ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c978c552 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° CP-241-3/10·25 octobre 2011·Confirmation
STCOR ANDORRA, a 25 d'octubre del 2011 - ROJ: STCOR 109/2011
Juridiction / SourceTribunal de Corts (appel)
Référence / RôleCP-241-3/10
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2011:109) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 25 d'octubre del 2011 - ROJ: STCOR 109/2011).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 octobre 2011 (n° CP-241-3/10) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 109/2011 (ECLI:AD:TCORAD:2011:109)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 109/2011, Tribunal de Corts (Andorre), Penal, 25 octobre 2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:109, recours CP-241-3/10 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie au départ (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Le litige naît d'une altercation survenue le 24 avril 2010, vers 9 h 45, dans l'établissement « A. A. » de Sant Julià de Lòria. Toll, propriétaire de l'établissement, reprochait à Àguila, son employé, de ne pas avoir ouvert à l'heure et de sa tenue vestimentaire. Selon les faits retenus en première instance, Àguila aurait répondu de manière insolente, puis frappé Toll de trois coups de poing à la tête. Toll aurait alors saisi une roue munie d'une jante et frappé Àguila au bras droit.
Les deux protagonistes ont été blessés. Àguila présentait une contusion du coude droit et une contusion de l'épaule gauche, avec un pronostic léger. Toll présentait notamment une contusion faciale gauche, un hémotympan gauche et une entorse de l'articulation temporo-mandibulaire, avec une incapacité de dix jours.
Le juge unipersonnel (Batlle) a condamné chacun des deux hommes, pour la contravention pénale de lesions dolosives (lésions volontaires), à sept jours d'arrêt domiciliaire conditionnel. Il a également déclaré Àguila civilement responsable et l'a condamné à indemniser, d'une part, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (79,75 €) et, d'autre part, Toll (326,55 €). Les deux parties ont interjeté appel.
Le Tribunal de Corts, saisi en appel, a confirmé intégralement le jugement, après une appréciation critique des témoignages et des versions successives des parties.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, dont trois principales :
L'étendue du contrôle de l'appel sur l'appréciation des preuves. Le juge d'appel peut-il substituer son appréciation à celle du premier juge, en l'absence de témoin direct des faits et en présence de deux versions contradictoires ?
La matérialité des faits et l'imputation de la contravention. Les lésions constatées médicalement permettent-elles d'établir que l'agression initiale émane d'Àguila, malgré les variations de sa version ?
La légitime défense. La riposte de Toll, qui a saisi une roue et frappé son adversaire, peut-elle être regardée comme une légitime défense excluant la responsabilité pénale ?
Solution et dispositif
Sur l'appréciation de la preuve
Le Tribunal rappelle une jurisprudence constante selon laquelle la faculté de revoir l'appréciation des preuves par le juge a quo, reconnue par l'effet dévolutif de l'appel, doit être exercée « avec mesure » et seulement lorsque l'erreur d'appréciation est « bien évidente ». Il invoque à cet effet les principes d'immédiateté, de publicité et de contradiction, qui gouvernent le procès oral.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal de Corts (CP-241-3/10) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-cinc d'octubre del dos mil onze
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-241- 3/10 seguida per les contravencions penals de lesions doloses, contra Águila, representat per la lletrada Sra. Briones, i contra Toll, representat pel lletrat Sr. Nogués, parts apel·lants, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Escolano, part apel·lada i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
que el resultant de fets provats de la Sentència apel·lada diu el següent:
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
"són fets provats i així es declara que en data 24 d'abril de 2010, vers les 09'45 hores, es produí una discussió a l'interior de l'establiment "A. A." de la vila de Sant Julià de Lòria, entre els implicats, Águila i Toll, després que Toll, propietari de l'esmentat establiment, li recrimines a Águila, empleat del mateix, el fet de no haver obert l'establiment a les 09'00 hores com així ho havia de fer i d'anar a treballar vestit de qualsevol manera i en qualsevol condició, comentari que no li agradà a Águila, contestant-lo de manera xulesca i arrogant, pel que Toll li digué que deixes de dir tonteries i que es poses a reballar, moment en el que Águila va donar tres cops de puny al cap de Toll, més concretament, a l'orella esquerra i amb la mà oberta, motiu pel qual, aquest darrer, agafà una roda amb llanta d'un vehicle, i aixecant-la li donà a Águila un cop a l'avantbraç del braç dret.
Que, es desprèn de l'informe del Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell que obra en el marc de les presents actuacions (foli 12) que Águila, a conseqüència dels fets d'autes, patí una contusió al colze dret i una contusió a l'espatlla esquerra, contusions amb un pronòstic lleu, essent derivat al seu domicili i no havent necessitat cap altra assistència mèdica ni baixa laboral.
Que, així, mateix, l'altre implicat Toll, també es traslladà al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, un cop ocorreguts els fets d'autes, on se li diagnosticà una contusió facial esquerra, un hemotimpa esquerra, un esquinç ATM (articulació temporo maxil·lar) esquerre i una contusió a la mà dreta, segons es desprèn de l'informe d'Urgències que obra en autes (foli 9). Que, així mateix, i segons l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense que ha estat incorporat en autes (foli 57 a 58) les lesions patides per Toll, van tardar en curar deu (10) dies, havent estat valorat el perjudici del dolor en 0'25/7, el perjudici estètic nul i la incapacitat parcial permanent també nul·la."
Fonaments de dret
RESULTANT: que la part dispositiva de la Sentència apel·lada conté el següent pronunciament:
"DECIDEIXO : Que he de condemnar i condemno, Águila, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses a la pena de SET (7) DIES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL.
Que, he de condemnar i condemno a Toll com autor d'una contravenció penal de lesions doloses a la pena de SET (7) DIES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL.
Que he de declarar i declaro la responsabilitat civil de Águila, que haurà d'indemnitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la suma de setanta-nou euros amb seixanta- cèntims (79,75.-EUR) i, que haurà d'indemnitzar a Toll en la suma de tres-cents vint-i-sis euros amb cinquanta-cinc cèntims (326,55.-EUR) en concepte dels perjudicis soferts com a conseqüència dels fets d'autes."
Decisio
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTÈNCIA APEL·LADA.
CONSIDERANT: que abans d'analitzar els elements de la causa, escau recordar la reiterada jurisprudència de que si bé el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem revisar la valoració de la prova feta pel Tribunal a quo, en virtut del principi d'immediació, publicitat i contradicció, que són els rectors del judici oral, dita facultat ha d'exercir-se amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident.
CONSIDERANT: que malgrat no hi va haver testimonis dels fets produïts el 24 d'abril del 2010, vers les 9.45 hores, a l'interior de l'establiment "A. A.", i han estat donades pels implicats dues versions contradictòries dels fets, no existeix per això cap dubte raonable sobre el que realment va passar.
N'apareix que :
Águila i Toll mantenien una relació de treball molt conflictiva que era mal portada a nivell psíquic per l'empleat, el qual es trobava de baixa laboral fins el 15 de març del 2010 per raó d'un síndrome ansiós-depressiu segons els documents mèdics figurant a la causa,
desprès d'haver constatat que el seu empleat no es trobava al seu lloc de treball, quan segons ell, aquell havia d'obrir el comerç a les 9.00 hores, Toll telefonà a Águila preocupant-se per aquesta absència i demanant-li de presentar-se el més ràpidament possible,
Águila, que ha reconegut haver ingerit begudes alcohòliques durant la nit precedent, arribà alguns minuts més tard, encara sota els efectes de l'alcohol, ço que fou constatat pels agents del Servei de Policia que van intervenir desprès de l'altercat,
Toll dirigí varis retrets a Águila (retard, aspecte vestimentari), manifestament en uns termes virulents, compte tingut de les circumstàncies,
Sigui tot un conjunt d'elements perfectament compatibles amb un acte impulsiu per part de Águila.
D'altra banda, cal tenir en compte que fou a requeriment de Toll que va intervenir el Servei de Policia, a qui es queixà immediatament d'haver estat agredit a cops de puny a la cara, havent constatat els agents que tenia "una vermelló a l'orella esquerra".
Sobretot, la versió donada per Águila, que ha negat sempre haver donat el més mínim cop, ha anat variant sobre l'explicació de les ferides de Toll :
19 de maig del 2010 (davant el Servei de Policia) : "en P. va agafar una roda amb llanta i va venir a intentar colpejar-me la cara, posant jo el braç per protegir la meva cara, a lo qual un cop la roda va picar al meu braç i a la meva espatlla esquerra, la roda va caure de costat vers la cara d'en P. donant-li la roda un cop a la cara d'en P.",
8 de juny del 2010 (davant el Batlle instructor) : "en P. aixecà la roda que es trobava al terra, amb intencions de donar-li a la cara, protegint-se el compareixent amb el seu braç dret, donant- li la llanta un cop a l'antebraç i a l'espatlla, sortint la roda per la inèrcia, vers en P.",
21 de març del 2011 (judici oral) : "ell es va defensar del cop de la roda, potser les lesions se les va fer ell amb la roda ... ell suposa que s'ha fet mal ell mateix amb la roda",
recurs d'apel·lació : Toll va perdre l'equilibri i la roda que portava aixecada li va caure a sobre, lesionant-li la cara i l'orella.
Aquesta versió està a més desproveïda de qualsevol versemblança, essent el mecanisme de producció de les lesions de Toll, declarat o suposat, contrari a la més elemental lògica física.
Per contra, les lesions de Toll medicalment constatades (esquinç mandibular esquerra, hemotimpà oïda esquerra) són concordants amb una agressió consistent en cops de puny a la cara, costat esquerre, amb la mà dreta, actes de violència que ha pogut exercir Águila amb dita mà, contràriament al que ha estat afirmat davant el Batlle instructor en invocar la seva deficiència física, com sigui que pateix una impotència funcional de l'espatlla esquerra.
És doncs per una justa apreciació dels elements sotmesos al seu examen que el Tribunal Unipersonal del Batlle ha validat la versió donada per Toll i conseqüentment ha declarat a Águila culpable de la contravenció penal de lesions doloses que venia imputat pel Ministeri Fiscal.
Aquest Tribunal ha descartat igualment, a bon dret, la circumstància de legítima defensa, excloent de la responsabilitat penal, invocada per la representació lletrada de Toll, en relació amb la violència exercida envers Águila que ha consistit per part del primer, i desprès d'haver rebut els cops de puny, a agafar una roda amb llanta d'un vehicle, a aixecar-la i a donar un cop al seu adversari, ocasionant-li una contusió al colze dret i una contusió a l'espatlla esquerra, fet constitutiu de la contravenció penal de lesions doloses ; si bé els termes "baralla mutualment acceptada" emprats pel Tribunal de primera instància són impropis al cas d'autes, el cas és que la resposta a l'agressió il·legítima no era absolutament necessària, podent Toll marxar fàcilment i avisar el Servei de Policia, tal com va fer posteriorment, però, a més a més, era desproporcionada, essent l'acció de Toll susceptible, compte tingut de l'important pes de la roda, de causar greus lesions, com sigui que aquest no podia controlar, per l'ús que ha fet d'aquest objecte, el lloc de l'impacte corporal.
Conseqüentment, els recursos d'apel·lació han de ser desestimats i la sentència de data 21 de març del 2011 confirmada íntegrament.
CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, escau imposar el pagament de les seves respectives despeses processals a cadascun dels recurrents, per raó del resultat.
CONSIDERANT: que d'acord amb el principi del venciment objectiu, les costes processals d'aquesta segona instància han de ser imposades a les parts recurrents que no han vist acollits els seus arguments.
VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
FALLEM: que DESESTIMANT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions lletrades de Águila i Toll contra la Sentència de data 21 de març del 2011dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa CP-241-3/10, CONFIRMEM íntegrament dita Sentència, imposant-se les despeses processals d'aquesta segona instància a ambdós recurrents.
Cada part abonarà les seves despeses processals causades Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
