STCOR ANDORRA, a 18 de novembre del 2021 - ROJ: STCOR 61/2021

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

l'acusat Agullo, nascut el dia 20 de juny de 1997, de nacionalitat espanyola amb D.N.I. núm. 39.413.494-G, resident al Principat, el dia 21 de desembre del 2019 va compartir amb Catalá i altres companys de feina un dinar d'empresa per celebrar les festes nadalenques, consumint diverses begudes alcohòliques durant l'àpat i, acabat el dinar, l'acusat i Catalá continuaren de festa, consumint begudes alcohòliques, dirigint-se al domicili que Catalá compartia amb Alfaro, radicat al XXXX però, com sigui que Alfaro els mostrà la seva negativa de que romanguessin a dit domicili, l'acusat i Catalá marxaren a un bar d'Andorra la Vella on l'acusat Agullo cedí a Catalá part d'una paperina de cocaïna que havia comprat, que consumiren tot seguit i conjuntament.

Vers les 03:20 hores de la matinada del dia 22 de desembre, trobant-se ambdós a l'alçada de l'aparcament Vinyes d'Andorra la Vella, l'acusat li demanà a Catalá que el deixés anar a dormir al seu domicili del carrer x i, com sigui que Catalá s'hi negà, l'acusat començà a discutir amb ell per uns diners que Catalá li havia de tornar, empentant l'acusat a Catalá i fent-lo caure al terra, donant- li cops de puny i puntades de peu al cap i al cos, cessant en l'agressió quan intervingué un vigilant de seguretat de l'aparcament, fugint l'acusat del lloc.

Seguidament, l'acusat Agullo es dirigí al domicili de Catalá i quan es trobà a la quarta planta de l'edifici per error va picar fortament a la porta d'enfront del domicili de Catalá i Alfaro i obrint-li la porta la ocupant del pis, Escolano, moment en què l'acusat digué que era policia i li demanà per un tal G., condició de policia que la ocupant del pis no es cregué en absolut doncs, a banda de que l'acusat no mostrà cap identificació, va veure que anava begut i no verbalitzava bé,

Sentint el soroll, Alfaro va sortir al replà recriminant-li a l'acusat la seva actitud, moment en què l'acusat l'empentà i entrà al domicili en contra de la voluntat de Alfaro, mirant per l'interior del pis en busca de Catalá, aconseguint Alfaro fer-lo fora del pis. Arran de l'empenta rebuda, Alfaro patí contusions a l'espatlla.

Més tard, sobre les 04:30 hores, l'acusat es dirigí de nou al domicili de Catalá i Alfaro, acompanyat d'altres persones que havia trobat al carrer havent- los ofert alcohol a canvi d'ajudar-lo, colpejant la porta amb els punys i els peus per a que l'obrissin i, en veure que no li obrien la porta, l'acusat va agafar un extintor que emprà per donar forts cops a la porta amb la intenció d'obrir-la, a la vegada que cridava a Catalá que li obris la porta o sortia o el matava, moment en què arriba una patrulla del Servei de Policia que va procedir a la detenció de l'acusat.

Arran dels cops rebuts per part de l'acusat, Catalá va ser atès pel Servei d'Urgències, on se li efectuà una radiografia del crani, havent patit una equimosi periorbitària esquerra, hematoma occipital esquerre, erosió superficial a nivell supraciliar, erosió al dors del quart metacarpià dret, petites erosions a nivell del dors de la mà dreta, equimosis lineal a l'avantbraç dret i equimosi amb erosió al lateral del genoll dret.

Catalá ha renunciat a res reclamar per les lesions sofertes.

La porta del domicili de Catalá i Alfaro resultà amb desperfectes quina reparació ha estat pressupostada en la suma de 2.948,81 euros.

