ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.68926925 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° DM-206-2/12·29 January 2014·Confirmation
STCOR ANDORRA, a 29 de gener del 2014 - ROJ: STCOR 2/2014
Court / AuthorityTribunal de Corts (appel)
Case Reference / DocketDM-206-2/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2014:2) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 29 de gener del 2014 - ROJ: STCOR 2/2014).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2014 (n° DM-206-2/12) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 2/2014 (Tribunal de Corts, Andorre, 29 janvier 2014)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 2/2014 (ECLI:AD:TCORAD:2014:2), Tribunal de Corts, Andorre la Vella, recours n° DM-206-2/12, 29 janvier 2014 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Les faits, tels que retenus par le Tribunal de Batlles, sont rappelés dans la décision. Le 19 juin 2012 vers 9 heures, M. Jover s'est présenté à la réception du Service de police afin de s'entretenir avec le chef des ressources humaines. Il souhaitait connaître le résultat de la procédure pénale qui le concernait et les démarches à accomplir pour reprendre son poste. L'officier de service a indiqué qu'il consulterait la Direction, puis a noté son numéro de téléphone, le requérant ne disposant pas de téléphone.
Le 20 juin 2012, à la même heure, M. Jover est revenu au Service de police. L'officier lui a alors indiqué que la Direction avait été consultée, que l'intéressé faisait l'objet d'une procédure disciplinaire et qu'aucune information ne pouvait être donnée tant qu'il n'y avait pas de décision. Il lui a été demandé de passer par son avocate. L'officier lui a rappelé que l'accès aux locaux policiers sans autorisation lui était interdit, et l'intéressé s'est retiré.
Poursuivi pour le délit mineur de désobéissance grave à l'autorité (article 397 du Code pénal), M. Jover a été acquitté par jugement du Tribunal de Batlles du 10 juillet 2013. Le Ministère public (Ministeri Fiscal) a interjeté appel. La défense a conclu à la confirmation du jugement.
Le Tribunal de Corts était saisi de la seule question de la culpabilité, le jugement entrepris ayant été accepté dans ses faits et ses motifs de droit (fondement n° 1).
Question de droit
La décision pose deux questions liées.
La première porte sur l'étendue du contrôle exercé par la juridiction d'appel sur l'appréciation des preuves, notamment testimoniales et déclaratives, lorsque la décision de première instance a été rendue à l'issue d'un procès oral. Le Tribunal rappelle que la juridiction d'appel peut, en principe, réexaminer la preuve à charge et son appréciation globale. Il souligne toutefois que cette faculté doit s'exercer « avec mesure » et ne se justifie que lorsque l'erreur d'appréciation est manifeste. Cette exigence est particulièrement forte pour les preuves personnelles, en raison des principes d'immédiateté, de publicité et de contradiction qui gouvernent le procès oral (fondement n° 4). Les articles 158 et 160 du Code de procédure pénale sont cités à l'appui de cette analyse (fondement n° 5).
La seconde porte sur les éléments constitutifs du délit de désobéissance grave à l'autorité. Deux conditions sont examinées :
l'élément subjectif, c'est-à-dire l'existence d'un dol, y compris éventuel, dans le comportement de l'intéressé ;
l'élément matériel, à savoir la violation de la mesure que le requérant aurait dû respecter, en l'espèce l'interdiction « d'entrer dans les locaux de la Police sans autorisation » (folio 5), imposée à titre de mesure disciplinaire ou cautelaire selon les termes de la décision.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal de Corts (DM-206-2/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal de Corts before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketDM-206-2/12
Judgment Date29 January 2014
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil catorze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-206-2/12 seguida pel delicte menor de desobediència greu a l'autoritat, sent part apel·lant el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Quesada, i sent part apel·lada Jover, representat per la lletrada Sra. ENTITY_5; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent :
"que són fets provats i així es declara que en data 19 de juny del 2012 vers les 09:00 hores, Jover es personà a la recepció del Servei de Policia per parlar amb el Cap de Recursos Humans, per informar-lo del resultat del judici que l'afectava i demanar el què havia de fer per tal de reincorporar- se a la seva feina, que l'oficial B. li manifestà que consultaria la seva situació amb la Direcció i, li donà el seu número de telèfon ja que P. no disposava de telèfon, que l'endemà 20 de juny a la mateixa hora, Jover es personà novament al Servei de Policia, moment en el què l'oficial B. li manifestà que havia parlat amb el Director, que tenia pendent una causa i fins la seva resolució no podien informar-lo de res, que qualsevol demanda d'informació l'havia de tramitar a través de la seva advocada, convidant-lo a marxar i recordant-li que li era totalment prohibit l'accés a les dependències policials sense autorització, en base a l'expedient disciplinari que tenia obert."
