STCOR ANDORRA, a 26 de març del 2013 - ROJ: STCOR 60/2013

En data 15 de setembre del 2012, el processat T. trobant- se a la XXXX, s'apropà a un grup de menors d'edat compresa entre els 13 i 14 anys, sense que hagi quedat acreditat que els hi oferís producte estupefaent marihuana.

El processat T. és consumidor d'haixix i marihuana que fuma al domicili d'un conegut seu i juntament amb aquest, radicat a la vila d'Andorra la Vella, el qual el convida.

El processat T., que havia estat condemnat per la Sentència esmentada, a la pena de quatre anys de presó dels quals un de ferm i la resta condicional qualificada a seguir tractament de deshabituació a l'UCA i a mantenir una ocupació laboral regular, havia estat posat en llibertat per part d'aquest Tribunal en data 27 d'agost del 2012.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de venda de cànnabis o producte de toxicitat similar a menors d'edat i en centre d'esbarjo, en grau de temptativa, i de la contravenció penal continuada de consum en grup de cànnabis, tipificats i penats als articles 283.1 b) i c) en relació amb el 282.2 i 500.2 del Codi Penal, dels que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal agreujant de reincidència.

Demana que s'imposi al processat la pena de dos anys de presó i multa de 300 euros pel delicte major i multa de 300 euros per la contravenció penal, més el pagament de les despeses processals.

Precisa que no hi lloc a responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que té en compte l'informe pericial elaborat pel Dr. BORRAS, però només pel que fa a la personalitat de l'encausat i no per aplicar una atenuant, considerant que la pena que demana és conforme a la gravetat dels fets.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets que s'imputen al processat T. ocorreguts el dia 15 de setembre del 2012 no es poden considerar que constitueixin l'il·lícit penal de venda de cànnabis a menors d'edat pel que ve acusat pel Ministeri Públic, tota vegada que si bé és cert que l'encausat rondava el referit dia per la XXXX i que s'apropà a un grup de nois menors d'edat, no és menys cert que en absolut ha quedat acreditat que els oferís a aquests algun tipus de producte estupefaent, atès que si bé hi ha una trucada al Servei de Policia d'una persona que el veié en el lloc xerrant amb tres nens jovenets, de la mateixa no es desprèn amb certesa que els hi oferís cap producte estupefaent, màxim quan aquesta no ha vingut a ratificar les seves manifestacions en seu judicial. I a més, no es pot obviar ni desconèixer que, a rel de dita trucada, T. fou immediatament detingut per una patrulla del Servei de Policia que es desplaçà al lloc a on aquest es dirigia, essent seguidament controlat i escorcollat, sense que se li trobés ni diners ni cap substància estupefaent. En conseqüència, procedeix absoldre'l del dit delicte major.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats, són legalment constitutius d'un delicte major de venda de cànnabis a menors d'edat, en grau de temptativa, així com d'una contravenció penal continuada de consum en grup de cànnabis, tipificats i penats respectivament als articles 283. 1 b) en relació a l'article 282.2 i 500.2 del Codi Penal, puix que han quedat degudament configurats tots els elements subjectius i objectius dels tipus penals esmentats, com resulta amb força d'evidència del relat fàctic descrit en el resultant primer d'aquesta resolució.

El Tribunal no considera que els fets realitzats per T., a diferència del que consta en la qualificació del Ministeri Fiscal, s'hagin comès en centre d'esbarjo, doncs resulta palmari que una plaça o carrer de qualsevol població no pot rebre aquest qualificatiu, i a més, no es pot ni s'ha de confondre un lloc públic amb un recinte d'esbarjo, per la qual cosa els fets d'autes no es poden incardinar dins del paràgraf c) de l'article 283.1 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que dels esmentats il·lícits penals n'és autor Gibert per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat degudament acreditat per la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment pel reconeixement efectuat pel propi encausat quan a la contravenció penal continuada de consum en grup de cànnabis, i per la deposició dels menors a qui els hi demanà si tenien o volien droga, ratificant el menor Amorós la trucada que va efectuar en aquell moment al Servei de Policia des del Prat del Roure d'Andorra on es trobava, i reconeixent tots dos, a l'acte de la vista, sense cap dubte a l'encausat, al ésser-los-hi mostrat l'àlbum fotogràfic obrant al foli 29 de les actuacions.

CONSIDERANT: que concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, excloent incompleta d'alteració mental que l'impedia comprendre en part la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió, prevista a l'article 28 en relació amb l'article 27.4 del Codi Penal, com resulta de la prova pericial psiquiàtrica practicada al plenari mitjançant la declaració del Dr. Catalá, qui ratificà el seu informe sol·licitat per la Batlle instructora de la causa, que obra als folis 101 a 104, en el qual manifestà que en el moment dels fets i també en l'actualitat, tenia i té una consciència subjectiva i parcial de la realitat i de la transcendència dels seus actes, ja que degut a la lesió patida al lòbul frontal cranial presenta un comportament molt infantil i immadur, alhora que impulsiu. Per això, tot i tenir la capacitat intel·lectual bastant conservada, i discernir el bé del mal, la seva capacitat volitiva està minvada, al tenir un pensament poc racional i una visió distorsionada de la realitat, el que comporta, en definitiva, que la seva capacitat estigui parcialment afectada.

També concorre en el processat la circumstància agreujant de reincidència prevista a l'article 30.7 del Codi Penal, al haver estat condemnat amb anterioritat, per aquest mateix Tribunal i haver recaigut Sentència ferma, per actes similars als aquí enjudiciats.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal tindrà en compte, a més de l'establert a l'article 56 del Codi Penal i concretament la situació personal del processat, les reduccions qualificades de la pena imposable al tipus de l'article 283.1 b), que va de tres a sis anys de presó, com són el cometre el delicte en grau de temptativa, i la concurrència de la causa excloent incompleta esmentada, previstes, respectivament, a l'article 54 .1 i .3 del Codi Penal, el que fa que la pena a imposar quedi fixada dins dels límits mínim de 9 mesos i màxim de 18 mesos. Però, atès que també concorre en el processat T. l'agreujant de reincidència, s'estima totalment adequada i adient imposar-li la pena d'un any de presó totalment ferma, sense qualificació de cap mena, donades les circumstàncies del cas i les minses probabilitats de reinserció social immediata, al haver incomplert la pena qualificada que se li imposà per aquest mateix Tribunal en Sentència de data 2 de maig del 2012, només una setmana desprès de sortir del Centre Penitenciari, quan es trobava en situació de llibertat condicional.

CONSIDERANT: que, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que estatueixen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : Que hem d'absoldre i absolem a Gibert del delicte major continuat de venda de cànnabis a menors d'edat i en centre d'esbarjo, en grau de temptativa, de l'article 283.1 b) i c) del Codi Penal, del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem a Gibert, com a responsable penal en concepte d'autor, d'un delicte major de venda de cànnabis a menors d'edat, en grau de temptativa, i de la contravenció penal continuada de consum en grup de cànnabis, amb la concurrència de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, eximent incompleta d'alteració mental i agreujant de reincidència, a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ i MULTA de TRES-CENTS (300) EUROS pel referit delicte, i MULTA DE TRES-CENTS (300) EUROS per l'esmentada contravenció penal continuada, i al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE