ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2227e2c4 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° 6000052/2020·28 april 2021·Rejet du pourvoi
STCOR ANDORRA, a 28 d'abril del 2021 - ROJ: STCOR 24/2021
Gerecht / InstantieTribunal de Corts (appel)
Zaaknummer / ECLI6000052/2020
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2021:24) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 28 d'abril del 2021 - ROJ: STCOR 24/2021).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 avril 2021 (n° 6000052/2020) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 24/2021 : Tribunal de Corts, 28 avril 2021 (recours n° 6000052/2020)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence du 28 avril 2021, STCOR 24/2021, ECLI:AD:TCORAD:2021:24 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique n'étant pas renseignée dans les métadonnées fournies (« — »), la référence ci-dessus est reprise du texte même de la décision.
Faits et procédure
Dans la nuit du 23 novembre 2014, vers 6 heures, deux agents de police en patrouille, dont le sous-officier Vendrell, sont requis pour intervenir à la suite d'une bagarre sur la voie publique. Parmi les personnes présentes, M. Izquierdo refuse de s'identifier et adopte une attitude agressive. Lorsque le sous-officier tente de le conduire vers le véhicule officiel pour procéder aux vérifications d'identité, une altercation physique s'engage. Le prévenu reçoit un coup de poing de M. Izquierdo, esquive partiellement, puis, alors qu'il tente de maîtriser celui-ci, porte deux coups de poing, dont un au visage et un au thorax. Un second agent intervient et les deux hommes chutent au sol. M. Izquierdo est finalement maîtrisé par une patrouille de renfort, puis placé dans le véhicule ; son taux d'alcoolémie est de 1,97 gramme par litre de sang.
Le Ministère public avait initialement qualifié les faits de délit mineur de mauvais traitements graves (article 113.1 du Code pénal), avec la circonstance aggravante d'abus d'autorité (article 30.3), en retenant notamment un coup de pied aux côtes et une immobilisation brutale de la victime. Au cours des débats, il a retiré cette accusation, estimant que le fait n'était pas établi. Il a alors retenu la contravention pénale de lésions dolosives (article 476.2 du Code pénal), en se fondant sur les deux coups de poing.
Le tribunal, composé de trois magistrats, a statué en audience publique. Le prévenu était défendu par Me Bernat, et le Ministère public était représenté par M. Girona.
Question de droit
Deux questions se posent. La première, d'ordre procédural, tient aux conséquences du retrait de l'accusation par le Ministère public sur l'office du juge pénal. La seconde, de fond, porte sur la question de savoir si les deux coups de poing portés par le prévenu, établis pour la contravention de lésions dolosives, sont couverts par la légitime défense prévue à l'article 27.1 du Code pénal.
Solution et dispositif
1. Sur le délit mineur initialement poursuivi. Le tribunal rappelle que « El principi acusatori regeix el nostre ordenament penal i quan desapareix la pretensió punitiva per retirada d'acusació, queda extingida l'acció penal » (considérant premier). Le Ministère public étant la seule partie accusatrice, le retrait de l'accusation entraîne l'absolution du prévenu sur ce chef, « sense necessitat de més consideracions ». Le tribunal ne recherche pas si les coups de pied et l'immobilisation brutale étaient établis : il en tire la seule conséquence procédurale du retrait.
2. Sur la contravention de lésions dolosives. Le tribunal retient que la réalité des deux coups de poing n'est pas contestée par le prévenu, qui les reconnaît devant la police, devant le juge d'instruction et à l'audience. La médecin légiste a établi que l'œdème et les équimoses de la lèvre supérieure et inférieure gauche, ainsi que les lésions érosives de la face interne des lèvres, étaient compatibles avec une contusion par un objet dur, tel un poing, et non avec une chute. En revanche, l'œdème pariéto-temporal gauche pouvait résulter d'un choc contre le sol. Le tribunal n'impute au prévenu que les seules lésions dont la cause est certaine, à savoir celles de la bouche, qui n'ont exigé ni soins ni traitement médical. Les autres lésions sont écartées, car
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal de Corts (6000052/2020) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000052/2020, seguida per un presumpte delicte menor de maltractament greu.
És acusat Vendrell nascut el 1 de juliol de 1961 a Escaldes- Engordany, fill de Manel i de Dolors, de nacionalitat andorrana. El defensa la lletrada Sra. Bernat.
És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Girona.
És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que la matinada del dia 23 de novembre de 2014, vers les 6 hores, el processat Vendrell , sots-oficial de policia titular del carnet professional núm. PO231, es trobava de servei, quan fou requerit per desplaçar-se, junt amb el seu company de patrulla, l'agent de policia titular del carnet professional núm. PO386, al carrer XXXX, on uns individus estarien barallant-se, havent fet caure una motocicleta estacionada, al terra.
Arribats al lloc, el processat Vendrell va demanar la documentació a tots els presents - un grup de 7 ó 8 - identificant-se tots a mesura que anaven sent requerits, salvat Izquierdo, que no només va manifestar que no duia la documentació sinó que, dirigint-se a Vendrell - que ja l'havia controlat amb anterioritat aquella mateixa nit - li demanà, amb to groller, si volia que anés a casa a buscar-la i si el faria feliç que portés un document a sobre.
Davant d'aquesta actitud, Vendrell va agafar-lo pel braç per tal de separar-lo del grup i dur-lo vers el vehicle oficial per fer les comprovacions d'identitat escaients. La companya de Izquierdo, Olmo, s'interposà entre ambdós, apartant-la Vendrell amb la mà, reaccionant aleshores en Izquierdo agafant fortament a en Vendrell per l'uniforme a l'alçada del pit, fent-li caure les ulleres que hi duia penjades, i arrencant-li el cable de l'emissora.
Quan Vendrell es va ajupir per recollir les ulleres, Izquierdo va aprofitar per donar-li un cop de puny que Vendrell va intentar esquivar, no aconseguint-ho del tot, ja que li fregà el nas, la galta i el llavi, sense causar-li però lesions.
Seguidament, Vendrell empentà a en Izquierdo contra el vehicle oficial, girant-lo per tal d'emmanillar-lo. Mentre agafava les manilles, Izquierdo aprofità novament per donar-li un altre cop de puny que aquesta vegada Vendrell va poder esquivar amb èxit, donant tot seguit a en Izquierdo, dos cops: un a l'alçada del pit i un altre a l'alçada de la cara, per tal d'evitar una nova agressió i poder immobilitzar a l'interessat.
En veure la situació, el company de patrulla de processat, el PO 386 que es trobava intentant controlar i mantenir a distància la resta del grup de joves, també exaltats, intervingué, dirigint-se vers en Izquierdo, al qual agafà pel coll i amb el que forcejà, caient tots dos al terra.
Finalment, Izquierdo va poder ser reduït amb la intervenció d'una patrulla de reforç formada per tres altres agents, sent seguidament introduït al vehicle oficial pel seu trasllat al despatx central.
Durant el trasllat, Izquierdo continuà amb la mateixa actitud violenta i agressiva, donant cops de peu i de cap contra el vehicle.
Practicada la prova d'alcoholèmia, donà un resultat positiu de 1,97 grams per litre de sang.
No ha quedat provat que Vendrell donés cap cop de peu a les costelles de Izquierdo mentre aquest es trobava a terra, ni que li posés les manilles prement-les fortament, per tal de fer-li mal.
Com a conseqüència del cop de puny a la cara donat a en Izquierdo, aquest darrer va patir un edema i equimosis al llavi superior i inferior esquerre, així com lesions erosives a la cara interna dels llavis, que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal, que en el seu escrit de qualificació provisional, considera que el processat donà un cop de peu a les costelles de Izquierdo mentre aquest es trobava a terra, així com que li va posar les manilles prement-les fortament, causant-li lesions, qualifica els fets com essent constitutius d'un delicte menor de maltractament greu, tipificat i penat a l'article 113.1 del Codi Penal, i essent-ne el processat responsable en concepte d'autor, concorrent la circumstància agreujant d'abús d'autoritat de l'article 30.3 del Codi Penal, demana que se li imposi la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i dos mil euros de multa, així com la pena complementària d'inhabilitació per a càrrec públic d'agent de policia per un termini d'un any, que haurà d'ésser substituït per la pena complementària de suspensió pel mateix càrrec per la mateixa durada, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, demana que el processat Vendrell sigui condemnat a abonar els perjudicis ocasionats a Izquierdo i a la CASS, un cop restin degudament quantificats.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER : El principi acusatori regeix el nostre ordenament penal i quan desapareix la pretensió punitiva per retirada d'acusació, queda extingida l'acció penal.
En el present cas, el Ministeri Fiscal, única part acusadora, ha retirat l'acusació inicialment formulada per un presumpte delicte menor de maltractament greu, contra el processat Vendrell , en estimar que no ha quedat provat que aquest darrer donés un cop de peu a les costelles de Izquierdo mentre es trobava estirat el terra, ni que l'hagués emmanillat prement fortament les manilles, causant-li lesions, motiu pel qual escau, sense necessitat de més consideracions, pronunciar, l'absolució del processat Vendrell , del delicte menor del que venia inicialment acusat.
CONSIDERANT SEGON : Pel que fa a la contravenció penal de lesions doloses prevista i penada a l'article 476.2 del Codi Penal, per la que el Ministeri Fiscal ha formulat finalment acusació (citant erròniament l'article 476.1), es fonamenta en dos cops de puny que el processat Vendrell hauria donat a la cara de Izquierdo, causant-li edema i equimosis al llavi superior i inferior esquerre, així com lesions erosives a la cara interna dels llavis, i edema a la regió parietotemporal esquerra, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 18 a 21).
La realitat de dos cops de puny no ha estat negada pel processat: davant del Servei de Policia va admetre haver donat dos cops de puny a la cara de Izquierdo, (foli 46), manifestant posteriorment a la Batllia (foli 96) que davant l'agressió de Izquierdo, el qual li va donar primer un cop de puny, ell reaccionà propinant-li "un ó dos cops de distracció", el que confirmà davant del Tribunal el dia de la vista oral, precisant però que d'aquells dos cops, un li va donar a la cara i l'altre, a l'alçada del pit.
Els testimonis no han pogut aportar cap precisió al respecte de la zona del cos on es donaren els cops de puny, i el processat Izquierdo no ha comparegut davant del tribunal el dia de la vista oral, per explicar els fets.
La forense Doctora MORENO sí que ha precisat però, al respecte de les lesions sofertes per Izquierdo, que l'edema, equimosis al llavi superior i inferior esquerre, i lesions erosives a la cara interna dels llavis d'una part, i l'edema a la regió parietotemporal esquerra d'altra part, són producte de dos cops diferents, per la distància anatòmica entre ambdues zones. Sobre la forma de producció de dites lesions, ha precisat que les primeres (edema i equimosis al llavi superior i inferior esquerre, així com lesions erosives a la cara interna dels llavis) són compatibles amb una contusió brusca amb un objecte dur i rom, com un cop de puny, i no amb cops de cap del propi Izquierdo, ja que en aquest supòsit, no hi hauria lesions als llavis, ni amb una caiguda al terra, ja que les lesions internes dels llavis són causades per contusió brusca del llavi amb la dent i seria difícil que es produïssin amb un cop contra una superfície plana i dura com és el terra, ja que en aquest cas, també s'haurien produït lesions en zones prominents de la cara (barbeta, nas...). Per contra, pel que fa a les segones lesions constatades (edema a la regió parietotemporal esquerra), la forense manifesta que sí que podrien ser compatibles amb un cop contra una superfície dura com el terra o una paret.
En aquestes circumstàncies, les úniques lesions que es poden imputar, sense cap mena de dubte, al cop de puny a la cara donat pel processat, són l'edema i equimosis al llavi superior i inferior esquerre, així com les lesions erosives a la cara interna dels llavis, les quals no consta hagin requerit d'assistència mèdica ni de tractament per la seva curació, essent així els fets constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal.
Pel que fa a les altres lesions presentades per Izquierdo, no poden ser atribuïdes, sense cap mena de dubte, a l'actuació del processat, ja que podrien haver estat causades en el decurs de l'emmanillament del Sr. Izquierdo per part dels altres quatre agents interventors, que tenien al processat bocaterrosa, oferint aquell molta resistència, o als cops de cap que el mateix Izquierdo es donava a l'interior del vehicle oficial, quan era traslladat al despatx central.
CONSIDERANT TERCER : De l'esmentada contravenció penal de lesions doloses, no n'és responsable en concepte d'autor, el processat Vendrell , en concórrer la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal.
Efectivament, concorren en el supòsit d'autes tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona; que concorri en primer lloc una agressió il·legítima; que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió; que l'acte defensiu no sigui desproporcionat; que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07; sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13; sentència de 26 d'abril del 2017, causa núm. 6000094/2016; i sentència de 31 de juliol del 2018, causa núm. 6000043/2017), requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Vendrell , que per repel·lir l'agressió de Izquierdo mitjançant cops de puny, li donà al seu torn dos cops de puny - un a la cara i l'altre al cos - permetent així la seva immobilització i posterior detenció .
En aquest sentit, convé remarcar que el processat ha declarat sempre, de manera reiterada i constant, que els cops que va donar a Izquierdo van ser en tot moment amb la mínima força necessària per tal de controlar-lo i evitar una nova agressió, després de rebre un primer cop de puny que va poder esquivar en part i en veure que li en arribava un altre, afegint que no tenia possibilitat d'actuar d'altra manera, tenint en compte la inferioritat numèrica en que es trobaven inicialment els dos policies, l'estat d'exaltació de tots els components del grup de joves controlats, i l'especial agressivitat demostrada per Izquierdo. Ha negat així mateix sempre, haver tingut intenció de causar-li cap mal.
De la prova practicada se'n desprèn igualment que, unes hores abans de produir-se els fets d'autes, Izquierdo ja havia estat controlat pel processat i el seu company de patrulla (PO 386), prop d'un establiment de restauració d'Andorra la Vella, l'encarregat del qual havia hagut de requerir la presència de la Policia, en pertorbar Izquierdo l'accés dels clients al restaurant. En aquella ocasió, Izquierdo ja tenia - segons ha declarat el testimoni Sr. M. - una actitud prepotent, reaccionant de manera exagerada, violenta i desafiant. No obstant, els agents van poder en aquella ocasió, dialogar amb ell i posar fi a l'incident.
Posteriorment, essent les 06H00 de la matinada, Izquierdo va ser novament controlat pels mateixos agents, al C/ XXXX. Aquesta vegada es trobava amb un grup de 7 ó 8 persones, causant aldarull a la via pública. Segons el testimoni Sr. M., que confirma la versió dels agents interventors (el processat i el PO 386) Izquierdo - que presentava un grau d'alcoholèmia de 1,97 grams per litre de sang - es trobava molt nerviós i alterat, doncs acabava de discutir amb un altre noi també present al lloc, Bernat que així ho té també reconegut.
El sots-oficial i processat Vendrell , demanà a tots els presents d'identificar-se i quan va ser el torn de Izquierdo, aquest s'hi negà, mantenint una actitud despectiva i arrogant, tornant-se agressiu quan va veure que el processat apartava amb la mà, a la seva companya sentimental, Olmo, la qual es volia interposar entre ambdós.
Ha quedat tanmateix provat que, en el decurs d'aquesta intervenció, Izquierdo, que així ho té declarat a la Batllia (foli 81 i ss.), empentà en un primer moment al policia processat, agafant-lo pel pit i fent-li caure les ulleres, i que, quan el policia les va voler recollir, Izquierdo va aprofitar per donar-li un cop de puny - com declara el mateix processat i confirma el testimoni Sr. Bernat davant del tribunal el dia de la vista oral - havent observat tanmateix, el PO 386, com seguidament, Izquierdo es disposava a agredir novament al seu company de patrulla (que així també ho manifesta), observant clarament com alçava el braç, dirigint el puny vers el processat que el va poder esquivar, donant tot seguit a en Izquierdo, dos cops de puny per tal d'evitar una nova agressió, intervenint aleshores el PO 386 que agafà a en Izquierdo pel coll, fent-lo anar endarrere, caient ambdós al terra, havent d'intervenir els tres components de l'altra patrulla de reforç arribada amb posterioritat, per a poder finalment, immobilitzar i detenir a l'interessat, que l'Agent PO154 ha explicat, davant del tribunal el dia de la vista oral, estava totalment fora de sí, incontrolable, trobant-se ensems la resta del grup, molt exaltada, i els policies, en inferioritat numèrica.
En aquestes circumstàncies, es troben doncs reunits tots els requisits exigits per tal de considerar justificada la conducta de Vendrell que, com s'ha dit, actuà en defensa pròpia, responent a una agressió prèvia il·legítima de Izquierdo, amb necessitat racional i proporcional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la.
Per raó de l'exposat, escau l'absolució de l'acusat Vendrell , de la contravenció penal de lesions doloses, de la que venia acusat.
CONSIDERANT QUART: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, escau així mateix declarar d'ofici les despeses processals causades.
VIST les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,
D E C I D E I X : Absoldre Vendrell del delicte menor de maltractament greu i de la contravenció penal de lesions doloses dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta sentència, ho pronunciem, manem i signem.
