STSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2025 - ROJ: STSJAD 235/2025

Advocada: Sra. Castilla

OBJECTE: Legitimació passiva, reclamació saldos compte BPA ORG_0 afectats per l'art. 36.2 de la Llei 8/2015 de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries.

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 22/07/2020, la representació processal dels Srs. Sanz i Vives formulava demanda de reclamació de quantitat contra l'entitat bancària BPA ORG_0, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Després d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència declarant l'aplicació indeguda de l'article 36.2.c de la Llei 8/2015 sobre els comptes AD35 0006 0002 5412 4322 1317 i AD58 0006 0006 3212 4618 9787, i condemnant a la demandada al pagament i retorn de la quantitat de 9.228,79.- euros en favor del Sr. Sanz; i de 4.058,45.- euros, en favor de la Sra. Vives en qualitat d'hereva del Sr. Moliner, així com els interessos i despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El 10/05/2021, la representació processal del BPA ORG_0, oposava les excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció del termini per a la interposició de demanda contenciosa administrativa contra la resolució dictada per l'AREB, resolució a la qual la part agent atribuiria l'origen de la reclamació. Sense perjudici del plantejament d'aquestes excepcions, i per al cas que les mateixes no fossin acollides, la part demandada es va oposar al fons de la demanda, d'acord amb les circumstàncies de fet exposades i els documents aportats, negant, en tot cas, l'existència del nexe causal entre el dany al·legat per la part actora i la seva actuació. Per tot això, sol·licitava que es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- El 13/09/2021, la part actora contestava les excepcions articulades per la societat demandada, oposant-se al seu triomf.

4.- Per Aute de 25/04/2022, es declarava la successió processal de la Sra. Vélez, en la posició jurídica que ostentava fins llavors el Sr. Sanz per motius de la defunció d'aquest darrer.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 22/04/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar l'excepció de manca de legitimació passiva de BPA ORG_0, invocada per la representació processal de l'entitat BPA, ORG_0.

Segon.- Imposar les costes processals i judicials a la part agent".

6.- La representació processal de les Sres. Vélez i Vives ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la d'instància, retrotragui les actuacions per tal que l'òrgan "a quo" dicti nova resolució sobre el fons de la qüestió jurídica que li era sotmesa, condemnant l'adversa al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

7.- La representació processal de l'AREB, administradora judicial de l'entitat BPA ORG_0, contestava al recurs d'apel·lació formulat oposant-se al seu triomf demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part demandant el pagament de les costes que en derivaven.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a determinar si enfront d'una reclamació en demanda de restitució de determinats càrrecs realitzats en un compte bancari afectat pel mecanisme previst en l'art. 36.2 de la Llei 8/2015 de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, BPA ORG_0 ostenta legitimació passiva.

En el present litigi, les hereves dels Srs. Lluís i Moliner sustentaven una acció contra BPA ORG_0, en la qual reclamaven la devolució de 9.228,79 EUR i 4.058,45 EUR, respectivament, quantitats que consideraven es van recapitalitzar en mèrits d'una aplicació errònia de l'article 36.2.c de la Llei 8/2015. La part demandada, BPA ORG_0, s'oposava a la reclamació al·legant principalment la manca de legitimació passiva, ja que l'acte qüestionat (la decisió de recapitalització interna sobre saldo dels comptes) no havia estat dictat per BPA ORG_0, sinó per l'AREB, que actuava en exercici de potestats públiques conferides per la Llei 8/2015. També invocava la prescripció de l'acció, atès que el termini d'un mes per impugnar la resolució de l'AREB de data 21/04/2016 havia expirat feia anys, i negava l'existència de nexe causal entre la seva actuació i el dany al·legat.

El Tribunal de Batlles constata que la demanda es fonamentava en una relació contractual derivada dels comptes corrents de la part demandant amb BPA ORG_0, però que el fet generador del litigi, és a dir l'aplicació de l'article 36.2 de la Llei 8/2015 amb la consegüent recapitalització de determinats saldos, era una decisió adoptada per l'AREB, entitat de dret públic amb competència exclusiva en matèria de resolució bancària. Recorda que en aquells moments BPA ORG_0, ja estava intervinguda i no disposava de capacitat d'actuació pròpia. En conseqüència, el Tribunal considera que BPA ORG_0 no era la part legitimada passivament per respondre d'una actuació que no li era imputable, sinó que corresponia, si escau, dirigir l'acció contra l'AREB per la via contenciosa administrativa.

Per aquests motius, el Tribunal estima l'excepció de manca de legitimació passiva de BPA ORG_0 i desestima íntegrament la demanda, amb imposició de costes a la part actora, sense entrar a analitzar la resta de qüestions de fons.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

La representació processal de la part recurrent s'alça contra aquesta decisió sostenint que la seva acció era civil i contractual, ja que existia una relació jurídica prèvia derivada dels contractes de compte corrent amb BPA ORG_0, entitat obligada a restituir els fons dipositats. Afirma que els càrrecs de 9.228,79 EUR i 4.058,45 EUR fets en els seus comptes van ser un error de BPA ORG_0 o dels seus administradors (AREB) en aplicar indegudament l'article 36.2.c de la Llei 8/2015, confonent-los amb el seu germà Santiago de Rosselló, membre de la direcció de l'entitat. Argumenta que no eren subjectes afectats per la resolució de l'AREB del 21/04/2016 i, per tant, no podien impugnar-la per via administrativa, perquè aquella decisió no els anava dirigida ni els afectava directament. Reclamen que l'error deriva d'una actuació culposa dins de BPA ORG_0 i no d'un acte administratiu. En aquestes coordenades, consideren vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció (art. 10 CE) i el principi pro actione, ja que la interpretació restrictiva de la Batllia els impedia accedir a una tutela judicial efectiva. En conseqüència, demanen que es revoqui la sentència, es reconegui la legitimació passiva de BPA ORG_0, tot retrotraient les actuacions perquè el Tribunal a quo resolgui sobre el fons de la reclamació i condemni la demandada a la restitució dels fons i al pagament de costes.

L'AREB, en representació de BPA ORG_0, s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per les hereves dels germans Rosselló i demana la confirmació íntegra de la sentència 000043/2025, sostenint que les seves pretensions no derivaven d'una actuació privada de BPA ORG_0, sinó d'un acte administratiu dictat en exercici de potestats públiques en aplicació de l'article 36.2 de la Llei 8/2015. Afegeix que BPA ORG_0 no tenia capacitat d'actuar, ja que es trobava intervinguda i en procés de liquidació, i que la decisió de recapitalització interna correspon exclusivament a l'AREB, que actuava en el marc de l'interès públic. En conseqüència, BPA ORG_0 manca de legitimació passiva, i qualsevol reclamació derivada d'aquesta actuació hauria d'haver-se plantejat per la via contenciosa administrativa, no per la civil. També sosté que no existeix nexe causal entre el suposat dany i BPA ORG_0, ja que només l'AREB podia decidir sobre la devolució dels fons reclamats. Recorda, a més, que el Tribunal Superior de Justícia (sentència de 15/10/2020) i el Tribunal Constitucional (resolució de 15/03/2021) ja van validar l'actuació de l'AREB en casos anàlegs, de manera que la qüestió ja ha estat degudament resolta per la via administrativa. Pel que fa a la presumpta vulneració del dret a la jurisdicció (art. 10 CE), l'AREB afirma que les apel·lants han tingut accés a la justícia i han pogut exercir accions, però ho han fet contra una part sense legitimació, per la qual cosa no hi ha hagut cap vulneració de drets fonamentals.

Tercer.- Antecedents d'interès

Les avui recurrents, són respectivament hereves universals dels germans Srs. Lluís i Moliner que al seu torn eren titulars de diferents comptes oberts prop de la BPA ORG_0. Aprofitant que llur germà respectiu, tractant-se del Sr. Moliner, era director general adjunt d'auditoria i control del banc indicat, els primers l'inclogueren com a cotitular o fins i tot titular exclusiu dels comptes amb la finalitat, segons argumenten en la demanda, de facilitar-ne la gestió, atorgant declaracions jurades de beneficiaris finals (folis 26 i ss) inferint una titularitat real diferent de la formal.

La concreta reclamació que s'articula s'inscriu en el context de la intervenció de BPA ORG_0 arran de la nota del FinCEN (10 de març de 2015), que va motivar la seva intervenció per l'INAF i la posterior creació de l'AREB (Llei 8/2015). L'11 de juny de 2015 s'acordà la resolució de BPA ORG_0 i la creació de ORG_2, ORG_0 com a entitat pont. Posteriorment, el 21 d'abril de 2016, l'AREB va dictar una resolució de recapitalització interna que afectava els comptes vinculats a membres de la direcció, i que va afectar els germans Srs. Lluís i Moliner fonamentant-se en les previsions de l'art. 36.2 de la Llei 8/2015. A conseqüència d'aquesta resolució, els dies 06/05/2016 i 30/05/2016 es van practicar càrrecs negatius als comptes dels demandants per les quantitats reclamades. Les hereves consideren que aquests càrrecs no derivaven d'una actuació legítima de l'AREB, sinó d'una errada en la identificació dels titulars reals dels comptes, i que BPA ORG_0 continua obligada contractualment a restituir els fons dipositats.

Quart.- Sobre la legitimació passiva

En la nostra Sentència de 26/10/2022 (rotlle TSJC-300/2021) ja vam tenir ocasió de precisar que el concepte de legitimació processal ha de ser entès com una relació d'adequació entre la titularitat jurídica que s'afirma i l'objecte jurídic que es pretén; i que aquesta relació ha de manifestar-se mitjançant una coherència interna entre la posició jurídica que hom invoca i els efectes jurídics que reclama dins l'àmbit d'un procediment concret. Posteriorment, en la Sentència d'11/06/2025, rotlle TSJC-4/2025, afegíem: "Aquesta exigència de correspondència no és un simple requisit formal, sinó una condició material de viabilitat de l'acció: el dret substantiu que es fa valer ha de poder ser imputat jurídicament a qui actua com a part. En cas contrari, ens trobem davant una manca de legitimació que, com és sabut, pot ser tant activa com passiva, i que determina necessàriament la desestimació de la pretensió" (Sentència d'11/06/2025, rotlle TSJC-4/2025).

Partint d'aquestes premisses, i en atenció al cas que ens ocupa, resulta determinant establir la connexió causal entre el desplaçament patrimonial denunciat per les recurrents i l'actuació de la part demandada. L'examen de les actuacions permet constatar que aquest desplaçament econòmic té el seu origen immediat en la resolució administrativa de l'AREB de 21/04/2016, per la qual s'aplicà el mecanisme de recapitalització interna sobre determinats comptes bancaris. Aquesta decisió fou adoptada en exercici de potestats públiques expressament conferides per la Llei 8/2015, del 02/04/2015, de mesures urgents per a la implantació de mecanismes de resolució d'entitats bancàries, en virtut de la competència exclusiva atribuïda a l'AREB per l'article 40.1 de la mateixa norma.

Així, tot i que BPA ORG_0 aparegui formalment com a entitat dipositària dels comptes o dipòsits afectats, no pot imputar-se-li cap responsabilitat contractual derivada del desplaçament patrimonial denunciat. En efecte, en el moment de l'adopció de la resolució de l'AREB, la societat demandada es trobava intervinguda i sotmesa a un règim de control i administració forçosa, d'acord amb el que disposa la Llei 8/2015 i els decrets d'intervenció corresponents. Aquesta situació comportava la suspensió efectiva de les facultats d'administració i disposició dels seus òrgans socials, així com la substitució del seu poder de gestió per part dels administradors designats per l'autoritat de resolució. Dit en altres termes, BPA ORG_0 havia cessat en la seva autonomia funcional i no disposava de capacitat d'actuar en el tràfic jurídic amb llibertat decisòria, ni de manera pròpia ni exercir autònomament la seva voluntat a través de les vies ordinàries; totes les decisions rellevants sobre la seva gestió (el què incloïa la decisió de recapitalització interna) eren adoptades exclusivament per l'AREB, en tant que autoritat administrativa amb potestat pública delegada per la Llei.

En segon lloc, cal subratllar que la relació contractual originària entre el client i BPA ORG_0, tot i subsistir formalment, va quedar substancialment alterada i suspesa en els seus efectes a conseqüència de la intervenció. En aquest context, les obligacions contractuals derivades de la relació de compte corrent o de dipòsit no podien ser lliurement assumides per BPA ORG_0, atès que la seva capacitat d'execució estava subordinada a les decisions de l'autoritat de resolució. D'aquesta manera, el suposat incompliment contractual no pot imputar-se a l'entitat intervinguda, que actuava sota un règim de tutela administrativa i sense marge d'actuació propi.