Consta que l'acusat Agullo ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 15 de juliol del 2017 per un delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum, per Ordenança Penal de data 13 de desembre del 2018 per un delicte menor de conducció vehicle amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang, per Ordenança Penal de data 4 de juny del 2019 per un delicte menor de conducció vehicle amb grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang, conducció temerària i desobediència greu als agents de l'autoritat, i per Ordenança Penal de data 19 de juny del 2019 com autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdica per a la seva curació, de l'article 113.2 del Codi Penal.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius del delicte major de lesions doloses fent ús de mitjans perillosos de causar lesions més greus a la víctima i del delicte major de violació de domicili amb violència i d'usurpació de funcions públiques, així com dels delictes menors d'amenaces no condicionals, consum de droga tòxica cocaïna, cessió de droga tòxica cocaïna a una sola persona per al consum conjunt i danys dolosos per import que no excedeix de tres mil euros tipificats, respectivament, en els articles 115.2, 194.2, 399, 143.1, 284.1 i 3 i 224 del Codi Penal, dels quals estimà responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Agullo, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal en relació als delictes major de lesions doloses i menor de possessió i consum de droga tòxica cocaïna, sol·licitant per l'acusat la pena única de quatre anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional qualificada a seguiment de tractament mèdic i psicològic prop de l'UCA, amb un període de suspensió de la condemna de quatre anys i multa en la quantia de tres mil euros, així com el pagament de les costes processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el què disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusat a indemnitzar a Alfaro en les quantitats de 1.000 euros en concepte de perjudici dolorós avaluat en un 0,5/7 i 2.948,81 euros corresponent a la reparació dels danys causats a la porta i interruptor de l'edifici, no formulant reclamació per compte del perjudicat Catalá per haver renunciat aquest a res reclamar.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional, amb la sola modificació de sol·licitar per l'acusat una pena única de dos anys de presó ferma i multa de tres mil euros.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Agullo, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que estava parcialment en desacord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, assenyalant que l'acusat va consumir diverses begudes alcohòliques, comportant-li una recaiguda en l'addicció a l'alcohol i a altres tòxics per la quina estava seguint un tractament des de feia aproximadament cent setanta dies.

Pel que fa a la qualificació jurídic dels fets, la defensa de l'acusat considerava que els fets eren constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'una primera assistència de l'article 113.1, un delicte menor de danys per import no superior a tres mil euros de l'article 224 i un delicte menor de cessió a una sola persona de droga tòxica cocaïna per al consum conjunt amb aquesta de l'article 284.3 tots ells del Codi Penal, dels que considerà autor a l'acusat, amb la concurrència de la circumstància excloent incompleta de l'article 27.5 en relació a l'article 28 del Codi Penal i de la circumstància atenuant de l'article 287.2 del mateix Codi, i sol·licità per l'acusat una pena no superior a dos mesos i quinze dies d'arrest nocturn condicional qualificat a seguir un tractament prop de l'UCA de deshabituació als tòxics i a l'alcohol per un període de dos anys amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com pena de multa per import no superior a 100 euros.

En concepte de responsabilitat civil, la defensa de l'acusat acceptà que aquest havia de respondre dels danys causats a la porta del domicili de la Sra. Alfaro que ascendeixen a la suma de 2.948,81 euros.

En l'acte del judici oral, la defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Un delicte major de lesions doloses fent ús de mitjans perillosos de causar lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb cops de puny a la cara i cops de peu al cap i al cos de la víctima mentre es trobava al terra, el que palesa d'una banda un evident animus laedendi o intenció de lesionar, que és el que caracteritza el delicte de lesions, havent-se produït un resultat típic de lesions i, atenent als mitjans d'agressió, cops de peu al cap de la víctima mentre restava al terra, hi ha lloc a apreciar els tipus agreujat de l'apartat 2 de l'article 115, doncs el fet d'agredir amb cops de peu al cap de qui es troba al terra ha estat considerat constitutiu del delicte tipificat a l'article 115.2 del codi penal de manera reiterada per la jurisprudència dels tribunals andorrans (a títol d'exemple, la sentència del Tribunal de Corts de 13 de maig del 2021, causa 6000053/2020).

Malgrat que el lesionat no ha comparegut al judici oral, la realitat i forma de l'agressió resulta acreditada per les seves manifestacions a la Batllia, assistit de lletrat, en la que reconegué haver colpejat a Catalá amb es peus i les mans a la cara (foli 95), així com de les manifestacions del testimoni Recio, vigilant del pàrquing Vinyes, qui declarà que Va veure com agredien un noi al costat del pàrquing. Hi havia al terra un noi i li estaven donant cops, reiterant preguntes de l'advocat defensor que va veure com li donaven cops de puny i de peu. Aquest testimoni a la declaració del Servei de Policia manifestà que el noi que estava dempeus, l'agressor, estava donant cops de peu al que estava al terra, donant-li per tot el cos i el cap (foli 36).

Segon. Un delicte major de violació de domicili amb violència de l'article 194.2 del Codi Penal.

El domicili en quant casa o habitació constitueix un àmbit infranquejable per a aquelles persones a les que el seu titular no dona autorització per entrar o li denega l'entrada, essent constituït el delicte quan un particular entra en domicili aliè sense habitar-hi contra la voluntat del subjecte passiu, acció que en un cas com el d'autes, en que l'autor envaeix el domicili aliè en contra de la voluntat de qui l'habita, valent-se de violència física com és una empenta, constitueix el delicte esmentat en la seva modalitat agreujada de l'apartat 2.

És fet provat, per les declaracions en l'acte del judici oral de Alfaro, la persona que vivia al domicili, que l'acusat l'empentà i tot seguit entrà al domicili, arribant a mirar al seu interior per si hi trobava a Catalá, la persona que compartia dit domicili amb Alfaro.

Tercer. Un delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143, primer paràgraf, del Codi Penal, doncs els crits de l'acusat dirigits a Catalá de que li obrís la porta del domicili o el mataria, trobant-se Catalá a l'interior del domicili, suposaren l'anunci d'un mal greu per a la seva vida o integritat física, futur, injust, possible i susceptible d'infondre-li temor. La realitat de les amenaces resulta de les manifestacions en l'acte del judici oral del testimoni A. G. P., qui declarà que va sentir crits que deien abre la puerta o te mato, reiterant el declarat al Servei de Policia abre la puerta que os mato (foli 42)

Quart. Un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna de l'article 284.1 del Codi Penal, i un delicte menor de cessió de droga tòxica cocaïna a una sola persona per al consum conjunt de l'article 284.3 del Codi Penal, en base a fets que han estat reconeguts per l'acusat, i qualificació provisional que ha estat acceptada pel seu defensor.

Cinquè. Un delicte menor de danys dolosos per import superior a sis- cents euros i que no excedeix de tres mil euros de l'article 222 del Codi Penal, doncs en el fet de colpejar fortament la porta del domicili valent-se d'un objecte tant contundent com és un extintor revela una intenció de menyscabar el patrimoni aliè, animus damnandi o animus nocendi.

Tot i que la intenció de l'acusat era la d'entrar al domicili, els fets integren el delicte de danys dolosos, doncs aquest delicte no exigeix que la intenció de causar el dany sigui directa, dol directe o de primer grau, havent-se també d'apreciar encara que l'autor no busqui directament causar el dany, havent-n'hi prou amb que es representi el dany i l'accepti com a resultat o conseqüència probable de la seva acció, supòsit de dol eventual.

En aquest cas, els fets també han estat reconeguts per l'acusat, i qualificació provisional acceptada pel seu defensor.

S'escau l'absolució de l'acusat del delicte major d'usurpació de funcions públiques de l'article 399 del Codi Penal. Els fets són que, quan l'acusat buscant el domicili de Catalá per error va picar a la porta del domicili de Escolano dient que era policia, quan aquesta obrí la porta l'acusat no mostrà cap identificació i Escolano no va tenir cap dubte de que l'acusat no era policia, veient-lo begut i que no verbalitzava bé,

El delicte d'usurpació de funcions públiques de l'article 399 del Codi Penal és una modalitat de les nomenades falsedats personals, que es produeix quan una persona s'atribueix i pretén ostentar una condició personal que no té, sigui d'estat civil, sigui d'autoritat o de funcionari públic.

En el cas de la usurpació de funcions públiques el delicte exigeix, a banda de l'element subjectiu del propòsit d'atribuir-se un caràcter oficial que no es té, l'exercici d'actes propis de l'autoritat o del funcionari públic suplantat, no havent- ne prou amb la sola manifestació de la suplantada condició quan, a més a més tal com succeeix en el cas d'autes, la manifestació fou feta en un context de manca d'aparença que la feu absolutament inversemblant.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Agullo és penalment responsable en concepte d'autor dels delictes majors i menors ans esmentats per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, d'acord amb el que s'ha raonat en el precedent CONSIDERANT.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en l'acusat Agullo, respecte del delicte menor de consum de cocaïna, la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 tota vegada que consta que l'acusat fou condemnat per Ordenança Penal de data 15 de juliol del 2017 per un delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum, única de les anteriors condemnes que dona lloc a la circumstància agreujant de reincidència, condemna que no es pot considerar rehabilitada per haver estat condemnat l'acusat posteriorment per Ordenances Penals de 13 de desembre del 2018 i 4 de juny del 2019 per sengles delictes menors de conducció vehicle amb grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang.

No hi ha lloc a apreciar la agreujant de reincidència en relació al delicte major de lesions de l'article 115.2 del Codi Penal tota vegada que aquest delicte té assenyalada pena superior al delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 del mateix Codi pel que l'acusat fou condemnat, essent aquesta la única condemna anterior per delicte comprés en el mateix títol.

La defensa de l'acusat sol·licita l'apreciació de la circumstància excloent incompleta de l'article 27.5 en relació a l'article 28 del Codi Penal i de la circumstància atenuant de l'article 287.2 del mateix Codi.

