ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.55d13a82 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° DM-290-2/09·29 maart 2011·Confirmation
STCOR ANDORRA, a 29 de març del 2011 - ROJ: STCOR 31/2011
Gerecht / InstantieTribunal de Corts (appel)
Zaaknummer / ECLIDM-290-2/09
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2011:31) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 29 de març del 2011 - ROJ: STCOR 31/2011).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 mars 2011 (n° DM-290-2/09) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 31/2011, Tribunal de Corts d'Andorre, 29 mars 2011
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts d'Andorre (Tribunal de Corts), 29 mars 2011, STCOR 31/2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:31, recours n° DM-290-2/09 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 9 juin 2009, vers 20 heures, un agent de la circulation, M. Manso, constate que la motocyclette de M. Quesada est mal stationnée dans la rue des Écoles de Sant Julià de Lòria. Il demande à un passant d'avertir le propriétaire. Ce dernier revient, enfourche la moto, puis se ravise, redescend, stationne le véhicule au même endroit et adresse à l'agent un geste déplaisant avant de retourner dans un bar voisin. Lorsque l'agent s'apprête à verbaliser le véhicule, M. Quesada revient, s'approche de lui en criant et proférant des insultes, ainsi que des menaces de mort formulées en termes précis. Un tiers, O. P., est également présent lors de l'incident.
Par jugement du 3 août 2009, le Tribunal de Batlles a déclaré M. Quesada coupable de délits mineurs d'injures légères envers des agents de l'autorité et de menaces non conditionnelles. Il l'a condamné à six mois d'emprisonnement avec sursis, le délai de sursis étant de deux ans, ainsi qu'aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, il lui a enjoint de verser à M. Manso 600 euros au titre du préjudice moral.
M. Quesada a interjeté appel. Il soutenait qu'aucune preuve à charge ne permettait de l'incriminer, que ses déclarations étaient constantes, et que la déduction tirée par le premier juge de son absence de souvenir, assimilée à une absence de dénégation, portait atteinte à la présomption d'innocence. À titre subsidiaire, il sollicitait une peine moindre, soit quatre mois d'arrêts nocturnes avec sursis, et contestait toute responsabilité civile. Le ministère public, la partie civile et le requérant ont été entendus en audience publique.
Il convient de noter que le « résumé I.A. » figurant sur la plateforme ne fait pas partie du jugement et ne saurait être tenu pour une motivation de la juridiction. Le présent commentaire s'appuie exclusivement sur le texte intégral.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
Dans quelle mesure la juridiction d'appel peut-elle réexaminer l'appréciation des preuves opérée en première instance, lorsque celles-ci consistent principalement en des déclarations de personnes entendues à l'audience ?
La condamnation pouvait-elle reposer sur un faisceau de preuves indiciaires et sur la déclaration du prévenu n'ayant pas gardé le souvenir de certains propos, sans méconnaître la présomption d'innocence et le principe in dubio pro reo ?
La réparation du préjudice moral, fixée à 600 euros, pouvait-elle être maintenue ?
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal de Corts (DM-290-2/09) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-nou de març del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-290-2/09 seguida pels delictes menors d'injúries lleus als agents de l'autoritat i d'amenaces no condicionals, sent part apel·lant Quesada, representat per la Lletrada Sra. Anaya i sent parts apel·lades Manso, l'H. C. de S. J. de L., representats ambdós per la Lletrada Sra. Calderón, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Araujo, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"que són fets provats i així es declara que en data 9 de juny del 2009, vers les 20.00 hores, Manso es trobava al C/ de Les Escoles de Sant Julià de Lòria, desenvolupant la seva tasca d'Agent de Circulació; que en observar que la motocicleta marca Sumco matrícula (...) propietat d'Quesada es trobava en dit carrer, mal estacionada, demanà a un veí de la Parròquia d'anar a avisar-lo per tal que la retirés del lloc; que moments després Quesada, que es trobava en un bar proper, arribà, posant-se el casc i pujant a la moto per marxar; que en veure que l'Agent de Circulació pujava també a la grua per marxar, Quesada es tornà a treure el casc, baixà de la moto i la deixà aparcada al mateix lloc i fent un gest despectiu amb la mà vers l'Agent, tornà a entrar al bar on inicialment es trobava; que en observar-ho l'Agent de Circulació pel retrovisor, baixà novament del vehicle grua, anant a sancionar la motocicleta, arribant altre cop Quesada el qual exaltat, s'encarà amb l'Agent de Circulació al que digué, cridant: "ya me marcho cabrón, que me había olvidado la cartera; eres un sinvergüenza y un hijo de puta; tú tienes un problema conmigo y la única manera de acabar con él es que te voy a dar dos puñaladas y te voy a abrir de abajo a arriba, porqués eres un cerdo, un hijo de puta y un gilipollas."; que en contestar-li O.P. que l'únic problema que havia tingut havia estat fa anys, amb ell i el seu sobre i que aquell havia estat solventat, Quesada li digué amb el dit alçat: "a mi suegro ni le menciones que hace tres años que está muerto y te voy a reventar la cabeza" decidint l'Agent de Circulació avisar el Servei de Policia."
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:
"que hem condemnar i condemnem Quesada com autor d'uns delictes menors d'injúries lleus als Agents de l'Autoritat i amenaces no condicionals, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat i de Procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
I en concepte de responsabilitat civil, Quesada indemnitzarà al Sr. Manso en la quantitat de sis-cents euros (600 EUR) en concepte de perjudici moral."
RESULTANT: que la part apel·lant, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, manifestant que en el cas d'autes existeixen versions contradictòries, no havent-hi cap prova de càrrec contra P., el qual sempre ha negat els fets que li son imputats, no oferint les seves declaracions cap mena de dubte, manifestant que mai va declarar "te voy a reventar la cabeza"
D'altra part, la deducció que es fa en la sentència de que el no recordar sigui assimilable a "no negar" i condueix a l'acceptació de la culpa, constitueix, al seu criteri, una clara i evident vulneració del dret a la presumpció d'innocència. Per tot el que considera que no existeixen en autes suficients elements incriminatoris contra el seu defensat que permetin provar els fets pels quals venia acusat, sol·licitant que es dicti la lliure absolució del mateix.
Subsidiàriament, en el cas de que es consideri a P. responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals i d'injúries lleu a agent de l'autoritat, demana que la pena a imposar no sigui superior a la de quatre mesos d'arrest nocturn condicional, no havent quedat acreditada cap tipus de responsabilitat civil.
A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret, sol·licitant-ne la seva confirmació
En efecte estima que s'ha acreditat en autes la realitat dels fets pels quals s'ha condemnat a P., no sols per la versió constant de l'agent de circulació, sinó perquè aquesta ve confirmada per dos testimonis, i encara que un d'ells no comparegués a judici, qual cosa no impedeix que la seva declaració sigui valorada com a prova indiciària.
A l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs, afegint que considera totalment ajustada la responsabilitat civil atribuïda per la sentència.
RESULTANT: que la part apel·lada s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada en entendre que la mateixa és totalment ajustada a dret.
Posa de manifest que la fonamentació del recurs és errònia puix que parteix que la versió del condemnat, la qual ha quedat totalment desacreditada per la prova practicada.
Tanmateix, posa de relleu que en Dret Penal andorrà, està admesa la prova indiciària o indirecta per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència, havent el Tribunal sentenciador valorat correctament el conjunt de la mateixa.
Per tant, considera que la sentència recorreguda ni incorre en vulneració del dret a la presumpció d'innocència, ni atempta contra el principi in dubio pro reo.
Pel que respecta a la responsabilitat civil, considera que la sentència ha de ser igualment confirmada, trobant totalment ajustada la quantitat fixada de 600 EUR en concepte de perjudici moral, dany que emergeix de manera directa i immediata de les injuries i les amenaces proferides per P. envers el seu representat.
A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta i oposició al recurs.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.
CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que s'ha fet una errònia valoració dels elements probatoris que consten en autes i per que no existeix prova de càrrec suficient contra Quesada per a condemnar-lo pels delictes menors d'injúries lleus i d'amenaces no condicionals dels que venia acusat, la qual cosa ha de comportar, segons manifesta, la lliure absolució del mateix.
CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.
Doncs d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausat -article 160 del Codi de Procediment Penal- i dels testimonis de càrrec, quina declaració - que no es pot qualificar com a contradictòria amb la de l'inculpat, puix que no es poden donar versions contradictòries en les declaracions de persones que no es troben en idèntica situació processal- és clara i contundent, a més de reiterada i ratificada sense cap mena de dubte, tant davant del servei de policia, com a l'acte del judici oral, en el que hi hagué l'oportuna contradicció, arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que Quesada va expressar-se i actuar, tal com és relata en el resultant de fets provats de la sentència apel·lada, o sigui, proferint injuries i amenaces contra Manso, puix que la versió exculpatoria donada per l'inculpat no ha quedat en absolut acreditada al llarg de les actuacions, i per contra, ha quedat ratificada la tesi del perjudicat, pels testimonis que han deposat en el marc de la present causa, i encara que un d'ells no comparegués a l'acte del judici oral, no per això, no pot deixar d'ésser valorat com un indici més en favor de la versió mantinguda, de forma reiterada, per la víctima. A més, no és pot tampoc obviar que, com recull la sentència recorreguda, el propi condemnat, tot i arribar a negar la realitat mateixa de l'incident, va manifestar que no recordava si havia dit a l'agent de circulació "te voy a reventar la cabeza", la qual cosa implica, per tant, la possibilitat de que realment li digués -com afirma el perjudicat-, i ve, així mateix, a demostrar i a confirmar la realitat de la violència verbal en l'incident efectivament produït.
CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, conseqüentment, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.
CONSIDERANT: que a l'empara del disposat en els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la part apel·lant ha de pagar les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada a determinar en període d'execució de sentència.
VIST
: les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Lletrada Sra. Anaya en nom i representació del Sr. Quesada, contra la sentència de 3 d'agost del 2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM- 290-2/09, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la mateixa, condemnant l'apel·lant al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada, a determinar en període d'execució de sentència.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
