l'enfant mineur commun. Le certificat de fermeté a été délivré le 22 octobre 2018.
À la demande de la mère créancière, le Saig a émis, le 7 janvier 2019, un acte d'embargo publié au BOPA le 9 janvier 2019, pour un principal de 1 600 euros. Cette somme correspondait à quatre mensualités impayées de 200 euros chacune, couvrant la période d'avril à novembre 2018 (la décision précise que ces impayés portent sur une « part » de la pension, ce qui implique un paiement partiel de la débition mensuelle).
Le père a formé, le 25 janvier 2019, un incident d'exécution contestant l'embargo. Il soutenait que la mère réclamait des sommes déjà acquittées, notamment au Maroc, où une décision de la Cour d'appel de Marrakech du 4 juillet 2017, prononçant un divorce au fond, avait fixé une pension alimentaire pour le même enfant. Il faisait valoir qu'il avait versé davantage que ce qui était dû et que la décision marocaine lui permettait de s'exonérer des obligations andorranes une fois l'exequatur obtenu.
Par un aute du 17 février 2020, le Batlle a rejeté l'incident, au motif qu'une décision étrangère non revêtue de l'exequatur en Andorre ne pouvait fonder un moyen d'extinction de l'obligation fixée par le titre andorran, et a mis les dépens de l'incident à la charge du promoteur.
Le père a interjeté appel, sollicitant l'annulation de l'embargo, la levée de toute mesure pratiquée en exécution de celui-ci et la condamnation de la mère aux dépens des deux instances. La mère concluait au rejet. Le ministère public s'opposait à l'appel et demandait la confirmation intégrale de la décision attaquée.
Entre-temps, la Sala civil avait, par une sentence du 30 septembre 2020, déclaré non exécutoires en Andorre les pronomcements marocains relatifs à la garde, aux droits économiques et au droit de visite concernant l'enfant (fondement
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de gener del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2021 - ROJ: ATSJAD 14/2021 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 29 janvier 2021 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A193/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / RolA193/20
Data de la resolució29 de gener del 2021
Dispositiu / FalladaCassation partielle
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TSJC.- 0000193/2020 ORIGEN: 5000043/2019 - 00
NIG: 5300542120150005974
PARTS:
Apel·lant : Sr. Andrade
Procurador : Sr. Corbacho
Advocat : Sr. Raya
Apel·lat : Sra. Bermudez
Procurador : Sra. Morales
Advocat : Sra. Cepeda
Part : MINISTERI FISCAL
AUTE 035-2021
Andorra la Vella, el 29 de gener del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A193/20 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En el marc dels autes civils seguits entre el Sr. Andrade i la Sra. Bermudez, es va dictar sentència del 05-12-2016 que va establir, entre altres extrems, una pensió d'aliments pel fill menor, Talavera, a càrrec del pare no custodi en l'import de 400.-euros actualitzable anualment.
En data 22-10-2018, es va emetre el corresponent certificat de fermesa.
Segon.- En data 07-01-2019, a sol·licitud de la Sra. Bermudez i en aplicació de l'acord d'execució del 07-12-2018, la Saig, Sra. Giner, va emetre un acord d'embargament publicat al BOPA el 09-01-2019, per import principal de 1.600.-euros corresponent a l'import parcial de les pensions d'aliments no satisfetes a raó de 200.-euros deixats de liquidar des del mes d'abril del 2018 fins el mes de novembre del 2018, ambdós inclosos.
Tercer.- En data 25-01-2019, el Sr. Andrade va presentar un escrit d'impugnació de l'acord del 07-01-2019 i es va obrir el corresponent incident d'execució.
Quart.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle el dia 17-02-2020 va decidir desestimar l'incident i imposar les costes generades pel mateix al seu promotor.
Cinquè.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Andrade.
Sol·licita la seva revocació parcial i que es dicti una altra anul·lant l'acord d'embargament, la cancel·lació de tot embargament practicat en execució del mateix, amb imposició de les costes de primera i de segona instància a la Sra. Bermudez.
La Sra. Bermudez demana la desestimació del recurs i la imposició de les costes al Sr. Andrade.
El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, interessant la íntegra confirmació de la resolució recorreguda.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per oposar-se a la decisió d'instància la representació processal del Sr. Andrade argumenta en primer lloc que no pretén escudar-se en les disposicions de la sentència dictada al Marroc per eludir cap obligació imposada per la sentència objecte d'execució sinó que els pagaments fets a l'exterior d'Andorra també han de ser considerats pagaments vàlids i alliberadors del compliment d'una obligació d'aliments ; que el Batlle no ha donat resposta a les al·legacions efectuades per aquesta part al respecte ; que en cap moment s'ha volgut eludir l'obligació de pagar 400 euros al mes en concepte d'aliments del menor sinó que ha invocat una excepció peremptòria de pagament i una altra de mala fe i engany pel fet de ser executat en dues jurisdiccions diferents per part de la senyora Bermudez ; que s'ha acreditat el pagament en concepte d'aliments d'una quantitat superior a la reclamada ; que atempta directament a la seguretat jurídica i a l'ordre públic econòmic que pagaments fets en concepte de pensió d'aliments no siguin tinguts en compte a Andorra, encara que s'hagin fet en compliment d'una ordre judicial o d'una sentència al Regne del Marroc o simplement perquè el pagador paga en un altre indret o país on se li han reclamat en concepte d'aliments ; que l'Aute recorregut no conté ni un sol raonament de perquè el pagament al Marroc no seria vàlid.
Afegeix que al demanar l'execució al Marroc, la senyora Bermudez ha reconegut la validesa dels pagaments fets en aquest país ; que a l'executar al senyor Andrade en dues jurisdiccions diferents, la senyora Bermudez obra amb mala fe processal i de forma contrària als seus propis actes doncs ha acceptat la modificació dels efectes de la cosa jutjada de l'aute del 29-04-2016.
Sosté en segon lloc que el Ministeri Fiscal no ha donat suport a les peticions de la senyora Bermudez, sinó que ha demanat només el compliment de l'Aute del 29-04-2016 sense recolzar cap de les dues parts, ni tampoc, en interès del menor, adherint-se a les peticions de la senyora Bermudez, i que la única que s'oposa a les seves pretensions és la Sra. Bermudez.
Defèn en tercer lloc que la Sra. Bermudez fou condemnada penalment al Marroc per un delicte contra ell, i relacionat amb la reclamació de la pensió d'aliments; que la senyora Bermudez tergiversa l'assumpte en dir que la sentència penal no li ha estat notificada, i que per tant no és ferma, doncs dita sentència li ha estat notificada en el marc d'aquest procediment i que no ha aportat cap prova d'haver interposat un recurs i la seva passivitat, cal entendre-la com a acceptació de la sentència penal, i finalment que el fet que el Tribunal Unipersonal s'abstingui de tots aquests fets i no apreciï mala fe, temeritat i dol en la adversa, lesiona l'ordre públic del Principat d'Andorra que demana que els drets s'exercitin amb bona fe.
Segon.- Malgrat l'apel·lant intenta convèncer del contrari, apareix que ha canviat parcialment el seu plantejament en relació al de primera instància.
En efecte, l'incident d'execució que el Sr. Andrade va presentar el 25-01-2019 es fonamenta en el fet que es va emetre per part de la Cour d'appel de Marràqueix el 04-07-2017 una sentència de divorci en mèrits de la qual ell havia realitzat pagaments en concepte de pensió d'aliments pel fill i que per tant la Sra. Bermudez reclamava imports ja cobrats, que pretenia executar dues vegades el mateix concepte, i que fins i tot ell havia pagat més que el degut.
En el seu escrit d'incident el promotor del mateix afirmava que no tenia més obligacions civils que les que li havien imposat els tribunals del Marroc i que es podria eximir de les obligacions imposades per la jurisdicció andorrana un cop obtingut l'exequàtur.
Per desestimar l'incident, el Sr. Batlle va motivar que al no haver la sentència marroquina obtingut l'exequàtur a Andorra, l'executat no podia escudar-se en el compliment que hauria donat a les disposicions de la mateixa per eludir les obligacions alimentoses imposades per la sentència objecte d'execució.
Així la problemàtica era doble puix no només s'havia de resoldre la qüestió de dir quina influència podia tenir la sentència estrangera sinó també si existien pagaments no presos en compte.
Tercer.- Pel que fa al primer aspecte de la qüestió, cal recordar que l'execució que es discuteix en el procediment ho és en execució de la sentència andorrana, i de cap altra.
Per tant, la influència que pot tenir la sentència marroquina és nul·la tota vegada que, com ho ha jutjat el Sr. Batlle, al moment d'instar la execució de la sentència andorrana, la Sentència de la Cour d'appel de Marràqueix no tenia cap força executòria per no haver-se dut a terme cap procediment d'exequàtur.
Tal procediment es va dur a terme però finalment, per Sentència del 30- 09-2020, aquesta Sala va declarar no executoris a Andorra els pronunciaments relatius a la guarda i custodia, als drets econòmics i al dret de visita en relació al menor Talavera.
A més, res permet dir que la Sra. Bermudez hauria acceptat "la modificació dels efectes de la cosa jutjada" de la sentència andorrana quan això no seria possible al tractar-se d'una decisió ferma, i quan sempre ha intentat obtenir el compliment de les mesures fixades en dita resolució.
D'altra banda, cap transcendència tenen les consideracions del recurrent sobre el plantejament del Ministeri Fiscal i fins i tot sorprèn l'argument en relació al fet que el Ministeri Fiscal no s'hauria oposat als arguments de les parts.
En efecte, és amb l'objectiu legal de fer respectar els interessos d'un menor que el Ministeri Fiscal ha intervingut al procediment, i per tant era del tot lògica la seva postura de recordar que les mesures adoptades en la resolució del 05-12-2016 eren d'obligat compliment i d'instar les parts a complir-les de manera estricta, tot i informant-lo de les conseqüències d'un eventual incompliment.
Per tant considerem que la resposta de la instància sobre aquest punt és correcte.
Quart.- Pel que fa a l'existència de pagaments, és veritat que la sentència d'instància no s'ha pronunciat de cap manera sobre aquesta problemàtica quan no és perquè la sentència marroquina no pot esser executada a Andorra (pel que fa a la qüestió de la pensió pel fill) que no es podrien tenir en compte uns pagaments realitzats en concepte de pensió, el tot per verificar si el deutor ha complert o no la seva obligació de pagament tal com s'ha fixat per la sentència de la Batllia del 05-12-2016.
Dit d'una altra manera, un cop determinat el títol que s'ha d'executar, res impedeix el deutor en el marc de l'execució intentar establir que ha realitzat efectivament pagaments que li permetin alliberar-se de la seva obligació de satisfer mensualment.
No es tracta de tenir en compte una sentència estrangera a la qual hem negat que pugui tenir efectes civils a Andorra però si de tenir en compte la realitat de pagaments efectuats en concepte de pensió d'aliments pel fill.
Ara bé, pel període que ens interessa en relació a l'Acord d'embargament, el que apareix és que el Sr. Andrade no ha pagat a Andorra el degut, és a dir els 400.-euros mensuals que anava pagant fins ara, puix a partir del mes d'abril del 2018 va modificar l'import de l'ordre permanent de pagament mensual i va decidir de manera unilateral només pagar la meitat del referit import, és a dir l'import que correspon aproximadament a l'import de la pensió fixada per la jurisdicció de Marràqueix.
Dit d'una altra manera, va actuar com si la sentència marroquina fos d'aplicació a Andorra, quan justament té admès en el seu escrit d'incident que no es podia eximir de les obligacions imposades per la jurisdicció andorrana fins al moment d'obtenir l'exequàtur.
És així que va aparèixer l'impagament de 1.600.-euros.
D'altra banda, res permet dir que el Sr. Andrade hauria pagat "per avançat" ni que hauria pagat de més del degut.
En efecte, sobre el període de 23 mesos que va de la sentència de la Batllia fins al mes de novembre del 2018, el deutor havia de pagar 9.200.- euros i és sobre ell que recau la càrrega de provar del seu alliberament.
És de veure al respecte com tots els elements que aporta són anteriors al mes d'abril del 2018.
Així, la certificació bancària aportada es refereix a pagaments realitzats fins al desembre del 2017, i no té cap sentit considerar que s'haurien fet pel pagament "en avançat" de mensualitats futures.
De la mateixa certificació i de l'extracte de compte aportat per la Sra. Bermudez, en ressurt que pel període del desembre del 2016 al març del 2018, ha pagat 6.400.-euros, val a dir el que tenia que pagar (16x400).
Pel que fa a la quitança per import de 112.300 dirhams de data 07-02- 2018 emesa per un advocat de Marràqueix en concepte de "exécution du dossier 3345/2017 et honoraires + frais " (aproximadament 10.000.-euros, import que el Sr. Andrade va demanar en préstec al seu banc el 16-01-2018 dient que era per pagar una pensió alimentosa forçosa) és totalment insuficient per acreditar el pagament d'aquest import en concepte de pensió.
Pel que fa a l'import de 8000 dirhams en principal (aproximadament 730 euros) pagats a un "huissier" (equivalent del Saig) marroquí el 04-04- 2018, apareix que ho és en execució de la sentència del tribunal de primera instància de Marràqueix i pel període del 23-11-2017 al 22-03- 2018, és a dir correspon a quatre mensualitats de la pensió marroquina fins al moment.
La realitat d'aquest pagament no es pot negar.
Si bé el pagament s'havia de fer en principi a Andorra, el pagament de 8.000 dirhams es va dipositar al compte del tribunal de Marrakech en el nom de la Sra. Bermudez i pel seu benefici.
Donat aquest pagament, i donat que hem determinat abans que no existia cap impagament de la pensió a l'abril del 2018, hem de constatar que existia un pagament de més de 730.-euros pel període just anterior al que ens interessa, i el mateix s'ha de restar de l'import de 1.600.-euros objecte d'execució.
Cinquè.- Finalment, no és cert que queda establert que la Sra. Bermudez hauria actuat de mala fe ni les "maquinacions" que li imputa el Sr. Andrade
Difícilment pot aquest darrer efectuar tal reprotxes quan apareix que és ell qui va ser la part agent a Marroc i que ressurt molt clarament del seu propi escrit d'incident que el seu objectiu principal era obtenir l'exequàtur de la sentència marroquina per poder eximir-se de les obligacions imposades per la jurisdicció andorrana.
I no pot el Sr. Andrade invocar una sentència penal marroquina que no és ferma i no es pot per tant oposar a la Sra. Bermudez per intentar establir que aquesta hauria perseguit de mala fe una doble execució al Marroc i a Andorra.
Sisè.- Així les coses, no es podia estimar la demanda de l'agent per tal d'anul·lar l'acord d'embargament i tot embargament practicat en execució del mateix però s'havia de modificar l'import a executar fixant-lo en 870.- euros en lloc de 1.600.-euros.
L'Aute d'instància es modifica per tant parcialment i el recurs s'ha d'estimar parcialment.
Setè.- En relació a la qüestió de les costes de primera instància, el recurrent sol·licita llur imposició a la part agent.
Però, l'estimació de l'incident és molt parcial, i sobretot apareix que és l'intent del Sr. Andrade d'aplicar de manera unilateral i sense fonament la modificació de l'import de la pensió induïda per les resolucions estrangeres sense voler tenir més en compte les resolucions andorranes, el tot en perjudici del seu fill menor, que ha fet inevitable l'acord d'execució al qual s'ha oposat.
Tal actitud caracteritza una temeritat que justifica mantenir la imposició de les costes decidida pel Sr. Batlle.
Vuitè.- En estimar-se parcialment el recurs, procedeix no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- ESTIMTalavera parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Andrade contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 17-02-2020, que modifiquem parcialment en el sentit de fixar en 870.-euros enlloc de 1.600.-euros l'import a executar, tot i confirmant la resta del seus pronunciaments.
Segon.- NO EFECTUTalavera cap imposició de les costes de primera instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-