ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9b3e7159 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A282/21·11 februari 2022·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 11 de febrer del 2022 - ROJ: ATSJAD 29/2022
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIA282/21
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:29A) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 11 de febrer del 2022 - ROJ: ATSJAD 29/2022).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 11 février 2022 (n° A282/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD n° 29/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD n° 29/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022 (ROJ : ATSJAD 29/2022 ; ECLI:AD:TSJADAD:2022:29A) (Lire sur source officielle)
Note liminaire : la référence fournie au titre de « référence canonique » (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence reprise ici est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est A282/21 (TSJC 0000282/2021), et l'origine est la procédure n° 2000289/2021.
Faits et procédure
Le 29 avril 2021, Mme Marcos a introduit devant la Batllia une demande de mesures provisoires et de divorce à l'encontre de M. Vara. S'agissant des mesures provisoires, elle sollicitait le maintien de l'autorité parentale, la garde et la custodie partagées de la fille mineure, et le versement par le père d'une pension alimentaire de 200 euros mensuels. Le texte fait état d'une ordonnance (« aute ») rendue par la Batllia le 20 juillet 2021, dont le dispositif reprend ces mesures, complétées par une répartition des dépenses extraordinaires. Le passage de l'acte de première instance qui indique la date de la décision porte la mention « [Insertar Data] », de sorte que la date exacte n'est pas précisée dans la décision.
Les mesures retenues sont, selon le texte : le maintien de la responsabilité parentale conjointe ; une garde et une custodie partagées par semaines alternées ; la ratification du convenio du 21 septembre 2015 pour le régime des vacances scolaires ; une pension alimentaire de 200 euros mensuels à la charge du père, indexée annuellement sur l'IPC ; la répartition des dépenses extraordinaires à hauteur de 60 % pour le père et 40 % pour la mère.
M. Vara a interjeté appel, en demandant la révocation des mesures à contenu économique (aliments et coefficient de participation aux dépenses extraordinaires) et la condamnation de Mme Marcos aux dépens. Le ministère public et Mme Marcos ont conclu à la confirmation intégrale de la décision.
Son argumentation portait sur trois points : l'absence de justification, par la mère, d'un changement substantiel des circonstances depuis la séparation de 2015 ; l'absence de déclaration par celle-ci de sa reprise d'activité, le père invoquant sa mauvaise foi ; la prise en compte insuffisante des aides publiques perçues et de la capacité économique réelle de la mère.
Mme Marcos a soulevé une exception tirée de l'inadéquation de la procédure : selon elle, la demande aurait dû être présentée sur le fondement de l'article 63.7 de la Llei qualificada del matrimoni (LQM), relatif à la modification des mesures provisoires.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions. La première était procédurale : la voie de l'appel est-elle appropriée pour contester des mesures provisoires, ou faut-il recourir à la procédure de modification prévue à l'article 63.7 LQM ? La seconde était substantielle : les mesures provisoires fixant une pension alimentaire et des coefficients de contribution aux dépenses extraordinaires sont-elles fondées, au regard de la disparité de revenus des parties et des éléments de preuve disponibles à la date de la décision ?
Solution et dispositif
Sur la voie procédurale, la Cour écarte l'exception soulevée par Mme Marcos. Elle relève que l'article 63.7 LQM, en vigueur à l'introduction de l'instance, permettait de modifier les mesures provisoires en cas de modification significative des circ
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A282/21) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 29-4-2021, la Sra. Marcos formulava demanda de mesures provisionals i de divorci contra el Sr. Vara, sol·licitant, pel que respecta a les primeres, es dictés Resolució acordant respecte de la menor Estany, mantenir l'exercici de la pàtria potestat i la seva guarda i custòdia compartida entre els progenitors, fixant una pensió d'aliments a càrrec del pare a alçada de 200.- EUR mensuals, establint que les despeses extraordinàries serien abonades per meitats entre ambdós progenitors i sense que resultés procedent efectuar especial condemna en costes.
2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data [Insertar Data] amb la següent part decisòria :
"Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 51.1 i 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, les mesures provisionals següents:
La pàtria potestat de la fill menor conjunta entre ambdós progenitors.
Establir un règim de guarda i custòdia compartida entre ambdós progenitors per setmanes alternes.
Ratificar el conveni de 21 de setembre del 2015 pel que fa al règim de vacances escolars.
Fixar una pensió per aliments en benefici de la filla menor i a càrrec del pare, en la suma de 200.- euros mensuals; suma que haurà de ser majorada anyalment segons l'IPC, pagadors al compte corrent de la progenitora dins dels 5 primers dies de cada mes.
Establir que les despeses extraordinàries seran repartides de la següent forma: el 60% a càrrec del progenitor i el restant 40% a càrrec de la mare.
Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades".
3.- El Sr. Vara ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la revocació de les mesures amb contingut econòmic adoptades (aliments i coeficient de participació en les despeses extraordinàries), tot condemnant la Sra. Marcos al pagament de les costes ocasionades.
4.- El Ministeri Públic i la Sra. Marcos s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat tot interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El recurrent s'alça contra la decisió adoptada per l'Hble. Sra. Batlle considerant que la mateixa no s'ajustava a dret i era fruit d'una incorrecta valoració de les proves efectuades. Concretament, indica que la Sra. Marcos no justificava el canvi substancial de les circumstàncies en relació amb les que intervenien quan requeia la Sentència de separació l'any 2015 i que tampoc justificava quins eren els seus ingressos una volta es va trobar d'alta laboral. En aquest sentit, sosté que l'alta mèdica de la progenitora intervenia el 12-5-2021 i que a partir d'aquella data s'havia de presumir que els seus emoluments van tornar a ser aquells que tenia amb anterioritat (entre 1.500.-EUR i 1.700.-EUR mensuals amb dues pagues extraordinàries anyals), tot destacant que la contrapart no havia informat el Tribunal d'aquesta realitat el que caracteritzava, al seu criteri, mala fe que justificava que les costes del recurs li fossin imposades. D'altra part, referia que la resolució dictada no tenia en compte que la demandant percebia determinats ajuts econòmics del M.I. Govern d'Andorra i que tampoc la seva capacitat econòmica coincidia amb la que la resolució dictada li atribuïa.
Segon.- Abans d'examinar els motius del recurs que han estat articulats pel Sr. Vara, escaurà pronunciar-nos respecte de la qüestió relativa a la inadequació de procediment que ha estat articulada per la Sra. Marcos en el seu escrit de contesta al recurs, quan refereix que el procediment adequat per a examinar les pretensions del recurrent no esdevenia el recurs d'apel·lació sinó que, la seva pretensió havia d'articular-se a l'empara del procediment contemplat en l'art. 63.7 de la LQM que permetia modificar les mesures provisionals adoptades.
Si bé l'art. 63.7 de la Llei Qualificada del Matrimoni vigent quan s'iniciava el present procediment, admetia la modificació de les mesures provisionals, quan concorria una modificació significativa de les circumstàncies en relació a aquelles que concorrien quan les inicials es varen adoptar, en el supòsit en què ens situem, el fonament objectiu del recurs d'apel·lació introduït pel Sr. Vara no es sustenta en una modificació dels elements concurrents quan intervenia la resolució recorreguda, sinó que la base objectiva del recurs que articula, ho és en relació amb un pretès error en la valoració de la prova sobre la realitat fàctica que existia quan intervenien.
En aquesta situació, la via escaient per a revisar el pronunciament assolit és la del recurs d'apel·lació, sense que la que preveia l'art. 63.7 de la LQM resulti escaient.
Tercer.- Si bé tradicionalment no admetíem que unes mesures provisionals poguessin modificar unes mesures definitives anteriors, d'ençà de l'Aute dictat en el rotlle TSJC-315/2017 aquest criteri es modificava mantenint que "al marge del procediment de modificació de les mesures definitives, que es tramita pel procediment abreujat, s'ha de reconèixer a les parts que insten la modificació d'unes mesures definitives, que puguin sol·licitar, del mateix tribunal que coneix del plet principal de modificació, l'adopció de mesures provisionals que regulin i estableixin les mesures fins que es resolgui la modificació de les mesures definitives".
Realitzada l'anterior precisió, i endinsant-nos en l'examen dels motius de recurs que es plantegen, esdevé primordial recordar que en seu de mesures provisionals (art. 63 LQM) es privilegia la celeritat en detriment de la pràctica de proves que poden retardar la decisió, amb el benentès que aquí, serà en el procediment de divorci on, amb plenes garanties per a les parts litigants i a la vista de la prova practicada valorada en la seva globalitat, es fixaran de manera definitiva, si escau, les noves mesures que puguin correspondre.
Quart.- En primer lloc, considera el recurrent que les mesures provisionals que es formulaven no podien ser acollides atès que la Sra. Marcos no justificava la necessària modificació de les circumstàncies actuals, respecte de les què existien l'any 2015 quan intervenia la separació els litigants. Aquest argument es veurà abocat al fracàs atès que si s'examina amb deteniment el conveni de separació atorgat l'any 2015 s'observa com, malgrat establir-se una guarda i custòdia compartida, les parts no establien cap mena de pensió d'un progenitor en benefici de l'altre. En tal situació ha de presumir-se que la capacitat econòmica dels progenitors resultava en aquell moment similar, sense que aquesta igualtat es doni en l'actualitat atès que els revinguts regulars que la Sra. Marcos ha percebut d'ençà inicis del 2020 s'han situat al tomb dels 1.000 a 1.100.- EUR mensuals quan el Sr. Vara admet en aquesta alçada que els seus ingressos suposen una mitjana pràcticament de 2.200.- EUR nets mensuals. En conseqüència el reconeixement de principi d'una pensió d'aliments a càrrec del pare resultava pertinent, atesa la disparitat salarial evidenciada.
D'altra part, el pare atribueix mala fe a la mare per no haver comunicat que la CASS l'havia donada d'alta laboral. No obstant si bé la mare va ser donada d'alta durant un breu període de temps en unes dates que temporalment resulten coincidents al pronunciament de la resolució recorreguda, es tracta aquesta d'una circumstància que podrà ser examinada en el procediment de divorci en curs, però que no afectarà la resolució dictada que intervenia amb fonament als elements de prova que en aquells moments es produïen.
Pel que es refereix a les diferents prestacions que la demandant ha pogut obtenir del Govern d'Andorra (ajuts a l'habitatge i ajuts a l'estudi), el seu import resulta modest (127,83.- EUR i 72,20.- EUR mensuals), de tal manera que fins i tot admetent que ha pogut percebre determinat import d'A en cada ocasió que arrenda una habitació (entre 38 i 44EUR nit) del seu habitatge, la diferència entre ingressos respectius continua sent rellevant i justifica de l'establiment d'uns auxilis econòmics a càrrec del pare i en benefici de la filla menor.
Cinquè.- En atenció a tot el que hem exposat, i havent de considerar-se que l'import de la pensió d'aliments i coeficients de participació en les despeses extraordinàries de la menor ha estat fixada per la jutjadora "a quo" de manera proporcional a la capacitat econòmica respectiva de les parts litigants, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació plantejat tot confirmant íntegrament la resolució dictada en tots els seus extrems, el tot sense perjudici de quina pugui ser la resolució definitiva que pugui recaure en el procediment de divorci iniciat.
Sisè.- Malgrat la desestimació del recurs d'apel·lació articulat, la naturalesa familiar dels interessos que s'hi ventilaven comportaran que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Vara contra l'Aute de data 20-7-2021 que es confirma íntegrament. No efectuar especial pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
