ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6f39948d · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° 6000064/2017·21 juin 2018·reformation
STCOR ANDORRA, a 21 de juny del 2018 - ROJ: STCOR 48/2018
Juridiction / SourceTribunal de Corts (appel)
Référence / Rôle6000064/2017
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2018:48) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par reformation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 21 de juny del 2018 - ROJ: STCOR 48/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 juin 2018 (n° 6000064/2017) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane — Tribunal de Corts, 21 juin 2018 (STCOR 48/2018)
Dans la nuit du 9 janvier 2016, vers 2 h 30, l'acusat Arcos conduisait sur la Carretera d'Arinsal, en direction de La Massana, un véhicule Audi RS4 assuré auprès d'une compagnie d'assurances. Sous l'effet d'une ingestion d'alcool, il heurta le flanc gauche d'un véhicule BMW 320 immatriculé en Espagne, conduit par M^me^ Palomo, qui venait d'entamer un virage à gauche pour entrer dans le garage de son domicile après avoir signalé sa manœuvre. La conductrice du BMW subit une contracture des muscles paracervicaux et paralombaires, nécessitant une première assistance médicale. Un test d'alcoolémie révéla un taux de 1,99 gramme par litre de sang.
Antérieurement au procès oral, la victime avait été indemnisée par l'accusé et avait renoncé à toute réclamation. Par une ordonnance pénale (Ordenança Penal) du 9 janvier 2016, Arcos avait déjà été condamné, d'une part, pour conduite sous un taux d'alcoolémie supérieur à 0,8 g/l, d'autre part, pour conduite téméraire avec péril concret pour les personnes. Les peines prononcées étaient respectivement un mois d'arrêt nocturne conditionnel avec privation du permis pendant dix-huit mois, et trois mois de prison conditionnelle avec privation du permis pendant dix mois.
Le ministère public qualifia les faits de délit mineur de lésions par imprudence grave (article 117.2 du Code pénal), sans circonstance modificative, et requit une amende de 6 000 euros et une privation du permis de douze mois. En cours d'audience, la défense modifia partiellement ses conclusions : à titre principal, elle sollicita la relaxe absolue au motif que les faits avaient déjà été jugés par l'ordonnance pénale de 2016, en vertu du principe non bis in idem. À titre subsidiaire, elle invoqua la circonstance atténuante de réparation à la victime (article 29.7 du Code pénal). Le ministère public s'y opposa, faute d'éléments établissant une démarche active de l'accusé auprès de la compagnie d'assurances.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur la recevabilité de l'exception de chose jugée : une ordonnance pénale définitive rendue pour des infractions commises au même moment qu'un accident ultérieur fait-elle obstacle à la poursuite du délit de lésions par imprudence grave résultant de ce même accident ? Il s'agit, plus précisément, d'apprécier l'identité objective entre les faits déjà jugés et les faits poursuivis.
La seconde concerne l'application de la circonstance atténuante de réparation à la victime (article 29.7 du Code pénal) lorsque l'indemnisation a été versée par l'auteur lui-même, et non par son assureur.
Solution et dispositif
Sur le premier point, le Tribunal de Corts rejette l
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal de Corts (6000064/2017) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Delicte Menor 6000064/2017 ORÍGEN: 4000081/2016 - 00 NIG: 5300543220160000223
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-un de juny del dos mil divuit.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000064/2017 seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu.
Acusat: Arcos, nascut el 12 de maig de 1961 a San Juan (Argentina), fill de Oller i de Álvarez, de nacionalitat argentina, sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Julián.
Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Sevillano.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 02:30 hores del dia 9 de gener de 2016 l'acusat Arcos, nascut el 12 de maig de 1961, de nacionalitat argentina, circulava per la Carretera d'Arinsal pel carril descendent direcció la Massana, conduint el vehicle de la seva propietat Audi RS4 V8 matrícula andorrana XXXXX, assegurat a la companyia d'assegurances ORG_0.
En arribar a l'alçada del número 41 de la referida carretera, com sigui que l'acusat conduïa sota els efectes d'una precedent ingestió alcohòlica, va col·lidir amb la part davantera dreta del seu vehicle contra el lateral esquerre del vehicle BMW 320 matrícula espanyola XXXX que, conduït per Palomo, havia iniciat un gir a l'esquerra per entrar al garatge de casa seva, maniobra que havia senyalitzat amb els corresponents intermitents i amb la deguda antelació.
