Sentència

Sentència 02-00 de 8 de març de 2000

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 14 de juny del 1999 en la causa núm. 237- 3/96, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem a l'acusat Galan del delicte major d'homicidi culpós per quin venia acusat, i hem de condemnar i condemnem als acusats Mena, Anaya i Araujo com a responsables penalment, en concepte d'autors, d'un delicte major d'homicidi culpòs, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de 50.000.- pts i el pagament de les despeses processals causades. Com a responsables civils solidaris condemnem als acusats Mena, Anaya, Araujo, ORG_1 i ORG_3, així com a les companyies d'assegurances E., respecte de ORG_3, i L., respecte de ORG_1, a abonar les següents quantitats:

• a Olmo, 3.500.000.-pessetes i 5.344,55.-francs francesos.

a Villegas, 3.500.000.-pessetes,

• a Andrade, 1.500.000.-pts,

a cadascun dels altres sis germans de Benítez, 1.000.000.- de pessetes a cadascun d'ells.

Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta sentència s'aplicaran els beneficis de l'indult atorgat en data 15 de setembre de 1997 per SS.EE. els Coprínceps d'Andorra."

II.- RESULTANT: que l'esmentada sentència correspon als fets que el Tribunal de Corts va considerar com a provats consistents en:

el dia 7 de setembre de 1996, Galan juntament amb Anaya i Benítez es trobaven treballant en les obres de construcció del conjunt residencial "Els Àgols" a la carretera dels Cortals d'Encamp; obres que realitzava l'empresa ORG_1 de la qual Galan n'era empleat i feia la tasca de gruista mentre que Anaya i Benítez eren empleats de l'empresa ORG_3, sots-contractada per ORG_1 La feina concreta que tenien encomanada Anaya i Benítez era la col·locació de taulers hidròfugs de fusta aglomerada als teulats dels xalets per a clavar-hi posteriorment el llosat, sent els taulers de 1,86 m d'amplària per 3,66m de llargària, 10 cm de gruix i d'un pes d'entre 70 i 80 Kg cadascun, presentant el teulat dels xalets un desnivell del 30%. Per a realitzar aquesta feina tenien l'ajut del gruista Galan quina feina consistia en pujar els taulers que es trobaven a peu d'obra, fins al teulat on el dipositaven per ser posteriorment col·locats per Anaya i Benítez. L'acusat Anaya era oficial fuster i feia uns 20 anys que treballava per l'empresa P. S.L. mentre que Benítez era el segon dia que treballava per compte de la citada empresa.

Vers les 9,40 hores del 7 de setembre, l'acusat Galan es disposà a agafar amb la grua set dels taulers que moments abans havia lligat Anaya pels extrems curts amb cintes de plàstic que feien un pes total de 490kg i els transportà fins el teulat seguint en tot moment les indicacions que li feia Anaya, ja que el gruista Galan no tenia visibilitat directa del lloc on s'havien de dipositar els taulers en el teulat del xalet, trobant-se Anaya a la part superior del teulat i Benítez a la part inferior, sense que cap d'ells dugués posat cinturó de seguretat perquè, tot i que a una biga de la casa del costat hi havia lligada una corda amb dos cinturons de seguretat, la seva utilització no els permetia moure's sobre la coberta amb l'autonomia suficient que exigia la feina que havien de fer.

Just en el moment en que els taulers quedaren dipositats sobre la coberta, recolzats sobre dues "llates" o fustes llargues i de poca secció, entravessades sobre la coberta i que servien per poder treure l'anella del cable de la grua que subjectava els taulers, uns dels taulers van relliscar del mig dels altres i colpejaren les cames de Benítez fent-lo caure al buit des d'una alçada de 8,23 metres, sofrint greus ferides que li ocasionaren la mort.

En el moment dels fets, es trobava a l'obra l'acusat Araujo, puix treballava per compte de l'empresa ORG_1, essent les seves funcions les d'encarregat de l'obra i, tot i tenint constància dels treballs que efectuaven Anaya i Benítez a la teulada, no va prendre les necessàries precaucions per tal que aquests treballs es fessin amb garanties de seguretat, ni ordenà la instal·lació de xarxes o baranes adients per a prevenir el perill que comportava el treball que ambdós treballadors realitzaven al teulat.

