STCOR ANDORRA, a 06 d'abril del 2010 - ROJ: STCOR 35/2010

Pocs dies després, i també a la Plaça del Poble, el processat T..... li vengué al jove Morell, que aleshores tenia 18 anys d'edat, una petita quantitat del citat producte estupefaent haixix.

El processat en el moment dels fets patia una síndrome del lòbul frontal, secundaria a un traumatisme craneoencefàlic patit a rel d'un accident de motocicleta sofert a l'any 1999. Aquest problema neurològic li provoca una severa disminució de les seves capacitats intel·lectuals, les cognoscitives i les volitives, presentant alteracions de caràcter i de la conducta, amb especial èmfasi en un dèficit en el control dels impulsos.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a menor d'edat, en grau de temptativa, i del delicte menor de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a major d'edat per al propi consum, tipificats als articles 283.1b) i 282.2 del Codi Penal, dels que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal eximent incomplerta de trastorn mental transitori de l'article 27.4 posa't en relació amb l'article 28 del Codi Penal.

Demana que s'imposi al processat la pena de 6 mesos de presó condicional i qualificada al seguiment de tractament psicoterapèutic i de rehabilitació psicosocial, i el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que no hi lloc a responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, modifica les seves conclusions provisionals, en el sentit de mantenir la qualificació delictiva, i la participació del processat, però entenent que concorre la circumstància excloent de la responsabilitat criminal d'anomalia o alteració mental, de l'article 27.4 del Codi Penal.

Per la qual cosa no demana la imposició d'una pena sinó d'una mesura de seguretat, demanant doncs la seva lliure absolució i la imposició d'una mesura de seguretat consistent en: el seguiment de tractament ambulatori de l'article 73.2 a) del Codi Penal, i el seguiment de programa formatiu i educacional (art. 73.2 b), tot això per un període de 5 anys. Mantenint la petició de que se li imposin les despeses processals causades.

Decisio

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a menor d'edat, en grau de temptativa, i d'un delicte menor de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a major d'edat per al propi consum, tipificats als articles 283.1 b) i 282.2 del Codi Penal.

Així doncs, el processat va oferir, per una banda, haixix al menor de 18 anys Pina (que en aquell moment tenia 13 anys d'edat), tal i com el noi relata al judici oral i ha mantingut en tot moment. Trobant-se al processat dins l'ascensor del Pàrking Vinyes, on el Sr. T..... li va oferir "chocolate por 10 euros", oferiment que el noi va refusar, explicant-ho però a la seva mare, que va ser qui va procedir a denunciar els fets immediatament.

Donant-se, doncs, tots els elements del tipus imputat de l'article 283.1 b) de Codi Penal, referit a substància cànnabis o de toxicitat similar (de l'article 282.2 del Codi Penal), en grau de temptativa de l'article 17.1 del Codi Penal.

I és diu que el delicte es presenta en una forma imperfecta d'execució perquè a diferència del tipus bàsic dels delictes contra la salut púbica, que es consuma ja amb la mera possessió de la substància preordenada al tràfic, la descripció d'aquest subtipus agreujat que es demana d'aplicació és ben diferent, configurant-se aquest subtipus com de resultat, doncs el verb nuclear ("es faciliti") implica que s'hagi ja facilitat la droga a la persona menor d'edat o incapaç, en el cas del supòsit segon.

Que per altre banda, i en dates posteriors a aquest fet, el processat, per la mateixa zona del Pàrking Vinyes i la Plaça del Poble, va vendre a Morell, que ja tenia 18 anys d'edat, una xina de haixix, com va relatar el testimoni en la seva declaració davant el Batlle (folis 43 i 44), declaració a la que es va remetre ell mateix al judici oral, confirmant que tot el que havia dit era cert i veritat, però que volia oblidar aquells fets (ell també va ser enjudiciat en el seu moment, doncs).

En aquest cas, doncs, es van donar els elements configuradors del tipus de l'article 282.2 del Codi Penal, ja que el processat va vendre a un major d'edat haixix, substància que s'engloba en el subtipus recollit al punt 2º del precepte, i acció que és de les descrites en el punt 1º del mateix article.

CONSIDERANT: que, dels esmentats delictes n'és autor el processat, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Que el processat nega els fets en tot moment, afirmant que consumeix haixix però que no en ven.

Front això, tots dos testimonis han estat contundents en tot moment al llarg del procediment, identificant-lo com la persona que els va facilitar o vendre haixix. L'un perquè a més el coneix pel nom i de que sap que ven haixix (C.....), i l'altre perquè el va descriure perfectament en el seu moment, afegint que quan va explicar als seus companys el que havia passat li van confirmar que aquell era T....., explicant ell mateix al judici oral que quan el va veure cara a cara va saber que era T perquè n'havia sentit parlar.

Cap motiu hi ha per dubtar de les identificacions fetes pels dos nois, més quan refereixen que es tracta d'una persona peculiar, amb una especial manera de vestir, que sempre va sola, és més gran que ells, ronda per la zona de la Plaça del Poble i el parc de "skate", i que es conegut per oferir haixix als nois, havent descrit tots dos joves dos episodis puntuals i localitzats d'oferiment de la substància, l'un, i de compravenda, l'altre.

CONSIDERANT: que, concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal excloent de patiment d'anomalia o alteració mental que impedeix comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió, de l'article 27.4 del Codi Penal.

Que de la prova pericial mèdica practicada al plenari mitjançant la declaració del Dr. Cano, qui va ratificar els seus informes que obren als folis 20 i 28 de la causa, va quedar perfectament explicat que a conseqüència d'un accident de moto patit a l'any 1999, el processat pateix un important problema neurològic, conegut com a síndrome del lòbul frontal. Que aquest problema es manifesta en una important disminució en les seves capacitats intel·lectuals i volitives, explicant al plenari que especialment el problema es centra en el control dels impulsos, amb un dèficit en aquest control. Patint alteracions de memòria importants que determinen que no codifiqui bé la informació que aprèn i que el pensament estigui alterat.

El doctor, en el seu informe que consta al foli 20 i ss, va afirmar que "la seva problemàtica psíquica i neurològica impedeix la imputabilitat del delicte".

Que el resultat de la dita prova pericial va determinar a l'acte del judici oral que el Ministeri Fiscal modifiqués les seves conclusions,demanant l'aplicació de la eximent complerta (i no incomplerta com havia demanat fins aquell moment), per la qual cosa el Tribunal també es troba determinat per aquesta petició, que ja havia estat feta de manera subsidiària per la pròpia defensa del processat.

Així doncs, hem de concloure que el processat va cometre els fets que integren tots dos delictes descrits, però no se li pot atribuir responsabilitat penal pel mateixos, per la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat esmentada, doncs el processat patia un problema neurològic que determina la seva inimputabilitat, en especial la seva capacitat d'actuar d'acord amb el que pot entendre que s'ha de fer, les seves facultats volitives.

Que la concurrència de la excloent implica la necessària imposició d'una mesura de seguretat, segons disposen els articles 72 i ss del Codi Penal. En aquest cas doncs, afirmada la comissió d'un fet constitutiu de delicte, és igualment de caràcter afirmatiu la conclusió sobre un pronòstic de comportament futur perillós, és a dir, que indica la probable comissió de nous delictes, donades les característiques del problema que pateix el processat i que no es troba sota tractament psicoterapèutic.

Així doncs, el Tribunal considera adient en el supòsit d'autes la imposició d'una mesura de seguretat no privativa de llibertat (article 73.2 del Codi Penal), i en concret la sol·licitada pel Ministeri Fiscal, de seguiment de tractament ambulatori en centre terapèutic, així com de seguiment programa especial formatiu i educatiu escaient amb el problema neurològic que pateix.

Pel que fa a la daurada del tractament, de la mesura, es fixa la seva durada màxima en 5 anys (art. 76 del Codi Penal).

CONSIDERANT: que, no hi ha lloc a responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que, el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem d'absoldre i absolem Pla, com a responsable penal del delicte major de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a menor d'edat, en grau de temptativa, i del delicte menor de venda de cànnabis o droga de toxicitat similar a major d'edat per al propi consum, per la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal excloent de patiment d'anomalia o alteració mental que impedeix comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió, essent-li imposada la mesura de seguretat de seguiment de tractament ambulatori en centre terapèutic, així com de programa especial formatiu i educatiu, escaient amb el problema neurològic que pateix, fixant-se la seva durada màxima en 5 anys, essent-li imposat el pagament de les despeses processals causades.

Acordem el comís i la destrucció de la droga intervinguda.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE