ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.608e6b8b · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 33/2024·16 mai 2025·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 22/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle33/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:22A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 22/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 mai 2025 (n° 33/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 22/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 mai 2025)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 22/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 mai 2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:22A) (Lire sur source officielle)
Note de rédaction : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
La société B, SLU a interjeté appel le 22 juillet 2024 contre une sentence de la Batllia. Le texte mentionne une sentence « de 5 de desembre del 2024 », date postérieure à celle de l'appel, tandis que le dispositif de la sentence d'appel évoque une sentence « de 5 de desembre de 2023 » : ces dates sont incohérentes dans la décision et ne peuvent être tranchées à partir du seul texte.
Par sentence du 13 janvier 2025, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel et confirmé intégralement la décision de première instance, condamnant l'appelante aux dépens d'appel.
Le 3 février 2025, la société B, SLU a introduit un incident de nullité contre cette sentence définitive, fondé sur la violation du droit à la juridiction (article 10.1 de la Constitution andorrane, ci-après « CA »). Elle sollicitait la nullité de la sentence et l'adoption de mesures de restauration de ses droits fondamentaux.
La société E, SLU s'est opposée à l'incident, sollicitant son rejet sans preuve et soutenant que la partie incidentale n'avait pas précisé le moment de la violation alléguée, ce qui la plaçait en situation d'indéfense. Elle a été rejointe par M. JB, qui s'est joint aux arguments de la partie incidentale. La société A, SA est également intervenue comme défenderesse incidente.
Le tribunal était composé de MM. Jaume Tor Porta (président), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones (ponent).
Question de droit
La Cour devait déterminer si une sentence définitive peut être annulée sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, introduit par la réforme du Code de procédure civile, lorsque la partie incidentale soutient que cette sentence méconnaît le droit à la juridiction et l'obligation de motivation en droit (article 10.1 CA).
Elle devait en outre apprécier si des principes de légalité procédurale et de sécurité juridique, invoqués en termes généraux, pouvaient fonder l'incident.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (33/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat en el marc del recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 22 de juliol del 2024 la representació processal de la societat B, SLU va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia de 5 de desembre del 2024.
2.- En data 13 de gener del 2025, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dictà Sentència amb la següent part dispositiva:
"PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de B, SLU contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre de 2023, que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant."
3.- En data 3 de febrer del 2025, la representació processal de la societat B, SLU ha interposat incident de nul·litat contra l'esmentada resolució, en considerar que la mateixa infringeix el dret fonamental al procés degut i a la jurisdicció. Demana que es declari la nul·litat de la referida sentència per quan considera que s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció. Així mateix, sol·licita que s'adoptin les mesures per restaurar els drets fonamentals de la jurisdicció vulnerats a l'esmentada societat.
4.- La representació processal de la societat E, SLU s'oposa a l'incident de nul·litat sol·licitant que no s'admeti aquest sense voluntat de demanar cap prova. Així mateix, manifesta que aquesta es troba en indefensió per quan l'agent incidental no especifica en quin moment s'han vulnerat els referits drets fonamentals.
5.- La representació processal de la societat E, SLU i del Sr. JB, s'adhereix als arguments exposats per la part agent incidental.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de la Llei Transitòria de procediments judicials en la disposició final Cinquena del Codi de Procediment Civil, es preveu a l'article 18 quater, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta incorre en vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la decisió sempre que qui hagi sol·licitat la nul·litat no ho hagi pogut denunciar anteriorment. Per tant, l'èxit o el refús del mateix -en aquest cas- exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 apartat 1er CA, en el qual s'estableix que :
"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".
En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en sentència 16.10.2017 que:
".... 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.
Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."
Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats.....".
Segon.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 de la Constitució (decisió no fonamentada en dret).
A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, no podem compartir que la nostra decisió sigui "irraonable", "il·lògica", "absurda", "arbitrària", "immotivada", "incomplerta" (si no ens ha passat per alt involuntàriament algun altre qualificatiu) perquè hem explicat a l'impulsor incidental de manera detallada i precisa no només en el FJ Cinquè que esmenta, sinó en els precedents FJ, sobretot el Segon i Tercer que semblen oblidats, que les dues parts, que en el contracte de crèdit que havien atorgat i inclòs la clàusula Atorgament III que obligava a la part acreditada a utilitzat el capital acreditat per determinades inversions en valors, posteriorment havien novat aquell contracte de crèdit i deixat sense efecte la dita clàusula finalista per facilitar al Sr. JB el pagament del seus deutes personals i de la seva societat unipersonal amb el dit capital i d'aquesta manera traslladar aquells deutes a la societat B, SLU també posteriorment del Sr. JB. I aquesta era la causa que justificava les disposicions de diners, causa que era perfectament lícita si les dues parts signants del contracte de crèdit hi estaven d'acord i no es perjudicava a ningú.
En segon lloc, la referència a una suposada infracció dels principis de legalitat (processal) i de seguretat jurídica que al·lega també l'impulsor incidental "en un altre ordre de coses", hem de dir que aquests dos principis són extravagants als drets fonamentals continguts en el Llibre II, Capítol Tercer de la CA (art. 8 a 23) amb la qual cosa estan fora de l'àmbit de l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. I a més en qualsevol cas ni s'ha expressat el motiu concret de tal suposada infracció d'aquells principis proclamats, ni encara menys que s'hagi causat cap mena d'indefensió.
Tercer.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10.1 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 13.1.25. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.
La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix a les parts opositores.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 13 de gener de 2025. Imposem el pagament de les costes dels opositors a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.