En el moment dels fets, Mena era Director de l'empresa ORG_3, no trobant-se en l'obra en el moment dels fets, ni l'havia visitat aquell matí, i fou aquest acusat qui va donar les ordres per a que Benítez realitzés aquella feina al teulat, sense comprovar prèviament que els cinturons de seguretat facilitats als seus treballadors poguessin ser degudament utilitzats per aquests, sense menyspreu de la feina ni exigir de l'empresa constructora la instal·lació de xarxes o baranes protectores, atesa la manca d'experiència de Benítez que havia de constar-li pel fet que aquest feia només dos dies que treballava per compte de la seva empresa i era el primer dia en que realitzava aquella concreta feina.

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposà recurs d'apel·lació la Lletrat Ayuso en interès de Mena, Anaya i de la Cia. d'assegurances "E. SA". sol·licita la revocació parcial de la sentència demanant a aquesta Sala Penal de:

absoldre Mena del delicte d'homicidi culpòs.

declarar que la víctima Benítez ha concorregut en la producció de l'accident en un 50%.

declarar que la responsabilitat civil de la Cia. d'assegurances ORG_0 es troba limitada a 5.000.000.- pts.

fixar la indemnització a satisfer als pares del difunt en la quantitat de 1.500.000.- pts per cadascun, i als germans en la quantitat de 500.000.- pts per a cadascun prèvia acreditació de llur identitat i lligam de parentiu amb la víctima.

Posa de relleu en primer lloc que els dos obres encarregats de la col·locació dels taulers a la coberta del xalet disposaven d'uns cinturons de seguretat, i el fet de portar-los no obstaculitzava a la realització del seu treball perquè en podien modificar el punt d'anclatge, i en dedueix que la víctima Benítez al ometre utilitzar el cinturó de seguretat va cometre una falta.

Sosté que Mena va posar a la disposició dels seus assalariats els mitjans de protecció necessaris i s'havia assegurat que Benítez que havia treballat 3 anys en el sector de la fusteria tenia els coneixements i l'experiència professional necessària. En dedueix que Mena no va cometre cap falta.

Observa que la sentència recorreguda no va tenir en compte la limitació de garantia prevista, al límit de 5.000.000.- per víctima, per les condicions particulars de la pòlissa que lligava P. S.L. a la Cia. ORG_0.

Estima que no estant suficientment establerts , d'una part la cohabitació de la víctima amb els seus pares, d'altra part que Benítez tenia 6 germans, a més de Andrade el qual, contràriament al que estima el Tribunal de Corts, no convivia amb la víctima.

IV.- RESULTANT: que també s'interposa recurs d'apel·lació pel Lletrat Pla, advocada de Araujo, ORG_1 i de la Cia. d'assegurances ORG_2, la qual demana la revocació de la sentència recorreguda en el sentit de declarar una concurrència de culpes del 70% per Anaya i Mena i 30% per Araujo, imposant-li la pena d'un mes de presó condicional.

Sosté a aquest efecte que la causa principal de l'accident és la negligència de Mena i d'Anaya, que no es va posar el cinturó de seguretat i que no va dir a Benítez que se'l posés, i no va avisar el seu superior Mena de la impossibilitat d'utilitzar els mitjans de seguretat.

Estima que Mena tenia la obligació de vetllar per la seguretat dels seus assalariats de manera més estricta que Araujo responsable dels actes dels propis assalariats de ORG_1.

V.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal compareix i s'oposa als recursos formulats considerant que la sentència ha recollit tots els extrems exposats, valorant-los correctament.

VI.- RESULTANT: que la representació de Mena, Anaya i la Cia. E. s'oposa al recurs formulat per Araujo, ORG_1 i la Cia. ORG_2.

VII.- RESULTANT: que els hereus de Benítez no compareixen.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: sobre la responsabilitat penal que el Tribunal de Corts exposa en la seva relació molt precisa dels fets provats, que no ha estat contestada, les circumstàncies de l'accident de treball que va costar la vida a Benítez el 7 de setembre del 1996.

que de l'examen de les peces dels sumari i de les declaracions practicades a l'acta de la vista oral permeten imputar aquest accident al no respecte de les normes de seguretat i a una manipulació defectuosa i perillosa dels taulers amb els que la víctima havia de treballar.

