JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 09 décembre 2025 (n° 75/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 09 décembre 2025 (n° 75/2025), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: ATSJAD 232/2025 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 09 décembre 2025 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (75/2025) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
OBJECTE: Oposició execució. Asseguradora ja ha pagat el límit de la cobertura. Repartiment proporcional dipositat entre dues beneficiaries.
Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal de la companyia ORG_1, va impugnar l'Acord del Saig, notificat en data 03/01/2023. Per Aute de data 27/10/2023, l'Hble. Batlle admetia a tràmit l'oposició a l'execució forçosa plantejada tot donant trasllat de la mateixa a la part executant.
2.- Per aute de data 27/03/2025 l'Hble. Batlle resolia:
"Primer.- Estimar parcialment l'oposició a l'Aute d'execució notificat en data 03 de gener, en requeriment del pagament de l'import 305.266,64.- euros, import que haurà de ser prorratejat sobre la suma del dipòsit efectuat en el marc de la causa 2100484/2008.
Segon.- Declarar que sobre la suma del límit de la pòlissa, ORG_4 haurà de cobrar el 32% de la mateixa, i aquest dret s'haurà de fer efectiu per part de ORG_1, sense perjudici de les accions que la mateixa pugui interposar contra LA COMUNITAT DE PROPIETARIS BEIXALÍS.
Tercer.- No fer expressa condemna en costes, precisant que cada part satisfà les cotes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat.
Aquesta resolució s'ha de notificar al saig competent als efectes oportuns (art. 393 i 392.5 in fine del Codi de procediment civil)."
3.- Per escrit de data 11/04/2025, s'alça contra aquest Aute en apel·lació la representació processal de la companyia ORG_1 tot sol·licitant la suspensió immediata del procés d'embargament acordat pel Saig i que s'arxivin les actuacions d'ORG_4 contra la companyia donat que la mateixa ja hauria pagat el límit de garantia establert en la pòlissa d'autes al seu favor i al favor de la Comunitat de propietaris Beixalís. Endemés no està tampoc d'acord amb la reclamació d'interessos com tampoc dels honoraris reclamats.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present incident d'execució es donen unes particularitats que han donat certa complexitat a l'execució i que s'han cristal·litzat en l'Aute de 27/03/2025 que ha estat impugnat en aquesta alçada.
Segon.- La situació es genera perquè en un mateix sinistre hi concorren dues parts perjudicades (la promotora immobiliària ORG_4 i la ORG_3) i cadascuna va seguir un procediment independent (2100484/2008 per la Comunitat de Propietaris i l'expedient 2100022/2009 per ORG_4) i no es van acumular en la Batllia de la Secció Civil 2 a la que van correspondre les dues demandes en moments cronològics distints (la Comunitat de Propietaris la va interposar en 21/07/2009 i la promotora ORG_4 en 23/02/2010). El resultat de les decisions judicials distintes va atorgar a la promotora i a la Comunitat de Propietaris diversos imports distints a percebre a càrrec de distints defenents i condemnats i en un d'ells que era comú en el dos procediments: la companyia asseguradora ORG_1, SA de SEGUROS Y DE REASEGUROS (actualment ORG_2, ORG_0).
Els dos procediments d'instància 2100484/2008 (ORG_3) i 2100022/2009 (promotora ORG_4) de la Batllia Civil 2 varen arribar a la segona instància, i aquest mateix Tribunal va dictar dues sentències en la mateixa data 26/01/2016 (TSJC 067/15 ORG_4 i TSJC 232/15 CP BEIXALÍS) i en la segona de les esmentades (TSJC 232/15) es va dir de manera clara i precisa que:
"Aquest darrer motiu, articulat amb caire subsidiari per la companyia asseguradora, el mateix sí que ha de ser acollit. Els danys i les deficiències que presenten l'edifici Símbol i els edificis BEIXALÍS porten causa del mateix sinistre, atès que les causes que han provocat els danys consisteixen en el càlcul erroni i en la manca de direcció i supervisió en el mur de contenció que subjecta les terres en les que estan bastits els diferents edificis. Per tant, no hi ha dubte que, en seu d'execució de sentència, s'haurà de tenir en compte el límit màxim de cobertura en les indemnitzacions fixades a càrrec de l'asseguradora front a ORG_4, SLU i a la comunitat de propietaris BEIXALÍS II, III i IV. I això perquè es tracta no d'una clàusula limitativa de drets sinó una delimitació de cobertura, de manera que, a diferència de la primera, no esdevé una excepció personal de l'assegurador front l'assegurat, de manera que pot ésser oposat front al perjudicat, ja que la suma assegurada constituirà aleshores el límit màxim de la indemnització a abonar.
Per tant, la Sala considera que el sinistre que dona lloc als danys a l'edifici Símbol i BEIXALÍS és el mateix, mentre que la sentència d'instància no descompta la indemnització de 37.619,75 euros abonats per l'asseguradora. Però aquest extrem de la deducció de la suma de 37.619,75 euros no ha estat objecte de recurs per l'asseguradora, sinó que sol·licita que es tingui en compte el límit màxim de 600.000 euros en relació a les dues causes existents, la iniciada per ORG_4, SLU i per la comunitat de propietaris agent, de manera que, malgrat el manteniment de la sentència quant a la seva part decisòria en aquest punt, sí s'ha de determinar que el límit de 600.000 euros actua a les dues causes atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència."
I en la primera de les sentències indicades just en la mateixa data (STJC 067/15) ja s'advertia que :
"Per últim, i com a argument més subsidiari, manifesta l'asseguradora que la pòlissa H.8.958.928 té un límit màxim de 600.000 euros i que existeix un altre procediment civil en el que les comunitats de propietaris dels Edificis BEIXALÍS II,III i IV reclamen també pel mateix sinistre, s'haurà de tenir en compte aquest límit màxim a l'hora de fixar els quantums indemnitzatoris.
Tampoc aquesta darrera pretensió pot ésser acollida, perquè la mateixa constitueix una qüestió nova. En efecte, en l'escrit de contesta a la demanda cap esment s'efectuà del límit de la pòlissa d'assegurances (cfr. Folis 342 a 351), sinó que la primera menció apareix a l'escrit de conclusions (foli 756) i ara en aquesta alçada, de manera que en consonància amb el dret a la defensa, igualtat processal i de contradicció, el mateix no pot ésser analitzat ("pendente appellatione, nihil innovetur"). I això, sense perjudici que en el procés civil al qual fa referència l'asseguradora recurrent, s'analitzi, si s'interposa recurs contra el mateix, les consideracions de la sentència d'instància respecte de si es tracta del mateix sinistre, i si actua o no el límit de 600.000 euros de la pòlissa d'assegurances."
Més endavant aquesta Sala va dictar un Aute de 18/02/2020 en l'incident d'execució que es referia a l'expedient 2000516/2016 (que afectava a la ORG_3). En el nostre Aute de 30/04/2021 (foli 46 i seg.) revocàvem el de la Batllia de 18/02/2020 i dèiem en la part dispositiva:
"Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat SEGUROS ORG_1 SOCIEDAD ANÓNIMA DE SEGUROS Y REASEGUROS contra l'Aute dictat en data 18 de febrer de 2020 per l'Hble. Batlle d'instància, quina part decisòria revoquem en el sentit de què no es requereixi a la part apel·lant per a què aboni cap altra quantitat (es referia a que la suma de 37.619,75EUR ja havia estat abonada i quedava integrada en el quantum de 600.000EUR de límit) , així com el pronunciament respecte a les costes generades en la instància respecte a l'incident d'execució, que correspondrà abonar al promotor de l'execució."
En conclusió, ja es va pronunciar aquesta Sala en el sentit de que: 1) el sinistre era el mateix dels dos procediments (vicis constructius); 2) que el límit de 600.000EUR de la pòlissa d'assegurança de ORG_1 abastava als dos procediments i 3) que en execució de sentència calia que la Batllia delimités el repartiment de la suma ja pagada per l'asseguradora en la proporció de les sumes que a cada damnificada pel sinistre li corresponia.
