STCOR ANDORRA, a 18 de febrer del 2021 - ROJ: STCOR 8/2021

4. Official Source Verification

Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.

ORG_0, representada pel Lletrat Sr. Diez.

Part acusadora pública:

El Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Tamarit.

Part acusadora particular:

El senyor Gomila, representat per la Lletrada Sra. Marcos.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: El dia 11 de novembre del 2016, vers les 23 hores 03', el processat Raya, nascut el dia 23 d'agost de 1985, de nacionalitat andorrana, i amb antecedents penals no computables a efecte de reincidència en el marc de la present causa, circulava per l'XXXX, direcció La Massana vers Andorra la Vella, conduint el vehicle de la seva propietat, marca Seat, model Ibiza 1.9 TDI, matrícula XXXX, degudament assegurat prop de la companyia d'assegurances M..

En arribar a l'alçada del núm. 107 de l'esmentada avinguda, el processat perdé el control del seu vehicle, anant a topar la seva part davantera dreta contra la part posterior esquerra del vehicle marca Renault, model Megane 1.9 TDI, que estava estacionat en la zona blava d'aquella via, i a l'interior del qual es trobaven la Sra. Montenegro i el Sr. Gomila. A conseqüència d'aquesta topada el vehicle marca Renault sortí projectat vers endavant, anant a topar amb la seva part frontal amb una jardinera de ferro, que fou bolcada fruit de l'impacte.

Pels fets descrits, l'encausat Raya fou condemnat per Ordenança Penal dictada el dia 12 de novembre del 2016 com a autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior als 0,8 g/l de sang de l'article 268.1 del Codi Penal, havent donat un resultat positiu de 1,19 g/l de sang, i com a autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, en relació a la fuetada cervical soferta, en el marc del referit accident, per la Sra. Montenegro.

El Sr. Gomila, que el dia de l'accident, l'11 de novembre del 2016, va explicar als agents del Servei de Policia que es personaren al lloc, que estava bé i que no volia ser assistit per cap metge, formulà, en data 12 d'octubre del 2017, una querella criminal per un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal en base als mateixos fets, dient que el dolor se li manifestà uns dies després de l'accident d'autes, i que un cop realitzades proves mèdiques, se li diagnosticà, arran d'aquest accident, que patia ferides consistents en forta contusió a l'espatlla dreta, fuetada cervical amb dolor a la zona c3-c7, dolor als trapezis sobretot al costat dret, inestabilitat i contusió a la barbeta, que necessitaren diagnòstic radiològic per descartar ferides més greus.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets d'autes són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Raya, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi a l'acusat M. la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i privació del permís de conduir per un termini de deu mesos i el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, i de conformitat a les disposicions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el processat M., solidàriament amb la companyia M., indemnitzarà al perjudicat Gomila pels conceptes que restin acreditats, havent exercit el mateix les accions penals i civils al seu abast.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La lletrada Sra. Marcos, actuant en qualitat d'advocada defensora designada del Sr. Gomila, i com acusadora particular, es mostra plenament d'acord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, al considerar que el processat Raya és responsable del delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, en concepte d'autor, en haver realitzat ell la conducta que produí les lesions del seu representat. També es mostra d'acord amb la pena interessada pel Ministeri Públic de dos mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i privació del permís de conduir per un termini de deu mesos i el pagament de les despeses processals causades, incloses les de l'acusació particular. En concepte de responsabilitat civil, assenyala que el processat M., solidàriament amb la companyia M., haurà d'indemnitzar al seu representat en la quantitat de 1.700EUR, en concepte de pretium doloris determinat en la pericial medico forense d'1-1,5/7.

RESULTANT QUART. El lletrat Sr. Gálvez, advocat defensor de Raya, planteja, mitjançant escrit de data 21 de maig del 2019, com a qüestió prèvia, que el procediment penal està viciat per haver-se realitzat amb infracció, abús o frau a les normes processals.

Així esmenta que per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa J-5992/16 i 5080089/2016, es va condemnar al seu representat com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior als 0,8 g/l i com a autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos anys, així com la imposició d'una pena de 9 mesos de privació del permís de conduir, com a resultes de l'accident que va provocar en data 11 de novembre del 2016, vers les 23 hores i 03 minuts, fixant-se i fent-se efectives les indemnitzacions econòmiques a favor de la Sra. Montenegro i a favor de la CASS.

Aquesta representació lletrada vol palesar que el Sr. Gomila no va aparèixer en cap moment en tant que perjudicat en el marc de la causa penal 5080089/2016, ni tampoc va constituir-se en part, ni va formular cap tipus de reclamació, ni va denunciar cap tipus de lesió com a resultes de l'esmentat accident.

Per querella criminal de data 12 d'octubre del 2017 el Sr. Gomila presenta una nova acció penal pels mateixos fets, interessant la condemna de Raya pel mateix delicte que va tenir lloc en data 11 de novembre del 2016 i en mèrits del qual el seu defensat ja havia estat anteriorment condemnat per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa J-5992/16 i 5080089/2016.

En base a dites consideracions, estima que el querellant no podia novament impetrar un nou procediment judicial penal per tal que el seu patrocinat tornés a ésser novament jutjat i condemnat pels mateixos fets i pel mateix delicte pel qual va ésser condemnat en l'Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, atès que comportaria que en el present cas ens trobaríem davant un clar supòsit de "non bis in idem".

En el cas que ara ens ocupa, el seu representat ja estat jutjat i condemnat una primera vegada pels fets que van tenir lloc el dia 11 de novembre del 2016, motiu pel qual no pot ésser novament el subjecte passiu (sic) d'un nou procediment penal en relació als fets que van succeir en aquella data i que ja han estat jutjats.

Aquesta part entén que amb l'obertura d'aquest nou procediment judicial per part del querellant, el que pretén és tornar a jutjar més d'una vegada a una persona pels mateixos fets. Aquesta pretensió és totalment arbitrària i contrària als principis i finalitats dels drets i llibertats consagrats en la Constitució.

Per tant, considera que el querellant no podia interessar una nova condemna de Raya, des del moment en que el seu representat ja havia estat jutjat i condemnat pels fets que van portar lloc a l'Ordenança Penal de constant referència.

A la llum dels raonaments esmentats, aquesta representació lletrada entén que a partir de l' Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016 el querellant està desvirtuant el Codi de Procediment Penal i el Codi Penal, atès que impedeix que es garanteixi al seu defensat el dret fonamental a la seguretat jurídica reconegut a l'article 9.1 de la Constitució i resulta contrari als principis reconeguts en l'article 3.2 de la Carta Magna.

Aquests mateixos raonaments, ja foren emprats per la direcció lletrada de Raya, en el seu escrit de data 21 de febrer del 2019, en el que, en mèrits de l'explicat, interessava s'acordés el sobreseïment definitiu i/o provisional de la causa. Dita petició, a la que s'adherí la representació lletrada de M. A., S.A., fou resolta per Aute d'aquest Tribunal de data 29 de març del 2019, en el sentit de no donar lloc a la sol·licitud de sobreseïment, atès que "una possible situació de cosa jutjada no pot prosperar en el estadi processal en que ens trobem, doncs és una qüestió que s'ha de resoldre en sentència, com es col·legeix del disposat a l'article 124 del Codi de Procediment Penal".

En altre escrit del mateix dia 21 de maig del 2019 i amb caràcter subsidiari, el lletrat Sr. Gálvez, advocat defensor de Raya, formulà escrit de qualificació provisional, mostrant-se parcialment d'acord amb la correlació dels fets del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular, i en concret en la forma de produir-se l'accident d'autes i en que, a resultes del mateix, tan sols la Sra. Montenegro va patir lesions que ja han estat degudament indemnitzades per M. A., S.A. Dits fets, com ja s'ha relatat, van ésser jutjats per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016, en el marc de la causa penal 5080089/2016, motiu pel qual els fets pels quals es vol jutjar al seu representat no són constitutius de cap delicte de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal. En base a tot això, interessa l'absolució de Raya.

En l'acte de la vista oral, insisteix en la qüestió prèvia de cosa jutjada plantejada al seu dia i, subsidiàriament, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT CINQUÈ. El lletrat Sr. Diez, advocat designat per la defensa de M. A., S.A., manifesta plena conformitat amb el contingut de la qüestió prèvia, així com amb els fets i amb la qualificació jurídica realitzada per la representació lletrada de Raya, demanant l'absolució del susdit acusat.

De forma subsidiària i en el cas que el Tribunal considerés responsable penalment a M. i també civilment, M. A., S.A. en seria responsable solidari. I la suma de 1.250 EUR pel PD d'1-1'5/7 seria adequada.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, precisant i afegint que ha de prosperar la qüestió relativa a la cosa jutjada, atès que no ens trobem davant d'un concurs real de l'article 58 del Codi Penal, sinó d'un concurs ideal de l'article 60 del referit Codi, i per tant, ara aquest ja no es pot aplicar a l'haver estat jutjada penalment l'acció duta a terme per l'encausat, el que comporta l'absolució de M. i de M. A., S.A. Subsidiàriament i en el cas que no prosperés la cosa jutjada i s'entrés a l'examen de l'il·lícit penal objecte d'acusació, no ens trobaríem davant d'un delicte menor, com sostenen les acusacions, puix que de l'informe emès per la Dra. PONS no en ressurt que el Sr. Gomila precisés cap tipus de tractament per a la seva curació, i, en conseqüència, els fets serien constitutius d'una contravenció penal de l'article 477.1 del Codi Penal, la qual, a més, estaria prescrita, a l'haver-se presentat la querella onze mesos després de l'accident automobilístic, el que determina així mateix que s'hagi de dictar una sentència absolutòria. Finalment i de manera molt més subsidiària, mostra conformitat en abonar al Sr. B., en concepte de responsabilitat civil, la quantitat de 1.250 EUR, en concepte de pretium doloris.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Com ja va dir aquest Tribunal en l'Aute de data 29 de març del 2019, la qüestió relativa a la cosa jutjada s'ha de resoldre en sentència, de conformitat al disposat en l'article 124 del Codi de Procediment Penal, reiterant-ho novament una vegada les parts defenents la tornaren a formular al començament del plenari, doncs, després de la pertinent deliberació, es decidí la celebració del judici oral als efectes de poder valorar i determinar si hi havia o no identitat fàctica entre els fets jutjats per l'Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016 i els fets objecte d'acusació en la present causa.

Doncs bé, dit això, cal deixar palès que, un cop iniciat el judici, totes les parts intervinents en la vista oral van convenir que ens trobàvem davant del mateix accident que fou jutjat al seu dia, mitjançant Ordenança Penal, i en la que ja fou condemnat l'avui acusat. Dits fets coincideixen plenament amb els que obren els tres primers paràgrafs de la resultància fàctica de la present resolució. En el que dissentiren les acusacions i les defenses, no és en què els fets relatats siguin exactament els mateixos, sinó en si existeix o no un segon delicte de lesions per imprudència, a l'haver-hi un altre persona perjudicada, que no es va incloure com a tal en la referida Ordenança Penal del dia 12 de novembre del 2016, atès que en aquella data encara no se li havien manifestat les lesions patides.

En definitiva, front a l'acusació formulada, el que demana la defensa de l'encausat és l'apreciació de l'excepció de cosa jutjada, en base a que Raya ja fou condemnat per Ordenança Penal de data 12 de novembre del 2016.

CONSIDERANT SEGON. Entrant en l'anàlisi de dita qüestió, s'ha d'indicar que aquest Tribunal té declarat (sentències de 29 de gener del 2003, causa núm. TC-180-3/00, de 27 d'abril del 2016, causa núm. 6000012/2014, i 26 de juny del 2018, causa 6000064/2017, entre altres) que la cosa jutjada és una manifestació del principi non bis in idem. Podem dir que és una conseqüència inherent de dit principi que, com ha afirmat el Tribunal Constitucional, s'integra dins del principi de legalitat penal de l'article 9.4 de la Constitució (sentències de 15 de juny del 2015, causa 2015-6-RE, 4 de juny del 2012, causa 2011-1-PI i 7 de setembre del 2007, causa 2007-3 i 6-RE). I aquest principi es troba expressament recollit a l'article 14.7 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966, signat per Andorra el 5 d'agost del 2002.

El significat de l'efecte material de la cosa jutjada és que un mateix fet criminal no pot ésser sancionat dues vegades, exigint els requisits de l'existència d'una resolució definitiva i ferma condemnatòria o exculpatòria dictada per Tribunal competent en altra causa criminal, i la perfecta identitat subjectiva o objectiva entre els fets ja jutjats i els que són objecte d'enjudiciament en la causa en que es vol fer valer l'excepció. Són dos, doncs, els requisits: una resolució definitiva i ferma, d'una banda, i la perfecta identitat subjectiva i objectiva, de l'altra.

En quan al primer requisit, referit a les resolucions que poden donar lloc a l'excepció de cosa jutjada, el Tribunal de Corts té declarat que les sentències i els autes de sobreseïment definitiu tenen el valor de la cosa jutjada, amb els atributs de la invariabilitat, irrevocabilitat i irrepetibilitat inherents a la cosa jutjada material, i així ho disposen l'article 88 de la Constitució, respecte de les sentències, i l'article 129 del Codi de Procediment Penal, respecte del sobreseïment definitiu, doncs, com disposa aquest darrer precepte, el sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici, contràriament amb el que succeeix en el cas del sobreseïment provisional que deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció (Tribunal de Corts, sentència de 9 de gener del 2001, causa núm. 185-1/97). Òbviament, també tenen aquesta eficàcia les Ordenances Penals acceptades, en tant que es tracta d'una resolució amb el valor d'una sentència de condemna, de conformitat alb el que disposa l'article 165.1, paràgraf segon, del Codi Penal.

Per tant, perquè operi la cosa jutjada, s'hauran de tenir en compte quins són els elements identificadors de la mateixa en l'àmbit del procés penal, doncs front a la identitat subjectiva, objectiva i causa petendi, que s'exigeix en el procés civil, queden restringits els requisits per apreciar la cosa jutjada en l'àmbit penal, puix que, segons una reiterada i pacífica doctrina jurisprudencial, són suficients els dos primers, el que fa que no tingui cap significació al respecte, tant la qualificació jurídica, com el títol pel que s'acusa, quan aquella es basa en els mateixos fets. Així, n'hi ha prou amb la concurrència d'una perfecta identitat subjectiva i objectiva, és a dir, l'exigència en el procés penal és que hi hagi identitat pel que fa a la persona inculpada o acusada i identitat respecte dels fets objecte d'imputació o d'acusació, no essent una dada determinant a aquests efectes la diversitat de subjectes passius.

Així les coses, en el supòsit d'autes, no es pot ignorar, ni obviar que estem davant d'un sol accident de circulació -identitat objectiva-, i per tant, davant d'una sola conducta imprudent per part del conductor del turisme marca Seat, model Ibiza 1.9 TDI, matrícula XXXX, el qual circulava per l'XXXX, direcció La Massana vers Andorra la Vella, quan en arribar a l'alçada del núm. 107 de l'esmentada avinguda, perdé el control del seu vehicle, anant a topar la seva part davantera dreta contra la part posterior esquerra del vehicle marca Renault, model Megane 1.9 TDI, que estava estacionat en la zona blava d'aquella via, i a l'interior del qual es trobaven la Sra. Montenegro i el Sr. Gomila. És a dir, ens trobem davant d'una única acció o actuació del conductor inculpat, Raya -identitat subjectiva-, amb la producció, en el seu cas, de resultats diferents.

Doncs bé, en el supòsit que aquí ens ocupa, resulta evident que el comportament vial del conductor Raya ja va ser degudament jutjat al seu dia, i aleshores, en el moment de l'Ordenança Penal, amb l'acreditació d'un sol resultat lesiu. Però en el cas, que hagués quedat provat que en aquell moment existien més persones ferides fruit de la mateixa conducta, estaríem davant d'un concurs ideal de l'article 60 del Codi Penal i no davant d'un concurs real de l'article 58 del mateix Codi, i en el present cas aquest seria homogeni, puix que la mateixa acció hauria produït diferents resultats de lesions. Per tant, a l'haver estat aquesta acció del conductor del turisme jutjada mitjançant l'Ordenança Penal de 12 de novembre de 2016 de constant referència, s'ha de concloure que, efectivament, estem davant d'una qüestió de cosa jutjada, atès que, com s'ha explicitat, una mateixa conducta, amb independència dels diferents resultats produïts, només pot ser jutjada una sola vegada i el subjecte actiu de l'il·lícit penal condemnat, per tant, un sol cop. En cas contrari, implicaria una vulneració del principi del non bis in idem, que constitueix una garantia de tot acusat de no poder ser condemnat penalment més d'una vegada pels mateixos fets.

CONSIDERANT TERCER. Conseqüentment amb el que fins aquí s'ha exposat i sense necessitat de majors consideracions, s'ha de decretar l'absolució del processat Raya, amb tots els pronunciaments favorables, respecte del delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, del que venia essent acusat pel Ministeri Públic i per la representació lletrada del querellant Gomila, a l'haver estat aquell jutjat -i condemnat- amb anterioritat pel mateixos fets, la qual cosa determina que s'hagi d'apreciar l'existència de cosa jutjada.

CONSIDERANT QUART. L'absolució de Raya, determina la impossibilitat de pronunciar-se en aquest procés respecte a la responsabilitat civil reclamada per la part querellant, sens perjudici de les accions civils que li puguin correspondre.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175.1 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

ABSOLDRE Raya del delicte menor de lesions doloses per imprudència greu, del que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular, a l'apreciar-se en el cas enjudiciat l'existència de cosa jutjada; declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE