ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.88bdac79 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° 4400105/2011·8 januari 2015·Rejet du pourvoi
STCOR ANDORRA, a 08 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 10/2015
Gerecht / InstantieTribunal de Corts (appel)
Zaaknummer / ECLI4400105/2011
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2015:10) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 08 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 10/2015).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 08 janvier 2015 (n° 4400105/2011) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 10/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:10)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts, sentence pénale du 8 janvier 2015, STCOR 10/2015, recours n° 4400105/2011 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral. Le résumé « Resum I.A. » présent sur la page source n'a pas été utilisé comme fondement de l'analyse ; seul le texte de la sentence a été retenu.
Faits et procédure
Le prévenu, de nationalité espagnole, a travaillé de 1994 jusqu'au début de 2004 pour le compte d'une société commerciale espagnole fabriquant matelas et articles de literie. Cette société écoulait ses produits au Principat d'Andorre, où le prévenu était chargé d'encaisser le montant des factures auprès des clients, pour le remettre ensuite à sa mandante.
Les faits déclarés prouvés retiennent deux points. D'une part, il n'est pas démontré que le prévenu se soit approprié les sommes encaissées. D'autre part, il n'est pas établi qu'il ne les ait pas remises à une personne représentant la société ALCAZARA S.A., elle-même placée en concours puis en liquidation par décision du 4 mai 2009.
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur continué d'appropriation indue, au sens de l'article 213 du Code pénal, et a requis un an d'emprisonnement avec sursis de deux ans, ainsi que les dépens. La partie civile, ALCAZARA S.A., s'est associée à cette qualification et à la peine, et a réclamé 15 355,28 euros, assortis des intérêts légaux, ainsi que les frais de justice. La défense a contesté l'ensemble des faits, en invoquant l'absence de preuve à charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence, et a sollicité un acquittement pur et simple.
Le tribunal a par ailleurs écarté, à titre liminaire, une exception d'incompétence des juridictions andorranes, soulevée au stade de l'instruction, au motif que les sommes en cause avaient été encaissées sur le territoire de la Principauté.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si les éléments constitutifs du délit d'appropriation indue étaient réunis, en particulier si l'encaissement de sommes pour le compte d'autrui, sans restitution établie, suffisait à caractériser l'acte matériel d'appropriation et l'intention frauduleuse, et, plus généralement, quelle charge de la preuve pesait sur l'accusation pour que la culpabilité puisse être retenue.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'exception d'incompétence et prononce l'acquittement du prévenu. Il retient que l'élément essentiel du délit réside dans l'inexécution dolosive de l'obligation contractuelle de donner aux fonds la destination due, le fait de se les approprier et d'en disposer dans un but de lucre évident. L'acte constitutif consiste dans la conversion de la possession juridique en possession illégitime, ce qui suppose que l'agent s'empare des biens et les incorpore à son patrimoine. Le dol requis est l'animus rem sibi habendi.
Le tribunal relève que, si le prévenu a bien reçu des sommes pour le compte de la société, il n'est pas démontré qu'il se les soit appropriées. Les témoignages recueillis à l'audience n'ont pas corroboré la thèse de l'accusation, et l'administratrice concursale a déclaré ne
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal de Corts (4400105/2011) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vuit de gener del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 4400105/2011 seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda, contra Yuste, nascut el dia 16 d'agost del 1952 a XXXX, fill de Manel i d'Angustia, de nacionalitat espanyola, i defensat pel Lletrat Sr. Guerrero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Giner i acusació particular la Lletrada Sra. Palomo, en nom i representació de la Societat ALCAZARA S.A.; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que des de l'any 1994 i fins a principis del 2004, el processat Yuste, nascut el 16 d'agost de 1962, de nacionalitat espanyola, treballà per compte de la societat mercantil espanyola ORG_0 amb objecte social la fabricació de matalassos i articles de descans de tota classe. Que l'activitat de la societat ORG_0 es desenvolupava fins al Principat d'Andorra on subministrava articles varis a diversos clients, essent el processat Yuste l'encarregat de cobrar l'import corresponent, que havia de remetre a la societat mandant.
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Per contra, no consta degudament acreditat ni que el referit processat hagués fet seves dites quantitats, ni que no les hagués lliurat a alguna persona que representés a la entitat mercantil ALCAZARA, S.A., la qual fou declarada en concurs i en fase de liquidació, per resolució de data 4 de maig del 2009.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda tipificat a l'article 213 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Yuste, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que s'imposi al processat d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, en trobar-se la societat perjudicada degudament representada, havent exercit les accions civils i penals al seu abast, de conformitat amb el contingut de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, deixa la seva fixació a millor criteri del Tribunal.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa de la societat ORG_1, constituïda com a acusació particular, es mostra d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, la qualificació jurídica dels mateixos i la seva autoria, i s'adhereix a la pena sol·licitada per aquest.
En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a pagar a la societat la suma global de 15.355,28 EUR, amb els interessos legals a comptar de la respectiva data en que el pagament de les factures corresponents van ser lliurat pels clients andorrans al querellat, així com a pagar la totalitat de les costes judicials inclosos horaris d'advocat.
A l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint a la seva reclamació en concepte de responsabilitat civil, les despeses de desplaçament de la Sra. Alcalá, membre de l'administració concursal de la societat ORG_1, a acreditar en període d'execució.
RESULTANT: que la defensa del processat es mostra en desacord amb l'exposició de fets que el Ministeri Fiscal i l'acusació privada imputen al seu defensat que nega tots els fets, invocant la manca de prova de càrrec suficient per desvirtuar la seva presumpció d'innocència, i sol·licita s'acordi la lliure absolució del seu defensat, amb tots els pronunciaments favorables.
En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
CONSIDERANT:
Que abans de tot, s'ha de dir que la manca de competència dels tribunals andorrans per jutjar els fets d'autes -invocada en el tràmit d'informe- apart de ser una al·legació del tot punt extemporània, forçosament ha de decaure, compte tingut que tots les sumes de diners cobrades per Yuste en el marc de la present causa, ho foren en el Principat i, per tant, l'il·lícit penal pel que ve acusat ha de ser resolt pels òrgans jurisdiccionals d'aquest país, el que comporta, sense necessitat de cap altra consideració, la desestimació de la referida qüestió prèvia.
CONSIDERANT: que els fets declarats provats no s'estimen que constitueixin un delicte major continuat d'apropiació indeguda, puix que d'acord amb la seva tipificació, contemplada a l'article 213 del Codi Penal, comet delicte d'apropiació indeguda el qui, sent posseïdor de bens que li han estat confiats a títol de dipòsit o qualsevol altre que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los, s'apropiï o distregui els bens amb ànim de lucre i la intenció de beneficiar-se'n en perjudici d'altri. Així, el que caracteritza el delicte és que el seu autor, que no té facultats de disposició sobre els bens, transforma la legítima possessió que li ha estat confiada en domini antijurídic, de la qual causa resulta que sols es pot cometre el delicte quan aquell s'apoderi dels bens i els incorpori al seu patrimoni. És a dir, l'element essencial del delicte d'apropiació indeguda radica en l'incompliment dolós per part de l'agent de l'obligació que li ve imposada contractualment de donar la destinació deguda als diners, fent-los seus i disposant d'ells amb una evident finalitat de lucre. L'acció típica del delicte d'apropiació indeguda és la conversió de la possessió jurídica en possessió il·legítima i exigeix, com a element subjectiu, un concret dol, el que es coneix com a "animus rem sibi habendi" o intenció de tenir la cosa per a un mateix o de fer-se amo d'allò que no és propi i s'ha rebut amb l'obligació de tornar-ho.
En el present cas, la conducta de l'acusat no es pot considerar configuradora del delicte d'apropiació indeguda, al no haver quedat constituïts tots els elements de dit delicte, ja que, si bé es cert que l'acusat rebé, per compte de la societat per la que prestava els seus serveis, les sumes de diners abonades per les diferents empreses compradores, no es menys cert que no ha quedat degudament acreditat que aquell s'hagués apoderat de les diferents quantitats que li foren lliurades en pagament de la mercaderia subministrada.
En efecte, de la prova practicada al judici oral, no resulta demostrada en absolut la tesi de les acusacions, atès que a l'acte del plenari no ha comparegut ningú de la societat querellant que avalés la versió de que tots els diners rebuts pel processat no haguessin estat lliurats a una o altra persona de l'empresa esmentada, com afirma Yuste, qui explicita el modus operandi de fer-se els cobraments -mitjançant xecs al portador, cobrats immediatament (com ha declarat el testimoni que ha deposat al judici oral, ENTITY_9)-, la forma i manera en que es portaven a terme les liquidacions, així com les diferents persones de la societat en seu a Saragossa -Sr. Pino, Álvarez, ENTITY_12- a qui li eren entregades les quantitats cobrades.
A més, l'administradora concursal de l'entitat ALCAZARA, S.A., Alcalá, a l'acte de la vista, tant a preguntes del Ministeri Fiscal, com de la defensa de l'encausat, assevera que només té coneixement de que s'havien iniciat accions judicials contra Yuste, però que sobre els fets concrets no pot dir res, tota vegada que va ser designada com a membre de l'administració concursal l'any 2008 i no coneix la comptabilitat anterior i menys de més de dos o tres anys abans.
CONSIDERANT: que, el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.
Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo" segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'acusat, i més quan correspon a les acusacions la carrega de la prova.
Així doncs, existeixen dubtes raonables en el Tribunal de que el processat s'hagués apoderat i no hagués lliurat a l'entitat els diners que havia cobrat per compte de la mateixa, i com que ens trobem davant d'una mera sospita, sense acreditació suficient, ço ha de comportar la seva lliure absolució del il·lícit penal pel que venia acusat, amb tots els pronunciaments favorables, i també, consegüentment, de la responsabilitat civil derivada del mateix -article 90 del Codi Penal "a contrario sensu"-.
CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, és declaren d'ofici les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Yuste del delicte major continuat d'apropiació indeguda del que venia acusat, tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
