ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e46b84ad · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 40/2025·12 de juny del 2025·Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: ATSJAD 27/2025
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol40/2025
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:27A) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: ATSJAD 27/2025).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 juin 2025 (n° 40/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute 000127/2025 du 12 juin 2025, recurs 40/2025, ponente Alexandra Cornella Solà.
Faits et procédure
Le 7 octobre 2024, une demande de mesures provisionnelles fondée sur l'article 299 du Code de procédure civile (CPC) est formée devant la juridiction de première instance par l'épouse dans une instance en divorce. Elle est admise par une providència du 10 octobre 2024. Le défendeur, désigné dans le texte comme « Tejera », forme un recours en reposició contre cette décision et sollicite la suspension de l'instance. Par un aute du 24 janvier 2025, le recours est rejeté et les parties sont convoquées à l'audience prévue à l'article 299 CPC.
Le 30 janvier 2025, le défendeur introduit un incident de nullité d'actuacions contre l'aute du 24 janvier, sur le fondement de l'article 18 quater, point 2, de la Disposition finale cinquième du CPC. Il invoque la violation du droit à un procès équitable et du droit de la défense, et demande la rétroaction de la procédure à la date de la providència du 10 octobre 2024, ainsi que la suspension de l'audience.
Par un aute du 3 février 2025, le juge unipersonnel de première instance déclare l'incident irrecevable (« Inadmetre ») et ne prononce pas de condamnation aux dépens. Le 14 février 2025, le défendeur interjette appel contre cet aute, en soutenant notamment que les mesures sollicitées étaient irrecevables pour prééminence civile (instance de divorce pendante), que d'autres prétentions relevaient de la liquidation du régime matrimonial, et que les décisions rendues présentaient des contradictions et une incongruence omissive.
La demanderesse originaire s'oppose à l'appel, précise qu'elle n'a pas sollicité de pension compensatoire mais une compensation de 3 750 EUR mensuels pour l'usage du domicile familial, et demande la condamnation aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Le texte ne précise pas le montant des dépens mis à la charge de l'appelant.
Question de droit
La Cour devait résoudre deux questions liées.
La première est de savoir si l'aute du 24 janvier 2025, qui rejette un recours en reposició contre une décision d'admission de mesures provisionnelles, constitue une décision « ferme » au sens de l'article 18 quater du CPC, ouvrant la voie de l'incident de nullité d'actuacions de ce texte, ou une décision non ferme relevant de l'article 18 ter. Le caractère décisif de cette qualification tient à ce que l'article 18 quater admet un appel contre la décision sur l'incident, alors que l'article 18 ter ne prévoit aucun recours autonome.
La seconde est de savoir quel sort réserver à un appel formé contre une décision d'inadmission d'un incident de nullité qui n'était pas susceptible d'appel : la Cour doit-elle la déclarer irrecevable, ou la rejeter au fond, et dans quelle mesure la condamnation aux dépens s'en déduit-elle ?
Solution et dispositif
La Cour retient que l'aute du 24 janvier 2025 n'était pas susceptible d'appel en vertu de l'article 325.3 CPC, mais qu'il ne pouvait pas non plus être qualifié de définitif. Elle s'appuie sur la jurisprudence constante du Tribunal constitutionnel, selon laquelle la notion de décision « ferme » ne signifie pas qu'aucun recours n'est possible, mais qu'elle désigne une décision qui épuise la totalité de la procédure ou une partie significative et dotée d'un caractère autonome, susceptible de recevoir une solution qui épuise son traitement. Les mesures provisionnelles n'épuisant pas la procédure principale, l'aute ne relève pas de l'article 18 quater. La voie procédurale adéquate était donc l'incident de l'article 18 ter.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (40/2025) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol40/2025
Data de la resolució12 de juny del 2025
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
PARTS:
Apel·lant: Sr. Durán
Representant: Sr. Badía
Advocat: Sr. ECA
Apel·lat: Sra. Alcalá
(Escudero)
Advocat: Sra. PBV
President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE
OBJECTE: Recurs d'apel·lació contra Aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions. Inadmissió és causa de desestimació.
AUTE 000127/2025
Andorra la Vella, 12 de juny del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 7 d'octubre de 2024, la senyora MN-esposa DB- interposà demanda de mesures provisionals de conformitat amb l'article 299 del Codi de procediment civil envers el Tejera; demanda que fou admesa a tràmit per Providència de data 10 d'octubre de 2024.
La representació processal del Tejera formulà recurs de reposició contra la mencionada Providència, tot interessant la seva revocació i la suspensió del procés.
Per Aute de data 24 de gener de 2025 es desestimà el recurs de reposició interposat i s'emplaçà a les parts per celebrar l'audiència prevista a l'article 299 del Codi de procediment civil.
2.- En data 30 de gener de 2025, la representació processal del Tejera interposà, en base a l'article 18 quater 2 de la Disposició Final Cinquena del Codi de procediment civil, incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute anterior de desestimació del seu recurs de reposició, per vulneració dels drets fonamentals a la jurisdicció en les seves vessants del dret a un procés degut i el dret a la defensa; tot sol·licitant la retroacció de les actuacions fins a la data de la Providència de data 10 d'octubre de 2024, així com la suspensió de la vista oral prevista.
En data 3 de febrer de 2025 va recaure Aute amb la següent part dispositiva:
"Primer.- "Inadmetre l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pel Sr. Durán per escrit presentat el dia 30 de gener d'enguany."
Segon.- No efectuar expressa condemna en costes."
3.- En data 14 de febrer de 2025, la representació processal del Tejera ha formulat recurs d'apel·lació contra l'Aute d'inadmissió de l'incident de nul·litat interposat, per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció en les seves vessants del dret al procés degut, a la defensa i a una resolució fonamentada en Dret. En síntesi, es basa en considerar que les mesures provisionals interessades per la Alcalá -esposa DB- no havien de ser acceptades a tràmit en la instància. D'una banda, perquè les pretensions relatives a la separació dels esposos i l'atribució de l'ús del domicili conjugal ja eren objecte del procediment civil de divorci que s'estava tramitant, motiu pel qual s'incorria en prejudicialitat civil. I d'altra banda, perquè les pretensions relatives a la fixació d'un import de 3.750 EUR a favor de la Alcalá per l'ús del domicili conjugal per part del Tejera, a la distribució de les càrregues de l'habitatge i a la recuperació dels objectes personals de la Alcalá, havien de ser també inadmeses perquè per Aute de data 26 de juliol de 2024 -que es troba en tràmit de recurs d'apel·lació-, el Batlle a quo va inadmetre les peticions relatives a la liquidació del règim econòmic matrimonial de societat de guanys. Considera, a més, que l'Aute de 26 de juliol de 2024 dictat en el marc de la causa 3000036/2024 i els Autes de dates 24 de gener de 2025 i 3 de febrer de 2025 són resolucions incongruents i contradictòries i incorren en incongruència omissiva respecte a les qüestions que planteja en el seu recurs.
Demana l'anul·lació de l'Aute de data 3 de febrer de 2025 i que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del present recurs, tot acordant-se la retroacció del procediment al moment en què es van produir aquestes vulneracions.
4.- La representació processal de la Alcalá, esposa Escudero, s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Aclareix que en cap cas ha sol·licitat en aquest moment processal una pensió compensatòria al seu favor, sinó la fixació d'una compensació per l'ús del domicili familiar de 3.750 EUR mensuals. Afegeix que les mesures provisionals sol·licitades són absolutament alienes a la liquidació del règim econòmic matrimonial de societat de guanys dels litigants. Així com que tampoc s'incorre en prejudicialitat civil en relació amb aquelles que ja són objecte del procediment de divorci, ja que la decisió dels tribunals sobre mesures provisionals no és vinculant.
Demana la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat pel Tejera i la imposició de les costes processals a la part recurrent, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Abans d'examinar els diferents motius de greuge sotmesos per la representació processal del Tejera esdevé necessari determinar si l'Aute de data 24 de gener de 2025 que desestimava el recurs de reposició contra la Providència d'admissió de la demanda de mesures provisionals interposada per la Alcalá és una resolució ferma o no, als efectes de determinar si contra el mateix hi procedia, en el seu cas, l'incident de nul·litat previst a l'article 18 ter o al 18 quater de la Llei Transitòria de procediments judicials. Noti's que únicament d'encabir-se en el supòsit de fet de l'article 18 quater de la dita Llei (relatiu a resolucions fermes), podria ser apel·lable.
Segon.- Així, la Llei transitòria de procediments judicials estableix dues vies i procediments diferents per a l'incident de nul·litat, en funció de si la resolució que es pretén anul·lar és ferma (art. 18 quater) o no ho és (art. 18 ter).
L'article 18 ter en el seu apartat primer, disposa que la nul·litat de les resolucions no fermes es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:
a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. La nul·litat també es pot demanar fent ús dels incidents o els altres mitjans que estableixin les lleis, o demanant al batlle o el tribunal competent que l'acordi d'ofici tal com preveu la lletra b següent.
b) D'ofici pel batlle o el tribunal, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la primera instància. El batlle o el tribunal ha de donar audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de tretze dies hàbils es pronunciïn sobre l'existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels tretze dies hàbils següents.
A més, estableix en el seu apartat segon que el batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament.
Fixant, finalment en el seu apartat 3.-, que l'Aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior al què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat, i que contra l'Aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.
Per contra, l'article 18 quater de la mateixa Llei, admet la possibilitat de demanar per aquest mitjà excepcional, que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, per tal de corregir vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o de la resolució. El mateix article disposa que contra l'Aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia que pot no admetre'l si considera, motivadament, que no té cap fonament.
Tercer.- Malgrat l'Aute de data 24 de gener de 2025 no era susceptible de ser recorregut en apel·lació (article 325.3 del Codi de procediment civil), el mateix tampoc es pot considerar definitiu.
En aquest sentit existeix consolidada jurisprudència del Tribunal Constitucional que ha establert que resolució ferma "no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgoti la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE de 22-11-2021; 2021-98-RE de 17.01.2022 entre altres).
I en el supòsit objecte d'anàlisi, malgrat l'Aute de 24 de gener de 2025 no era susceptible de ser recorregut en apel·lació, el mateix no es podia considerar definitiu en no posar fi al procediment de mesures provisionals, essent en conseqüència, la llera processal adequada per interposar l'incident de nul·litat d'actuacions, l'article 18 ter de la llei transitòria de procediments judicials.
Quart.- Per tant, reconduïda la pretensió de la part a la via processalment adequada, s'ha de considerar que l'Aute de 3 de febrer de 2025 que resolia la nul·litat d'actuacions plantejada, no era susceptible de recurs en apel·lació i en conseqüència el mateix havia de ser inadmés en aquesta alçada.
No obstant, com que el recurs ha estat admès de forma indeguda, segons una constant i reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, en virtut de la qual les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute d'instància.
Cinquè.- La desestimació del recurs, derivada de la conversió de la causa d'inadmissió en causa de desestimació, i el fet de ser el motiu de la inadmissió imputable exclusivament al recurrent, comporta que li siguin imposades les costes processals generades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Tejera contra l'Aute dictat en data 3 de febrer de 2025 pel Tribunal unipersonal d'instància, que confirmem.
SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.