A conseqüència de la col·lisió, la conductora del BMW Palomo patí lesions consistents en una contractura de la musculatura paracervical i paralumbar, per la qual requerí una primera assistència mèdica per a la seva curació.
Palomo ha renunciat a res reclamar en haver estat degudament indemnitzada per l'acusat amb anterioritat al judici oral.
A l'acusat li fou practicada la prova d'alcoholèmia, que donà un resultat positiu de 1,99 grams d'alcohol per litre de sang, havent estat ja condemnat mitjançant ordenança Penal de data 9 de gener del 2016 com autor d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang i d'un delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones, a les penes d'un mes d'arrest nocturn condicional i a la privació del permís de conduir per un termini de divuit mesos, pel primer delicte, i a la pena de tres mesos de presó condicional i privació del permís de conduir per un termini de deu mesos, pel segon delicte.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autor l'acusat Arcos, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar a l'acusat la pena de multa de sis mil euros i dotze mesos de privació del permís de conduir, així com el pagament de les despeses processals causades, sense haver-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional, entenent que no concorria la circumstància atenuant de reparació al·legada per la defensa de l'acusat perquè no consten en autes elements que acrediten que l'acusat hagi fet tot el possible perquè la Cia d'Assegurances agiliti l'acció, citant la jurisprudència d'aquest Tribunal que té declarat que la circumstància atenuant no s'aplica automàticament, sinó que s'ha de tenir en compte una actitud activa del processat.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER. En l'acte del judici oral la defensa de l'acusat ha modificat parcialment la seva qualificació provisional, sol·licitant amb caràcter principal la lliure absolució del seu defensat perquè els fets ja van ser jutjats en l'Ordenança Penal del 2016, per tant, l'accident ja hauria estat jutjat, essent d'aplicació el principi de non bis in idem.
El que demana la defensa de l'acusat és l'apreciació de l'excepció de cosa jutjada en base a que Arcos ja fou condemnat per Ordenança Penal de data 9 de de gener del 2016.
Té declarat aquest Tribunal (sentències de 29 de gener del 2003, causa núm. TC-180-3/00, i de 27 d'abril del 2016,causa núm. 6000012/2014, entre altres) que la cosa jutjada és una manifestació del principi non bis in idem. Podem dir que és una conseqüència inherent de dit principi que, com té declarat el Tribunal Constitucional, s'integra dins del principi de legalitat penal de l'article 9.4 de la Constitució (sentències de 15 de juny del 2015, causa 2015-6-RE, 4 de juny del 2012, causa 2011-1-PI i 7 de setembre del 2007, causa 2007-3 i 6-RE). I aquest principi es troba expressament recollit a l'article 14.7 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966, signat per Andorra el 5 d'agost del 2002.
El significat de l'efecte material de la cosa jutjada és que un mateix fet criminal no pot ésser sancionat dues vegades, exigint els requisits de l'existència d'una resolució definitiva i ferma condemnatòria o exculpatòria dictada per Tribunal competent en altra causa criminal, i la perfecta identitat subjectiva o objectiva entre els fets ja jutjats i els que són objecte d'enjudiciament en la causa en que es vol fer valer l'excepció. Són dos, doncs, els requisits: una resolució definitiva i ferma, d'una banda, i la perfecta identitat subjectiva i objectiva, de l'altra.
En quan al primer requisit, referit a les resolucions que poden donar lloc a l'excepció de cosa jutjada, aquest Tribunal té declarat que les sentències i els autes de sobreseïment definitiu tenen el valor de la cosa jutjada, amb els atributs de la invariabilitat, irrevocabilitat i irrepetibilitat inherents a la cosa jutjada material, i així ho disposen l'article 88 de la Constitució, respecte de les sentències, i l'article 129 del Codi de Procediment Penal, respecte del sobreseïment definitiu doncs, com es diu en aquest darrer article, el sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici, contràriament amb el que succeeix en el cas del sobreseïment provisional que deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció (Tribunal de Corts, sentència de 9 de gener del 2001, causa núm. 185-1/97). Òbviament, també tenen aquesta eficàcia les Ordenances Penals, en tant que es tracta d'una resolució amb el valor d'una sentència de condemna.
En quan a la perfecta identitat subjectiva i objectiva, el que s'exigeix és la identitat de persona inculpada o acusada i identitat de fets objecte d'imputació o d'acusació.
En el cas d'autes, no concorre la perfecta identitat objectiva doncs l'Ordenança Penal de 9 de gener del 2016 tingué per objecte uns fets que, si bé foren concomitants amb l'accident causant de les lesions a la Sra. Palomo, també foren diferents i donaren lloc als delictes menors de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang i de conducció temerària amb perill concret per a les persones.
CONSIDERANT SEGON. Els fets declarats provats constitueixen un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi penal doncs concorren, d'acord amb la jurisprudència, tots els elements que integren dita infracció criminal, com són: a) una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura, en el present cas la conducció d'un vehicle automòbil sota la influència d'una ingestió alcohòlica, circumstància que disminuïa les capacitats de l'acusat per exercir una conducció diligent i reglamentària per tal de no provocar danys o lesions a altres usuaris de la via per on circulava; b) el resultat de lesions en la víctima que han precisat d'assistència mèdica per a la curació, com és la contractura de la musculatura paracervical i paralumbar que requerí una primera assistència mèdica per a la seva curació, com resulta de l'informe forense obrant al foli 90; i, c) la relació de causalitat entre l'actuació negligent o imprudent de l'agent i el resultat típic que, en el present cas, no és negada per la defensa de l'acusat.
Precisament, el fet d'exercir la conducció del vehicle sota la influència de begudes alcohòliques és el que determina la qualificació de la imprudència com a greu.
CONSIDERANT TERCER. L'acusat Arcos és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte menor ans definit, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i que no és discutida per la seva defensa.
CONSIDERANT QUART. Concorre en l'acusat la circumstància atenuant de reparació a la víctima de l'article 29.7 del Codi penal.
El Ministeri Fiscal s'oposa a l'aplicació de dita circumstància amb l'argument de que no consten en autes elements que acrediten que Arcos hagi fet tot el possible perquè la Cia d'Assegurances agiliti l'acció, citant la jurisprudència d'aquest Tribunal que té declarat que la circumstància atenuant no s'aplica automàticament, sinó que s'ha de tenir en compte una actitud activa del processat.
Certament, per apreciar la circumstància 7a de l'article 29 en el cas de mort o lesions causades per imprudència en que és la companyia d'assegurances del vehicle causant de l'accident qui es fa càrrec de la indemnització a la víctima, aquest Tribunal exigeix que l'acusat hagi tingut una actuació proactiva prop de la companyia d'assegurances per facilitar el pagament de la indemnització amb anterioritat al judici oral, no essent d'apreciació en aquells casos en que, havent estat la companyia d'assegurances qui ha abonat la indemnització, l'acusat s'ha desentès completament de tot el que afecta a la indemnització a la víctima.
Ara bé, en el present cas, la concurrència de la definida circumstància atenuant no és discutible doncs consta plenament acreditat al foli 148 de les actuacions que fou el propi acusat, i no la seva companyia d'assegurances, qui va satisfer la indemnització a la víctima.
Atenent a la concurrència de la indicada circumstància atenuant i al fet de que l'acusat hauria acceptat l'Ordenança Penal que se li va proposar si la Batlle instructora si hagués contemplat la concurrència de dit circumstància atenuant, i tenint en compte les penes que ja li foren imposades en l'Ordenança Penal de data 10 d'abril del 2017, el Tribunal imposa a l'acusat Arcos la pena de multa de cinc-cents (500) euros i la pena de privació del permís de conduir per un termini de tres mesos.
CONSIDERANT CINQUÈ. Atesa la renúncia de la perjudicada a res reclamar, en haver estat indemnitzada per l'acusat, no hi ha lloc a declarar responsabilitat civil si bé, d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'ha d'imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,
D E C I D I M :
CONDEMNAR l'acusat Arcos com a responsable penalment en el concepte d'autor del delicte menor de lesions per imprudència greu, amb la concurrència de la circumstància atenuant de reparació a la víctima, a la pena de MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS i TRES MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, així com al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.
