STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 85/2015

Sense autorització de l'empresa, en el període comprès entre el 17 de setembre del 2010 i el primer d'octubre del 2011 l'acusada es va apoderar de vals de descompte que havien estat lliurats per l'empresa a l'usuari Olmo, i que aquest havia retornat a l'empresa, per un total import de 319,90 euros, vals dels que l'acusada en disposà en benefici propi i de terceres persones. Tanmateix, l'acusada es va apoderar d'altres vals de descompte per un total import de 97,30 euros, dels que també en va disposar en benefici propi i de terceres persones.

D'altra banda, sense autorització de l'empresa l'acusada va expedí una targeta d'abonament gratuït a l'aparcament L. F. N. a favor de l'empleada de l'empresa A. V. A. N. Ç. A. Codina, que va utilitzar des del mes d'abril del 2011 fins al mes d'octubre del mateix any quan, assabentat el Director de ORG_0 d'aquest fet, li retirà la targeta d'abonament a Codina, havent resultat un perjudici a dita societat per un total import de 480,55 euros.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en l'escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda, de l'article 213 del Codi penal, en concurs real amb un delicte major d'administració deslleial, de l'article 215 del Codi penal, dels quals estimà responsable en concepte d'autora a l'acusada Pla, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l'acusada la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal ho deixa al criteri del Tribunal tota vegada que la societat ORG_0 ha formulat accions penal i civil.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals, amb la modificació d'entendre que els delictes majors de d'apropiació indeguda i d'administració deslleial ho són no en concurs real sinó en concurs de normes i, subsidiàriament, qualificà els fets com a constitutius de dues contravencions penals, puix que les xifres no superen 600 euros de manera independent, sol·licitant la imposició a l'acusada de la pena de multa de sis-cents euros per cadascuna de les contravencions penals.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. La defensa de l'acusada formula una primera objecció de tipus processal fonamentada en el fet de que la seva defensada mai ha estat processada pel delicte major continuat d'apropiació indeguda i pel delicte major d'administració deslleial, pels quins l'acusa el Ministeri Fiscal, per la qual cosa una condemna per aitals delictes seria contraria al principi acusatori, al dret a la defensa i al dret a un procés degut.

Aquesta qüestió ja ha estat resolta per la jurisprudència assenyalant que la vinculació entre el processament i l'enjudiciament està centrada en els fets presumptament delictius, no pas en la seva qualificació jurídica, doncs no és finalitat de l'aute de processament la de formular acusació per cap delicte, ja que aquesta es concreta en els escrits de qualificació provisional de les parts acusadores i, si s'escau, en la qualificació definitiva que es formula en l'acte del judici oral, un cop acabada la pràctica de la prova. En l'aute de processament el que importa són els fets pels quals es dicta, fets que s'han d'expressar amb la suficient concreció per tal de que el processat pugui tenir-ne cabdal coneixement a fi de poder articular la prova de descàrrec que li convingui, sense que la qualificació jurídica dels fets sigui vinculant, ni per les acusacions a l'hora de formular els seus escrits de qualificació provisional, ni pel Tribunal que ha de jutjar-los. D'això en resulta que el que veritablement importa, als efectes de no conculcar el dret a la defensa, és que en l'aute de processament s'expressin abastament els fets pels quals es dicta, i que el judici oral versi sobre aquests fets, exigència que es compleix en el cas d'autes, i així es fa palès en la sentència del Tribunal de Corts quan expressa que "En el present cas, la relació dels fets que ha motivat el processament dels processats és la mateixa que la que lliga al Tribunal i, per tant, no hi ha cap vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, ja que els processats han tingut total coneixement dels fets que se'ls imputen i de llur qualificació jurídica feta pel Ministeri Fiscal i pels quals són avui jutjats" (sentència de 30 de gener del 2013 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, Rotlle 13/12; sentència del Tribunal de Corts de 26 de febrer del 2013, causa núm. DM-466- 4/10; i aute del Tribunal de Corts de 4 de març del 2014, Causa núm. TC-109-4/13, entre altres).

CONSIDERANT SEGON. Els fets declarats provats constitueixen una contravenció penal continuada d'apropiació indeguda, de l'article 482.4 en relació amb l'article 59, i una altra contravenció penal d'administració deslleial, de l'article 482.4, ambdues contravencions penals en concurs real de l'article 58, tots del Codi penal, en atenció al valor dels vals de descompte apropiats, que en conjunt no superen els sis-cents euros, i al perjudici ocasionat a la societat ORG_0 per l'emissió de la targeta d'abonament gratuït a l'aparcament L. F. N. a favor de l'empleada de l'empresa A. V. A. N. Ç. A. Codina, que no fou superior a sis-cents euros, per la qual cosa no hi ha lloc a assumir la qualificació jurídica dels fets formulada pel Ministeri Fiscal de ser constitutius d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda de l'article 213 i d'un altre delicte major d'administració deslleial de l'article 215, ambdós del Codi penal.

Val a dir que, per raó del principi d'especialitat que conté l'article 9.1, regla primera, del Codi penal els fets tampoc poden ser qualificats com a constitutius del delicte major de furt amb abús de confiança de l'article 198.1 c) del Codi penal, que l'acusació particular imputa a l'acusada Pla doncs l'acció de l'emissió de la targeta d'abonament gratuït en cap cas es pot considerar un acte d'apoderament subreptici, o de sostracció del bé sense el consentiment del seu propietari, i, pel que fa a l'apoderament dels vals de descompte, l'acusada no era un tercera aliè a l'empresa sinó una persona investida de facultat d'administració de fet, doncs era ell qui gestionava amb certa autonomia el lliurament dels vals de descompte als usuaris dels aparcaments, per la qual cosa l'apoderament dels vals integra un acte d'apropiació indeguda, més que no de furt.

Assumim, doncs, parcialment la qualificació jurídica formulada pel Ministeri Fiscal, si bé amb la degradació de les infraccions de delicte major a contravenció penal, en atenció al valor aïllat de cadascuna de les accions típiques, l'apropiació indeguda, d'una banda, i l'administració deslleial, d'altra banda, doncs no podem considerar que hi ha una unitat d'acció en tractar- se de conductes que, essent molt diferents, l'apoderament dels vals de descompte i l'emissió de la targeta d'abonament gratuït, en virtut del principi d'especialitat ja esmentat s'han de qualificar com a constitutives de les dues infraccions ja definides, d'apropiació indeguda i d'administració deslleial.

Pel que fa a la utilització dels vals de descompte per part de l'acusada, ja sigui en benefici propi, ja en el de terceres persones, la prova practicada acredita que els vals foren retornats a l'empresa pel client Olmo, arran d'una enuig amb l'empresa, segons manifestà en l'acte del judici oral, de quines manifestacions també resulta acreditat que els vals els va retornà a l'empresa, no els va regalar a l'acusada. Per tant, els vals tornaren a passar a propietat de l'empresa des del mateix moment en què foren retornats per l'esmentat client, de manera que el seu ús per part de l'acusada, sigui en benefici propi, sigui en el de terceres persones, constituí un acte d'apropiació indeguda. I el mateix fonament serveix pels altres vals de descompte que l'acusada va utilitzar en el seu benefici o de tercers, per un import de fins a 97,30 euros.

Si bé l'acusada té declarat que Conde, qui fou director de l'empresa, li donà l'autorització d'utilitzar els vals de descompte, el que confirmà en l'acte del judici oral el mateix Conde, dient que Olmo una mica per ràbia amb l'empresa G. A. V. S. A., donà aquells vals a Pla, referint-se a l'acusada, com hauria pogut ser un altre, i que ell li va permetre utilitzar els vals, afegint també a Conde que els tant les dones de neteja com els empleats de l'empresa de seguretat tenien targeta d'abonament gratuït, el fet de que en l'actualitat l'acusada i Conde siguin parella sentimental priva de plena credibilitat a les manifestacions d'aquest quan resulten absolutament contradictòries amb les manifestacions d'altres responsables de l'empresa, com Guerrero, representant de la societat ORG_0, que té manifestat en l'acte del judici oral que no es va autoritzar a la processada per utilitzar els vals de descompte, i Manzanares, director del pàrquing, qui també declarà que els treballadors de l'aparcament no es podien quedar aquests vals de descompte i que l'empresa A. V. A. N. Ç. A. no tenia tarja d'aparcament gratuïta per entrar al pàrquing. I també una testimoni, que no té vinculació laboral amb la a societat ORG_0, com és Herrera, representant de l'empresa de neteja A. V. A. N. Ç. A., declarà al judici oral que els empleats de la seva empresa no disposaven d'una targeta d'aparcament gratuït, que no calia entrar dins del pàrquing amb un vehicle per fer la neteja i que no tenia cap coneixement de que hi hagués una targeta gratuïta A. V. A. N. Ç. A. per entrar al pàrquing. D'aquestes manifestacions resulta plenament acreditat que l'acusada no tenia autorització de la societat ORG_0 per lliurar a l'empleada de A. V. A. N. Ç. A., la Codina, una targeta d'abonament gratuït a l'aparcament L. F. N.

Ara bé, com sigui que entre la comissió de la darrera infracció per part de l'acusada, que hem de situar com a data més tardana en el mes d'octubre del 2011, i la data en que el procediment es dirigí contra l'acusada, arran de la querella criminal formulada per la representació lletrada de la societat ORG_0 , al mes de setembre del 2012, ha transcorregut en excés el termini de sis mesos assenyalat a l'article 81 del Codi penal per a la prescripció de les contravencions penals, s'han de considerar prescrites les dues contravencions penals d'apropiació indeguda i d'administració deslleial de l'article 482.4 del Codi penal.

CONSIDERANT TERCER. Tot i que ha quedat acreditat que l'acusada va executar personalment els fets constitutius de les contravencions penals, no hi ha lloc a declarar la seva responsabilitat criminal per causa de la prescripció d'ambdues contravencions penals, per la qual cosa procedeix dictar la seva absolució.

CONSIDERANT QUART. Atesa l'absolució de l'acusada, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, havent-se de declarar d'ofici les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a imposar-les a la part querellant, com reclama la representació lletrada de l'acusada, per quan que no hi ha lloc a apreciar temeritat o mala fe en l'exercici de l'acció penal per part de l'acusació particular.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem d'absoldre i absolem a l'acusada Pla del delicte major continuat d'apropiació indeguda i del delicte major d'administració deslleial, pels quins venia acusada pel Ministeri Fiscal, així com del delicte major de furt amb abús de confiança, pel quin venia acusada per l'acusació particular, declarant l'extinció de la responsabilitat criminal de l'acusada per causa de la prescripció de les contravencions penals d'apropiació indeguda i d'administració deslleial.

Declarem d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE