ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b2b0249b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A116/22·17 July 2023·
Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: ATSJAD 173/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA116/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:173A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: ATSJAD 173/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 juillet 2023 (n° A116/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala civil), ATSJAD 173/2023, 17 juillet 2023, recours A116/22 (ROJ : ATSJAD 173/2023 ; ECLI:AD:TSJADAD:2023:173A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Toll, partie appelée dans une instance en paiement de primes, avait obtenu une sentence rendue par la Sala civil du Tribunal superior de justícia le 27 septembre 2022. Le salarié, M. Esteban, réclamait le versement d'une gratification (« prima ») liée à la réalisation d'objectifs quantitatifs et qualitatifs fixés par l'entreprise.
Après cette sentence, la société Toll a formé un incident de nullité d'actuacions (nullité des actes de procédure) contre ce jugement, sollicitant que la Sala en constate la nullité. Elle invoquait deux moyens. Le premier tenait à l'incongruence et à l'incohérence de la sentence, au motif que les éléments de preuve démontraient que le salarié connaissait la politique rémunératrice de l'entreprise, puisque sa demande reposait sur les tableaux de critères d'évaluation annexés. Le second portait sur la répartition de la charge de la preuve : la sentence avait mis à la charge de l'employeur la preuve du montant de la rémunération due, alors que, selon la société, il appartenait au salarié de démontrer le bien-fondé de sa demande. Elle soutenait en outre que la proposition de « bonus » devait émaner du chef de département puis être approuvée, le cas échéant, par le conseil d'administration, et que ni le salarié ni le tribunal ne pouvaient se substituer à cette compétence.
M. Esteban s'est opposé à l'incident et a sollicité sa désestimation avec condamnation aux dépens.
La décision commentée est un aute (ordonnance) de la Sala civil, rendu sous la composition suivante : Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (magistrat ponent). Le recours est enregistré sous le numéro A116/22, à partir de la procédure d'origine 4000101/2021.
Question de droit
Le litige posait trois questions :
Une sentence peut-elle être annulée pour incongruence ou incohérence lorsque le juge a déduit de la preuve la connaissance par le salarié d'une condition de la gratification, alors que cette condition n'a pas été portée à sa connaissance ?
La règle de la facilité probatoire peut-elle justifier de mettre à la charge de l'employeur la preuve du montant de la prime, sans méconnaître le principe ei incumbit probatio qui dicit non qui negat ?
Le juge qui retient le droit du salarié à la gratification se substitue-t-il au conseil d'administration dans la fixation de son montant ?
Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident. Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Primer.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la societat Toll contra la Sentència de 27-9-2022.
Segon.- Imposar al promotor de l'incident les costes que en deriven. Aquest aute és ferm i executiu. »
Traduction fidèle : « Premièrement, REJETER l'incident de nullité formé par la représentation processuelle de la société Toll contre la sentence du 27-9-2022. Deuxièmement, imposer au promoteur de l'incident les dépens qui en résultent. Cet aute est définitif et exécutoire. »
Sur le premier moyen, la Sala retient que la condition temporelle attachée à la gratification devait, pour
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A116/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA116/22
Judgment Date17 July 2023
Holding / DispositionRejet du pourvoi
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000116/2022 ORIGEN: 4000101/2021 - 00
NIG: 5300542120210000470
PARTS:
Apel·lant: Sr. Esteban
Representant: Sr. Morell
Advocat: Sr. Girona
Apel·lat: Toll
Representant: Sra. Gibert
Advocat: Sr. Codina
OBJECTE: Nul·litat d'actuacions
AUTE 000095/2023
Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A116/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal de la societat Toll formulava incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 27-9-2022, sol·licitant se'n pronunciés la seva nul·litat.
2.- La representació processal del Sr. Esteban s'ha oposat a l'incident de nul·litat articulat, interessant la seva desestimació amb imposició a la part que el promovia de les costes ocasionades.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La representació processal de la societat Toll, fonamenta l'incident de nul·litat d'actuacions que planteja en els següents motius.
En primer lloc, raona que la Sentència dictada era incongruent i incoherent, considerant que dels mitjans de prova practicats s'inferia que el treballador tenia ple coneixement de la concreta política retributiva de l'empresa atès que la seva reclamació es sustentava en els quadres de criteris de valoració que s'hi annexaven.
El segon motiu en què s'estructura l'incident, intervé respecte de la decisió de posar a càrrec de l'empresa la càrrega de la prova de la concreta retribució que hauria correspost al treballador, considerant que en mèrits de les regles que vertebren "l'onus probandi", era el Sr. Esteban qui ostentava la càrrega de provar que la concreta reclamació que articulava s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents. D'altra part refereix que, en tot cas, la proposta de "bonus" l'havia de realitzar el cap de departament i posteriorment ser aprovada pel Consell d'Administració si esqueia, sense que ni el Sr. Esteban ni aquest Tribunal, poguessin substituir una funció que corresponia en exclusiva al consell d'administració de l'empresa.
Segon.- Respecte del primer motiu en què s'estructura l'incident de nul·litat articulat, la resolució dictada examina la condició temporal inserida en les condicions per a assolir la gratificació de l'empresa, indicant que per a ser vàlida havia de ser almenys coneguda pels subjectes beneficiats. I des d'aquesta perspectiva indicàvem que no concorria en autes prova que, ens portés a afirmar que el Sr. Esteban, coneixia de la seva existència atès que, d'una banda, aquesta condició en cap moment es va preveure en les diapositives de presentació realitzades per l'empresa (PowerPoint), i que, d'altra banda, malgrat que des de l'empresa es poguessin penjar en una carpeta compartida del sistema informàtic, cap dèbit informatiu específic va ser realitzat des de l'empresa per a assabentar els treballadors de la seva ubicació per tal que pogués ser consultat i tampoc justificava en cap moment que el treballador hi hagués accedit de manera específica.
Tercer.- Quant als retrets que s'efectuen respecte de la càrrega de la prova que refereix vàrem posar a càrrec de l'empresari, en la Sentència dictada ja vàrem argumentar que l'empresari era qui tenia màxima disponibilitat i facilitat probatòria per a justificar l'acompliment dels objectius fixats per al cobrament de la prima, tant respecte dels requisits quantitatius com qualitatius.
Considera ara, que aquest raonament contravenia la configuració clàssica de les regles de "l'onus probandi" en mèrits de les quals "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". No obstant el recurs a la regla de la facilitat probatòria, no és una decisió aïllada de la Sala, sinó que ja hem tingut ocasió de precisar (vegeu per això i entre altres pronunciaments la Sentència de 5-2-2015, rotlle TSJC-265/2014): "Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal.
Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria".
En el present supòsit admet la societat que promou l'incident que els paràmetres emprats pel treballador demandant corresponien a aquells que es contenien en el "PowerPoint" de presentació, i en aquesta eventualitat atesa la facilitat i proximitat de què la demandada disposava respecte de la prova amb relació al que es reclamava, no podia limitar-se a negar sense més la reclamació econòmica que s'exercitava, sinó que havia d'anar més enllà, justificant els concrets càlculs realitzats.
Tampoc podem compartir l'argument segons el qual amb la decisió emprada, els Tribunals substituirien el Consell d'Administració en la fixació de l'import de la gratificació. Deixant de banda que aquest argument no va ser inclòs per la part apel·lada en el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació articulat, sent-ho per primer cop en aquest estadi del procediment corresponia, una volta declaràvem que la condició contemplada per a la gènesi de la gratificació era inoposable al treballador demandant, extreure'n la conseqüència jurídica associada que no és altre que reconèixer-li el dret a obtenir-la.
Quart.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions articulat respecte de la Sentència dictada el 27-9-2022, imposant a la part que promou l'incident el pagament de les costes que en davallen.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la societat Toll contra la Sentència de 27-9-2022.
Segon.- Imposar al promotor de l'incident les costes que en deriven. Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Decisio
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la societat Toll contra la Sentència de 27-9-2022.
Segon.- Imposar al promotor de l'incident les costes que en deriven. Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
