ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.355abf16 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° 6000173/2018·22 de desembre del 2020·reformation
STCOR ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STCOR 90/2020
Jurisdicció / TribunalTribunal de Corts (appel)
Referència / Batllia / Rol6000173/2018
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2020:90) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par reformation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STCOR 90/2020).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 décembre 2020 (n° 6000173/2018) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 90/2020 (Tribunal de Corts, 22 décembre 2020)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts, 22 décembre 2020, STCOR 90/2020 (ECLI:AD:TCORAD:2020:90) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique initialement fournie étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 6000173/2018.
Faits et procédure
La décision a été rendue par le Tribunal de Corts, siégeant à Andorra la Vella, dans une affaire de blanchiment de capitaux. Le tribunal était composé de trois magistrats, dont le juge rapporteur, M. Josep Maria Pijuan Canadell. L'accusée, de nationalité française, était jugée en rébellion processuelle, n'ayant pas comparu malgré une citation régulière. Elle était défendue par un avocat, et le ministère public était représenté.
Le tribunal tient pour établis les faits suivants. L'accusée était la compagne d'une personne décédée en 2010, à la tête d'une organisation de trafic de cocaïne entre l'Amérique du Sud et l'Europe. Le couple aurait ouvert, à partir de 2004, des comptes bancaires en Andorre, alimentés par des virements internationaux dont la justification n'a pas été rapportée. Des fonds ont été versés à titre d'acomptes pour l'acquisition de plusieurs biens immobiliers auprès d'un promoteur, puis une partie a servi au paiement d'un yacht, lequel a été intercepté en 2006 avec près de trois tonnes de cocaïne à bord.
L'accusée avait déjà été condamnée en Espagne, par l'Audiencia Nacional puis par le Tribunal suprême, pour trafic de stupéfiants. La présente procédure porte sur le blanchiment de ces produits, la décision mentionnant qu'une partie des fonds avait été transférée à l'administration andorrane de l'AFA après une dénonciation du promoteur auprès de la cellule de renseignement financier (UIFAND). Le compte bancaire de l'accusée avait été bloqué par la Batllia.
Question de droit
La décision soulève principalement deux questions.
Première question : la loi pénale applicable. Les faits ayant été commis entre 2004 et 2006, le Code pénal de 1990 était en vigueur au moment des faits. Le ministère public demandait l'application du Code pénal de 2005, jugé plus favorable à la personne poursuivie. Le tribunal devait donc déterminer si le texte postérieur pouvait être appliqué au regard de l'article 7.1 du Code pénal.
Seconde question : la preuve du blanchiment. Le tribunal devait établir si le blanchiment pouvait être caractérisé sur le fondement de la seule preuve indiciaire, en l'absence de preuve directe de l'origine illicite des fonds et de l'intention de l'accusée, et quels indices pouvaient le fonder.
Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal retient que les articles 409 et 410 du Code pénal de 2005 sanctionnent le blanchiment de capitaux et sa forme qualifiée par des peines inférieures à dix ans. Il applique donc, en vertu de l'article 7.1 du Code pénal, le Code de 2005 dans sa rédaction en vigueur jusqu'au 30 octobre 2013.
Sur la seconde
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal de Corts (6000173/2018) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal de Corts
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol6000173/2018
Data de la resolució22 de desembre del 2020
Dispositiu / Falladareformation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARÓN MORA
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, 22 de desembre del 2020.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la causa núm. 6000173/2018 seguida pel presumpte delicte major de blanqueig de diners mitjançant grup organitzat.
Acusada: Álvarez, nascuda el 11 de juny de 1963 a Nantes, França, filla d'Antoine i de Therese, de nacionalitat francesa, sense antecedents penals i en llibertat provisional en la present causa, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada, defensada pel Lletrat Sr. Escolano.
Part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Galan.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:
l'acusada Álvarez L. R., nascuda l'11 de juny de 1963, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals al Principat, era la parella del avui difunt Giner B. L. C., qui encapçalava una organització que es dedicava a la introducció de substància producte estupefaent cocaïna des de Sud-Amèrica, principalment Veneçuela i Colòmbia, a Europa, principalment França i Espanya.
Amb la finalitat d'introduir en els mercats lícits els ingents beneficis obtinguts de la seva activitat de tràfic d'estupefaents a gran escala, Giner B. L. C. i l'acusada idearen invertir els diners obtinguts en l'adquisició d'immobles, vehicles d'alta gama i embarcacions de luxe, en la majoria dels casos ocultant la seva titularitat real a través de fiduciaris o la interposició de persones jurídiques que no tenien altra activitat que la de servir-los de pantalla.
L'any 2004 l'acusada Álvarez L. R. i la seva parella Giner B. L. C. entraren en contacte amb Palmer B. F., al que varen conèixer a Altea, Alacant, on ells hi residien i Palmer B. F. hi estiuejava, presentant-se Giner B. L. C. com un empresari dedicat, entre altres negocis, a la compra i lloguer de iots de luxe. I en tenir coneixement l'acusada i la seva parella que Palmer B. F. era promotor immobiliari al Principat d'Andorra, li manifestaren la seva voluntat d'adquirir diversos immobles al Principat.
En data 2 de desembre del 2004 l'acusada Álvarez L. R. fou presentada per Palmer B. F. a l'entitat bancària ORG_0, entitat en la que el mateix dia obrí el compte número XXXXXXXX amb un ingrés en efectiu de 20.000 euros, fent un altre ingrés per import de 3.000 euros a primers de gener del 2005. En dit compte corrent es reberen sis transferències internacionals des de Veneçuela i dues des de les Illes Verges, ascendint el total d'ingressos a uns 95.000 euros.
L'esmentat compte corrent fou cancel·lat en data 11 de novembre del 2005 i el seus fons ingressats en un altre compte obert aquest dia per l'acusada a la mateixa entitat bancària ORG_0, compte núm. XXXXXXXX amb la denominació xifrada XXXXXXXX, també de titularitat única de l'acusada. En aquest compte xifrat es reberen tretze transferències internacionals per un import d'uns 200.000 euros, totes des de paradisos fiscal o des de Veneçuela, pretesament per raó de lloguers d'immobles, lloguers que no han estat justificats.
En data 20 de desembre de 2004, l'acusada Álvarez L. R. signà un contracte de promesa de compravenda del pis àtic segona del bloc B de l'XXXX, societat de la que Palmer B. F. n'era accionista i administrador. El preu de la compra es pactà en 406.000 euros, dels quals l'acusada va lliurar com acompte la suma de 60.900 euros en efectiu que Palmer B. F. ingressà al compte titularitat de Residencial P. D. B. SL amb núm. XXXXXXXX obert a l'entitat bancària ORG_0.
En data 20 de gener de 2005, l'acusada signà els contractes de promesa de compravenda corresponents als XXXX pels preus de 161.500 euros i 422.000 euros, respectivament, dels quals l'acusada va lliurar com acomptes les sumes de 24.250 euros en efectiu, pel pis primer tercera, i de 63.300 euros en efectiu, pel pis tercer primera, suma aquesta darrera que lliurà mitjançant dos pagaments, un de 10.000 euros i un altre de 53.300 euros.
Com sigui que Giner B. L. C. i l'acusada Álvarez L. R. estaven interessats en l'adquisició d'altres dos pisos d'una XXXX, de la qual Palmer B. F. també n'era accionista i administrador, aquest els reservà els XXXX, quin preu era de 327.000 euros i 285.000 euros, respectivament.
En pagament dels dos pisos, i com acompte del seu preu total, Giner B. L. C. i l'acusada lliuraren a Palmer B. F. un total de 270.000 euros per mitjà de pagaments en efectiu pels imports de 74.500 euros en data 17 de febrer, 65.000 euros en data 3 de març, 70.200 euros en data 6 de març i 60.300 euros en data 10 de març, que foren ingressats al compte corrent de la societat H. G. S., S.A. a l'entitat bancària ORG_0 amb núm. XXXXXXXX.
Posteriorment, essent intenció d'Giner B. L. C. adquirir el iot S. N., que pensava utilitzar per la seva activitat de narcotràfic i quin preu era de 540.000 euros, va demanar a Palmer B. F. que transferís els 270.000 que havia lliurat a la societat H. G. S., S.A., per a la reserva dels dos pisos de la promoció del Tarter, a un compte corrent de la societat D. Y., S.L. a Banca March de Palma de Mallorca, transferència que s'efectuà en data 13 de març del 2006. Amb aquesta transferència es pagava la meitat del preu del iot S. N., i l'altra meitat va ser pagada per mitjà d'una transferència de 270.000 euros en favor de C. W. al ORG_2 de Londres, efectuada per Palmer B. F. en data 10 de març de 2006 des del seu compte personal obert a l'entitat bancària ORG_1 amb número XXXXXXXX, el qual havia estat proveït prèviament per sengles ingressos en efectiu de 200.300 euros i 69.700 euros en dates 3 i 10 de març de 2006, respectivament, per part d'Giner B. L. C..
En data 26 d'agost de 2006 el iot S. N. fou abordat per les autoritats espanyoles a unes 500 milles a l'oest de les Illes Canàries en aigües de l'oceà Atlàntic quan, procedent del Carib i sota la capitania d'Giner B. L. C., transportava 2.985 quilograms de cocaïna amb una puresa mitjana superior als 73,83 % i quin valor de mercat superaria els 100.000.000 d'euros. El iot havia salpat del port de Cumaná, Veneçuela.
Per sentència núm. 4/2011 dictada per la Sección Segunda de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional en data 28 de febrer del 2011, Álvarez L. R. fou condemnada com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte contra la salut pública en la seva modalitat de tràfic de drogues de les que causen greu dany a la salut, en quantitat de notòria importància, amb pertinència a una organització delictiva i extrema gravetat, a la pena de 9 anys de presó i multa de 200.000.000 d'euros, acordant-se a la mateixa sentència el comís de diversos vehicles particulars i d'empresa, camions i maquinària pesada, vaixells, entre els quals el veler S. N., diners en efectiu i altres. La sentència de l'Audiència Nacional espanyola fou íntegrament confirmada, en el que respectava a l'acusada Álvarez L. R., per la sentència dictada per la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo espanyol en data 25 d'octubre del 2012.
En aquesta causa no s'arribà a jutjar a Giner B. L. C., respecte de qui la Sección Segunda de la Sala de lo Penal de l'Audiència Nacional espanyola dictà aute de data 20 de setembre del 2010 acordant l'arxiu parcial de la causa per raó de l'extinció de la seva responsabilitat criminal per causa de mort, en haver estat mort a trets a Alacant en data 12 de juliol de 2010.
En data 26 de febrer de 2008 Palmer B. F., havent fet una denuncia de sospita davant la UIFAND, transferí als comptes de l'AFA la quantia de 146.950 euros, que havia rebut de Giner B. L. C. i l'acusada Álvarez L. R. com acomptes per a l'adquisició de les unitats immobiliàries de l'edifici C. D. R..
El compte de l'acusada Álvarez L. R. a l'entitat bancària ORG_0 núm. XXXXXXXX, sota la denominació xifrada XXXXXXXX, fou objecte de bloqueig per la Batllia i a data 30 de novembre del 2006 presentava un compte corrent amb un ròssec creditor de 2.800,58 euros; un compte corrent amb un ròssec creditor de 940,24 dòlars USA; i una renda fixa amb un ròssec de 215.073,96 euros.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners i valors, mitjançant grup organitzat, tipificat als article 409 i 410 del vigent Codi penal, per concorre tots els elements constitutius del tipus.
Al temps dels fets, era vigent el Codi penal de 1990, que tipificava el delicte major de blanqueig en els articles 145 i 146, modificats per la Llei qualificada de modificació del Codi Penal de 27 de novembre del 1997. L'article 145 castigava el delicte major de blanqueig de diners o de valors provinents d'un delicte de tràfic de drogues amb la pena de fins a vuit anys de presó i multa de fins a vint milions de pessetes. I l'article 146 castigava el tipus agreujat amb la pena de presó fins a deu anys i multa de fons a vuitanta milions de pessetes.
El Ministeri Fiscal sol·licita l'aplicació del Codi penal del 2005, per entendre que és més favorable al reu. Efectivament, tant l'article 409 com l'article 410 del Codi penal del 2005, invariablement fins a la data d'avui, castiguen el delicte major de blanqueig de diners o valors i el seu tipus qualificat amb pena de presó inferior a deu anys. Així, en virtut del que disposa l'article 7.1 del Codi penal, resulta d'aplicació als fets d'autes el Codi Penal de 2005, en la seva redacció vigent fins al 30 d'octubre del 2013.
Remetent-nos a la reiterada jurisprudència, el delicte de blanqueig de diners consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius a l'adquirir o transmetre diners, béns o valors o cometre un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit, activitat realitzada amb coneixement de la procedència delictiva (sentència de la Sala Penal del TSJ de 13/9/2012, Rotlle núm. TSJP-10/12), i és, en general, tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius. Blanquejar equival a encobrir o emmascarar l'origen il·lícit dels béns mitjançat la seva incorporació al tràfic econòmic legal per tal de poder-los fruir de manera pacíficament jurídica (sentència de la Sala Penal del TSJ de TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10). Tanmateix, la jurisprudència té declarat que el tràfic il·lícit de drogues i el blanqueig de diner procedent de dit tràfic són dues activitats íntimament relacionades, essent el blanqueig de diner procedent del tràfic de drogues un graó dins l'activitat criminal, el darrer i essencial per donar aparença de lícits als guanys obtinguts (entre altres, les sentències del Tribunal de Corts 21/9/2005, causa núm. TC-070-2/97, i 20/11/2009, causa núm. TC- 051-4/02, i sentència de la Sala Penal del TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10).
En el cas del delicte de blanqueig de diners té principal importància la prova indiciaria (sentència de la Sala Penal del TSJ de 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10) doncs, davant de la més que probable impossibilitat d'obtenir prova directa, la prova de càrrec vindrà donada per indicis, prova indiciària o indirecta que serà eficaç per a desvirtuar la presumpció d' innocència sempre que es fonamenti en indicis plenament provats i que tinguin una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor. Com assenyala dita sentència, la Convenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaents i substàncies psicotròpiques de 20 de desembre del 1988 abona la idoneïtat de la prova indiciaria, ja que en el seu article 3 apartat 3r, preveu la legalitat de la prova indiciària per la obtenció del judici de certesa sobre el coneixement, intenció o finalitat requerits com element dels que es descriuen en l'apartat primer del mateix article, entre els que hi s'inclou el delicte de blanqueig de diners o valors, concretament en l'epígraf b) de l'esmentat apartat 1r. I també ho abona el propi Conveni d'Estrasburg de 8 de novembre del 1990 sobre el blanqueig, seguiment, embarg i comís dels productes del delicte, que en el seu article 6,2.c) al tractar dels delictes de blanqueig, disposa que el coneixement, la intenció o el propòsit exigits com a elements del delicte de blanqueig es podrà deduir de circumstàncies fàctiques objectives.
I els indicis que es prenen en consideració per integrar la prova de càrrec en el cas de blanqueig de diners procedents del tràfic de drogues, són varis: a) l'acreditació d'una concreta operació de tràfic de drogues; b) la vinculació o connexió de l'acusat, bé amb activitats de tràfic de drogues, bé amb persones o grups organitzats que les realitzen, bé amb les persones que intervenen en els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners; c) una certa coincidència temporal entre els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners i la concreta operació de narcotràfic; d) la no acreditació de relacions comercials o d'una activitat laboral o mercantil que justifiqui els ingressos, transferències de diners i increments patrimonials; e) la utilització de comptes o dipòsits bancaris amb titulars aparents o la intermediació mitjançant societats fictícies o sense cap activitat econòmica; f) les falsificacions en els suports documentals de les transferències dineràries; la realització d'operacions que, per la seva atipicitat i raresa, puguin ser considerades com a irregulars. Tos ells es poden resumir en els tres més rellevants i determinants: la disposició d'importants quantitats de diners en efectiu, la inexistència de negocis lícits o d'una activitat professional que justifiqui l'origen d'aquests diners i la connexió amb el món del tràfic il·legal de drogues.
Decisio
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas,
El Tribunal de Corts, en nom del Poble Andorrà,
D E C I D E I X :
Condemnar a l'acusada Álvarez L. R., en rebel·lia processal, com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major de blanqueig de diners o valors mitjançant grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de QUATRE (4) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, MULTA DE DOS (2) MILIONS D'EUROS i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT (20) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.
El comís dels fons del compte de l'entitat bancària ORG_0 núm. XXXXXXXX, sota la denominació xifrada XXXXXXXX, i dels 146.950 euros transferits a l'AFA.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusada atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.
