ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2dc1e43e · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A244/20·17 janvier 2022·Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2022 - ROJ: ATSJAD 10/2022
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA244/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:10A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2022 - ROJ: ATSJAD 10/2022).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 janvier 2022 (n° A244/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 10/2022 (17 janvier 2022)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 10/2022, ROJ ATSJAD 10/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:10A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les parents d'un enfant mineur sont séparés. Une sentence du 12 mars 2019 avait fixé les modalités des contacts entre le père, non gardien, et l'enfant. Le 10 juin 2020, la mère saisit le juge de première instance d'une demande, présentée comme urgente et prioritaire, tendant à ce que les contacts paterno-filiaux soient placés sous supervision du Servei de Trobada Familiar (STF) jusqu'à la réalisation d'un rapport psychologique. Elle sollicitait également, à titre cautelaire, la limitation des communications du père avec elle et l'interdiction de tout contact avec sa fille issue d'une précédente union. Elle invoquait l'article 54.2 de la Llei qualificada del matrimoni et l'article 23.2.d) de la Llei 1/2015 relative à l'éradication de la violence de genre et de la violence domestique.
Le père s'opposa à la demande. Le ministère public ne s'opposa pas à la supervision des contacts par le STF et sollicita l'interdiction des communications entre le père et la fille de la mère.
Par un aute du 30 juin 2020, le juge de première instance :
limita cautelairement le régime de visites, qui devait se dérouler au STF, en modalité « d'estada », supervisée, à raison de deux heures par semaine pour une durée maximale de six mois, avant un éventuel rétablissement du régime initial en cas de rapport favorable ;
limita les communications du père avec la mère aux seules nécessités relatives à l'enfant commun et lui interdit tout contact avec la fille de la mère, sous réserve de sanctions pénales en cas d'inexécution.
Le père interjeta appel le 16 février 2021 et demanda la révocation de ces mesures. La mère et le ministère public conclurent à la confirmation intégrale de la décision.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la limitation des contacts entre un parent non gardien et son enfant mineur, sous forme de visites supervisées pour une durée déterminée, était justifiée et proportionnée au regard de l'intérêt supérieur de l'enfant et du droit au respect de la vie familiale. L'appelant soutenait que cette restriction était disproportionnée et que les conditions de gravité requises faisaient défaut.
En second lieu, il fallait apprécier si les restrictions relatives aux communications avec la mère et à tout contact avec la fille de celle-ci pouvaient être fondées sur la législation andorrane en matière de violence de genre, alors que l'appelant contestait l'existence d'une telle situation et soutenait que la protection de l'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 17 de gener del 2022. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2022 - ROJ: ATSJAD 10/2022 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 17 janvier 2022 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A244/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 10-6-2020, la Sra. Espada, a l'empara de les disposicions de l'article 54.2 de la Llei qualificada del matrimoni i de 23.2.d) de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l'eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, demanava que, amb caràcter preferent i urgent els contactes paternofilials a favor del Sr. Araujo continguts en la sentència de data 12- 3-2019, s'efectuessin sota la supervisió de l'Equip de Protecció a la Infància a través del Servei de Trobada Familiar fins que no es practiqués un informe psicològic.
Tanmateix, per Altressí demanava que de forma urgent i cautelar, s'impedissin les comunicacions del Sr. Araujo, limitant-les amb la sol·licitant a les estrictes necessàries que afectessin el fill comú Morell i per mitjà de missatge de text adreçat a la línia telefònica corresponent al número acabat amb XX i prohibint tota mena de comunicació, amb la menor Araujo.
2.- En data 18-6-2020 el Sr. Araujo s'oposava a la pretensió efectuada per la Sra. Espada en relació als contactes sota supervisió de l'Equip de Protecció a la infància a través del Servei de Trobada Familiar.
3.- Mitjançant informe escrit de 22-6-2020, el Ministeri Fiscal indicava que no s'oposava a que els contactes paternofilials es produïssin sota la supervisió de l'Equip de Protecció a la Infància a través del Servei de Trobada Familiar, així com que s'impedís al Sr. Araujo comunicar amb la menor Araujo.
4.- Per Aute de data 30-6-2020, es decidia:
"PRIMER.- Limitar cautelarment el règim de visites paterno-filial establert en la sentència del 12 de març del 2019 de manera que aquest s'haurà de dur a terme al SERVEI DE TROBADA FAMILIAR del Govern, en la modalitat d'estada i, supervisades. El temps de les visites serà de dues (2) hores per una durada total màxima de SIS (6) MESOS, per desprès, en cas d'informe favorable, poder restablir aquell establert en la sentència del 12 de març del 2019. L'horari de les visites haurà de desenvolupar-se de forma setmanal, a la franja horària acordada pel STF, havent però, abans de l'inici de les visites, seguir el procediment establert al reglament del 28 de febrer del 2018 regulador del servei de trobada familiar i, més concretament el capítol tercer. Finalment, l'equip tècnic haurà de remetre informes amb una periodicitat mensual sobre el desenvolupament de les visites, informant no obstant immediatament d'eventuals incidències greus o, d'incompliment de les visites.
Lliurar al Servei de Trobada Familiar còpia íntegra de la present resolució, juntament amb les anteriors decisions recaigudes en el marc del present procés, el tot per al seu degut coneixement.
SEGON.- Limitar les comunicacions del Sr. Araujo amb la Sra. Espada a les estrictes necessàries que afectin el fill comú i, prohibir-li tota comunicació amb la menor Araujo, tot advertint-lo de les responsabilitats penals que poden derivar de l'incompliment de les mesures adoptades.
TERCER.- Lliurar còpia de l'escrit presentat en data 18-6-2020 pel Sr. Araujo a la Sra. Espada, als efectes escaients.
QUART.- Lliurar còpia de l'escrit presentat pel Ministeri Fiscal a les parts, als efectes escaients.
CINQUÈ.- Notificar la present resolució a les parts i al Ministeri Fiscal."
5.- La representació processal del Sr. Araujo formula recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució, sol·licitant mitjançant escrit de data 16-2-2021, la seva revocació tot deixant sense efecte les limitacions establertes per l'Aute recorregut.
6.- Tant la Sra. Espada com el Ministeri Públic s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat pel pare, interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada. La primera interessa també que les costes derivades del recurs articulat, siguin imposades a la part que el promou.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució adoptada en la instància adopta dues decisions d'índole divers. D'una banda, limita de manera cautelar i transitòria els contactes entre el Sr. Araujo i el seu fill menor Morell contemplats a la Sentència de 12-3-2019, establint que aquests haurien d'intervenir al Servei de Trobada Familiar (STF), en la modalitat d'estada amb un temps de visita de dues hores durant una durada màxima de 6 mesos, per després, en cas d'informe favorable de seguiment, restablir el contacte ordinari. D'altra part, limita les comunicacions del mateix amb la mare del menor a les estrictament necessàries a les incidències derivades de la criança del menor, prohibint-li però qualsevol comunicació amb la també menor Araujo (filla d'una anterior relació de la Sra. ENTITY_7).
Aquesta decisió es fonamentava en els incidents que van succeir entre els progenitors en el decurs del mes de maig del 2020, considerant que el comportament del pare era "suficientment rellevant" per a adoptar les mesures que decidia, el tot per a preservar els interessos prevalent del menor Morell, i la tranquil·litat de la Sra. Espada i la menor Araujo.
I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Araujo argüint essencialment que la limitació establerta en els contactes amb el seu fill resultava desproporcionada i que no concorrien els elements de gravetat que justificarien la seva adopció. Defensa d'altra part que no concorria cap situació de violència de gènere que pogués justificar la limitació de les trucades a la mare que es decidia i que si bé admetia haver trucat a la menor Araujo sostenia que ho va fer atès que la mare no li contestava.
Segon.- Ja hem pogut indicar que "els contactes entre els fills menors i el pare o mare que no n'ostenta la custòdia, constitueixen l'al·legoria del vincle paterno o materno filial propi a la filiació, tot i contribuint al desenvolupament de llur personalitat afectiva respectiva. Aquests contactes indispensables, suposen un dret deure que pretén fomentar les relacions entre progenitor i fill, preservant el vincle afectiu que ha de presidir la relació entre ells intentant que els fills, malgrat la separació dels seus progenitors, es vegin afectats per aquesta realitat, en la menor proporció possible, especialment en aquelles situacions en que pot concórrer una clara manca d'entesa entre els pares, supòsits en que malauradament els contactes amb el progenitor no custodi poden veure's compromesos o dificultats.
Deixant de banda la naturalesa i interès legítim que el progenitor no custodi pot tenir alhora de mantenir relacions personals amb el seu fill, els contactes amb aquest suposen la llera a través de la qual desenvoluparà determinats atributs derivats del dret deure de la pàtria potestat. Aquest interès també concorre pel propi menor doncs en definitiva aquesta relació resulta imprescindible per assolir el seu desenvolupament integral. En efecte, la presència dels dos progenitors es fonamental per al creixement dels fills doncs suposen el suport de les seves respectives identificacions, i així mateix resulta innegable que els menors que mantenen contactes i relacions amb ambdós progenitors assoliran el seu correcte desenvolupament integral amb major facilitat que aquells que malauradament s'han criat sota la figura d'un sol referent atès el buit afectiu que aquesta circumstància els comportarà en determinat moment de la seva vida. En aquest sentit l'art. 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions unides del 20-11-1989, disposa: "Els Estats parts respecten el dret de l'infant separat dels seus pares o d'un d'ells de mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb els seus pares, tret que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant", i en la mateixa línia l'art. 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu: "Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable i d'acord amb el seu interès superior". (Sentència de 27-2-2020 TSJC-254/2019).
Al marge de la seva inqüestionable importància per al correcte desenvolupament integral del fill menor, la seva efectivitat es troba protegida per l'article 8 del conveni europeu dels drets humans atès que el component essencial del respecte de la vida familiar que, entre altres, aquest precepte contempla pretén assegurar a tot individu una comunitat de vida amb els seus fills menors permetent que les relacions familiars entre ells puguin desenvolupar-se normalment (Marckx c/ Bèlgica, TEDH 13-6-1979). En conseqüència la ingerència dels poders públics en els contactes preestablerts per una Sentència judicial entre un pare i el seu fill, només resulta admissible quan concorrin elements greus, objectius i amb una entitat suficient, que portin a considerar que resulten perjudicials pel menor i el seu correcte desenvolupament integral.
Tercer.- La Sra. Espada articulava en data 25-5-2020 una denúncia per maltractaments verbals contra el Sr. Araujo relatant diferents insults i coaccions persistents d'ençà que entre ells intervenia el trencament de la convivència. Malgrat és cert que en trobar-se la instrucció subsegüent en un estadi incipient, els fets relatats no es troben degudament caracteritzats, la Sra. Espada incorporava quatre declaracions manuscrites (folis 22 a 24) realitzades per la seva germana, el seu cunyat i altres dos companys on relataven els fets protagonitzats pel Sr. Araujo el dia 26 de maig. Segons relaten aquests, el progenitor vers les 17'15 hores creuava la mare amb el menor i després de demanar de fer un petó al seu fill començà a demanar explicacions a la mare posant-se molt nerviós, marxant però seguidament. Poc temps després, les mateixes persones es tornaven a creuar en altre indret i en aquesta ocasió el pare, de manera alterada, agafava el nen del cotxet en que es trobava i se l'endugué en braços dient-li a la mare que no li tornaria, tot i amenaçant les persones que l'acompanyaven. Seguidament els dos litigants iniciaven un forcejament per tal de recuperar el menor dels braços del pare que no va cessar fins que la Sra. Espada trucà al servei de Policia, i accedint el pare després d'haver parlat amb l'agent corresponent a restituir el menor.
En aquesta alçada, el pare nega que l'episodi viscut aquest darrer dia tingués la virulència relatada per la mare i els seus acompanyants, negant tota credibilitat probatòria a les seves indicacions atès el vincle familiar i d'amistat que mantenien amb la Sra. Espada. No obstant, les adveracions realitzades per les indicades persones en les certificacions emeses apareixen ser coincidents i tanmateix es troben recolzades per un element objectiu: la trucada i intervenció telefònica d'agents del servei de Policia que aconseguiren que el pare restituís el nen a la seva mare. Ensems la realitat d'aquestes afirmacions es troba parcialment confirmada pels missatges WhatsApp (folis 29 i ss) incorporats al complement de denúncia de 27-5-2020 de la mare, en que el pare admet haver agafat el menor del cotxet en que aquest es trobava (foli 30).
En realitat si es valora globalment el conjunt d'elements de prova incorporats en les actuacions, s'aprecia que el pare manté un comportament obsessiu envers la Sra. Espada, cercant un contacte constant i permanent amb ella. En efecte, la mare ha incorporat al procediment el llistat de trucades rebudes del Sr. Araujo apreciant-se com entre altres, el dia 11-3-2020 va telefonar-li 33 cops; 138 ocasions el dia 12-3-2020; 21 cops el 15-3-2020; 34 cops el 16-3-2021; 110 ocasions el 18-3-2020 i 105 cops el 19-3-2020, amb el benentès que aquest mateix patró de comportament l'ha reproduït prop de la filla menor de la Sra. Espada a partir del moment que aquesta ha fet cas omís a les seves trucades telefòniques, havent-la trucat fins a 165 ocasions en un mateix dia.
A partir del moment en que aquest comportament anormal no es recolza en cap mena de circumstància objectiva i excepcional, caracteritza en realitat una voluntat evident de pertorbar la Sra. Espada, o fins i tot a la vista de les proporcions que ha assolit semblen denotar una voluntat de controlar la seva vida privada. I aquesta afirmació es veu corroborada pels esdeveniments succeïts fins i tot amb posterioritat al pronunciament de l'Aute que avui es revisa, quan el 7-8-2020 i malgrat trobar-se restringides les comunicacions entre els avui litigants, el Sr. Araujo molestava la Sra. Espada i la seva acompanyant en la terrassa d'un Bar, acompanyant que sigui dit de passada havia mantingut una relació sentimental amb el recurrent i al respecte de la qual té vigent una prohibició d'entrar en contacte amb aquesta darrera derivada de l'ordenança penal dictada el 27-9-2015 (foli 218).
Quart.- Els fets que acabem de relatar no poden considerar-se com una mera discrepància entre estils educatius dels progenitors ni tampoc són el fruït de les dificultats per a poder tenir contacte amb el seu fill que relata el progenitor.
En realitat, el progenitor ha adoptat un comportament que dista d'aquell que ha d'ostentar un progenitor en la cura del seu fill menor que ha de trobar-se presidit per la estabilitat, moderació i el respecte de la figura materna i custòdia. En aquesta eventualitat i fins que el seu patró comportamental no es trobi presidit per aquestes pautes, el contacte ordinari que contemplava la Sentència dictada amb el seu fill menor, no ofereix les garanties mínimes necessàries per a assegurar a aquest darrer el seu íntegre desenvolupament.
En aquesta situació, la conclusió assolida per la Sra. Batlle s'ajusta a dret i a les circumstàncies concurrents atès que en definitiva, si bé inicialment limita els contactes entre pare i fill, en fixa un mínim setmanal (dues hores) en modalitat supervisada pel STF (amb la finalitat de que des d'aquest servei públic es doti el progenitor dels atributs escaients per a tenir cura del menor en unes condicions saludables i harmòniques), acotant aquesta intervenció en un breu període de temps (6 mesos), transcorregut el qual la regla de principi passa pel restabliment dels contactes continguts en la Sentència definitiva de mesures provisionals.
Cinquè.- Quant a les limitacions efectuades al respecte dels contactes envers la Sra. Espada i prohibició de contactes amb la filla d'aquesta darrera, la mateixa s'albira ajustada a dret ateses les incidències que hem pogut relatar. En efecte, la constant interpel·lació que el progenitor realitza mitjançant trucades telefòniques o aplicacions pertorba sense lloc a cap mena de dubtes la tranquil·litat i vida privada de la mare i na Araujo. En conseqüència, a partir del moment en que els limita als estrictament necessaris i a la forma escrita, la resolució dictada pondera adequadament els drets del progenitor no custodi amb la ingerència exagerada en la vida privada de la Sra. Espada que fins ara ha experimentat. En tot cas, ressaltarem que l'art. 23 de la Llei 1/2015 per l'eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, no exigeix el previ reconeixement per una decisió judicial de la condició de víctima de violència de gènere com sembla pretendre la part recurrent sinó que es tracta d'una tutela que pot ser demanada per qui "es consideri víctima de violència de gènere o domèstica".
Sisè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Araujo contra l'Aute de data 30-6-2020 que confirmem íntegrament.
Atesa la naturalesa familiar dels interessos examinats, no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Araujo contra l'Aute de data 30-6-2020 que confirmem íntegrament, i sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.