ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.69d954af · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° TC-082-2/10·24 January 2012·reformation
STCOR ANDORRA, a 24 de gener del 2012 - ROJ: STCOR 3/2012
Court / AuthorityTribunal de Corts (appel)
Case Reference / DocketTC-082-2/10
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2012:3) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par reformation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 24 de gener del 2012 - ROJ: STCOR 3/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 24 janvier 2012 (n° TC-082-2/10) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 3/2012 (Tribunal de Corts, 24 janvier 2012)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 3/2012, 24 janvier 2012, Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2012:3 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un serveur, employé d'un établissement de restauration « C. M. » à Andorre-la-Vieille, est poursuivi pour détournement de fonds commis entre avril et septembre 2010. Selon les faits déclarés prouvés, après avoir encaissé le prix des consommations, il annulait le ticket de caisse dans le système informatique et conservait les sommes remises par les clients, sans les enregistrer en caisse. Cette opération était pratiquée presque quotidiennement, deux ou trois fois par jour selon la décision.
La partie lésée, gérant de l'établissement, réclame 3 761,99 euros sur la base de la documentation produite. Le prévenu reconnaît un préjudice d'environ 1 500 euros. Le ministère public qualifie les faits de détournement majeur continué (apropiació indeguda) au sens de l'article 213 du Code pénal, et requiert dix-huit mois d'emprisonnement conditionnel, avec un sursis de quatre ans, ainsi que l'indemnisation du préjudice réclamé. La défense admet la matérialité des faits mais conteste la qualification : elle soutient que les faits relèvent du vol simple (furt) de l'article 197 du Code pénal, au motif que le prévenu n'avait en aucun cas titre pour posséder ou administrer les fonds. Elle conteste en outre le montant réclamé, en faisant valoir que d'autres employés annulaient également des tickets et que certaines opérations correspondent à des jours de congé, de repos hebdomadaire ou à des périodes hors horaire de travail.
Le Tribunal de Corts (formation composée des magistrats Enric Anglada Fors, Jean-Marie Ferrandez et Concepció Baron Mora, celle-ci étant rédactrice de la décision) statue en jugement oral et public. Le dossier identifie Enric Anglada Fors comme ponent. Le numéro de la cause est TC-082-2/10.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur la qualification pénale. Il s'agit de déterminer si le fait, pour un employé chargé d'encaisser des sommes d'un client, de les conserver après avoir neutralisé le ticket de caisse relève de l'infraction de détournement (apropiació indeguda, art. 213 CP) ou de celle de vol simple (furt, art. 197 CP), comme le soutient la défense.
La seconde concerne l'évaluation du préjudice indemnisable : il s'agit de savoir comment le juge doit apprécier une créance de restitution établie par des pièces comptables susceptibles de comporter des opérations étrangères au délit.
Solution et dispositif
Sur la qualification
Le Tribunal retient que les faits déclarés prouvés sont « legalment constitutius d'un delicte major d'apropiació indeguda de caràcter continuat, previst a l'article 213 del Codi Penal ». Il fonde cette qualification sur deux considérants :
le prévenu s'est approprié à plusieurs reprises les sommes en espèces que les clients remettaient en paiement de la prestation et de la consommation, en annulant partiellement ou totalement le ticket de caisse afin de « favoriser le cuadrament de la caixa » et d'éviter la détection de l'appropriation (considérant 1) ;
« l'élément essentiel du délit d'appropriation indue réside dans l'inexécution dolosive par l'agent de l'obligation contractuelle qui lui incombe de donner la destination due aux sommes reçues, en en disposant dans une évidente fin
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal de Corts (TC-082-2/10) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal de Corts before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketTC-082-2/10
Judgment Date24 January 2012
Holding / Dispositionreformation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Andrade Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-quatre de gener del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-082-2/10 seguida pel presumpte delicte major continuat d’apropiació indeguda, contra Araujo, nascut el dia 8 de desembre del 1959 a La Plata (Buenos Aires - Argentina), fill d’Eduardo Cesar i de Margarita Ventura, de nacionalitat argentina, casat, de professió cambrer, i defensat pel Lletrat Sr. Villegas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Canals i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, entre els mesos d’abril a setembre del 2010 l’acusat Araujo, nascut el dia 8 de desembre del 1959, de nacionalitat argentina i sense antecedents penals, aprofitant-se de la seva qualitat de cambrer al comerç “C. M.”, radicat a la planta baixa del XXXX, i a fi d’obtenir un benefici, una volta cobrades les consumicions als clients, anul·lava la venda del tiquet de caixa del sistema informàtic i es quedava amb els diners que li havien entregat els clients, deixant d’ingressar-los a caixa, operativa que practicava quasi diàriament en dos o tres ocasions.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
La part perjudicada i gerent de l’establiment Sr. Benitez reclama la quantitat de 3.761,99 euros segons la documentació aportada.
El processat accepta haver ocasionat un perjudici de l’ordre de 1.500 €.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda, tipificat a l’article 213 del Codi Penal, del qual en considera responsable en concepte d’autor el processat Araujo, demanant se l’imposi una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l’abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil demana s’indemnitzi al perjudicat en la quantitat reclamada de 3.761,99 € degudament acreditada.
RESULTANT: que el lletrat Sr. Villegas, advocat defensor de l’acusat, manifesta la seva conformitat amb la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, matisant però alguns aspectes pel que respecta a la responsabilitat civil derivada, estimant incorrecta la reclamació de 3.761,99 €, d’un costat, perquè també altres empleats feien anul·lacions de tiquets de caixa, d’altra, perquè es reclamen quantitats que corresponen a dies en que l’acusat era o bé de vacances o bé de festa setmanal o bé fora del seu horari laboral, acceptant que el perjudici causat sigui igual o inferior a 1.500 €.
Respecte a la qualificació jurídica, discrepa de la del Ministeri Fiscal, manifestant que els fets d’autes es poden emmarcar dins del tipus penal del delicte menor de furt, de l’article 197 del Codi Penal, ja que l’acusat no tenia en cap cas títol per posseir o administrar els diners del comerç, demanant aleshores la imposició d’una pena màxima de tres mesos de presó condicional.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d’un delicte major d’apropiació indeguda de caràcter continuat, previst a l’article 213 del Codi Penal, ja que el processat Araujo, es queda en diverses ocasions dels diners en efectiu que els clients de l’establiment li lliuraven en pagament del servei prestat i de la consumició efectuada, anul·lant parcial o totalment el tiquet de caixa per tal d’afavorir el cuadrament de la caixa i que no fos detectat l’apoderament.
Que el element essencial del delicte d’apropiació indeguda radica en l’incompliment dolós per part de l’agent, de l’obligació contractual que li ve imposada de donar la destinació deguda als diners rebuts, disposant d’ells amb una evident finalitat de lucre.
CONSIDERANT: que del referit delicte major n’és responsable en concepte d’autor el processat Araujo per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb les disposicions dels article 20 i 21 del vigent Codi Penal, fet que han estat acceptats i reconeguts pel propi encausat des de l’inici de la instrucció, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que si bé el processat accepta els fets, per contra, discuteix la quantia que en concepte de responsabilitat civil reclama la part perjudicada i, així, de l’examen de la documentació aportada per la pròpia part que justifica i acredita el perjudici patit, en resulta, tal i com ho posa de relleu la defensa de l’acusat, certes discrepàncies entre els dies i hores en que es produïren les anul·lacions dels tiquets de caixa i els dies en que segons el llistat de treball aquest era de vacances i/o de festa setmanal o bé, es produïren fora del seu horari laboral.
Que atesa dita argumentació i examinada la documentació qüestionada aportada (folis 75, 76, 83, 85, 89, 97, 105, 107, 110, 119, 130, 134, 135 i 136 per ser fora del horari laboral, així com els folis 69, 77, 90, 102, 108, 114 i 133 per ser de vacances o festiu), procedeix eliminar del llistat que figura als folis 63 i 64 del sumari, les següents quantitats, a tal d’exemple:
La reclamació de 6,80 € que corresponen al tiquet anul·lat del dia 24 d’abril del 2010 (foli 69) doncs segons consta al foli 141 l’acusat Araujo era de vacances,
la reclamació de 41.10 euros que correspons al dia 13 de maig del 2010 (foli 75) atés que segons el llibre de treball (foli 140) era el dia de festa setmanal de l’acusat,
una part de la reclamació, és a dir 57.30 € dels 252,08 € reclamats que corresponen al dia 15 de maig del 2010 (foli 76) atés que les anul·lacions es produïren fora del seu horari laboral (foli 140 - treballa de les 14.00 hores a les 22.00 hores).
I successivament:
menys 13 € del dia 18 de maig del 2010,
menys 55,35 € (dels 106,65 € reclamats) del dia 12 de juny del 2010,
menys 7,50 € (dels 23,45 € reclamats) del dia 26de juny del 2010,
menys 32 € del dia 6 de juliol del 2010,
menys 75,27 € del dia 11 d’agost del 2010,
menys 55,40 € (dels 102,50 €) del dia 13 d’agost del menys 81,90 € del dia 17 d’agost del 2010,
menys 11,50 € (dels 74,89) del dia 21 d’agost del 2010,
menys 78,35 € del dia 25 d’agost del 2010,
menys 42,75 € del dia 30 d’agost del 2010,
menys 25,50 € (dels 66,50 €) del dia 10 de setembre del menys 29,90 € del dia 12 de setembre del 2010,
menys 74,38 € del dia 13 de setembre del 2010,
menys 62,74 € del dia 14 de setembre del 2010,
menys 8,75 € (dels 42,75) del dia 15 de setembre del 2010.
Essent correcta la reclamació dels folis 89, 97 i 107.
Que una vegada restat del total reclamat, les quantitats ans dites, resulta un perjudici global de 2888 €, per la qual cosa el Tribunal estima que l’acusat haurà d’indemnitzar al perjudicat amb dita quantitat.
CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l’acusat Araujo el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Araujo com a responsable penal en concepte d’autor d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres anys.
En concepte de responsabilitat civil Araujo haurà d’indemnitzar al Sr. Benitez, legal representant del comerç “C. M.” en la quantitat de dos mil vuit-cents vuitanta-vuit euros (2.888 €).
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
