ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.56d0cc1f · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° DM-289-3/08·26 February 2010·Rejet du pourvoi
STCOR ANDORRA, a 26 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 28/2010
Court / AuthorityTribunal de Corts (appel)
Case Reference / DocketDM-289-3/08
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2010:28) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 26 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 28/2010).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 26 février 2010 (n° DM-289-3/08) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 28/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:28), Tribunal de Corts, 26 février 2010
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 28/2010, Tribunal de Corts (Andorre), 26 février 2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:28 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le litige porte sur l'émission de chèques sans provision. Le prévenu, M. Escudero, est locataire de l'hôtel Almeria. Pour s'acquitter de la redevance due à son bailleur, M. Montenegro, il émit deux chèques tirés sur une banque, datés respectivement du 31 juillet 2007 et du 31 août 2007, d'un montant de 29 000 EUR et de 19 000 EUR. Présentés à l'encaissement, ils ne furent pas payés faute de provision suffisante.
Par jugement du 10 juillet 2009, le Tribunal de Batlles (cause n° DM-289-3/08) reconnut M. Escudero coupable de délit mineur d'émission de chèque sans provision de fonds, au sens de l'article 242 du Code pénal. Il le condamna à trois mois d'arrêt nocturne conditionnel et à deux ans d'interdiction d'émettre des chèques, ainsi qu'à verser à M. Montenegro, au titre de la responsabilité civile, la somme de 48 000 EUR, majorée de l'intérêt légal à compter de l'émission de chaque chèque, et aux dépens, y compris les honoraires d'avocat de la partie adverse.
M. Escudero interjeta appel. Le ministère public conclut à la confirmation du jugement, tandis que la partie civile s'y opposa. La date exacte de l'introduction de la plainte (querella) n'est pas précisée dans la décision.
Question de droit
La Cour devait déterminer si les conditions de l'infraction prévue à l'article 242.1 a) du Code pénal étaient réunies, en particulier l'élément intentionnel, et si l'excuse absolutoire de l'article 242.2 pouvait être retenue. Le prévenu soutenait, d'une part, qu'il croyait légitimement que la banque lui accorderait une autorisation de découvert, et, d'autre part, qu'il avait acquitté l'intégralité de la dette avant le dépôt de la plainte.
Subsidiairement, l'appelant demandait que la peine soit ramenée à un mois d'arrêt conditionnel et un an d'interdiction, sans condamnation au titre de la responsabilité civile.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle relève que l'appelant n'a produit « aucun élément ou argument nouveau de fait ou de droit », se limitant à reprendre ses moyens de première instance. Elle s'appuie
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal de Corts (DM-289-3/08) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal de Corts before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketDM-289-3/08
Judgment Date26 February 2010
Holding / DispositionRejet du pourvoi
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Palomo Enric ANGLADA FORS
Jacques Richiardi
A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-289-3/08 seguida pel delicte menor d'emissió de xec sense provisió de fons, sent part apel·lant Escudero, representat pel Lletrat Sr. Villalba i sent parts apel·lades Montenegro, representat pel Lletrat Sr. Recio, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Morales i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Palomo.
RESULTANT:
que el resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent :
"que són fets provats i així és declara que Escudero és llogater de l'hotel Almeria, i a fi d'efectuar el pagament de la renda al propietari, Montenegro, emeté dos xecs de l'entitat bancària ORG_0, amb numero , de data 31 de juliol del 2007, i amb numero , i data 31 d'agost del mateix any, i d'un import de 29.000 EUR i 19.000 EUR, respectivament. Presentats els xecs al cobrament, no pogueren ser pagats per manca de provisió suficient."
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:
"DECIDIM :
Primer - que hem de condemnar i condemnem a Escudero com autor d'un delicte menor d'emissió de xec sense provisió de fons, tipificat i penat a l'article 242 del Codi Penal, a la pena de TRES MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL i DOS ANYS DE PROHIBICIÓ D'EMETRE XECS.
Segon - que hem de condemnar i condemnem a Escudero a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a Montenegro, en l'import de QUARANTA-VUIT MIL EUROS (48.000 EUR), quantitat incrementada amb el interès legal des de la data d'emissió de cadascun dels xecs.
Tercer - que hem de condemnar i condemnem a Escudero al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'advera."
RESULTANT: que la defensa de Escudero ha formulat recurs contra l'esmentada sentència, posant de relleu d'una part que si bé és cert que els talons per imports de 29.000
EUR i 19.000 EUR no tenien provisió suficient per paga-rlos en el moment de la presentació, també és cert que Escudero havia arribat a un acord amb el seu banc per pagar dits xecs, que posteriorment el banc, unilateralment, es va desdir i va denegar el seu pagament. D'altra part, sosté que Escudero va fer a favor de Montenegro dos pagaments d'un import total de 21.319 EUR i, posteriorment, en data 19 d'octubre de 2007, va fer una consignació judicial d'un import de 29.925,38 euros que, per les raons que Montenegro va considerar, no va acceptar. Sosté també que aquests diners han servit per pagar lloguers endarrerits i per compensar la manca de pagament dels talons.
Estima aquesta defensa, d'una banda que no es compleix uns dels elements del tipus de l'art.242.1.a) del Codi Penal ja que Escudero creia, en el moment que va emetre els xecs d'autes, que el banc li oferiria disponibilitat de girar en descobert. I d'altra banda, ha quedat acreditat, que amb anterioritat a la presentació de la querella, Escudero havia pagat la totalitat del deute relatiu als xecs, i per tant d'acord amb el que estableix l'article 242.2 del Codi Penal, el processat haurà de quedar exempt de pena.
Conseqüentment, sol·licita la revocació de la sentència de data 10 de juliol de 2009 i l'absolució del seu defensat. Subsidiàriament, demana que es condemni a Escudero a la pena màxima d'un mes d'arrest condicional i un any de prohibició d"emetre xecs, sense condemna de pagament de la responsabilitat civil.
En lacte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, sostenint que al moment de lliurar els dos xecs , Escudero era conscient de que no disposava de fons suficients al seu compte bancari ja que, tal com ha reconegut Escudero a la data del judici, el banc no l'havia autoritzat a fer xecs en descobert sense presentació d'una garantia bancària personal, derivant-se de les actuacions que Escudero no ha aportat dita garantia sol·licitada.
D'altra banda, estima d'una part que no s'ha d'apreciar l'excusa absolutòria de l'article 242 del Codi Penal doncs no s'ha abonat al perjudicat Montenegro la quantia objecte dels xecs lliurats, i d'altra part, que la pena imposada pel Tribunal és idònia i adequada als fets.
En quant a la responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal deixa a criteri del Tribunal les seves apreciació i quantificació, havent exercit el perjudicat les accions civils i penals al seu abast.
Per tant, demana la confirmació de la sentència recorreguda per considerar-la plenament ajustada a Dret.
En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.
RESULTANT: que la defensa del Sr. Montenegro s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per la defensa del condemnat Sr. Escudero, posant de relleu que la defensa d'aquest darrer no ha aportat cap fet, argument, raonament o consideració nova, sinó que es limita a reproduir les mateixes afirmacions- incertes- que va efectuar per davant del Tribunal "a quo", i que ja han estat adequadament i amb encert resoltes en la sentència apel·lada.
Manifesta també que no és cert que Escudero hagi pagat al Sr. Montenegro ni la totalitat ni part dels imports dels talons de compte corrent bancari impagats.
Estima que en el present cas es compleixen tots els elements del tipus del delicte de l'article 242 del Codi Penal i sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació integra de la resolució apel·lada, amb imposició al Sr. Escudero del pagament de la totalitat de les costes de la segona instància incloent expressament dins d'ells els honoraris d'advocat d'aquesta part.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIO APEL·LADA.
CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que hi ha lloc a absoldre a Escudero doncs no es compleix un dels elements del tipus de l'article 242 ja que aquest darrer creia que el banc li oferiria disponibilitat de girar en descobert, i endemés, que Escudero havia pagat la totalitat del deute relatiu als xecs.
CONSIDERANT: però, que la defensa de la part apel·lant no ha aportat cap element o argument nou de fet o de dret per a sostenir el seu recurs, limitant-se a reproduir les mateixes afirmacions efectuades davant del Hble. Tribunal de Batlles. Per tant i d'acord amb el principi d'immediació de l'article 158 del Codi de Procediment Penal, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions del condemnat i del perjudicat, arriba a la mateixa conclusió que la de l 'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir que, en el present cas, que es compleixen tots els elements conformadors del tipus del delicte menor d'emissió de xecs sense provisió de fons de l'article 242 del Codi Penal, del qual n'és responsable en concepte d'autor Escudero, doncs :
Escudero ha reconegut tant davant de l'Hble Batlle instructor com a la vista oral, haver lliurat els dos títols valors per un import global de 48.000 EUR amb plena consciència de que no disposava de fons suficients al seu compte bancari;
ell mateix ha reiterat a la vista oral les seves manifestacions anteriors segons les quals sabia al moment de lliurar els xecs, que el banc no l'havia autoritzat a fer xecs en descobert sense garantia bancària personal, i res en les actuacions permet acreditar que s'ha aportat dita garantia bancària personal. Cal afegir endemés que aquest tipus de promesa de l'entitat bancària feta amb condició que no s'ha respectat, no té cap incidència sobre la intenció d'emetre xecs sense provisió suficient per part de l'autor.
no es pot apreciar en el present cas l'excusa absolutòria prevista a l'art.242.2 del Codi Penal, doncs no queda acreditat que s'ha abonat la quantia que és l'objecte nominal dels xecs lliurats al perjudicat Montenegro, quina declaració és clara i contundent a més de reiterada, sense cap mena de dubte a l'acte del judici oral, i sense que cap prova contraria i objectiva pugui contradir-les.
CONSIDERANT: que la pena pronunciada en la sentència de data 10 de juliol de 2009 contra Escudero, s'inscriu dins del límit previst per la Llei, i es considera adaptada a la gravetat dels fets compte tingut de les circumstàncies de la seva comissió així com de les circumstàncies personals de Escudero, el qual encara avui no ha pagat ni en totalitat ni en part la quantia global dels xecs, justificant així mateix les disposicions civils de la sentència recorreguda ja que les quantitats pagades no tenen res a veure i són independents de la quantia global dels xecs.
CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Escudero, part apel·lant, el pagament de les despeses processals causades en la present instància així com els honoraris d'advocat suportats per la part apel·lada que seran determinats en període d'execució de la sentencia.
Decisio
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació Lletrada del Sr. Escudero contra la sentència de data 10 de juliol del 2009, dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-289-3/08, CONFIRMEM INTEGRAMENT DITA SENTENCIA condemnant Escudero al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància i dels honoraris d'advocat suportats per la part apel·lada i fixats en període d'execució de sentencia.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