En tercer lloc, la decisió que originà al perjudici econòmic al·legat no deriva d'un acte atribuïble a BPA ORG_0, sinó d'una decisió unilateral de naturalesa administrativa adoptada en exercici de potestats imperatives de dret públic. Aquesta actuació s'inscriu, per tant, fora de l'àmbit de la responsabilitat contractual integrant, eventualment, el camp de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, que té el seu règim jurídic i vies de control jurisdiccional pròpies.

D'altra part, tampoc pot sostenir-se, com pretenen les recurrents, que l'actuació duta a terme pogués obeir a un error o iniciativa indeguda d'algun empleat del banc, perquè en definitiva, qualsevol execució material de les mesures de recapitalització fou efectuada en compliment directe dels acords adoptats per l'AREB, sota la seva supervisió i dins el marc de les instruccions que aquesta autoritat havia dictat. En aquesta eventualitat cal presumir que els empleats del banc actuaven, doncs, com a mers executors d'un mandat legal imperatiu, sense marge de discrecionalitat ni poder de decisió propi. No és jurídicament possible, per tant, qualificar aquelles actuacions com a actes propis de BPA ORG_0, ja que l'entitat, en aquell context, actuava com a mer instrument material d'una decisió administrativa.

Per tot això, resulta inviable atribuir cap responsabilitat contractual a BPA ORG_0, ni directa ni indirecta, per uns fets que s'emmarquen plenament dins l'exercici de potestats públiques per part de l'AREB. Correlativament, la legitimació passiva per respondre de les conseqüències d'aquelles decisions correspon únicament a l'AREB, i la via adequada per impugnar-les o reclamar-ne la restitució és la jurisdicció administrativa, com ja ho ha reconegut en nombroses ocasions la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, amb el benentès que l'interès legítim per a recórrer davant d'aquesta no se'ls podia discutir a partir del moment en què la seva titularitat sobre els fons dipositats es trobava oportunament documentada pel banc segons indiquen. I era també davant d'aquesta jurisdicció on calia fer valdre la pretesa confusió respecte de la titularitat dels comptes amb el seu germà però no, davant de la civil, en base a una acció en responsabilitat contractual que resulta inadequada.

En conseqüència, i a la llum del que s'ha exposat, s'ha de confirmar el criteri de la instància quan declara la manca de legitimació passiva de BPA ORG_0.

Cinquè.- Quant a la pretesa limitació del dret a la jurisdicció i del principi pro actione

Poc recorregut pot reconèixer-se a aquest motiu del recurs. En efecte, la part recurrent no ha estat en cap moment privada ni del seu dret d'accés a la jurisdicció, ni del dret a obtenir una resposta judicial motivada sobre el fons de la seva pretensió. Ha pogut exercir plenament el seu dret d'acció, formular les seves al·legacions i obtenir una resolució judicial sobre la qüestió plantejada. El fet que aquesta resolució no li sigui favorable no pot, per si sol, convertir-se en indici d'una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

El dret a la jurisdicció (art. 10 de la Constitució) interpretat d'acord amb la doctrina consolidada del TEDH respecte de l'art. 6 del Conveni, no comporta el dret a obtenir una decisió favorable o ajustada a les expectatives subjectives de la part, sinó el dret a accedir a un tribunal independent i imparcial que examini la pretensió d'acord amb la llei i en condicions d'igualtat processal.

En el cas que ens ocupa, la demanda fou adreçada contra una part que no ostentava la legitimació passiva per respondre dels fets que s'imputaven. Aquesta circumstància no constitueix una restricció indeguda del dret d'accés, sinó la conseqüència jurídica derivada d'una errònia identificació del subjecte passivament legitimat. El principi pro actione, que obliga els tribunals a interpretar les normes processals en el sentit més favorable a l'exercici del dret d'acció, no pot arribar fins al punt de desnaturalitzar les exigències inherents a la legitimació, les quals constitueixen un requisit essencial de la validesa de l'acció, delimitant el dret a la jurisdicció. Així quan una demanda és desestimada per manca de legitimació passiva, el que es produeix no és una denegació d'accés, sinó una resolució judicial dictada en aplicació de la legalitat ordinària en atenció a una irregularitat material concurrent.

Per tot això, aquest motiu del recurs ha de ser igualment desestimat.

Sisè.- costes

La desestimació del recurs comportarà que les costes que en derivin s'imposin a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de les Sres. Vélez i Vives contra la Sentència 43/2025 de 22/04/2025 que confirmem íntegrament. Imposem a les recurrents el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE