ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ee473bbc · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° 4400048/2013·28 January 2015·reformation
STCOR ANDORRA, a 28 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 18/2015
Court / AuthorityTribunal de Corts (appel)
Case Reference / Docket4400048/2013
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2015:18) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par reformation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 28 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 18/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 janvier 2015 (n° 4400048/2013) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 18/2015, Tribunal de Corts d'Andorre, 28 janvier 2015
La prévenue, gérante d'une entreprise de voyages (E. V.), a organisé en novembre 2010 un séjour en Finlande pour deux clientes, Mmes Pulido et Duque, comprenant billets d'avion, transferts, hébergement avec petit-déjeuner et excursions, pour un montant total de 3 525 EUR, payé d'avance.
Lors de la réservation de l'hébergement, effectuée via une plateforme de réservation en ligne, la prévenue a communiqué les coordonnées de la carte de crédit VISA de l'entreprise. Pendant le séjour, elle a autorisé par télécopie l'hôtel à débiter de cette carte les frais d'hébergement (« Giving my visa to make the payment »). Les clientes ont pourtant dû acquitter elles-mêmes divers frais restés impayés (billets d'avion, taxi, petits-déjeuners, excursions), et les frais ont été remboursés par la prévenue à leur retour.
Le 22 mars 2011, le compte de l'entreprise a été débité de 1 715 EUR au profit d'un établissement finlandais désigné sous le libellé « J. O. ». Le 7 avril 2011, la prévenue a déposé plainte en soutenant que l'opération était frauduleuse, n'étant jamais allée en Finlande. Le 20 mai 2011, elle a rempli et signé auprès de la banque un formulari de réclamation sollicitant la restitution de ce montant, en indiquant que la transaction avait été payée « par un autre moyen » et que la cliente avait réglé la facture. La banque n'a pas donné suite, la prévenue n'ayant pas produit de justificatif de paiement en espèces.
Le ministère public a qualifié les faits d'estafa majeure qualifiée par carte de crédit, en tentative, au sens de l'article 209.1.c du Code pénal, et a requis dix-huit mois de prison conditionnelle avec un sursis de quatre ans. La défense a contesté la qualification, soutenant que la carte appartenait à l'entreprise, que la prévenue avait agi par précaution pour protéger son activité, victime par le passé de fraudes à la carte, et qu'elle était de bonne foi. Elle a demandé l'acquittement.
Le Tribunal de Corts, siégeant en audience publique et orale (magistrats Richiardi Martel, Pijuan Canadell et Estragués Armengol, rapporteur M. Richiardi Martel), a rendu sa sentence le 28 janvier 2015.
Question de droit
La décision soulève principalement la question suivante : une demande de restitution fondée sur de fausses allégations, présentée à l'établissement bancaire qui a débité une carte de crédit régulièrement utilisée pour régler une prestation, constitue-t-elle une estafa majeure qualifiée par l'emploi de la carte de crédit, et, dans l'affirmative, la qualification retenue doit-elle viser la consommation ou la tentative de l'infraction ?
Le tribunal distingue implicitement deux éléments : le moyen de paiement (la carte) et le moyen de tromperie (le formulaire de réclamation). Il s'agit de déterminer si la qualification aggravée suppose que la carte soit l'instrument de la manœuvre frauduleuse, ou seulement qu'elle soit l'objet du litige.
Le tribunal se prononce également sur l'imputabilité de l'infraction à la prévenue (articles 20 et 21 du Code pénal), sur l'absence de circonstances modificatives, sur la responsabilité civile et sur les dépens.
Solution et dispositif
Le tribunal écarte la qualification aggravée proposée par le ministère public et retient l'estafa majeure en tentative (articles 208 et 17.1 du Code pénal). Il motive ce choix ainsi :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« l'estafa no ha estat realitzada mitjançant targeta de crèdit, essent la targeta de crèdit de l'empresa E. V. el mitjà per efectuar el pagament de les despeses d'allotjament prop de l'hotel I. S., pagament del qual el reemborsament ha estat sol·licitat il·legítimament per la processada, i no el mitjà utilitzat per aquesta per realitzar l'estafa prop de la referida entitat bancària, a saber el lliurament del formulari de reclamació. »
Traduction : « l'escroquerie n'a pas été réalisée au moyen d'une carte de crédit, la carte de crédit de l'entreprise E. V. ayant été le moyen de régler les frais d'hébergement auprès de l'hô
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal de Corts (4400048/2013) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal de Corts before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket4400048/2013
Judgment Date28 January 2015
Holding / Dispositionreformation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 4400048/2013 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, en grau de temptativa, contra Talavera, nascuda el dia 18 de setembre del 1977 a Esplugues del Llobregat (Barcelona - Espanya), filla de Palomo i de Carranza, de nacionalitat espanyola, solter, de professió gerent, i defensada pel Lletrat Sr. Bernat, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Morell i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER: Són fets provats que, durant el mes de novembre del 2010, la processada Talavera, nascuda el 18 de setembre del 1977, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, que regentava l'empresa E. V., organitzà a Pulido, al seu fill i a Duque, un viatge a Finlàndia entre els dies 29 de novembre i 6 de desembre del 2010, viatge que comprenia els bitllets d'avió, els trasllats de l'aeroport a l'hotel, l'allotjament amb l'esmorzar i unes excursions, amb pagament immediat de la suma total de 3.525 EUR.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En el marc de l'organització d'aquest viatge, reservà especialment a través de la pàgina web de "booking.com", pàgina web normalment destinada a ser utilitzada per particulars i no per agències de viatges, habitacions prop de l'hotel I. S., lliurant les coordinades de la targeta de crèdit de l'empresa E. V., a saber targeta VISA núm. XXXX, Codi CVC 840, data d'expiració 11/11.
A l'aeroport de Barcelona, les senyores Pulido i Duque van haver de sufragar al seu càrrec els bitllets d'avió que no estaven pagats.
A l'arribada a Finlàndia, van haver de sufragar el trasllat en taxi que no estava organitzat, des de l'aeroport finlandès fins l'hotel I. S..
A l'arribada a l'hotel, van constatar que l'allotjament amb l'esmorzar i les excursions no estaven pagats, sufragant finalment al seu càrrec els esmorzars i l'abonament de tres excursions.
Al seu retorn al Principat, totes aquestes despeses foren reemborsades per la processada.
Durant el sojorn de les senyores Pulido i Duque a Finlàndia, varis faxos foren intercanviats entre el responsable de l'hotel I. S. i la processada; en un d'ells, aquesta darrera va autoritzar a l'establiment hoteler, pel que fa a les despeses d'allotjament, a debitar de la targeta de crèdit de l'empresa E. V. ("Giving my visa to make the payment").
En data 22 de març del 2011, el compte bancari de l'empresa E. V. obert prop de la ORG_2 va ésser debitat de la suma de 1.715 EUR per aquestes despeses, essent l'operació designada com provenint de "J. O.".
En data 7 d'abril del 2011, la processada va cursar denúncia per davant del Servei de Policia, manifestant que el dia 30 de març, havia rebut un avis de l'entitat bancària BPA que l'informava que havien detectat una operació fraudulenta efectuada mitjançant la targeta de crèdit de l'empresa, que després d'haver sol·licitat un extracte del compte, havia observat que el dia 22 de març, s'havia realitzat un pagament prop d'un establiment anomenat "J. O." radicat a Finlàndia per un valor de 1.715 EUR i que mai havia estat a Finlàndia, utilitzant la targeta de crèdit únicament al Principat o a través d'Internet.
En data 20 de maig del 2011, quan sabia perfectament, d'una part, l'objecte del dèbit del compte, d'altra part, el fet que les senyores Pulido i Duque no havien pagat les despeses d'allotjament a l'hotel I. S., la processada, de mala fe, omplí i firmà un formulari de reclamació d'operacions realitzades amb targetes de crèdit prop de l'entitat bancària BPA, reclamant, segons la redacció del formulari, "la devolució" de l'import de 1.715 EUR "carregat incorrectament al compte pel motiu següent: PAYED - RESERVATION Mme. Pulido. NOT travel agency Talavera", després d'haver marcat amb una creu els motius redactats següents: "The transaction was paid by another means (cash, chek, other card). See enclosed documents to prove" i "The travel agency made the reservacion but the bill was paid by the client. This should not have been charged by the travel agency. It's already paid by the person who received the services".
Finalment, la reclamació de reemborsament no va prosperar, no havent pogut la processada "aportar documentació relativa al pagament en efectiu de l'operació" segons el correu de data 1er de juny del 2011 de la referida entitat bancària.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal qualifica els fets de delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, en grau de temptativa, tipificat a l'article 209.1.c) del Codi Penal, del qual la processada és responsable penalment en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Sol·licita que sigui imposada a la processada la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil.
A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT TERCER: La defensa de M. C. A. L.
manifesta el seu.desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.
Fa valdre que:
contràriament al que afirma el Ministeri Fiscal, la seva defensada va precisar en la denuncia que la targeta de crèdit era de la seva empresa,
el viatge que van efectuar les senyores Pulido i Duque va ser del 29 de novembre al 5 de desembre del 2010 i el càrrec no és va produir fins el 30 de març del 2011,
l'hotel a Finlàndia és anomenat "Hotel I. S." quan el càrrec s'efectua sota el nom de "J. O.".
Conclou que la seva defensada no tenia cap element per poder realitzar que es tractava del viatge efectuat quatre mesos abans i ha actuat aplicant el principi de precaució per protegir els interessos del seu negoci, recordant que aquest darrer havia estat víctima d'atacs, via internet, per part d'estafadors que pretenien pagar mitjançant targetes de crèdit robades i falsificades, causant un perjudici de prop de 40.000 EUR.
Considera que no existeix cap delicte imputable a la seva defensada i sol·licita l'absolució d'aquesta.
A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional, sostenint que la seva defensada sempre ha actuat de bona fe.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER: Els fets provats són legalment constitutius del delicte major d'estafa, en grau de temptativa, tipificat a l'article 208 en relació amb l'article 17.1 del Codi Penal.
En efecte, a fi d'enganyar l'entitat bancària ORG_2, la processada, que tenia el perfecte coneixement que havia autoritzat l'establiment hoteler finlandès I. S. durant el sojorn de les senyores Pulido i Duque a debitar les despeses d'allotjament d'aquestes de la targeta de crèdit VISA de la seva empresa E. V., de la qual havia lliurat les coordinades al moment de la reservació, que per tant les clientes de l'empresa no havien pagat dites despeses i que el dèbit del compte bancari enregistrat el dia 22 de març del 2011 corresponia al pagament autoritzat al benefici de l'establiment hoteler, com demostra la indicació mencionada en el formulari de reclamació prop de l'entitat bancària, ha omplert i firmat, de mala fe i amb ànim de lucre, aquest formulari per reclamar el retorn de l'import de 1.715 EUR, indicant de manera fraudulenta que la transacció havia estat pagada per Pulido.
Altrament, contràriament a la posició jurídica del Ministeri Fiscal, l'estafa no ha estat realitzada mitjançant targeta de crèdit, essent la targeta de crèdit de l'empresa E. V. el mitjà per efectuar el pagament de les despeses d'allotjament prop de l'hotel I. S., pagament del qual el reemborsament ha estat sol·licitat il·legítimament per la processada, i no el mitjà utilitzat per aquesta per realitzar l'estafa prop de la referida entitat bancària, a saber el lliurament del formulari de reclamació.
Finalment, si la processada ha iniciat directament l'execució de la infracció amb el fet d'omplir i firmar el formulari de reclamació indicant un element fals, acte de naturalesa a pervenir al resultat fraudulent, la reclamació de reemborsament no ha pogut produir aquest resultat per raó de la vigilància del banc, causa independent de la voluntat de l'autora.
CONSIDERANT SEGON: Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Talavera és responsable penalment d'aquest delicte per haver realitzat personalment l'acte punible, culpabilitat demostrada per les investigacions policials, els documents figurant al sumari i les declaracions de les senyores Pulido i Duque.
CONSIDERANT TERCER: No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Per l'apreciació de la pena a imposar, cal tenir compte de la gravetat relativa dels fets delictius, de la manca d'antecedents penals de la processada així com de la seva situació personal.
CONSIDERANT QUART: No hi ha lloc a responsabilitat civil.
CONSIDERANT CINQUE: De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.
VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Talavera com responsable en concepte d'autora del delicte major d'estafa en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