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:
"que hem d'absoldre i absolem Jover del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades."
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, part apel·lant, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals.
RESULTANT: que la defensa de Jover, part apel·lada, s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret i per tant sol·licita la confirmació d'aquesta.
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.
CONSIDERANT: que la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles absolt al processat del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat tipificat a l'article 397 del Codi Penal, per no haver quedat constituïts els elements integrants del dit tipus penal.
CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna la referida sentència interessant la condemna de Jover com autor d'un delicte menor de desobediència greu a l'autorità tipificat a l'article 397 del Codi Penal per entendre que el processat va incomplir deliberadament la prohibició, que se li havia imposat com a mesura disciplinària, d'entrar a les dependencies del Servei de Policia.
CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta de tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en què per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.
Doncs bé i d'acord amb aquest principi - article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausat - article 160 del Codi de Procediment Penal - arriba a la conclusió que, en el present cas i tenint en compte les circumstàncies particulars de la situació, l'Hble. Tribunal de Batlles en la seva sentència recorreguda ha tingut en compte tots els elements fàctics de la causa i ha valorat totes les proves per a determinar que no s'han acreditat els requisits exigits per l'il·lícit de l'article 397 del Codi Penal.
A diferència de l'invocat pel Ministeri Públic, no ha quedat en absolut provat l'existència de dol en l'actuar de l'inculpat, ni tant sols amb caràcter eventual, tota vegada que, si bé és cert que P. es va personar a la recepció del Servei de Policia amb la finalitat de poder parlar amb el Cap de recursos humans per informar-se sobre la seva situació professional, desprès d'haver estat absolt en la causa penal que se seguia contra ell, i per poder reincorporar-se al seu lloc de treball com a Agent de Policia, i que l'oficial que l'atengué li digué que consultaria tal sol·licitud amb el Director, no és menys cert que aquest marxà seguidament del lloc sense plantejar cap problema, i si bé també s'ajusta a la realitat que el dit encausat tornà l'endemà per saber el resultat de la seva petició, no és pot obviar, ni desconèixer, que el mateix oficial, seguint instruccions del Director, li digué que degut a què tenia obert un expedient disciplinari, arran de la causa penal que es seguia contra ell, no podia donar-li cap tipus d'informació, convidant-lo a marxar i recordant-li que li estava prohibida l'entrada a les dependències policials sense autorització, complint perfectament les indicacions i marxant immediatament, sense que consti qualsevol tipus d'oposició per la seva part.
El que s'acaba d'esmentar evidencia la manca de l'element subjectiu del tipus penal de desobediència greu pel que el Ministeri Fiscal demana la seva condemna. Però és que, a més, no ha quedat tampoc demostrat que incomplís la mesura cautelar al seu dia imposada de "prohibició d'entrar a les dependències de la Policia sense autorització" (foli 5), puix que en cap moment, en els dos dies referits, accedí a les dependències privades de l'edifici policial, és a dir, més enllà de la recepció, destinada a l'atenció al públic en general, on tot ciutadà -sigui o no del cos- té dret a entrar, per poder realitzar qualsevol tipus de gestió o consulta relacionada amb el Servei de Policia.
CONSIDERANT: que en absència dels elements constitutius del tipus penal de constant al·lusió, i per tot el que s'ha dit, sense que s'estimi necessari efectuar qualsevol altra consideració, conseqüència de la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.
CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta instància, a l'empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 181.3 del Codi de Procediment Penal.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL, contra la sentència de data 10 de juliol del 2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-206-2/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
