ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9b204d29 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° CP-066-5/08·2 September 2009·Rejet du pourvoi
STCOR ANDORRA, a 02 de setembre del 2009 - ROJ: STCOR 57/2009
Court / AuthorityTribunal de Corts (appel)
Case Reference / DocketCP-066-5/08
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2009:57) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 02 de setembre del 2009 - ROJ: STCOR 57/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 02 septembre 2009 (n° CP-066-5/08) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 57/2009 (Tribunal de Corts, 2 septembre 2009)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans l'en-tête de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Les faits, tels qu'ils sont retenus par le juge de première instance, se sont déroulés dans la nuit du 12 mai 2007 sur le parking d'un local nocturne. Le mineur Morell, en état d'ivresse, avait été expulsé de l'établissement. À l'arrivée sur le parking du véhicule de M. Cañete, il porta un coup de poing au véhicule, sans provocation préalable de ses occupants. Il poussa ensuite Mme Araujo, qui le lui reprochait, la faisant tomber à terre. Une tierce personne intervint et apaisa la situation. Peu après, M. Cañete, ayant appris que Mme Araujo avait été agressée, frappa à plusieurs reprises M. Morell.
Par jugement du 26 janvier 2009, le Tribunal unipersonnal du Batlle, dans la cause CP-066-5/08, condamna M. Cañete, auteur de la contravention pénale de mauvais traitements physiques (article 476 du Code pénal), à deux jours d'arrêt nocturne conditionnel. Mme Araujo fut acquittée. M. Cañete fut condamné aux dépens.
M. Cañete interjeta appel. Il reconnaissait avoir frappé la victime mais soutenait que la légitime défense (article 27.1 du Code pénal) devait être retenue. Il invoquait un document privé, signé avant l'audience, dans lequel M. Morell admettait avoir été l'auteur initial de la querelle, ainsi qu'un accord d'indemnisation. Le ministère public conclut au rejet, faisant valoir que l'appelant reconnaissait son agression et que les faits relevaient d'une rixe ou d'une agression mutuelle, excluant la légitime défense.
Le Tribunal de Corts, par une sentence rendue en formation de jugement, avait à statuer sur ce recours. (Le nom des magistrats figure dans la décision ; la rédaction de la sentence a été confiée à Mme Elisenda Franquet Font.)
Question de droit
La question posée était double :
Un acte de disposition privé peut-il lier le juge pénal ? Il s'agissait de savoir si la reconnaissance, par la victime, d'une agression préalable, consignée dans un document privé puis ratifiée à l'audience, pouvait fonder l'application de la légitime défense.
Les conditions de la légitime défense étaient-elles réunies ? Il fallait apprécier si la réponse de l'appelant avait été immédiate, proportionnée et animée d'une intention défensive, ou si elle relevait d'une réaction postérieure à la fin de l'atteinte initiale.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts rejette l'appel sur les deux points.
Sur le premier point, il juge que l'admission de la victime, qu'elle ait été faite par document privé ou ratifiée à l'audience, ne lie pas les tribunaux pénaux. Le juge relève que l'interprétation et l'application du droit pénal relèvent des organes juridictionnels et non des particuliers. Il ajoute que le droit pénal est un droit public, ce qui exclut la disposition de l'action publique par les parties privées.
Sur le second point, la juridiction retient :
l'existence d'une « séparation temporelle claire et notoire » entre l'attaque initiale et
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal de Corts (CP-066-5/08) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal de Corts before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketCP-066-5/08
Judgment Date2 September 2009
Holding / DispositionRejet du pourvoi
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Elías
Concepció Baron Mora
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, el dia dos de setembre del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 066-5/08, seguida per la contravenció penal de maltractament corporal lleu, essent part apel·lant Cañete, representat pel Lletrat Sr. Marti, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vives, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"Que són fets provats i així es declara que en data 12 de maig del 2007, a l'aparcament del local nocturn ORG_0, Cañete i Araujo tingueren un incident amb el menor Morell Els fets es produïren atès que el menor es trobava en un fort estat d'embriaguesa, havent esta expulsat del local nocturn, i quan veié entrar el vehicle de T...... a l'aparcament, li donà un fort cop de puny, sense cap provocació prèvia per part dels ocupants del vehicle, fet que Araujo li recriminà, un cop fora del vehicle, i mentre Cañete buscava aparcament.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En el decurs de la discussió, Morell empentà Araujo, tirant-la a terra, intervenint una tercera persona, en Cañete, calmant la situació. En aquell moment, i un cop finalitzada la baralla amb Araujo, arribà sobre els llocs Cañete i en veure que Araujo havia estat agredida s'esbarallà amb Morell donant-li diversos cops".
RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:
"Primer.- Que he de condemnar i condemno, a Cañete, com a autor de la contravenció penal de maltractaments físics, tipificada i penada a l'article 476 del Codi Penal, a la pena de dos dies d'arrest nocturn condicional.
Segon.- Que he d'absoldre i absolc Araujo de la contravenció penal de maltractaments per la quina venia imputada en el present procediment.
Tercer.- Que he de condemnar i condemno, a Cañete, al pagament de les costes processals causades".
RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa del condemnat Cañete, formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a que tot i que es reconeix que va agredir físicament al Sr. Morell, i que se l'ha rescabalat econòmicament per aquest concepte, es posa de manifest que el mateix Sr. Morell va subscriure un document privat abans del judici oral admetent que ell va ser el causant primer de la baralla, i que l'agressió a que el va sotmetre el recorrent va ser justificada per un ànim defensiu. Al·legant doncs el Sr. Cañete que va concórrer la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, per la qual cosa es demana el dictat d'una sentència absolutòria per Cañete.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal manifesta la seva oposició al recurs, posant de relleu que, el propi Sr. Cañete admet que va agredir al Sr. Morell, el qual també va utilitzar la força física i que per tant, es va tractar d'una baralla o agressió mútua, no podent concórrer la legítima defensa per no donar-se alguns dels seus requisits definitoris.
Sol·licitant doncs la confirmació de la resolució recorreguda.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA.
CONSIDERANT: que la defensa de l'implicat condemnat sosté, que la firma del conveni privat entre el mateix i l'agredit Morell (ratificat posteriorment al judici oral), admetent aquest darrer que va provocar amb una agressió prèvia a l'avui recorrent i que assumeix per això la responsabilitat de l'agressió que va patir, permetria aplicar la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, i per tant dictar una sentència absolutòria de la responsabilitat penal vers el mateix Sr. Cañete.
CONSIDERANT: que el recurs no pot ser estimat. L'admissió per part del Sr. Morell de que va donar un cop de puny al cotxe i va empentar a la Sra. Araujo abans de ser agredit per en Cañete, i que per això entén que el va provocar i va ser justificada l'agressió rebuda, admissió que es va produir tant mitjançant un document privat com després es va ratificar al judici oral, no va més enllà que la pretesa subsunció per un particular d'una conducta en una norma penal i les seves conseqüències, la qual cosa no és vinculant -òbviament- pels Tribunals de l'ordre penal, ja que són els operadors jurídics, i en darrera instància els Tribunals de justícia, els qui han d'interpretar i aplicar el dret penal, no els propis ciutadans de manera directa. Tractant-se a més a més de dret públic, la qual cosa implica la impossibilitat de disposició entre els particulars de l'acció penal.
Que dit això s'ha de recalcar que en el judici oral, el propi acusat Sr. Cañete va admetre haver colpejat a Morell ,
circumstància a més admesa i descrita per la pròpia víctima i per altres testimonis.
Que aquest fet no controvertit es vol pretendre comés amb concurrència de la circumstància de legítima defensa, com a excloent complerta, ja que es diu que l'acció seria la conseqüència de l'agressió prèvia a que va sotmetre Morell al cotxe de Cañete i/o a la Sra. Araujo.
Que en qualsevol cas, el que es descriu en el relat de fets provats és que Morell va donar un cop al cotxe de Cañete, i posteriorment va empentar la Sra. Araujo, tirant-la al terra. I que un cop acabat aquest incident i la situació ja es trobava calmada, va aparèixer Cañete en escena i va assabentar-se que la Sra. Araujo havia estat agredida, per la qual cosa colpejà repetidament a Morell.
És a dir, per una banda hi ha una clara i notòria separació temporal i desconnexió entre l'atac posterior i aquell del que es pretén n'és la defensa. Per l'altra, i conseqüència de l'anterior, no s'adverteix cap mena d'ànim defensiu en aquesta acció posterior, sinó més aviat un ànim de revenja en assabentar-se l'avui recorrent que la Sra. Araujo havia estat empentada, doncs no és possible detectar quin bé jurídic es pretenia defensar quan l'agressió anterior havia acabat i els ànims es trobaven calmats. En darrer terme tampoc semblaria que donar diversos cops a una persona sigui equiparable a una mera empenta, havent-hi una certa desproporció entre les dues accions.
CONSIDERANT: que tot el que anteriorment s'ha dit determina que sigui d'impossible aplicació la circumstància excloent de la responsabilitat criminal prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, de legítima defensa, doncs no concorren diversos del seus requisits definitoris, i per tant que no es pugui dictar la lliure absolució del recorrent per la concurrència de la mateixa. Desestimant-se per tot això el recurs interposat.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Cañete,
contra la sentència de data vint-i-sis de gener del dos mil nou, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-066-5/08, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
