ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fdf6c027 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A0019/21·21 de maig del 2021·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 21 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 95/2021
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / RolA0019/21
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:95A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 21 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 95/2021).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 mai 2021 (n° A0019/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, aute n° 34-2021, 21 mai 2021, ROJ ATSJAD 95/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:95A (Lire sur source officielle)
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, aute n° 34-2021 (21 mai 2021), ROJ ATSJAD 95/2021
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, aute n° 34-2021, 21 mai 2021, ROJ ATSJAD 95/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:95A), recours A0019/21.
Faits et procédure
Par une sentence devenue définitive le 18 octobre 2019, M. Elías a été condamné pour délit majeur d'appropriation indue (article 213 du Code pénal, en relation avec l'article 209 e)). La peine prononcée comprenait notamment dix-huit mois d'emprisonnement avec sursis, un délai de suspension de quatre ans, et une interdiction d'exercer la profession d'avocat pendant cinq ans. Le condamné a également été tenu au paiement des frais de procédure, dont les honoraires de l'accusation particulière, à justifier au stade de l'exécution.
Le 26 juin 2020, son conseil a saisi le tribunal, dans le cadre d'une demande de révocation de la suspension de la peine d'emprisonnement, aux fins de suspendre l'interdiction professionnelle. Il soutenait que cette peine complémentaire excédait le maximum légal en vigueur à la date des faits, soit dix-huit mois, et que le condamné, ayant déjà accompli huit mois, devait pouvoir reprendre son activité.
Le ministère public a conclu au rejet. Il a fait valoir que la sentence était définitive et donc immuable, que la voie de l'exécution n'était pas la voie appropriée pour modifier la peine, et que le recours d'amparo formé par le condamné avait été déclaré irrecevable par le Tribunal constitutionnel. Il a également exposé que l'infraction devait être qualifiée de délit permanent, compte tenu de la date de la plainte de la victime (17 novembre 2014) et du remboursement partiel intervenu postérieurement.
Par aute du 29 janvier 2021, le Tribunal de Corts a rejeté la demande et ordonné la poursuite de l'exécution. Le condamné a interjeté appel le 10 février 2021, invoquant la violation d'une norme pénale de fond (le dépassement du plafond légal) et celle des principes de l'article 7 de la Convention européenne des droits de l'homme (CEDH).
Question de droit
La Sala Penal devait trancher trois questions :
Procédurale : une peine d'interdiction d'exercice professionnel, fixée par une décision de condamnation définitive, peut-elle être contestée et modifiée dans le cadre de la procédure d'exécution ?
Qualificative : l'appropriation indue constitue-t-elle une infraction instantanée ou une infraction permanente, et cette qualification est-elle déterminante pour le plafond de la peine complémentaire applicable ?
Conventionnelle et constitutionnelle : le rejet de la demande méconnaît-il l'article 7 CEDH et le droit à la protection juridictionnelle effective ?
Solution et dispositif
La Sala Penal rejette l'appel et confirme l'aute attaqué. Elle ne retient pas la motivation subsidiaire du Tribunal de Corts relative au caractère permanent de l'infraction, tout en maintenant la solution.
Le dispositif est rédigé en catalan. Traduction fidèle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A0019/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / RolA0019/21
Data de la resolució21 de maig del 2021
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
Núm. de Rotlle: TSJP 0000019/2021 Núm. de Causa: EX- 0000177/2019
AUTE 34-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Elías
Advocat: Sr. Arcos
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-ú de maig de dos mil vint-i-ú.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat per Tribunal de Corts en data 29 de gener de 2021, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'apropiació indeguda, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A0019/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
I.- RESULTANT: que per sentència esdevinguda ferma en data 18 d'octubre del 2019, el Sr. Elías fou condemnat, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda, a una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de tres mesos i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de l'acusació particular a acreditar en període d'execució de sentència.
II.- RESULTANT: que per escrit presentat en data 26 de juny del 2020, el lletrat Sr. Arcos, advocat del condemnat Sr. Elías, manifesta en el marc de la petició de revocació de la suspensió de la pena de presó imposada en el seu dia al seu defensat -que la pena complementària de inhabilitació professional a la que ha estat condemnat el Sr. Elías, és superior a la legalment permesa, de conformitat amb el Codi penal vigent a la data de producció dels fets- motiu pel qual interessa que, havent complert el seu defensat 8 mesos d'inhabilitació de la pena complementària legal màxima de 18 mesos imposable, es suspengui la inhabilitació professional imposada al seu defensat i se li permeti continuar exercint la seva professió d'advocat.
III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal informa, que la sentència dictada per aquest Tribunal en data 18 de gener de 2019, és ferma i doncs immutable, no essent les pretensions interessades pel condemnat en execució, la via adequada per modificar la pena imposada en dita resolució. Precisa que no solament la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va considerar el condemnat P. desistit del recurs interposat contra la referida sentència, sinó també que el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el recurs d'empara 2020-8-RE formulat en el marc de les presents actuacions.
Altrament, indica que el Sr. Elías fou condemnat per un delicte major d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 posat en relació a l'article 209. e) del Codi penal, delicte per quina natura ha d'ésser considerat com a un delicte permanent, tenint en compte no solament la data de consumació del delicte, sinó també l'esgotament del mateix. En aquest sentit, precisa que el perjudicat Martin no va interposar denúncia, després de nombrosos requeriments, fins el dia 17 de novembre de 2014, havent-se de notar ensems que segons recull el mateix Resultant de fets de la resolució objecte d'execució el condemnat "no havia retornat, a la data de celebració del judici oral (29.11.2018) ni tot ni part de la suma reclamada", havent ingressat uns dies desprès un import parcial de 48.374,95EUR, restant avui encara pendent de sufragar la part restant de la suma apropiada.
IV.- RESULTANT: Que per aute de data 29 de gener de 2021, el Tribunal de Corts decideix:
"Desestimar la petició efectuada per escrit de data 26 de juny del 2020, pel lletrat Sr. Arcos., al respecte de la pena de inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys imposada al seu defensat Sr. Elías, per sentència esdevinguda ferma en data 18 d'octubre del 2019 i continuar amb l'execució de la mateixa".
V.- RESULTANT: Que contra aquest aute, el Sr. Elías formula recurs a través el seu lletrat, Sr. Arcos.
Amb els mateixos arguments que en primera instancia, invoca la infracció a una norma penal substantiva: la inhabilitació professional a la que ha estat condemnat el Sr. Elías, és superior a la legalment permesa.
Sosté per altra part, la vulneració d'una garantia fonamental, en particular els principis de l'article 7 de la CESDH.
VI.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal sol·licita la total confirmació de l'aute, detallant la seva argumentació anterior en primera instància
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que el recurrent Elías fou condemnat per sentència d'aquest Tribunal de data 18 de gener del 2019, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda a, entre altres, una pena de inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys.
Aquesta sentència esdevengué ferma en data 18 d'octubre del 2019, en haver estat el Sr. P. considerat desistit del recurs d'apel·lació interposat, per aute del Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, d'aquell mateix dia.
Contra aquest aute, el condemnat interposà incident de nul·litat, el qual fou desestimat per aute de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 15 de gener del 2020, havent tanmateix el Tribunal Constitucional, per aute de data 19 de maig del 2020, declarat la inadmissió del recurs d'empara posteriorment formulat pel condemnat.
En absència d'altres recursos, la defensa al·lega aquí una confusió de normes o de conceptes per obtenir o provocar una revisió d'una sentència ferma que considera com il·legal en el moment de l'execució. Com ho menciona de manera molt pertinent el Tribunal de Corts en el seu aute de data 29 de gener de 2021, una vegada ferma la sentència mitjançant la qual s'imposa al condemnat una pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys, no es pot sol·licitar, en el procediment d'execució de dita pena, la modificació o l'anul·lació de la dita mesura.
És impossible modificar per via indirecta les sentències fermes, ho que té un fonament constitucional en virtut dels articles 3.2 i 10 de la Carta Magna que consagren el principi de seguretat jurídica i el dret a la tutela judicial efectiva, com ho subratlla l'aute recorregut.
En efecte, una resolució ferma constitueix un títol que s'ha d'executar i no pot ser modificat, tenint el procés d'execució com a finalitat, donar compliment a una determinada sentència i als seus pronunciaments decisoris. En el marc del procés d'execució, no es pot pertorbar l'eficàcia i l'aplicació d'una sentència ferma, utilitzant un aute d'execució com pretexta.
II.- CONSIDERANT: no obstant, la defensa explica que la inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un termini de 5 anys no estava en vigor en el moment de la comissió de d'infracció i que no podia excedir en aquella època de 18 mesos.
En efecte, com ha afirmat de manera reiterada la Cort de cassació a França (Cass. crim., 29 octubre 1984, n° 83-92.268), el delicte d'apropiació indeguda és una infracció instantània, la qual es manifesta el dia de la conversió de la possessió legítima en possessió il·legítima amb la intenció d'apropiació.
No comparteix la sala penal en aquest punt la motivació subsidiària del Tribunal de Corts, segons la qual es tracta d'un delicte permanent, en el qual l'acció típica se segueix realitzant, de manera ininterrompuda". Segons el criteri de la sala, la reclamació posterior com la mala fe posterior del Sr. P. consistint en fer obstacle al drets de la víctima o en no retornar el diners no tenen cap transcendència.
En efecte, el Tribunal de Corts observa que "el processat Sr. P. no lliurà dita quantitat al Sr. W. tal i com ho havien acordat, sinó que la va fer seva per mitjà de multiplicitat de disposicions en efectiu que portà a terme entre la data en que es feu efectiva la transferència, el 9 de juliol de 2012, i el 29 de novembre de 2012, en que el compte presentava un ròssec de 33,02EUR".
Si considerem que els fets s'han produït en aquesta època i no en el moment formal de la reclamació posterior o en el període posterior, al parer de la sala penal, es tenia que aplicar la norma en la seva redacció vigent del 23.9.2005 al 30.10.2013, la qual establia (article 38.2.a) que en el supòsit que tingui relació amb el delicte comès, el tribunal pot imposar, per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades en la sentència, la inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec, o sigui en el cas d'autes, 18 mesos.
Però, en lloc de discutir aquesta qüestió de fons que l'afectava, el Sr. P. no va utilitzar en temps útil el procediment adient per demanar la modificació per la sala penal de la sentència de la pena d'inhabilitació en conformitat amb el dret aplicable a l'època dels fets. No solament la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va considerar el condemnat P. desistit del recurs interposat contra la referida sentència, sinó també que el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el recurs d'empara 2020-8-RE formulat en el marc de les presents actuacions.
Per tant, la sala penal no pot actuar d'ofici fora de la seva competència o sortint del marc legal, substituint-se a les carències defensives del Sr. P. - advocat experimentat de professió- que li pertoquen personalment en el moment de la execució d'una sentència quan es va donar compte que hauria pogut actuar de manera més útil i eficaç per defendre els seus interessos en el moment oportú.
La seguretat jurídica que delimita estrictament la competència jurisdiccional de cada òrgan i que fonamenta tota l'organització jurisdiccional i el quadre dels recursos impedeix a la sala penal reformar aquesta decisió, no obstant l'apreciació de l'aplicació del dret fonamental invocat, o sigui l'article 7 de la convenció europea. Si la dita sala estima que, al seu parer, la pena pronunciada no podia excedir de 18 mesos d'inhabilitació, no pot ara reformar la sentència ferma del Tribunal de Corts, la qual aplica els seus propis criteris.
Només pot observar la sala penal que, al seu propi criteri, la pena complementària d'inhabilitació no podia excedir en els límits de 18 mesos en la època de la constitució dels fets. Però, aquest recurs contra un aute d'execució per fer obstacle a una pena ferma no es el procediment adient i és contrari a la seguretat jurídica que fonamenta tota l'organització judicial.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM:
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Elías en data 10 de febrer de 2021, contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 29 de gener de 2021.
Confirmar l'aute objecte de recurs d'apel·lació.
Condemnar al recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs..
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.
