STCOR ANDORRA, a 29 d'octubre del 2014 - ROJ: STCOR 92/2014

són fets provats que, el dia 14 d’octubre del 2011, vers les 3.00 hores, el processat Palau, nascut el dia 25 de març del 1988, de nacionalitat equatoriana i amb antecedents penals, sent a la sortida del XXXX, es trobà amb l’imputat Nuñez, nascut el dia 7 d’octubre del 1973, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, qui estava parlant amb la Sra. Badía,-acompanyant del processat Nuñez - , iniciant- se un breu altercat entre ambdós que derivà ràpidament en baralla, donant un cop de puny Nuñez a Palau, (al mateix temps que l’increpava), que al seu torn respongué donant un cop de puny al rostre d’en Nuñez, decidint aleshores marxar del lloc en Palau, acompanyat de la seva amiga Badía , sent perseguits però per Nuñez, qui l’atrapà pel darrera caient tots dos a terra, i en aquesta posició, Nuñez, agafà fortament pels testicles a Palau, que per defensar-se li mossegà l’orella, causant-li una lesió inciso contusa que precisà de nou punts de sutura.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets provisionalment com a constitutius d’un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per la seva curació, tipificat a l’article 113.2 del Codi Penal, i de dues contravencions penals de lesions doloses de l’article 476.2 del referenciat Codi Penal.

A l’acte de la vista oral i a resultes de la prova practicada modifica la seva qualificació provisional, considerant que concorre en l’acusat Palau la circumstància excloent de legítima defensa, de l’article 27.1, demanant així la seva absolució i mantenint l’acusació per la contravenció penal per cadascun dels acusats, sol·licitant la mateixa pena d’un mes d’arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d’un mes, i el pagament de les despeses processals causades, deixant a criteri del Tribunal la qüestió relativa a la responsabilitat civil.

RESULTANT: que la defensa de Palau, la Lletrada Sra. Ribes, ratifica el seu escrit de qualificació i mostra la seva total conformitat amb la modificació efectuada pel Ministeri Fiscal, tota vegada que ja al·legava dita circumstància modificativa de legítima defensa, entenent però que aquesta afecta als dos il·lícits pels que venia inicialment acusat.

De manera subsidiària accepta la qualificació del Ministeri Fiscal i sol·licita que la pena a imposar sigui màxim de 10 dies d’arrest domiciliari condicional per la contravenció penal de lesions doloses, sense efectuar cap manifestació respecte a la responsabilitat civil.

RESULTANT: que la Lletrada Sra. Agullo, actuant en substitució del lletrat Pombo, en tant que defensa de l’acusat Nuñez, eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional, manifestant la seva oposició a la tesis del Ministeri Fiscal respecte a la concurrència de legítima defensa.

Considera que els fets serien constitutius del delicte major de l’article 113.2, pel que fa en Palau, remarcant que el seu defensat necessità nou punts de sutura per guarir la lesió soferta a l’orella, reclamant un total de 1.473,46 euros en concepte de responsabilitat civil, segons el detallat que figura al seu escrit provisional, acceptant la qualificació i pena sol·licitada pel que fa a la contravenció penal.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d’un delicte major de lesions doloses que han necessitat tractament mèdic per la seva curació, atès que es van produir unes lesions que van requerir sutura i tractament ambulatori, així com de dues contravencions penals de lesions doloses, de l’article 476.1 del Codi Penal, en haver colpit cadascun dels implicats amb el puny al cos i rostre del contrari.

CONSIDERANT: que respecte del primer il·lícit referenciat, constitutiu de delicte major de lesions doloses, concorre l’excloent de responsabilitat penal de legítima defensa en la persona del processat Palau, atès que quan aquest marxava del lloc dels fets fou perseguit i agafat pel braç per l’altre implicat, Nuñez, de manera que el feu caure a terra, de cara avall, i en aquesta posició li agafà fortament pels testicles, fet que ha estat corroborat per la testimoni Badía, produint- li un fort dolor, aconseguint però Palau girar el cos i, per tal de defensar-se, li mossegà l’orella fins aconseguir el seu objectiu.

Es troben així reunits els elements constitutius de legítima defensa, a saber, una agressió il·legítima, la necessitat racional del mitjà emprat per repel·lir-la i la proporcionalitat de l’acció de defensa, en conseqüència el processat Palau ha de beneficiar-se de dita circumstància excloent de responsabilitat penal, declarant la seva absolució.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats, són com ja s’ha fet menció, també constitutius de sengles contravencions penals de lesions doloses, de les que serien responsables cadascun dels implicats, Nuñez i Palau, pel intercanvi de cops de puny produïts tot just a la porta del local “La Mafia”.

CONSIDERANT: que malgrat ambdós imputats tenen antecedents penals, aquests no són computables a efectes de reincidència.

CONSIDERANT: que per raó de l’exclusió de la responsabilitat penal, per la circumstància de legítima defensa, no hi ha lloc a declarar la responsabilitat civil d’en Palau, no constant cap altre reclamació.

CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als implicats Palau i Nuñez el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Palau del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per raó de la circumstància de legítima defensa excloent de la responsabilitat penal.

Que hem de condemnar i condemnem Palau i Nuñez com autors responsables d’una contravenció penal de lesions doloses, a la pena d’un mes d’arrest domiciliari condicional per cadascun d’ells, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos mesos, i al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a la responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat el processat Nuñez que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d’audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE