STCOR ANDORRA, a 16 de juliol del 2020 - ROJ: STCOR 53/2020

-A. Duque, nascut el dia 25 de gener de 1979 a Trujillo (Perú), fill de Carlos i Mirta, de nacionalitat peruana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut, malgrat haver estat degudament citat per edictes, i defensat pel Lletrat Sr. Téllez.

-R. Sanz, nascut el dia 25 d'abril de 1987 a Santa Coloma (Principat D'Andorra), fill d'Ignasi i Gemma, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, i defensat per la Lletrada Sra. Catalá.

Parts acusadores:

-El Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Agullo.

-I. Peña, P. Herrera, A. Gaya, L. Salas i P. Calatayud, actuant en nom propi i del seu fill menor d'edat J. Calatayud, representats per la Lletrada Sra. Coll.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: Vers les 03,15 hores de la matinada del dia 22 de setembre del 2011, els processats Gomila, nascut el dia 27 de febrer del 1985, de nacionalitat peruana i Duque, nascut el dia 25 de gener de 1979, de nacionalitat peruana, i ambdós amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, arribaren a l'estació de servei E., radicada a l'avinguda d'Enclar de la vila de Santa Coloma, amb el vehicle marca SEAT, model LEON, matrícula XXXX, conduït pel processat Gomila. Ambdós processats anaven acompanyats també de N. J. I. D. i R. C. G. B.. El processat Gomila estacionà el referit vehicle a les proximitats de la porta d'entrada de la botiga de la referida estació, i juntament amb el processat Duque en baixaren, amb la finalitat d'accedir al seu interior.

Mentre ambdós processats Gomila i Duque es dirigien cap a la porta de l'establiment, arribà a gran velocitat i amb la música amb un volum molt elevat, el vehicle marca SEAT, model MARBELLA, matrícula XXXX, conduït pel també processat Sanz, nascut el dia 25 d'abril de 1987, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, estacionant-lo en un lloc proper al vehicle conduït pel processat Gomila. Els ocupants del turisme conduït per Sanz, eren el difunt, J. Salas, que havia consumit cocaïna i en aquell moment es trobava sota els efectes de l'alcohol -la taxa d'etanol que donà en sang fou d'1,91 g. l/s-, i D. D. M. B.. Al processat Sanz se li practicà -a les 04,36 hores- una prova d'alcoholèmia, amb l'alcoholímetre de precisió, donant un resultat positiu de 1,80 g. l/s.

Just després d'estacionar el seu vehicle, el processat Sanz en baixà i dirigint-se envers els processats Gomila i Duque, que s'havien girat al sentir tant enrenou, quan ja estaven a punt d'accedir a l'interior de la botiga de la benzinera, els digué "que miráis hijos de puta, gilipollas", mentre es dirigia cap a ells.

Així mateix, en J. Salas baixà immediatament del vehicle, i es dirigí també cap a on es trobaven els processats Gomila i Duque, referint-s'hi com "negratos de mierda", iniciant-se en aquell moment un primer enfrontament físic entre els processats Sanz i Duque, mentre que, al seu torn, en J. Salas va anar cap al processat Gomila, donant-li un cop de puny, començant també una baralla entre ells, que acabà de forma ràpida al no voler brega Gomila i Duque. Cessat aquest primer enfrontament físic, el processat Sanz i en J. Salas, que estaven molests per la nul·la reacció dels dos sud-americans front dels insults que els hi havien proferit, llençaren als dits processats Gomila i Duque uns cons de plàstic que es trobaven a prop dels vehicles estacionats, que aquests darrers els retornaren llençant-los-hi novament.

Acte seguit el processat Sanz anà fins a la porta del copilot del seu vehicle, i agafà una navalla, amb una fulla d'una longitud de 14 cm., marca DON BENITO, amb una vora esmolada irregular; mentre en J. Salas mantenia una actitud verbalment agressiva i despectiva cap als altres dos processats.

Amb la navalla a les mans i mostrant-la amb intencions d'atemorir, el processat Sanz es dirigí vers on es trobaven els processats Gomila i Duque, tot reiterant els insults inicials i dirigint-se a aquest darrer li digué "¿qué te has creído?, te voy a matar", no arribant a provocar cap reacció dels processats Gomila i Duque, retornant el processat Sanz a proximitats del seu vehicle. En aquest indret, J. Salas li agafà la navalla, que ja estava oberta i, seguit pel processat Sanz, es dirigí, tot esgrimint de forma més impetuosa la navalla amb intencions d'agredir, cap al vehicle del processat Gomila, on es trobaven aquest i el processat Duque. En adonar-se aquests de la presència de la navalla, es tragueren els cinturons, fuetejant amb els mateixos en direcció a J. Salas amb una actitud merament defensiva, per tal de mantenir-lo allunyat, i protegint-se, alhora, amb la jaqueta i la samarreta que duien posada, que s'embolicaren als respectius braços, per evitar l'agressió amb la navalla que esgrimia J. Salas.

Tot i així, i davant la presència de la navalla, els processats Gomila i Duque començaren a retrocedir vers Sant Julià de Lòria, amb intencions de fugir, essent però perseguits pel processat Sanz i per J. Salas, fins que el processat Duque caigué al terra, arribant a la seva alçada en J. Salas, qui li intentà clavar la navalla al cap, havent-se de protegir amb la seva mà dreta, patint no obstant una ferida incisa lineal a la regió hipotènar del palmell de la mà, de 2 cm. de longitud, una ferida incisa de 3 mm superficial, a la regió frontal esquerre, i dues altres ferides a la segona falange dels dits segon i cinquè de la ma dreta, amb morfologia de "U".

Aquesta agressió de J. Salas al processat Duque durà fins que aquest darrer cridà al processat Gomila, qui s'hi acostà per ajudar-lo, aconseguint alliberar al processat Duque de J. Salas, qui encara duia la navalla oberta a la mà. En aquest moment s'inicià un enfrontament entre J. Salas i el processat Gomila, que en veure l'arma a la mà del primer, començà a caminar novament d'esquenes direcció Sant Julià de Lòria, desplaçant-se en forma de S, per intentar evitar-lo, mentre en J. Salas s'apropava vers ell, fins arribar a la seva alçada, fent moure la navalla amb la seva mà dreta -mà dominant-, provocant al processat Gomila una ferida superficial de 12 cm sobre la galta esquerra, en trajecte descendent des de la regió preauricular al marge inferior de la comissura bucal esquerre.

Seguidament, el processat Gomila fent ús de la seva mà dominant -l'esquerra-, donà un fort cop de puny a la galta dreta d'en J. Salas, iniciant-se en aquell moment una lluita de forces per controlar la navalla, que provocà que tant Gomila com J. Salas patissin ferides de diversa consideració al rostre, coll i mans, fins que en un moment determinat en J. Salas caigué al terra, d'esquenes i de front al processat Gomila, i trobant-se el cos de J. Salas inclinat i en moviment rotatori, la fulla de la navalla penetrà parcialment a nivell del seu tòrax esquerre, causant una ferida incisa, situada a 18 cm. per sota de la vora infraclavicular esquerre, prop la línia mitja clavicular, mentre que el cos del processat Gomila va caure sobre d'aquest, donant-se un cop al genoll dret en xocar contra el terra, restant l'altre genoll sobre el cos d'en J. Salas.

J. Salas, en el curs del forcejament, clavà a Gomila la punta de la navalla a la seva aixella dreta, amb molt poca força, sense que hagi quedat acreditat el moment concret en que succeí, causant-li una ferida incisa de petites dimensions a la regió axil·lar dreta, podent Gomila agafar la navalla amb la seva mà esquerra, en un primer moment pel mànec, i seguidament per la fulla, fent-la sortir de la mà dreta d'en J. Salas, llençant-la lluny d'on es trobaven. Una vegada el processat Gomila aconseguí desfer-se de la navalla, propinà un seguit de cops de puny al rostre de J. Salas, aixecant-se en veure que aquell no responia i marxant del lloc.

Mentrestant, els processats Sanz i Duque també s'estaven agredint, dirigint-s'hi el processat Gomila -en no tenir més oposició per part de J. L. P. F.-, i desprès de que Duque digués "ya está", els tres aturaren la baralla, marxant els processats Gomila i Duque vers on estava el vehicle amb el qual havien arribat, quedant-se esperant a que vingués la policia, mentre que el processat Sanz es quedà al costat del cos de J. Salas.

Arran d'aquestes agressions: el processat Duque patí tot un seguit d'erisions i excoriacions, en diferents parts del cos; el processat Sanz a conseqüència dels dos enfrontaments físics patí seguit d'eritemes, erosions, excoriacions i una equimosis; el processat Gomila les que abans ja s'han detallat; produint-se tanmateix la defunció de J. Salas. La ferida que causà la mort de J. Salas fou aquella identificada amb el número 35 en l'informe d'autòpsia i forense realitzat al respecte, amb una llargària de 3,5 cm. i d'una fondària de 10,5 cm., equivalent a la penetració dins del tòrax, de característiques netes, amb l'angle agut en l'extrem inferior i sense cap empremta de l'empunyadura ni mànec de l'arma blanca a nivell de la pell circumdant. Aquesta ferida presenta una trajectòria pràcticament perpendicular a l'eix corporal i en sentit lleugerament ascendent, de fora cap a endins, amb una discreta inclinació d'uns 10º cap dalt i l'interior, i penetra per la musculatura intercostal entre el setè i el vuitè arc. Provocà una hemorràgia intrapericardíaca secundària a hemorràgia aguda per laceració de l'àpex cardíac, essent aquesta la causa última de la mort. En J. Salas patí d'altres lesions totes amb signes de vitalitat, concretament, 22 equimosis, situades a la regió frontal, temporoparietal dreta, occipital, facial, avantbraç i mans; 12 erosions, situades, principalment, a la regió frontal, temporal, parietal, pavelló auditiu dret, arc ciliar dret, mandíbula, colze, braç i coll; 4 excoriacions, situades al colze esquerra, al 3er dit dret, al 5è dit dret i al tòrax esquerre, i 8 ferides contuses, situades a nivell frontal, ocular, regió nasal nivell bucal i avantbraç esquerra; a part d'altres dues ferides incises: una superficial a la cara palmar esquerra, distribuïda en dos trams, un més medial rectilini, i un més al centre del palmell, en forma lleugerament corbada, trobant-se els dos trams separats per una zona de pell indemne, i altra al segon dit de la mà dreta, una a nivell de la cara dorsal de la segona falange.

En el marc de la inspecció ocular practicada per agents del Servei de Policia, aquests trobaren la navalla en un camp que es troba a l'esquerra de l'altre costat de l'estació de servei, a l'indret on va dir el processat Gomila que l'havia llençat, quan aconseguí prendre-li a J. Salas, contenint la seva fulla mostres genètiques que es corresponen a ambdós.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. En primer terme, s'ha d'exposar que el Ministeri Fiscal, després de la profusa prova practicada en el plenari, ha modificat la seva qualificació provisional i ha retirat l'acusació pel que fa al delicte major d'homicidi, tipificat a l'article 102 del Codi Penal, que venia imputant al processat Gomila, en considerar que no ha quedat suficientment acreditada la forma com es produí la penetració de la navalla en el cos del difunt J. Salas, havent-hi dues versions diferents, pel que cal aplicar el principi "in dubio pro reo", tot i ser plausible la versió donada per les Dres. Tejera i Tamarit, que en la lluita per l'arma, en el moment de caure ambdós al terra, J. Salas d'esquena i Gomila de front, aquesta es clavés accidentalment en el tòrax de la víctima. El Ministeri Públic segueix acusant a Gomila pel delicte menor de maltractament greu de l'article 113.1, a l'igual que, pel mateix il·lícit penal, a Duque.

Per contra, l'acusació particular manté la seva qualificació provisional, elevada a definitiva -amb alguna precisió fàctica-, en virtut de la qual estima que en un moment donat de la baralla, Gomila s'apoderà de la navalla i la clavà a J. Salas, abans de treure-la del lloc de la batussa i llençar-la cap a endarrere, doncs per la posició que tenien els dos quan caigueren al terra és molt difícil que fos el propi J. Salas que se la clavés, màxim quan la fulla de la susdita arma blanca tenia 14 cm. i només va penetrar dins del seu cos 10,5 cm., no havent-hi cap marca de l'empunyadura d'aquella en el tòrax de J. Salas, considerant a Gomila com autor responsable d'un delicte major d'homicidi i d'un altre delicte menor de maltractament greu, previstos, respectivament, als articles 102 i 113.1 del Codi Penal i a Duque d'un delicte menor de maltractament greu de l'article 113.1 del Codi Penal.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. 1. Tejerantejada així per les acusacions la seva respectiva dissertació i posició jurídica pel que fa a la producció de la mort de J. Salas la matinada d'autes, el Tribunal, tenint en compte el principi d'immediació de la prova portada a terme en el plenari i referint-se a l'acció que va acabar amb el decés de J. Salas, valorant de forma detinguda i minuciosa les diferents pericials realitzades a tal efecte i les explicacions efectuades per cadascun dels perits en l'acte del judici oral, arriba a la conclusió que la ferida incisa que penetrà al tòrax de J. Salas i que li causà la seva defunció no es pot imputar a Gomila, doncs, si bé és cert que en aquell moment hi havia una conjuntura de forcejament entre ambdós, no ho és menys que J. Salas era i fou en tot moment l'agressor -des de l'instant que va prendre l'arma al seu company ENTITY_6-, mentre que Gomila en tot moment va actuar per defendre's d'aquell, i el més important i transcendent és que en absolut ha quedat acreditat que Gomila tingués en cap moment el domini de l'arma amb anterioritat a que la navalla penetrés parcialment al tòrax de J. Salas, i, per tant, no es pot estimar que hi hagués intenció per part de Gomila d'agredir a J. Salas i menys amb ànim o voluntat homicida, doncs l'únic que pretenia Gomila era treure la navalla del lloc, com queda evidenciat amb el seu propi comportament, ja que quan aconseguí prendre-li, el que fa immediatament és desfer-se de l'arma, llençant-la cap enrere, el més lluny possible.

Totes les pericials mèdiques practicades són totalment coincidents i concordants en que l'arma no va penetrar sencera en el cos de J. Salas, puix la fondària de la ferida letal fou de 10,5 cm, quan la longitud de la fulla de la navalla d'autes era de 14 cm, el que, com asseveren la perit Dra. Tamarit i la perit forense Dra. Tejera, en els seus respectius informes, afavoreix la hipòtesi de ferida no voluntària o accidental i demostra que Gomila no tenia el domini de l'arma, ja que en cas contrari la ferida seria més profunda i aniria en una direcció diferent a l'evidenciada; és a dir, enlloc de ser de trajectòria cap dalt i cap dins (centre del cos), seria cap a la zona lateral i exterior del cos, essent com és Gomila una persona esquerrana i trobant-se situat per sobre i al costat esquerra d'en J. Salas (vg. folis 1107, 1112 i 1200, 1203 i 1204). Aquesta versió ve avalada també per l'informe de reconstrucció dels fets, realitzat en data 1 de març del 2012 pel Sr. Canales, que fou sol·licitat pel lletrat defensor del processat Gomila, en la seva condició de judoka i de seleccionador nacional de judo del Principat d'Andorra (folis 1067 al 1079), havent donat aquest les oportunes explicacions i havent realitzat les demostracions corresponents als moviments que havien efectuat ambdós intervinents en la baralla fins arribar al resultat letal de J. Salas. Per contra les versions mantingudes per la Dra. Bernat i pel Dr. Castrillo no són tant rotundes com les dels altres perits, màxim quan aquests van manifestar que no havien tingut en compte les declaracions dels intervinents, ni havien vist les imatges de les càmeres de vídeo de la benzinera, a l'entorn de la qual es produïren els fets ara enjudiciats, indicant la mateixa Dra. Bernat que ella només va fer l'autòpsia del difunt i que no ha tingut a la seva disposició la diversa documentació posterior obrant en les actuacions, apart que, a preguntes del Ministeri Públic en el plenari, conclogué dient, que i tot i que creu que hi va haver voluntarietat en la mort de J. Salas, no descarta la hipòtesi accidental.

Pel que fa a les lesions objectivades en les mans del difunt J. Salas, el Tribunal estima més versemblant les conclusions a les que arriben ambdues perits esmentades, Dres. Tamarit i Tejera, atès que la forma de producció de les mateixes és totalment compatible amb l'explicació, sempre idèntica, que donà el processat Gomila de com succeïren els fets, afirmant, sense dubte, que les mateixes no són defensives (vg. folis 1098, 1099, 1108, 1109, 1829, 1830 i 1846).

Subir

Diccionario RAE