ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.80c72fa5 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° TC-139-2/12·29 januari 2014·reformation
STCOR ANDORRA, a 29 de gener del 2014 - ROJ: STCOR 3/2014
Gerecht / InstantieTribunal de Corts (appel)
Zaaknummer / ECLITC-139-2/12
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2014:3) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par reformation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 29 de gener del 2014 - ROJ: STCOR 3/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2014 (n° TC-139-2/12) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Note préliminaire : la métadonnée « référence canonique » transmise était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 3/2014 ; ECLI:AD:TCORAD:2014:3). Le texte désigne le prévenu tantôt par le nom de Seco, tantôt par les initiales « D.A. », et la victime tantôt par le nom de Vendrell, tantôt par l'initiale « M. ». Ces variations sont relevées ici sans être corrigées.
Faits et procédure
Les faits, tenus pour établis, se sont produits le 19 décembre 2012, vers 11 h 23, à Andorre-la-Vieille. Une discussion verbale, motivée par des questions économiques, oppose le prévenu, Seco, de nationalité portugaise et sans antécédents pénaux, à la victime. Au cours de cet échange, le prévenu porte un coup de poing au nez de la victime, lui causant une fracture non déplacée des os propres du nez. Celle-ci nécessite un suivi médical en vue de la consolidation. La victime renonce ultérieurement à toute réclamation.
Le ministère public qualifie les faits de délit majeur de lésions dolosives nécessitant un traitement médical postérieur à la première assistance, prévu à l'article 113.2 du Code pénal. Il requiert une peine de douze mois de prison conditionnelle, assortie d'un délai de suspension de quatre ans, ainsi que le paiement des frais de procédure.
La défense soulève une question préalable. Elle soutient que les lésions ne requéraient aucun traitement médical, de sorte que les faits relèveraient de la contravention de l'article 113.1 du Code pénal. À titre subsidiaire, elle conteste l'existence du dol et sollicite l'acquittement. Elle fait valoir que le geste répondait à une colère et non à une intention de nuire, la victime ayant précédemment repoussé le prévenu. Plus subsidiairement encore, elle demande une peine d'un mois d'arrêts domiciliaires conditionnels.
Le Tribunal de Corts, siégeant en audience orale et publique, statue par une sentence rendue sous la présidence du magistrat Enric Anglada Fors, rapporteur.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question. Le soin prodigué à la victime, consistant en une désinfection, une suture par colle cutanée, l'application d'un protecteur nasal pendant cinq jours et un contrôle spécialisé sous sept jours, constitue-t-il un « traitement médical postérieur à la première assistance » au sens de l'article 113.2 du Code pénal ? De la réponse dépend la qualification de délit majeur ou de contravention.
Seconde question. Les éléments du comportement du prévenu permettent-ils de caractériser l'élément intentionnel exigé pour les lésions dolosives ?
Solution et dispositif
Sur la première question, le Tribunal écarte l'argument de la défense. Il retient que « la nécessitat de fer una cura i una sutura a la zona lesionada s'ha de considerar i reputar com a tractament mèdic posterior a la primera assistència » (fallo 2). Il assimile la
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal de Corts (TC-139-2/12) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil catorze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-139-2/12 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra Seco, nascut en data 30 de juliol del 1973 a Paris (França), de nacionalitat portuguesa, fill de Custodio Francisco i de Custodia, solter, de professió cambrer, defensat per la lletrada Sra. Vaquero i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, en data 19 de desembre del 2012, vers les 11h23, el processat Seco, nascut en data 30 de juliol del 1973, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, coincidí amb Vendrell a l'XXXX, lloc on ambdós iniciaren una discussió verbal per motius econòmics, en el marc de la qual el processat D.A. propinà un cop de puny al nas de M., produint-li una fractura d'ossos propis del nas, no desplaçada, que va requerir el seguiment de tractament mèdic per la seva consolidació, havent renunciat aquest a res reclamar.
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Fonaments de dret
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de lesions delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autor el processat Seco.
Demana imposar al processat D.A. la pena de dotze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, no hi ha lloc exigir-la al haver renunciat Vendrell a les accions penals i civils al seu abast.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa de Seco planteja una qüestió prèvia al estimar que les lesions causades pel seu representat no requereixen de cap tractament mèdic i per tant aquest no seria autor del delicte imputat sinó d'una contravenció penal tipificada a l'article 113.1 del Codi Penal .
Subsidiàriament, s'adhereix a les diligències sol·licitades pel Ministeri Fiscal i sol·licita l'obertura del judici oral.
En l'acte del judici oral modifica les seves conclusions provisionals en el sentit de demanar la lliure absolució del seu defensat, el qual es un treballador, que no té antecedents penals i que es sentí perjudicat en la seva dignitat quan, al demanar a M. els diners que li devia, aquest li donà una empenta per treure se'l del damunt, estimant doncs que el cop que li donà D.A. no fou per fer mal sinó per ràbia, i que no existeix el dol exigit per a constituir l'il·lícit penal.
Subsidiàriament, considera que els fets són constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses prevista a l'article 113.1 del Codi Penal, al no haver-hi en el cas d'autes, tractament mèdic posterior a la primera assistència, sol·licitant que s'imposi al seu representat una pena de un mes d'arrest domiciliari condicional.
Mes subsidiàriament, estaria d'acord amb el Ministeri Fiscal i sol·licitaria una pena de tres mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.
Decisio
CONSIDERANT: que els fets declarats provats son legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, puix que han quedat degudament configurats tots els elements del referit tipus penal, doncs Vendrell, com a conseqüència de l'agressió realitzada per D.A., resultà amb una contusió a l'envà nassal qui li provocà una fractura d'ossos del nas, no desplaçada, precisant d'una primera assistència mèdica i sent sotmès a un tractament de cura, sutura amb cola cutània, aplicació de protector nasal durant 5 dies i control amb especialista en el 7 dies següents.
Tanmateix, a diferència de l'al·legat per la direcció lletrada del processat, en la seva petició subsidiària, la necessitat de fer una cura i una sutura a la zona lesionada, s'ha de considerar i reputar com a tractament mèdic posterior a la primera assistència, per la qual cosa no pot constituir una contravenció penal de lesions doloses, com pretén la defensa de l'encausat.
Dit tractament de cura i sutura amb cola cutània a la qual es va tenir de sotmetre M., pot equiparar-se a l'aplicació de punts de sutura, per la qual ja es reiterada la doctrina jurisprudencial de la Sala Penal de Tribunal Superior de Justícia del Principat, que proclama que aquesta darrera constitueix amb evidència un tractament mèdic de primera assistència necessària per a la curació (entre d'altres, Sentència de data 10 d'abril del 2008 dictada en la causa núm. TC- 245-4/05). Criteri aquest que ha estat així mateix explicitat de forma reiterada per aquest Tribunal de Corts, essent un fidel exponent, entre moltes d'altres, les Sentències dictades en data 20 de novembre del 2009 en la Causa núm. TC-084-5/08, en data 4 de febrer del 2011 en la Causa núm. TC-049-2/09, 12 de juliol del 2011 en la Causa núm. TC-084-1/09 i 27 d'abril del 2012 en la Causa núm. TC-040-2/11, en les que és conclou que el precisar la víctima l'aplicació d'algun punt de sutura per la seva curació, comporta, evidentment, un tractament mèdic posterior a la primera assistència, ja que implica una certa durada en el temps per la curació, independentment del fet de si els punts s'han o no de retirar, fonamentació aquesta que es pot fer extensiva al cas d'autes on fou necessari, com ja s'ha fer esment anteriorment, entre altres, un tractament amb sutura amb cola cutània i a més li comportà que hagués de ser atès per un especialista otorinolaringòleg.
CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major n'és penalment responsable en concepte d'autor l'acusat Seco per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada en l'acte del judici oral, en què l'acusat ha reconegut el seu gest tot i no considerant-lo punible i haver la defensa demanat la seva lliure absolució, però havent quedat suficientment acreditat que la conducta lesiva per part del processat era d'un acte voluntari i per tant dolós, quan menys, de caràcter eventual, puix que al reconèixer que propinà a la víctima un cop de puny a la cara, òbviament ha d'acceptar la possibilitat de producció d'un resultat lesiu.
CONSIDERANT: que no concorre en l'encausat cap circumstància modificativa de la responsabilitat criminal.
CONSIDERANT: que per la determinació de la pena el Tribunal ha de tenir en compte el que disposa l'article 56 del mateix text legal, i, singularment la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, a l'haver renunciat la víctima a res reclamar.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174,175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem a Seco com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