Hem de fer notar que ORG_4 ja coneixia aquesta problemàtica des del moment que va presentar escrit d'al·legacions 03/11/2016 sobre l'acumulació demanada pel Sr. Villalba de les dues execucions (2100484/2008 i 2100022/2009) a requeriment de la Batllia (providència de 12/10/2016) en l'incident d'execució que va resoldre la Batllia per Aute de 15/09/2017 que va ser revocat per aquesta Sala per Aute de 19/12/2018 (TSJC 047/18) precisament per haver donat entrada a ORG_4 en aquell incident d'execució en el qual no era part ni executant ni executada. Després d'aquesta decisió del Tribunal, la Batllia no va acordar el repartiment de la suma limitativa de responsabilitat de l'asseguradora, tal i com ja havia contemplat en el seu Considerant III (foli 140), qüestió aquesta que no depenia de la petició de les parts, sinó que era un mandat indicat en les nostres sentències de 26/01/2016 (STJC 232/15 i STJC 067/16), les quals ja afectaven a les dues damnificades perquè alteraven i limitaven la responsabilitat de la companyia asseguradora fixat per cadascuna en relació a la responsabilitat solidària de la mateixa companyia. No pot al·legar ara ORG_4 que no se li va alterar el seu import inicial a percebre pel que fa a la codemandada i condemnada ORG_1, restant la resta de la seva indemnització que li quedi pendent de percebre a càrrec de l'altre condemnat.
Tercer.- Per tant, quan en l'Aute ara impugnat la Batllia decideix que ORG_4 ha de cobrar el 32% del límit de la pòlissa (600.000EUR) sense més detalls i que aquest import resultant ha de ser abonat per la companyia d'assegurances executada, no s'ajusta a dret perquè com hem dit la companyia ja va satisfer la totalitat del límit indicat entre que va pagar a ORG_4 la suma de 37.619,75EUR en 11/12/1995 i el dipòsit en la Batllia de la suma de 562.380,25EUR restants en 27/04/2016, que sumen 600.000EUR, ja va exhaurir les seves responsabilitats.
La Batllia ha de precisar el percentatge que correspon a cada damnificada per poder fer el repartiment de la suma dipositada i la suma ja percebuda per ORG_4 i, si és el cas, requerir de devolució a la part que hagi percebut una suma superior a la que li corresponia.
Quart.- Ja no cal resoldre l'altre motiu de recurs referit a que l'Aute de 07/06/2017 que porta causa de l'acord d'execució del saig de 30/12/2022 no era ferm (i per tant, no executable) doncs el motiu de fons era el mateix que acabem de resoldre: la companyia asseguradora ja havia abonat el límit del sinistre de la pòlissa concertada.
Cinquè.- Aleshores, és procedent revocar l'Aute de 27/03/2025 impugnat i estimar l'oposició a l'execució per haver satisfet tota la seva responsabilitat la companyia asseguradora ORG_1,SA en el seu dia i ordenar l'arxiu de les actuacions executòries dirigides en la seva contra.
Sisè.- Costes
La part recurrent demana la imposició de totes les costes de les dues instàncies a la part executant derivades des de l'acord d'execució del saig de 30/12/2022. D'acord amb l'article 350.1 i l'article 354.2 primer incís del CPC, cal imposar les costes de la instància a la part executant. Les derivades d'aquesta segona instància no es poden imposar perquè el recurs ha estat acollit.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per ORG_1,ORG_0 (actualment ORG_2, ORG_0) i revocar l'Aute 000152/2025 de la Batllia (civil 2) de data 27/03/2025 i ordenar l'arxiu de les actuacions executòries dirigides contra l'avui apel·lant amb aixecament immediat de les mesures de garantia que s'hagin pogut acordar, amb imposició de costes de la primera instància del procediment incidental derivat de l'execució del saig de 30/12/2022.
La Batllia haurà de precisar -en peça separada- el percentatge que correspon a cada damnificada per poder fer el repartiment de la suma dipositada i la suma ja percebuda per ORG_4 i, si és el cas, requerir de devolució a la part que hagi percebut una suma superior a la que li corresponia.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
