ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.092e1c67 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 24/21·20 juillet 2021·Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2021 - ROJ: ATSJAD 183/2021
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle24/21
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:183A) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2021 - ROJ: ATSJAD 183/2021).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 juillet 2021 (n° 24/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par un arrêt du 20 juillet 2021 (sentence n° 132-2021, recours n° 24/21), la Sala Civil du Tribunal superior de Justícia d'Andorre (Tribunal supérieur de justice) statue en appel sur un litige opposant deux co-preneurs à bail d'un local commercial. Le bail avait été conclu par les deux parties, et le local accueillait une clinique dont la société B SL, détenue à parts égales par ces dernières, était titulaire.
Une première décision du Tribunal unipersonnel del Batlle du 10 septembre 2013 avait condamné solidairement les deux preneurs à payer au bailleur 5 855,40 EUR d'arriérés de loyers, outre frais de retour et intérêts, et prononcé la résolution du bail. Lors de l'exécution, la dette fut liquidée à 6 018,30 EUR (ordonnance du 13 décembre 2013). Le demandeur à l'instance, M. Julián, a acquitté l'intégralité de cette dette.
Il a alors exercé contre sa co-preneuse, Mme Escolano, une action de retour ou de remboursement, fondée sur l'enrichissement injuste, pour obtenir la moitié des sommes versées, soit 3 009,15 EUR, avec intérêts légaux.
Le Tribunal unipersonnel del Batlle, par jugement du 24 novembre 2020, a rejeté la demande en considérant que la dette était exclusivement imputable au demandeur. M. Julián a interjeté appel. Mme Escolano a conclu à la confirmation et à la condamnation de l'appelant aux dépens.
Question de droit
Le litige pose deux questions liées.
La première concerne l'autorité de la chose jugée de la décision de 2013 : la condamnation solidaire prononcée contre les deux preneurs empêche-t-elle le codébiteur ayant payé de remettre en cause, dans un procès ultérieur, la répartition interne de la dette ?
La seconde porte sur le fond : comment se répartit, entre codébiteurs solidaires, la charge définitive d'une dette acquittée par l'un d'eux, lorsque les relations internes révèlent qu'un seul a assuré la gestion et l'exploitation de l'activité générant la dette ?
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (24/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Tribunal de la secció civil ha dictat sentència en data 24 de novembre del 2020 amb la següent part decisòria :
"Desestimar totalment la demanda de reclamació de quantitat en acció de repetició per enriquiment injust promogut per la representació processal del Sr. Julián contra la Sra. Escolano referent al pagament de l'import de 3.009,15.- euros més els interessos legals devengats fins a la seva restitució, de l'obligació de pagament establerta en el marc dels autes registrats amb el número B0494- 5/2013.
Així com imposar a la part agent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
2.- La representació processal del Sr. Julián ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.
En data 24 de març del 2021 la representació processal del Sr. Julián va presentar l'escrit de conclusions i en virtut del que s'hi exposa demana que es revoqui la sentència imposant a l'adversa l'obligació de fer-se càrrec de la meitat del deute solidari, i condemnant la part apel·lada al pagament de les costes processals generades tant de primera com de segona instància incloent les despeses d'advocat i procurador.
3.- En data 22 d'abril del 2021, la representació processal de la Sra. Escolano va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions i segons els arguments que exposa sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda i que es condemni a la part recurrent al pagaments de les costes d'aquesta segona instància inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Les parts d'aquest procés, que eren arrendatàries del local núm. 1 de l'edifici situat al XXXX, van ser condemnades solidàriament, en virtut de sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 10 de setembre de 2013, a abonar a l'arrendador la quantitat de 5.855,40 EUR, en concepte dels lloguers impagats corresponents als mesos de novembre de 2012 a març de 2013, més les despeses de retorn i els interessos meritats a comptar de les dates dels respectius venciments mensuals. La mateixa sentència va declarar resolt el contracte d'arrendament. En fase d'execució d'aquesta resolució, es va fixar el deute total en la quantitat de 6.018,30 EUR, com resulta de la providència de la Batllia de 13 de desembre de 2013.
La part agent, que ha vingut satisfent la totalitat d'aquest deute, reclama en aquest litigi de la coarrendatària la meitat de les quantitats que ha abonat, en exercici de l'acció de retorn o de reembossament, en considerar que existeix un enriquiment injust de la demandada, que no s'ha fet càrrec de la seva part del deute.
La sentència dictada el 24 de novembre de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat íntegrament la demanda. Considera que els arrendataris responen solidàriament front a l'arrendador, en el marc de la relació que els vinculava, tal com va declarar la sentència anterior de 10 de setembre de 2013 que va declarar resolt el contracte i va condemnar els arrendataris al pagament de les rendes impagades. Ara bé, en aquest cas s'ha d'examinar la relació jurídica entre els litigants i, sobre aquest punt, tot i que el contracte d'arrendament estava signat per ambdues parts, i que en el local objecte del lloguer es desenvolupava l'activitat d'una clínica D de què era titular la societat B SL, en què participaven ambdós al cinquanta per cent, la sentència conclou que, en el període al qual es contrauen els lloguers impagats, la gestió, explotació i administració de la societat corresponia només a l'agent, ja que la demandada havia marxat del Principat abans d'aquestes dates i, per tant, no feia ús ni gaudia del contracte d'arrendament litigiós. Com a conseqüència d'aquest fet, el deute amb l'arrendador es considera exclusivament imputable a l'agent i es desestima l'acció exercitada pel mateix.
Segon.- El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència al fet que la sentència de 10 de setembre de 2013 va condemnar de forma solidària els dos coarrendataris, i que era en el marc d'aquell procés on s'havia valorar de qui era el deute real i qui ostentava l'explotació del negoci. La demandada va acceptar aquesta condemna solidària i no pot ara negar la part del deute que li correspon.
Aquesta argumentació no pot ser compartida. És ben sabut que, quan l'obligació ha estat complerta per un sol dels diversos condemnats de forma solidària en un procés anterior, sense distribució de responsabilitat entre ells, el solvens pot exercitar contra els restants obligats l'acció de retorn o de reembossament per tal de debatre la distribució del contingut de l'obligació entre tots ells i reclamar les quantitats que corresponguin. En aquest cas, desapareix la solidaritat que regeix en les relacions externes, així com la pròpia obligació solidària que ja ha estat satisfeta, per passar a regir-se les relacions internes entre els diversos deutors solidaris per la regla de la mancomunitat.
La sentència anterior no produeix els efectes de la cosa jutjada sobre aquesta nova acció de retorn, quants a les relacions internes entre els diferents obligats solidaris, de manera que no existeix cap obstacle processal que impedeixi examinar en aquest procés les diferents posicions de les parts respecte del naixement de l'obligació i la seva respectiva responsabilitat. Només en el cas que no sigui possible establir la part que correspon a cadascun dels codeutors solidaris, segons les relacions jurídiques que existeixin entre ells, hauran de contribuir per parts iguals al pagament de l'obligació solidària.
Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, el contracte d'arrendament del local de negoci va ser subscrit per ambdues parts, i en el mateix funcionava una clínica D de la qual era titular la societat B SL, participada al cinquanta per cent pels mateixos interessats. En conseqüència, des d'un punt de vista formal i en una primera aproximació, es podria considerar que el pagament del deute correspondria per meitats a les dues parts del procés.
Ara bé, com posa de relleu la sentència apel·lada, el conflicte matrimonial que van patir els dos interessats va donar lloc a que l'esposa, demandada i avui apel·lada en aquesta causa, deixés de prestar serveis en la clínica D i, finalment, marxés del Principat el 20 de juliol de 2012. Des d'aquell moment, l'explotació del negoci va seguir en mans del recurrent, que es va donar de baixa a la CASS i va tancar el local el 30 de setembre següent (foli 162). En moments successius, com es diu en la sentència d'aquesta Sala de 29 d'abril de 2016 (TSJC-255/2015), relativa al procés de separació matrimonial de les parts, el recurrent va donar de baixa el negoci el 2 d'octubre de 2012 i el contracte de telèfon el 15 de gener de 2013, i posteriorment va passar a prestar serveis en un altre establiment D propietat dels seus pares. Tanmateix, el recurrent, que va assumir com es veu la gestió del negoci anterior fins al seu tancament definitiu, no va entregar les claus del local i va deixar de satisfer les rendes corresponents al període comprès entre novembre de 2012 i març de 2013, cosa que va donar lloc a la condemna solidària dels arrendataris. D'altra banda, les al·legacions que s'introdueixen ex novo en aquesta instància sobre els obstacles que hauria oposat la demandada a l'hora de procedir a la dissolució de la societat no han estat acreditats en deguda forma.
En conseqüència, s'ha de concloure, en el mateix sentit que la sentència impugnada, que el deute litigiós obeeix a l'actuació exclusiva del recurrent, el que condueix a desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel mateix.
A més, cal tenir en compte que l'acció de retorn o de reembossament, encara que es basa en la necessitat d'evitar un enriquiment injust dels restants obligats solidaris, té una naturalesa diferent de l'acció d'aquest nom, que és merament subsidiària, i els requisits de la qual tampoc es donen en aquest cas. En efecte, el fet de que el deute reclamat s'originés quan la demandada ja estava desvinculada de la gestió de la societat allunya qualsevol perspectiva del desplaçament patrimonial en què en definitiva es basa l'acció per enriquiment injust. De tota manera, aquest pronunciament no prejutja en absolut el resultat de l'eventual liquidació de la societat B SL, que és una qüestió totalment aliena al present procés.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, com resulta de la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5).
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Julián contra la sentència dictada el 24 de novembre de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que es confirma íntegrament, amb imposició al recurrent de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