Que, en efecte, en ressurt de les declaracions practicades en el curs de la instrucció i confirmades a la vista oral; de les constatacions i reconstrucció efectuada sobre els llocs, i de l'informe del Servei d'Inspecció de Treball, que Benítez i Anaya assalariats de l'empresa ORG_4, treballaven sobre un teulat a una altura de més de 8 metres i 30% de pendent, a instal·lar taulers d'una superfície i d'un pes importants sense que haguessin estat instal·lades, per garantitzar llur seguretat, xarxes o baranes destinades a parar una eventual caiguda, mentre que els cinturons de seguretat posats a llur disposició eren inutilitzables, l'únic punt de ancoratge possible sobre la biga d'un xalet contigu, limitant totalment el seu desplaçament sobre el teulat, inconvenient al qual la simple instal·lació d'un cable al carener de la coberta hauria permès de pal·liar.

Que, a més, Anaya, assalariat de l'empresa PREMARC des de més de 5 anys, i que tenia per missió donar al gruista les instruccions necessàries per pujar els taulers, de verificar la seva arribada i la posada sobre el teulat abans de col·locar-les, amb l'ajuda de Benítez, no va prendre les mesures necessàries compte tingut del pes i de la superfície dels citats taulers, per evitar que no patinessin, com era la col·locació de dos serjants en els extrems, o la previsió de mitjans destinats a frenar-les després de deixar-les sobre el teulat, que al contrari va córrer el risc que aquells materials rellisquessin al decidir fer un carregament de 7 taulers en compte dels 3 habitualment pujats per la grua. Finalment que la víctima, que treballava des de 2 dies en l'empresa ORG_4, i per primera vegada sobre un teulat tenia 18 anys i doncs no era un obrer experimentat.

II.-CONSIDERANT: que són responsables del no respecte de les regles de seguretat, a la vegada Mena director de l'empresa ORG_4 sots-contractada i Araujo encarregat de l'empresa ORG_1, constructora del conjunt residencial "Els Àgols", per quant els pertanyia, tant a l'un com a l'altre, d'equipar el personal que treballava a l'obra del material necessari per assegurar la seva seguretat.

Que del seu costat Anaya va cometre una falta de negligència al no prendre les precaucions elementals per evitar que els taulers no patinessin arrossegant Benítez en la seva caiguda.

III.-CONSIDERANT: en aquestes condicions Mena, Araujo i Anaya s'han convertit en culpables del delicte d'homicidi culpòs i les penes pronunciades pel Tribunal de Corts estant lluny de ser excessives a la vista de la gravetat de les faltes comeses pels acusats i de llur conseqüència.

IV.-CONSIDERANT: sobre la responsabilitat civil, que les faltes precedentment descrites han contribuït en proporcions idèntiques a la realització de l'accident.

V.-CONSIDERANT: sobre el perjudici: que l'aportació per part de l'advocat de la família B., del llibre de família dels pares de la víctima, permet establir de manera suficient els lligams existents entre Benítez, els seus pares i els seus 7 germans i germanes.

Que també està justificat que el pare, la mare de la víctima i el seu germà Andrade residien igualment al Principat i doncs podien tenir amb el difunt relacions molt pròximes.

que les sumes atorgades pel Tribunal de Corts a títol de perjudici moral són conformes a les indemnitzacions habitualment donades per la jurisprudència compte tingut dels lligams de parentiu i de la naturalesa de les relacions que existien entre el difunt i la seva família.

VI.- CONSIDERANT: de tota manera que les condicions particulars de la pòlissa subscrita amb la cia. d'assegurances ORG_0 per part de ORG_3 (foli 59 del sumari) limiten a 5.000.000.- pts per persona la garantia de responsabilitat civil del cap de l'empresa.

Que doncs hi ha lloc d'invalidar sobre aquest punt únicament la sentència recorreguda, precisant que la Cia. E. no pot ser condemnada a indemnitzar per sobre del límit fixat pel contracte.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat en nom i interès de Mena, Anaya i de la Cia. ORG_0.

2.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat en nom i interès de Araujo, ORG_1 i de la cia. ORG_2.

3.- Confirmar la sentència del Tribunal de Corts de data 14 de juny de 1999, a excepció del que respecta l'import de la indemnització a satisfer per part de la Cia. ORG_0 que no pot excedir de 5.000.000.- de pessetes.

4.- Condemnar als recurrents al pagament de les despeses processals excepte pel que fa a les despeses pel recurs de la Cia. ORG_0 que es declaren d'ofici corresponents a la imposició del recurs.

5.- Seran d'aplicació a la pena de presó, encara que condicional, a més dels beneficis de l'indult atorgat per SS. EE. els Coprínceps d'Andorra de data 15 de setembre del 1997, els beneficis del nou indult atorgat en data 7 de desembre del 1999.

6.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE