ATSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2023 - ROJ: ATSJAD 191/2023

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs a les actuacions número 0000002/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Amorós va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució del Ple del Tribunal de Comptes, de data 04/03/2022, per la qual se li va imposar una multa de 3.000 euros per la comissió d'una infracció consistent en no remetre al Tribunal de Comptes la compatibilitat detallada i documentada dels ingressos i despeses electorals de la candidatura a la circumscripció parroquial d'X, dins el termini establert per l'article 50.1 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral (LQPPFE), infracció tipificada a l'art. 37.1.d) de la referia llei.

2.- Per sentencia d'aquest Tribunal núm. 1/2023, es va desestimar el recurs interposat per la part agent, tot declarant que la Resolució del Ple del Tribunal de Comptes, de data 04/03/2022 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- El Tribunal de Comptes va presentar davant el Saig una sol·licitud d'"Execució de sentència", fent constar expressament que la resolució a executar era la sentència dictada en aquesta causa.

4.- El Saig va dictar acord d'execució en data 16/03/2023, que fou notificat a la Sra. Amorós el mateix dia 16/03/2023. A la notificació es feia constar que:

"El present acord d'execució por ser impugnat davant del batlle o del tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, dins els tretze (13) dies hàbils següents al dia en què s'hagi notificat, havent d'informar al saig de la interposició del mateix, mitjançant còpia de l'escrit d'impugnació. Aquesta impugnació es tramita i es resol de conformitat amb les normes de procediment vigents"

5.- La Sra. Amorós va presentar escrit davant d'aquest Tribunal Superior en el qual impugnava parcialment l'acord d'execució dictat pel Saig, pel fet que considera que el Saig també hauria d'haver requerit a la candidatura electoral com responsable subsidiari el pagament de la multa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal recordar, com es va dir a la sentència d'aquest Tribunal núm. 1/2023, que el Tribunal Superior, Sala Administrativa, era competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.9 de la LQPPFE, que estableix que la resolució que es dicti pel Ple del Tribunal de Comptes en l'expedient sancionador pot ser recorreguda davant la Sala administrativa del Tribunal Superior, i que es tractava d'un recurs contenciós directe del que aquesta Sala Administrativa coneix en primera instància i no en seu d'un recurs d'apel·lació.

De fet, quan el Tribunal de Comptes incoa un procediment sancionador per l'incompliment de les disposicions en matèria electoral (que és el supòsit que es va resoldre a la repetida sentencia), no actua com a un Tribunal de justícia -tot i la seva denominació-, sinó com a un òrgan administratiu i, en conseqüència, les seves resolucions no són judicials sinó actes administratius.

Segon.- L'art. 2.1 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, de Saig (en endavant LS) estableix que "El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d'acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte."

D'altra banda, la pròpia LS determina que el saig executa les resolucions judicials i els actes administratius executoris, per delegació i sota el control de l'òrgan jurisdiccional o administratiu que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu, i que la impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas.

I l'art. 36 de la LS estableix que per delegació de l'autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les llei aplicables, i que consisteixen a pagar una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei.

Per això, pel tal que es pugui acudir al Saig en sol·licitud de l'execució d'una sentència, cal que en aquesta hi hagi una condemna a un pagament, i que a més ho sigui d'una quantitat líquida.

D'altra banda, com es va dir a la sentència d'aquesta Sala Administrativa núm. 81/2022, de 31/10/2022, citada al rotlle 1000030/2021:

"Quart.- Cal dir que la qüestió relativa a qui corresponia la competència per resoldre les impugnacions de les resolucions del Saig ha estat controvertida.

Segons l'art. 39.3 de la LS, l'acord d'embargament pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l'article 38.6 o, quan es tracti d'un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, i l'art. 38.6, en la redacció vigent en el moment de dictar- se l'embargament per part del Saig, establia que "L'acord d'execució pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què es notifiqui."

A l'últim, cal dir que l'art. 21.2 de la LS -en la redacció vigent en el moment de presentar-se el primer incident, és a dir, el 29/10/2020-, establia que els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents.

La versió actualment vigent d'aquest precepte -introduïda per la disposició final vint-i-unena del Codi de Procediment Civil-, disposa:

"2. La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte."

Certament, les successives modificacions d'aquests preceptes poden haver produït alguna confusió, però la interpretació teleològica i coherent del sistema porta a entendre que, quan el Saig estigui executant una resolució judicial, la impugnació de l'acord d'execució del Saig s'ha de fer davant de l'òrgan judicial que ha conegut l'assumpte, mentre que si l'acte que es vol executar és un acte administratiu, la impugnació s'haurà de fer davant la mateixa Administració que ha dictat l'acte que s'executa, i només es podran recórrer davant el propi Saig les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita, és a dir, els actes de tràmit.

Per això, en el cas d'un acte administratiu de contingut econòmic (liquidació, sanció, etc.), l'Administració es podrà adreçar al Saig per obtenir la seva execució, i el requeriment de pagament que fa el Saig a la persona executada (art. 38.3 LS) es podrà impugnar davant la pròpia Administració que ha dictat l'acte a executar. El mateix succeeix en el supòsit d'un acte administratiu que es recorre judicialment i el recurs és desestimat, ja que en aquest cas allò que cal executar és el propi acte administratiu, i no la sentència que desestima el recurs.

De fet, l'exposició de motius de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu, clarament s'indica la diferència entre l'execució de les sentències desestimatòries -que és el cas en espècie-, i d'aquelles que contenen una condemna a l'Administració:

"En defecte d'execució voluntària, la Llei preveu també mecanismes d'execució forçosa. Des d'aquesta perspectiva, quan la sentència declari que l'acte impugnat és conforme a dret i no incorre en cap vici que l'invalidi, allò que s'executa pròpiament és l'acte, i no la sentència; per tant, en la major part dels supòsits, aquesta execució podrà ser duta a terme per la mateixa Administració o pel saig, i en els supòsits restants no es diferencia de l'execució d'un acte administratiu per la jurisdicció. En canvi, l'execució forçosa enfront de l'Administració presenta trets peculiars, que s'aparten molt de l'execució de les sentències civils, i la Llei estableix diversos mecanismes per fer-la possible; aquesta execució serà sempre practicada per l'òrgan jurisdiccional, ja que es descarta la possibilitat que el saig executi sentències contra una Administració pública".

En el cas que ens ocupa la sentència 1/2023 no condemna a la Sra. Amorós al pagament de cap quantitat, sinó que desestima el recurs tot declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. En definitiva, no inclou en la seva part dispositiva la condemna a la Sra. Amorós d'una obligació de fer, ni encara menys el pagament d'una quantitat líquida.

Les consideracions anteriors obliguen a entendre que la impugnació de l'acord del Saig s'havia d'haver presentat prop el Tribunal de Comptes, en tant que òrgan que havia dictat l'acte administratiu que va imposar la sanció, sense que es pugui considerar que ara aquesta impugnació seria extemporània, compte tingut que a la notificació de l'acord d'execució es contenia la informació que "el present acord d'execució por ser impugnat davant del batlle o del tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar", informació que no és correcta. Des d'aquesta perspectiva es tracta d'un notificació defectuosa que no pot desplegar tots els seus efectes. Recordi's que l'art. 47 del Codi de l'Administració estableix que la notificació ha de contenir el text íntegre de l'acte, l'expressió del recurs que sigui procedent, l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa, i que "En els supòsits d'omissió d'algun dels requisits que estableix l'apartat anterior, si l'acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs", que s'ha d'entendre que no és qualsevol recurs sinó el recurs procedent.

A l’últim dir que les causes d'inadmissibilitat es converteixen en causes de desestimació en la resolució del recurs, bé sigui per sentència o per aute, com en aquest cas.

Setè.- Pel que fa a les costes, no s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs interposat per la Sra. Amorós, tot declarant que de la impugnació de l'acord del Saig ha de conèixer el Tribunal de Comptes.

Segon.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquest aute és ferm i executiu.

Subir

Diccionario RAE