Com ja té declarat aquest Tribunal, l'estat d'intoxicació provocat pel consum de begudes alcohòliques o drogues tòxiques únicament pot tenir efectes eximents o atenuants de la responsabilitat criminal quan el consum no sigui plenament voluntari i, a més a més, en grau d'intensitat tal que arribi a pertorbar seriosament les facultats volitives del subjecte.

En el cas d'autes, son varis els indicis que avalen que l'acusat presentava un estat embriac, però no consta acreditat que aquest fos conseqüència no previsible d'una ingestió alcohòlica fortuïta o no voluntària. Al contrari, consta que l'acusat va estar consumit begudes des del dinar fins a la matinada, consum que s'ha de reputar voluntari, per la qual cosa ens trobem davant del supòsit de la actio liberae in causa, que no té cap efecte en ordre a eximir o atenuar la responsabilitat criminal.

No obstant el que s'ha dit, l'estat embriac, en quan suposa una lleugeresa dels frens inhibitoris per a certes conductes no ajustades a la norma, el Tribunal sí el pren en compte pel Tribunal per a determinar la pena a imposar a l'acusat, d'acord amb el que disposa l'article 53 primer paràgraf del Codi Penal.

Pel que fa a la circumstància atenuant de l'article 287.2 del mateix Codi, aquest precepte disposa que Constitueix circumstància atenuant que pot arribar a ser de significació especial el fet que durant la instrucció de la causa i fins al moment de la vista oral el processat s'hagi sotmès voluntàriament a un tractament de desintoxicació i s'hagi rehabilitat o hagi dedicat el seu esforç a aconseguir-ho.

Si bé de la prova pericial practicada resulta cert que l'acusat va iniciar voluntàriament un tractament de desintoxicació a l'UCA, no és menys cert que a l'informe forense de la Dra. Vara, ratificat en l'acte del judici oral, es refereix que l'acusat va iniciar seguiment a la UCA al juny del 2018 per obligació de la mare, sense motivació ni assoliment d'abstinència i que, després de la interrupció del tractament a causa d'unes greus lesions ofertes per precipitació des de quinze metres, l'acusat l'inicià de nou al juliol del 2019, havent tingut una recaiguda el 22 de desembre del 2019, i en l'acte del judici oral la doctora precisà que la denunciat del darrer ingrés és del 8 de desembre del 2020 i que des de llavors no tenen constància de cap noticia de l'acusat. La conclusió és que no està justificada ni la rehabilitació, ni es pot considerar un esforç de l'acusat per rehabilitar-se, més tenint en compte els fets d'autes vinculats al consum i a la cessió de droga tòxica cocaïna.

Atès que les penes assenyalades als delictes majors de lesions doloses i de violació de domicili, i als delictes menors d'amenaces no condicionals i de consum i cessió de droga tòxica cocaïna, són de la mateixa naturalesa, doncs són privatives de llibertat, i que el delicte menor de danys dolosos també té assenyalada, entre altres penes previstes amb caràcter alternatiu, la pena d'arrest, el Tribunal fa ús de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi Penal i imposa a l'acusat por tots els esmentats delictes la pena única d'un any i sis mesos de presó ferma.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat Agullo responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar a Alfaro en l'import de la reparació de la porta del domicili, pressupostada en la suma de 2.948,81 euros, acceptada per l'advocat defensor, que l'acusat haurà d'abonar amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Tanmateix, haurà d'indemnitzar a Alfaro en la suma de 1.000 euros en concepte de pretium doloris per les lesions sofertes a conseqüència de l'empenta que li propinà l'acusat, contusions a l'espatlla, tota vegada dites lesions són conseqüència del la violència física exercida per l'acusat per violentar el domicili de Alfaro.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat Agullo el pagament de les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

ABSOLDRE l'acusat Agullo del delicte menor d'usurpació de funcions publiques pel quin venia acusat pel Ministeri Fiscal.

CONDEMNAR l'acusat Agullo, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses fent ús de mitjans perillosos de causar lesions més greus a la víctima, un delicte major de violació de domicili amb violència, un delicte menor d'amenaces no condicionals, un delicte menor de consum de cocaïna, un delicte menor de cessió de cocaïna a una sola persona per al consum conjunt i un delicte menor de danys dolosos, amb la concurrència en el delicte menor de consum de cocaïna de la circumstància agreujant de reincidència.

CONDEMNAR a l'acusat Agullo la pena d'UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ FERMA.

Imposar a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a que indemnitzi a Alfaro en la suma de 3.948,81 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE